Arran de les darreres informacions judicials relatives les col·leccions d'art del MNAC i del Museu de Lleida reclamades per Aragó, comparteixo el manifest elaborat per diferents entitats i em sumo al seu contingut.
Després dels darrers esdeveniments succeïts al voltant d’algunes de les obres d’art procedents del monestir de Santa Maria de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida i que van ser adquirides legalment per la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, les entitats i associacions sotasignades MANIFESTEM:
- Que la Sentència 48/2015 de 8 d’abril de 2015 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca i el decret d’execució provisional 87/2015 de 24 de maig de 2016 del mateix Jutjat, que han declarat nul·les les operacions de compravenda i han ordenat el trasllat de les obres abans del 25 de juliol al monestir de Sixena, no són ferms i encara tenen recorregut judicial.
- Que la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei de Museus (1990) i la Llei de Patrimoni Cultural Català (1993), ha d’actuar amb fermesa i contundència per protegir aquest patrimoni i garantir que es conservi al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, atès que les obres en qüestió formen part de la unitat de les seves col·leccions.
- Que les obres afectades per aquest conflicte, avui conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, formen part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català i, per aquesta raó, no poden sortir del país sense l’autorització de la Generalitat de Catalunya, a qui les lleis esmentades obliguen a tenir cura d’aquest patrimoni.
- Que lliurar les obres i traslladar-les al monestir de Sixena implica no complir el marc legal establert per les lleis catalanes, a la vegada que posa en risc un patrimoni que es troba inscrit dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
- Que l’entrega de les obres contradiu l’esperit dels projectes museològics dels dos museus, però de manera especial el projecte de Lleida, en el qual, la Franja i centres religiosos com el monestir de Sixena o la catedral de Roda d’Isàvena, són elements imprescindibles d’un relat que aprofundeix en la història de la Corona d’Aragó i del territori històric del Bisbat de Lleida. Aquest patrimoni, a més, és una peça clau per explicar el context social i religiós d’unes parròquies i d’uns territoris units per l’entesa i l’agermanament al llarg dels segles, i que ara es volen presentar com a espais històrics separats.
- Que el President, el Govern i la Conselleria de Cultura, haurien d’assumir de forma decidida i clara, i utilitzant tots els mecanismes legals i administratius, la defensa de la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida, comptant amb el suport de la societat civil.
I, per tant, DEMANEM:
QUE LA GENERALITAT ACTIVI AMB URGÈNCIA ELS MECANISMES JURÍDICS, LEGISLATIUS I ADMINISTRATIUS QUE LI BRINDA EL PARLAMENT, EL SEU ESTATUT D’AUTONOMIA I LES LLEIS CATALANES DE MUSEUS (1990) I DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ (1993), I QUE OBLIGUEN LA GENERALITAT A VETLLAR PELS BÉNS PATRIMONIALS PROPIS I GARANTIR-NE EL GAUDI A LES GENERACIONS FUTURES.
