El món groc, aquest és el títol de llibre amb què l’Albert Espinosa (actor, director i guionista de cinema, teatre i televisió) ens presenta el seu món –groc- a partir de l’experiència d’haver superat el càncer. I el que hi trobes és optimisme, vitalitat... És capaç de trobar una vessant còmica a qualsevol de les situacions que ens relata.Comença amb una justificació del perquè del llibre i què és el món groc. A partir d’aquí enumera un llistat amb vint-i-tres descobriments que cal fer perquè el nostre esdevingui un món groc i finalment apareixen els “grocs”, una nova categoria d’amistat, que no són els amics de tota la vida, ni la parella, ni la família... però són persones que entren a les nostres vides en un moment determinat i ens acompanyen, fins i tot poden fer-nos canviar el rumb, però la seua estada té “data de caducitat”.
El propi autor rebutja l’etiqueta de llibre d’autoajuda, però sí que entenc que el llibre intenta transmetre com ser més forts, com ser capaços de mirar de cara a situacions complicades, de saber treure les millors lliçons, de conèixer-nos millor a nosaltres mateixos... El subtítol ja és prou eloqüent de l’esperit del llibre: Si creus en els somnis, es faran realitat.
Per cert el pròleg que fa de l’obra Eloy Azorín és suficientment engrescador com per posar-se a llegir.
3 comentaris:
Si no recordo malament, no es relata en una part del llibre la "festa de comiat de la cama" que ha de ser irremiablement amputada a una malalta?
És el pitjor llibre que he llegit en ma vida. Si us plau, no el compréssiu, llogueu-lo a una biblioteca, però si abans llegiu la contraportada crec que ja el rebutjareu i optareu per algun altre tipus de literatura.
per mi, el millor llibre llegit mai... em va semblar proper i amable.
Publica un comentari a l'entrada