divendres, 30 d’agost de 2013

La Santantonada de Forcall

La Santantonada de Forcall és una publicació de 2011 que fa una aproximació històrica i etnogràfica a aquesta festa de gran anomenada a la comarca dels Ports (País Valencià). I ho fa a partir d'un acurat text de Juan Manuel Segura i d'unes imatges, en molts casos espectaculars, de Francisco Ramón Chervet i José Ramón Gil. La lectura d'aquest llibre és assegurar-se el coneixement d'aquesta festa tan volguda pels 500 habitants de Forcall així com per tots aquells que ho són i se'n senten, però que no hi resideixen. Un exemple és el cas de Víctor M. Amela, amb arrels a aquesta terra, i que s'encarrega de prologar la publicació.
La festa compta amb pràcticament tots aquells elements que conformen l'esquema clàssic de la festa de Sant Antoni als Països Catalans. I vist amb ulls d'Ascó, és inevitable buscar-hi aquelles coincidències o aquelles diferències, que de tot hi ha. 
Sant Antoni de Forcall és una celebració comunitària que compta amb uns organitzadors que reben el nom de Majorals -primera similitud-, quatre persones, un dels quals ostenta el càrrec de Primer Majoral -A Ascó hi ha tres Majorals, un dels quals és el Clavari. 
La preparació de la festa comença un any abans, quan des de la Parròquia es comunica els noms dels nous Majorals. El dia de Sant Esteve, segon dia de Nadal, es va a tallar el Maio i sis pins, que es deixen a la plaça del poble i que la vespra de la festa de Sant Antoni serviran per muntar l'estructura de la barraca.
Probablement l'acte més singular de la festa és la Santantonà, una desfilada que escenifica la vida de Sant Antoni Abat, amb la presència de tota una sèrie de personatges malèfics i demoníacs (els cremallers, els teeros, el Despullat, les botargues -dimonis-, la Filoseta) i Sant Antoni i Sant Pau. Una representació molt rica simbòlicament en la qual sembla que el Mal triomfa sobre el Bé, però al final ressorgeixen les figures dels Sants, i es recupera l'equilibri a l'univers entre Bé i Mal. Al final, amb la barraca encesa, es balla al seu voltant i fins i tot els més valents s'atreveixen a passar per sota del foc.
En acabar, té lloc la processó de matxos, de cavalleries diverses, i també d'altres animals domèstics, els quals són beneïts i les Majorales (parelles dels Majorals) reparteixen una coqueta de mitja lliura -a Ascó la benedicció té lloc després dels Tres Tombs i es reparteix pa beneït.
Els menjars comunitaris amb graellades de carn aprofitant les brases de la barraca també formen part de l'ambient de festa, de la relació social que tan bé identifica aquesta festa solsticial. A Ascó també hi ha tres nits amb sopars de germanor, on destaca especialment l'àpat de la clotxa, i que des dels anys vuitanta s'ha anat repetint any rere any, una de les nits de la festa d'hivern.
El seu corpus festiu inclou una altra representació, en aquest cas una representació de la vida d'aquest sant eremita, i que procedeix dels autos sagramentals amb què es volia apropar la fe als infidels.
La vessant religiosa també hi és present amb la missa i la processó, al final de la qual es fa una degustació de pastes i també de licorets a la casa del Primer Majoral. A Ascó, després de la missa de Sant Antoni, es trasllada en processó la imatge del Sant a casa del Clavari, el qual, en arribar, obsequia a tots els veïns del poble amb un tast de dolços casolans i altres llepolies.
A Forcall també apareixen espectadors disfressats en el marc de la representació d'una simulació de les tasques agràries pròpies de la sembra. Un anunci clar de la festa de Carnestoltes. Tot i que s'ha anat perdent, a Ascó, especialment l'últim dia de la festa, apareixien els "Tonis", que es posaven a ballar entre les parelles de la plaça. Com diu la dita, "per Sant Antoni, es comença a fer el Toni".
Dels darrers elements d'aquest ric corpus festiu de Forcall, hi ha el ball rodat (una dansada a ritme de jota), novament un paral·lelisme amb Ascó, i els botets, que es com anomenen als jocs i les competicions. A casa nostra ho trobem en les emocionants corrides de cavalls, matxos i rucs; i també en la tarda de jocs populars i tradicionals al pla de l'Església.
Sens dubte, Forcall presenta un ric i variat repertori d'elements propis d'una festa de Sant Antoni tan arrelada en algunes comarques dels Països Catalans, i que comparteixen un esquema similar, derivat  dels ritus pagans per escalfar la terra i instar la presència del Sol en una societat pagesa, en forma de foguera o barraca; de renovar la devoció amb les activitats religioses; del caire lúdic d'alguns dels seus actes; i finalment de conrear la germanor, la retrobada, en definitiva, la importància del rol d'interacció social de què disposa tota bona festa.