2015

Que en aquest 2015 que truca a la porta
la màgia dels estels converteixi els somnis en realitat.

BON ANY 2015!

El 2014 que s'acaba...

9-N. Consulta. Independència. Via Catalana. 11S2014. Artur Mas. Ebola. Barça de Luís Enrique.  Adéu Tito. Barça: Rosell / Bartomeu. Abdicació. Juan Carlos I / Felipe VI. Sofía / Letizia. Ebola. Pròxim Orient: Síria, Iraq, Palestina. Conflicte. Crisi. Desencís pujolista. Llista unitària/lliste paraigua. Corrupció. Referèndum Escòcia. Dret a decidir. Tricentenari. Campions motociclisme: Marc Márquez, Tito Rabat, Àlex Márquez. ANC, Òmnium, AMI: Ara és l'hora. Plaça Maidan, Ucraïna. Vol MH370 Malaysia Airlines. Crimea. Nigèria: Boko Haram. Can Vies. Brasil 2014: Alemanya. Gaza. Estat Islàmic. Protestes Hong Kong. Castells gamma extra. Cuba/EUA reconciliació. Selfie.

Instagram 2014 @josepmradua

La motxilla del Miquelet

Així és com hem anomenat el nou projecte que ha encetat l'escola amb Vídeo Ascó Televisió. A partir d'aquest curs, l'Escola Sant Miquel té una cita amb els espectadors de la televisió local d'Ascó, un cop per trimestre. D'aquesta manera, reemprenen l'estreta col·laboració que fa anys que mantenim, ja que com segurament recordareu, al llarg de vuit cursos, presentàvem un projecte d'escola que es deia "Fem tele, fem cuina, fem salut" i que va originar un total de cinquanta programes.

Què podreu trobar en aquest nou programa? Doncs com en una motxilla, una mica de tot. Però sobretot, un espai informatiu en què els nostres alumnes explicarà l'actualitat de l'escola, vista en aquest cas, amb els ulls dels nostres petits. Però a més a més, qui sap si un dia una classe explicarà un conte, o una altra farà un club de lectura amb recomanacions de llibres, o potser els més petits ens recitaran una poesia o representaran un conte. En definitiva, serà un altre canal de comunicació juntament amb la revista, la pàgina web i els diferents blogs.

Fa pocs dies vam estar enregistrant el programa que es podrà veure a les llars al mes de gener. Per trencar el gel, van començar la tasca de periodistes els alumnes de cinquè. El Miquelet ens ha xerrat que el proper programa el conduiran els xiquets i les xiquetes de Cicle Mitjà.

Ens veiem a la tele!

Euskadi-Catalunya

Bon Nadal!

Que en aquest Nadal que s'apropa

hi hagi multitud de somriures, petons i abraçades 

en forma de regal.

BONES FESTES!

Nova Gent 72

El Festival de Nadal, el lliurament dels informes i l'aparició d'un nou número de la revista de l'escola, Nova Gent, posen el punt i final al primer trimestre. 

Com sempre, setmanes intenses que ens aboquen a les portes de les festes de Nadal. En aquesta ocasió, és l'alumnat de Cicle Superior qui dóna color nadalenc a la portada amb un cel d'estels seguint la tècnica gaudiniana del trencadís. I això només és un primer tastet de tot el que podem trobar al llarg de la trentena de planes de la publicació.

Notícies, treballs dels alumnes i activitats diverses que han omplert de contingut el trimestre. Totes les classes hi aporten el seu granet de sorra. Novetats com els projectes que hem endegat aquest curs: Projecte 50/50 d'estalvi energètic, Projecte THAO de salut infantil i un nou programa de televisió, "La motxilla del Miquelet".

Però aquesta revista es fa ressò del que segur que serà la notícia del curs, la jubilació de la senyoreta Maria Dolors Benet. Us transcric un fragment de l'editorial que en parla:

"Amb el final del primer trimestre hem de dir adéu a la senyoreta Maria Dolors. Bé, més que un adéu, és un a reveure. Perquè de ben segur que ens anirà visitant. Després de vora 30 anys de docència a l'escola Sant Miquel d'Ascó, es jubila deixant empremta del seu pas per l'escola com a mestra i com a companya. Tot i que comenci una nova etapa, seguirà sent una més de nosaltres. A més, sempre li podrem demanar consell del seu pas per l'escola des de mestra de primària a mestra d'infantil, com a mestra de música o bé des de l'equip directiu. Gràcies Maria Dolors pel temps tan preuat que has dedicat a la nostra escola!".

Desembre

Pessebre de l'Escola Sant Miquel

Quan ve Nadal fem el Pessebre 

amb rius, muntanyes de colors,

 el caganer, l'estrella, l'àngel, 

el nen, la mare i els pastors, 

cantem cançons i mengem neules 

també torrons i altres llamina, 

i per arrodonir les festes

 que omplen de joia grans i nins, 

ens aboquem a les finestres 

a esperar els Reis que van venint.

Miquel Martí i Pol

Padró d'Habitants 2014

Com cada mes de desembre, ja són oficials les dades del Padró Municipal d'Habitants a 1 de gener de 2014. Després d'una dècada en què la tendència a la comarca de la Ribera d'Ebre era o créixer tímidament o bé un manteniment; en els darrers anys s'ha invertit la tendència i s'ha intensificat la pèrdua de població a nivell comarcal.

Si havíem assolit la xifra de 24.000 habitants l'any 2010, aquest 2014 es va començar amb prop de 23.000 persones empadronades als catorze municipis de la comarca.

Únicament Ascó i Rasquera han tingut un augment de població, mentre que la resta de localitats han vist com disminuïa el nombre d'habitants.

Com dèiem en un apunt de demografia de l'any passat, sembla que l'envelliment de la població, la frenada en l'arribada de nouvinguts, en alguns casos el retorn als seus llocs d'origen, i l'èxode de joves en cerca d'oportunitats laborals explicaria aquesta pèrdua de 1.000 habitants en quatre anys.

Desig de xocolata

Desig de xocolata és un dels èxits editorials dels darrers temps, obra de la mataronina Care Santos i amb la qual va obtenir el 34è Premi Ramon Llull 2014.

Són tres llibres en un, ja que fa un recorregut per tres històries protagonitzades per dones que tenen en comú la seva passió per la xocolata. Són tres històries explicades amb ordre cronològic invers, comencem a l'època actual per endinsar-nos tot seguit a la Barcelona del segle XIX, per acabar finalment a la Barcelona del darrer terç del segle XVIII. 

Així coneixem a la Sara que actualment regenta una botiga de xocolata, la història ens condueix a l'Aurora, una minyona d'una família benestant -els Turull- en una Catalunya fabril fins a la Marianna, una xocolatera del segle XVIII enfrontada al seu gremi.

De totes maneres les històries podrien funcionar per sí soles, tot i que hi ha un element que ens anem trobant al llarg de la novel·la i que fa de nexe d'una a l'altra, una xocolatera. "Obre una vitrina, en treu la xocolatera de finíssima porcellana blanca. A la base una inscripció de lletres blaves una mica inclinades recorda alguna mà llunyana, desconeguda: Je suis à madame Adélaïde de France". Cal dir que en l'últim dels relats, madame Adélaïde és més que una inscripció a la porcellana, sinó que també és un personatge, per cert, un personatge real i reial, filla del rei Lluís XV de França.

Desig de xocolata és un recorregut per la història des que va arribar a Europa, la realització de la xocolata artesana; passant pel moment en què esdevé un producte industrial fins arribar a les sofisticades propostes xocolateres d'avui en dia, que en certa manera, recuperen certa elaboració artesanal.

Un llibre que es pot assaborir llegint i també acompanyat de tres xicres de xocolata, que són les que prenia cada tarda per berenar madame Adélaïde.

Nadal a l'escola

Programa de Nadal a l'Escola Sant Miquel
De l'1 al 5 de desembre,
taller de plàstica. Confecció de les figures del pessebre. Participen tots els cicles.

A partir del dimarts 9,
decorem l'escola. Confecció i decoració dels guarniments del Nadal.

Dijous 11
Gravació per part de VAT d'una nadala cantada pels alumnes de Cicle Mitjà.

Del 9 al 12,
confecció de postals de Nadal per l'intercanvi amb els companys/es per correu ordinari. S'envien el dilluns 15.

Dimarts 16,
durant tot el dia els alumnes de primària visitaran l'exposició "Corremón" a la Biblioteca Municipal.

Dimecres 17,
a les 11.30h els alumnes de 4t representaran uns contes per als alumnes d'EI i CI.

Dijous 18,
a les 10h els alumnes d'Educació Infantil visitaran els avis de la Residència per felicitar-los el Nadal.

Divendres 19,
pel matí els alumnes de CM explicaran contes als alumnes d'EI i CI.
a les 15.15h representació de l'obra "Poti poti d'hivern" a la sala d'actes per a tota l'escola.

Dilluns 22,
per la tarda, EI i CI faran cagar el tronc; i CM i CS l'Amic Invisible.

Dimarts 23,
a les 11h, Festival de Nadal a la sala d'actes de l'escola.

Som castells

Som castells. Human Towers in Catalonia és un curt de David Oliete, que aquests dies torna a circular per la xarxa, havent esdevingut un dels productes audiovisuals més internacional sobre el món casteller.

Amb aquest curt David Oliete va ser reconegut, entre d'altres, a:

- Moving Images a Nova York el 2013 (finalista)

- Festival SESIF a Seül (primer premi)

- Millor producció de les comarques tarragonines al FICCAT de 2011 (primer premi)

La Ribera d'Ebre amb la Marató

Un desembre més, i estem a les portes d'una nova edició de La Marató de TV3. Un esdeveniment que des de 1992 s'ha convertit en un clàssic televisiu, però sobretot, en un crit d'atenció per sensibilitzar la població davant de malalties que demanen continuar la recerca científica. Aquesta tasca de conscienciació de la societat ve acompanyada de la solidaritat mitjançant les aportacions que fa la gent, i que ajuden a tirar endavant noves investigacions. Enguany, les malalties del cor.

La Ribera d'Ebre també participa activament de la Marató i aquestes són les activitats populars que s'organitzen als diferents pobles de la nostra comarca:

ASCÓ

L'HANDBOL AMB LA MARATÓ. Durant la setmana prèvia a la gala es realitzaran tallers de Suport Vital Bàsic entre els esportistes del club més petits per tal de sensibilitzar del problema de la mort sobtada i aprendre a activar la cadena de supervivència.

Durant tot el matí i la tarda del 14 de desembre es disputaran al pavelló d'Ascó diferents partits de competició de Lliga Catalana on es rifaran paneres amb productes nadalencs i esportius donats pel comerç d'Ascó i per socis i esportistes del club.

BENISSANET

PEDALADA POPULAR. Sortida amb bicicleta pel municipi de Benissanet (Amics de la Bici i Penya Ciclista de la Ribera d'Ebre)

VENDA DE COQUES I PASTISSOS (AMPA de l'Escola Antoni Nat)

DARMÓS

ACTIVITATS SOLIDÀRIES DIVERSES: conferència, xocolatada, cine i sopar popular, paella popular, sorteigs de cistelles i bingo (Associació de Veïns Sant Miquel Arcàngel)

FLIX

FLIX AMB LA MARATÓ: tallers, tapa solidària i actuació musical (Ajuntament de Flix i Col·lectiu d'Entitats de Flix)

EXHIBICIÓ DE BALLS  DE L'Escola de Dansa Laura.

DÓNA EL TEU COR PER LA MARATÓ (Institut de Flix)

MIRAVET

MIRAVET AMB LA MARATÓ.

Bingo solidari i xocolatada per la Marató (Associació de Dones de Miravet i Grup de Puntaires de Miravet)

Caminada per la muntanya (CEM La Cameta Coixa i Ajuntament de Miravet)

Passejades amb carro per la vora del riu (Associació d'Amics del Cavall de Miravet)

Venda de plats cuinats i de flors naturals (Associació de Dones de Miravet, grup de patchwork i de puntaires)

Rifa solidària i xerrada sobre les malalties del cor (Associació de Dones de Miravet i Grup de Puntaires de Miravet)

MÓRA D'EBRE

LA RESIDÈNCIA NATZARET AMB LA MARATÓ DE TV3. Xerrada divulgativa, venda de productes confeccionats als tallers assistencials de la Residència, bingo solidari i actuació de la Banda de Música La Ginestar de Ginestar i de la Coral de Rasquera (Residència Natzaret)

MÓRA LA NOVA

ACTIVITATS SOLIDÀRIES: Vermut i partides de ping-pong (Penya blanc i blava de Móra la Nova),  Tirada de birles (AMPA IE 3 d'abril), Tirada de dards (Societat de Pesca l'Anguila), Campionat PlayStation (MCM Tunning Club).
XOCOLATADA DE SANTA LLÚCIA (Ajuntament de Móra la Nova)

PEDALADA POPULAR BENÈFICA (Ajuntament de Móra la Nova amb col·laboració del Club Cicloturista)
ELS PASTORETS (Esplai Kau Kau's)

LA PALMA D'EBRE

XOCOLATADA PER LA MARATÓ (Associació de Jubilats i Pensionistes de la Palma d'Ebre)
CONCERT de l'Orquestra de Grau Mitjà de l'Escola de Música Municipal de Flix (Associació de Dones, Grup de Teatre Lo Teló i Revista Lo Mussol)

RIBA-ROJA D'EBRE

MERCAT SOLIDARI de treballs manuals realitzats per dones del poble (Associació de Dones de Riba-roja d'Ebre)

BINGO (Associació de Dones de Riba-roja d'Ebre)

DECORACIÓ: es folraran els arbres de la plaça amb treballs fets de ganxet (Associació de Dones de Riba-roja d'Ebre)

TIVISSA

TÓMBOLA SOLIDÀRIA: Tómbola solidària amb donacions de particulars i establiments del poble així com una caminada solidària, bingo i xocolatada (Col·lectiu Solidari Xino-Xano)

LA TORRE DE L'ESPANYOL
BERENAR SOLIDARI (Associació de Dones Bassa d'Oli)

VINEBRE 
TÓMBOLA (Ajuntament de Vinebre)

Eugeni Xammar, el periodista que va explicar el món

Fa unes setmanes, el diari del diumenge portava un suplement dedicat a l'Eugeni Xammar (1888-1973), jun periodista català que a través del seus articles en premsa es pot seguir el batec de l'actualitat internacional durant el primer terç del segle XX. Ja fos des de Londres, París, Munic, Berlín, Praga, Moscou, Perpinyà o Barcelona. El seu estil s'ha definit com a "analític, irònic i intel·ligent". Ho fa en els seus inicis des de publicacions com La Tralla, Metralla i El Poble Català. Però més endavant, ja des de l'estranger, fa de corresponsal per El Día Gráfico o La Publicidad. Més endavant escriu per La Veu de Catalunya i La Publicitat.

Amic de Josep Pla, amb ell fa un viatge per Alemanya, on poden entrevistar Adolf Hitler, i la Unió Soviètica, amb Andreu Nin d'amfitrió.

L'esclat de la Guerra Civil l'obliga a l'exili, i poc a poc va deixant el periodisme per centrar-se en la traducció. En aquest període va col·laborar amb els presidents Irla i Tarradellas.

En la seva trajectòria va escriure una vegada i una altra "per l'anhel d'una nació lliure".
El 2012 la Generalitat va posar el seu nom al Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar, iniciativa per impulsar la projecció internacional de Catalunya. 

***

És precisament al suplement que comentava en iniciar l'apunt, on he tingut ocasió de llegir alguns dels seus articles, unes petites joies periodístiques: reportatges des del front britànic durant la Primera Guerra Mundial; o l'article que va escriure després d'entrevistar a Hitler l'any 1923 ("Adolf Hitler o la ximpleria desencadenada") o el president de Txecoslovàquia Masaryk (1924). Des de fora estant va escriure l'abril de 1931 un article a La Publicidad en què mostrava el seu compromís amb el país: "Per ajudar a la restauració del sentiment de dignitat nacional a Catalunya, dono de lluny, el meu vot a la candidatura del Partit Catalanista Republicà".

***

Fins el 31 de gener, al Palau Robert de Barcelona, es pot visitar una exposició dedicada a aquesta figura del periodisme.

Personatges VII: Sant Pere Màrtir Sans i Jordà

SANT PERE MÀRTIR SANS I JORDÀ (Ascó 1680- Xina 1747)

Sant Pere Màrtir va néixer a Ascó, a ca Pinyol, el 3 de setembre de l’any 1680 i va ser batejat amb el nom de Josep Andreu, fill d’Andreu Sans i de Caterina Jordà.

Quan tenia deu anys, el seu pare el va enviar a estudiar a Lleida i el va deixar en mans del seu oncle, Miquel Jordà, germà de la mare, que era Capellà Major de la Seu. El juliol de 1697 va ingressar al convent de Sant Domingo de Lleida, després del noviciat va fer els vots de pobresa, castedat i obediència i per influència del seu oncle va prendre el nom de Pere Màrtir.

El 1704 és ordenat sacerdot pel bisbe d’Urgell, Julià Cano. En el setge a Lleida en la guerra de Successió acudia a auxiliar els ferits, curar els malalts i assistir els moribunds administrant-los els últims sagraments. Se’l coneixia com “l’àngel de la Caritat”.

Decideix emprendre un nou camí, les Missions, que el porten a Filipines (1712) i la Xina (1715). Al cap d’un temps va ser nomenat Vicari Provincial de la Missió, càrrec que va exercir durant vuit anys dedicat a la tasca evangelitzadora, especialment a la província de Fokien.

L’any 1729 les autoritats xineses, veient la tasca evangelitzadora dels missioners europeus, van decretar el desterrament de Fra Sans, el qual va refugiar-se a la ciutat de Canton. Aquell any va ser consagrat Bisbe de Mauricastro.

El 1732, juntament amb altres missioners, va ser expulsat de Canton i anaren cap a Macao. El 1738 va retornar cap al seu Vicariat Apostòlic de Fokien, i malgrat la seva delicada salut, complia amb les seves obligacions apostòliques.

El 1746 van denunciar les cases on vivien els missioners i els cristians. Així comença la persecució, tot i que en un principi va intentar amagar-se, finalment va decidir lliurar-se per evitar els perills a la família que l’amagava. Després de patir presó amb altres missioners, va ser traslladat a Focheu on va tenir lloc un judici en el qual va ser torturat i sentenciat a mort. Moria màrtir el 26 de maig de 1747.

El Sant Pare Benet XIV va elogiar les seves virtuts i treball apostòlic i el va declarar Màrtir Consumat (1748). Va ser beatificat pel Papa Lleó XIII (1893) i canonitzat pel Papa Joan Pau II (2000).

Font:

El Beat Pere Sans d’Ascó, de Carmel Biarnés

Personatges VI: Bartomeu Blai de Salvador

BARTOMEU BLAI DE SALVADOR (Ascó, segle XVII)

De la nissaga dels Salvador d’Ascó, rep el privilegi militar de cavaller de part del rei Felip III d’Aragó i IV de Castella. El monarca atorga aquesta dignitat nobiliària el 29 de març de 1631, i en el document de concessió ja inclou l’escut familiar, assenyala que els honors s’atorguen en funció dels serveis que els beneficiaris presten a la corona, i en aquest cas, per la seva fidelitat a la corona, i honora a Bartomeu Blai i als seus descendents, però sempre en línia recta i masculina. El privilegi militar concedit és el de cavaller en el grau d’insigne, la màxima distinció en el grau de cavalleria, essent aquest un grau de noblesa no titulada, o sigui, sense ser un títol nominal.

L’ennobliment es fa a petició de Josep d’Espuny, membre de l’estament militar, segons carta que havia remès a través d’un notari, Miquel Pérez, de Barcelona, el 8 de març anterior. Josep d’Espuny presenta el candidat Bertomeu Blai Salvador per obtenir la nova dignitat davant la Reial Cancelleria, i el rei ho decideix vistos els informes pertinents.

Amb el privilegi militar es concedeixen tots els beneficis i dignitats corresponents al grau de noblesa que se li atorga, tots els que li són propis segons el dret del Principat de Catalunya, com són entre d’altres el dret de tenir escut propi: una pomera amb fruits abundants enmig d’un camp i amb la divisa de “Salvator Dissolvit”, i coronat amb un elm de front. El probable significat del lema de la família, “Salvator Dissolvit”, segons una de les accepcions, podria ser que “Salvador sempre compleix” els seus compromisos i les seves obligacions. La figura de l’arbre pot entendre’s per la seva vinculació i lligam a la terra, i que sigui una pomera amb tant fruit, representa una expressió al·legòrica a la fortalesa personal. Segons la concessió reial, l’escut es podrà reproduir a qualsevol casa de la família, a les habitacions, gots, vaixelles i coberts, i qualsevol de les seves propietats, sempre com a signe d’identitat i distinció.

Pel registre i drets fiscals del títol, es paguen 505 sous i altres imports a la Reial Cancelleria de Barcelona.

Com a signe d’ennobliment, Bertomeu Blai passa a ser De Salvador.

El nou noble està casat amb Elisabet Bellver, filla hereva del notari Pau Bellver, que exercí la professió de notari a Ascó durant molts anys, en una casa situada a la plaça de l’Església. El succeeix com a cavaller el seu fill Pau de Salvador.

Font:

Els Salvador d’Ascó, de Josep Serrano Daura

Personatges V: Príncep de Viana

CARLES D’ARAGÓ, PRÍNCEP DE VIANA (Peñafiel, Castella 1421 – Barcelona 1461)

Viquipèdia

El Príncep de Viana, fill de Joan II i Blanca de Navarra, era el legítim hereu de la Corona de Navarra i Aragó. Estava en tractes el seu casament amb Isabel de Castella, amb el qual s’hauria esdevingut una unitat dels regnes, de no haver estat tot desfet per la seva madrasta, Joana Enríquez, segona esposa del seu pare, el rei Joan, i mare de Ferran el Catòlic. La reina consort Joana tenia tal animadversió cap al príncep de Viana, que va enemistar-lo amb el seu pare, fent-li creure que estava conspirant contra ell.

Més endavant, durant les Corts de Lleida de 1460, el rei va fer creure al seu fill que li retornava l’amistat, i un cop allí, va ser fet presoner. El 5 de desembre de 1460 estava al castell d’Ascó i allí se li féu el judici, però els hospitalers no li van trobar cap motiu de delicte i el van declarar innocent. Aleshores, Joana Enríquez se’l va emportar a Fraga, on es trobava el 16 de desembre, i també va ser declarat innocent. D’allí va ser emportat al castell de Morella. Catalunya es revoltà i es va apoderar de Fraga, i el rei temerós, alliberà el príncep, i el 12 de maig de 1461 entrava triomfant a Barcelona, i els conselleres el coronaren Príncep Governador General de Catalunya, el Rosselló i la Cerdanya. 
Envejosa, Joana Enríquez es va confabular amb el metge del príncep i el va emmetzinar. Va morir el 23 de setembre i va ser enterrat a Poblet.

Això va fer esclatar la guerra. Flix, la Palma d’Ebre, Miravet, Ascó, Horta i altres comandes hospitaleres es posaren contra Joan II i a favor dels diferents reis elegits per Catalunya, tots ells de poca durada: Enric IV de Castella, Pere de Portugal, Reiner d’Anjou i de Provença...

El 1462 els hospitalers de Miravet i d’Ascó, atemorits, es posaren al costat de Joan II mentre la gent dels pobles continuava fidel a la memòria del Príncep de Viana.

Durant la guerra civil que es vivia a Catalunya, les forces de l’arquebisbe de Saragossa, joanistes, s’apoderaren d’Ascó, el 1466.

Font:

Història d’Ascó. Crònica il·lustrada

Personatges IV: Elisabet i Blanca d'Aragó i Anjou

INFANTAMENT A VINEBRE I BATEIG REIAL A ASCÓ (1302)

La comanda templera d’Ascó ha tingut el seu paper en episodis de la història del país. Així, el poble de Vinebre va veure com naixien el gener de 1302 les princeses Blanca i Elisabet, filles del rei Jaume II i de la reina Blanca de Nàpols. El rei va remuntar el riu per parlar amb el comanador d’Ascó, Fra Berenguer de Sant Marçal. El comanador Berenguer de Sant Marçal es va comprometre a preparar el lloc i tot el necessari per allotjar la cort que s’instal·laria a Vinebre esperant l’infantament.

Un cop nascudes les filles del rei, el monarca li va concedir al comanador la quantitat anual de 200 sous jaquesos.

El mes de maig el rei torna a Ascó, en aquesta ocasió per al bateig de les dues princeses a l’església de la vila. Després del bateig van celebrar-se grans festes amb jocs, balls i entremesos a càrrec de joglars francesos. A més, el rei Jaume va obsequiar tots els presents amb deu sous jaquesos.

ELISABET D’ARAGÓ I ANJOU (Vinebre 1302 – Estíria 1330)

Filla del comte de Barcelona i rei d’Aragó Jaume II el Just i de Blanca de Nàpols, va esdevenir princesa d’Aragó i reina d’Alemanya, en casar-se amb el rei d’Alemanya Frederic I d’Habsburg.

BLANCA D’ARAGÓ I ANJOU (Vinebre 1302 – Barcelona 1348)

Filla del comte de Barcelona i rei d’Aragó Jaume II el Just i de Blanca de Nàpols, prengué l’hàbit dels hospitalers a la catedral de Tarragona (1310). Fou educada al monestir de Sixena, del qual esdevingué priora el 1321.

Font:

Història d’Ascó. Crònica il·lustrada

http://enciclopedia.cat

http://viquipedia.cat

Personatges III: Berenguer de Sant Marçal

BERENGUER DE SANT MARÇAL, L’ÚLTIM COMANADOR TEMPLER

Història d'Ascó. Crònica il·lustrada

Després de més d’un segle en què els templers havien estat influents en els poders de decisió europeus, comencen a tenir problemes. L’octubre de 1307 s’inicia a França un procés contra els templers acusats, entre d’altres, d’heretgia. Aquesta persecució es realitzà a instàncies del papa Climent V i del rei de França Felip el Bell.

En poc temps s’estén la persecució a tots els templers. No havien passat dos mesos que a Catalunya la major part de les comandes ja havien caigut sota el poder dels cavallers reials de Jaume II. Així, a finals de 1307 només resistien les fortaleses de Miravet –a les ordres del comanador fra Berenguer de Sant Just i el lloctinent fra Ramon de Sa Guàrdia-, i d’Ascó - defensat per fra Berenguer de Sant Marçal.

Vista la resistència dels castells d’Ascó i Miravet, el rei Jaume va intentar convèncer els defensors d’ambdós castells per què es rendissin. Per això va utilitzar l’ajuda de persones properes als responsables dels castells per què s’hi entrevistessin i aconseguir la deposició de la seva actitud. Així se sap que es concedí permís a Arnau de Sant Marçal perquè s’entrevistés amb el seu germà Berenguer, el comanador d’Ascó, per aconsellar-lo que es sotmetés a la voluntat del monarca.

El rei Jaume tingué paciència i prolongà l’assetjament. Sense aigua ni provisions, molts van caure malalts. Així s’arriba al 12 de desembre de 1308 que finalitza la resistència templera a Miravet. El 12 de gener de 1309 capitula la fortalesa d’Ascó.

Els templers detinguts als castells d’Ascó i Miravet van ser empresonats al castell de la Suda, a Tortosa.

En el judici eclesiàstic celebrat al claustre de la catedral de Tarragona, els cavallers van ser declarats innocents. L’últim comanador d’Ascó, Berenguer de Sant Marçal, s’adreçà al rei Jaume II reclamant-li els diners que li havia promès així com poder viure a la mateixa cambra del castell on residia com a comanador. El 1319 el rei li ho va concedir, tot i que més endavant li va ser retirat per què no va voler entrar a l’orde de Sant Joan de Jerusalem o qualsevol altre orde. El 1329, el nou rei, Alfons III, li va concedir de nou una paga anual de 200 sous jaquesos i poder habitar a les estances del castell d’Ascó fins al final dels seus dies.

Llistat de comanadors templers

1182: Fra Bezó

1191: Fra Folch

1197: Fra Guillem de la Torre

1209: Fra Bonifaci

1213: Fra Dancó

1224: Fra Jordà de Miló

1227: Fra Ramon Berenguer

1243: Fra Domènech de Fraga

1274: Fra Bernat d’Almenara

1282: Fra Francesc Ça Tallada

1282: Fra Berenguer de Cardona

1289: Fra Berenguer de Vallvert

1293: Fra Arnau de Torroella

1297: Fra Berenguer de Sant Just

1297: Fra Guillem de Puignaucler

1304: Fra Berenguer de Sant Marçal

Font:

Història d’Ascó. Crònica il·lustrada

Personatges II: Reina Sança de Castella

REINA SANÇA DE CASTELLA (1154-1208)

Viquipèdia

Sança de Castella va esdevenir reina d’Aragó i comtessa de Barcelona arran del casament amb el rei Alfons I el Cast (1174). La nova reina, com a dret d’esponsacili, va rebre el castell d’Ascó. Els templers, que ja senyorejaven bona part d’aquesta contrada, estaven interessats en aconseguir la possessió de la vila com a punt estratègic de control de l’Ebre. Aquesta es va fer de manera progressiva; així, el 1167 el rei Alfons I manllevava 1.200 morabatins als frares templers i aportava com a garantia, entre d’altres, la meitat de les rendes reials a Ascó. Per saldar deutes posteriors i encara de major quantia, el rei Alfons I es veié obligat a empenyorar el castell d’Ascó i les seves terres. Però no serà fins el 1182 que per saldar els deutes, s’atorga als templers el castell i la vila d’Ascó, però per dur a terme la donació, va caldre el consentiment i la signatura de la reina Sança, ja que a ella pertanyien des del seu casament.

A partir d’aquest moment es pot començar a parlar de la comanda templera d’Ascó que estava formada pels termes d’Ascó, Vinebre, la Torre de l’Espanyol, Riba-roja, Berrús, Vilalba i la Fatarella.

L’any 1210 el domini de l’orde sobre Ascó va ser reforçat amb la confirmació definitiva per part del rei Pere el Catòlic de la concessió que havien fet els seus pares, els reis Alfons i Sança, el 1182.

Font:

Història d’Ascó. Crònica il·lustrada

Personatges I: Ramon Berenguer IV

Amb motiu d'una exposició, vaig tenir ocasió d'elaborar una petita semblança biogràfica de set personalitats que havien tingut alguna mena de vinculació amb Ascó. Així que a partir d'avui, i durant els propers sis dies, publicaré al blog cadascuna de les biografies dins de la sèrie Personatges.

***

RAMON BERENGUER IV (Barcelona 1113/1114 – el Piemont 1162)

www.mirabiografias.com

Comte de Barcelona, Girona, Osona, Cerdanya, Ribagorça i príncep d’Aragó. Es va destacar per l’ocupació de nous territoris que eren en mans sarraïnes. En aquesta empresa, va comptar amb el suport del comte Ermengol d’Urgell, així com de cavallers de l’orde del Temple. Precisament les seves expedicions van conquerir el territori que rebria el nom de Principat de Catalunya, entre aquests, el castell i terme d’Ascó.

Arran de la col·laboració que va obtenir dels sarraïns, tant els d’Ascó com els d’altres territoris de l’Ebre, el comte Ramon Berenguer IV va atorgar-los una Carta de Seguretat que els permeté romandre al lloc i conservar totes les seves possessions, la seva cultura, la seva religió, el seu dret i la seva organització política comunitària. Així, els sarraïns s'organitzen en la seva aljama i mesquita.

La població musulmana es manté dins de les muralles d'Ascó constituint la que es coneix com a Vila de dins i a l'exterior de la fortalesa es crea una altra població cristiana amb la seva pròpia organització política que es coneixerà com la Universitat o Vila de Fora.

Fonts:

http://enciclopedia.cat

Història d’Ascó. Crònica il·lustrada.

2.344.828

Hem estat 2.344.828 ciutadans els que hem participat del procés del 9-N sobre el futur polític de Catalunya.

SÍ-SÍ: 1.897.274
SÍ-NO: 234.848
SÍ- En blanc: 22.755
NO: 105.245
En blanc: 13.201
Altres: 71.505

Resultats de la jornada del 9-N
Participació: 2.305.290
SÍ-SÍ: 1.861.753 - 80,76%
SÍ-NO: 232.182 - 10,37%
SÍ- En blanc: 22.466 - 0'97%
NO: 104.772 - 4,54%
En blanc: 12.986 - 0,56%
Altres: 71.131 - 3,09%

Resultats a l'exterior
Participació: 13.435
SÍ-SÍ: 12.087
SÍ-NO: 952
SÍ- En blanc: 64
NO: 181
En blanc: 61
Altres: 90

Resultats del 10 al 25 de novembre
Participació: 26.103
SÍ-SÍ: 23.434
SÍ-NO: 1.714
SÍ- En blanc: 225
NO: 292
En blanc: 154
Altres: 284

Victus, d'Albert Sánchez Piñol

Parlar de Victus és parlar d'un dels darrers èxits editorials de l'escriptor Albert Sánchez Piñol. Escrita originalment en castellà, i posteriorment traduïda al català, així com en d'altres idiomes en què ja ha estat adaptada o ja s'han venut els drets de traducció (rus, alemany, holandès, italià, portuguès, francès i coreà).

Victus, en plena efemèride del Tricentenari, és l'obra, almenys quant a lectors, més exitosa que s'hagi fet sobre la Guerra de Successsió i el setge de Barcelona. És una novel·la històrica, però que no sempre ho sembla, ja que l'argument té prou tremp que es manté per sí sola. Ara bé, totes les referències històriques acaben modelant un relat vibrant.

El protagonista és Martí Zuviría, i és ell qui relata la història. Ens dóna un punt de vista diferent a les versions oficials, i encara més, a les versions dels vencedors. Ho fa dictant les seves memòries des de Viena, als seus 98 anys. Zuviría és ajudant del tinent mariscal Antonio de Villarroel durant el llarg setge de tretze mesos que va patir Barcelona. Però abans d'arribar al setge, Zuviría passa per moltes vicissituds, des de la seva formació com a enginyer militar del marquès de Vauban, al castell de Bazoches, fins a la seva participació en el conflicte en el bàndol borbònic -participa com a enginyer en el setge a Tortosa de 1708. Després de la caiguda de Tortosa, torna a la ciutat de Barcelona, en companyia de l'Amelis, que ha conegut en el setge. Poc després, s'allista al bàndol aliat.

La sort de les campanyes aliades per terres espanyoles no està de la seva part, i els esdeveniments polítics que se succeeixen a Europa tampoc ajuden, així que el bàndol aliat va quedant arraconat a Catalunya, fins que el juliol de 1713 comença el setge a Barcelona, que acabarà l'11 de setembre de 1714. Aquests mesos mostren la vida a la ciutat, a la Coronela, els debats entre les institucions de l'època, el paper de Rafael Casanova, no del tot reeixit, i especialment, d'Antonio de Villarroel, que va defensar la ciutat de Barcelona tot i saber que difícilment podrien fer front a l'exèrcit borbònic.

***

La Diada de Sant Jordi de 2013 Victus va encapçalar les llistes de vendes tant en català com en castellà. Sembla que pel proper Sant Jordi, Victus tindrà continuïtat. Estarem amatents.

L'estiu de l'amor

L'estiu de l'amor és l'últim treball de ficció del periodista i escriptor de Falset Toni Orensanz. La història ens transporta a l'Horta de Sant Joan de 1909. El motiu: l'estada que va fer aquell estiu el pintor Pablo Picasso amb la seva companya Fernande Olivier. 

Un divertiment de novel·la que explica l'impacte que va causar entre la gent d'Horta la presència d'una parella que va revolucionar el poble. Picasso arribava a Horta amb el propòsit de trobar inspiració, i rememorant l'estada que havia fet uns deu anys abans al poble del seu amic Manuel Pallarès.

Les conseqüències de la presència de Picasso i, especialment d'una jove francesa vinguda de la pecadora París, són visibles des del primer moment. Les dones veuen a la Fernande amb desconfiança i pràcticament com una meuca, mentre que els homes cauen embadalits als seus encants. El capellà i les beates estan escandalitzades per allò que veuen i per allò que suposen. L'alcalde o el mestre absolutament moguts per la sensualitat de la francesa.

Davant aquest clima de passió que es viu a Horta, tant el metge com el farmacèutic es posen a investigar de quina manera poden fer front a aquest "virus" com a experts alquimistes. 

La història ens arriba per la narració del metge, però inclou també les cartes autèntiques que la Fernande va enviar a les seves amistats Gertrude Stein i Alice B. Toklas, que es conserven en una biblioteca nord-americana, cosa que acaba donant un aire de realisme a la resta de la novel·la.

És un llibre que es llegeix fàcilment i amb una seixantena de capítols d'una mitja de 2-3 pàgines, cosa que fa que l'acció avanci amb agilitat.

Himne de la infància

Avui, 20 de novembre, és commemora el 25è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants de les Nacions Unides, en la qual es remarcava la importància de promoure la participació i el dret dels infants a expressar les seves opinions.

Per aquest motiu, s'ha constituït a Catalunya el primer Consell Nacional de la Infància i l'Adolescència de Catalunya, integrat per 43 joves d'entre 8 i 17 anys.

A més, coincidint amb l'efemèride, s'ha pogut escoltar l'Himne de la Infància creat per Save the Children, en el qual es vol donar a conèixer a la societat catalana els drets dels infants d'arreu del món i també és un elogi a la infància d'avui.

9N: hem votat, hem guanyat

Bases del X Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó”

S'ha obert el termini de presentació de treballs per optar al Premi de Poesia Joan Perucho que organitza la regidoria de Cultura d'Ascó i que arriba a la seva desena edició.

Aquestes en són les bases:

Poden presentar-se a aquest premi obres de poesia escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

El tema i la forma són lliures. Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia (40 pàgines impreses com a mínim). Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.  

Els i les concursants presentaran 6 còpies encapçalades pel títol de l'obra i anònimes, impreses a una cara i amb els fulls numerats. Les còpies s’acompanyaran d'un sobre tancat amb el títol de l'obra. Al seu interior, hi constaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça electrònica. També s’adjuntarà fotocòpia del DNI.

Els treballs s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.

El termini d’admissió conclourà el dia 9 de gener de 2015.

El premi consistirà en un objecte artístic creat per l’artista Antoni Tàpies, més una dotació de 2.400 euros (sobre els quals s’efectuaran les retencions establertes per la legislació vigent) i la publicació en edició comercial dins la col·lecció de poesia Mitilene, d’Editorial Meteora.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament del premi que se celebrarà el dia 9 de maig de 2015 a Ascó.

L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les obres premiades. Els treballs no premiats podran ser retirats de l’Ajuntament en un termini de trenta dies després de l’acte de la concessió del premi. Si no han estat retirats en el termini assenyalat, serà entès que els autors/es renuncien als respectius originals. No s’assumiran responsabilitats per pèrdues o deterioraments.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

Bases del XXVII Premi Literari Vila d'Ascó

L’Ajuntament d’Ascó ja ha convocat el concurs literari, en la modalitat narrativa, que el 2015 arriba a la seva vint-i-setena edició. Aquestes en són les bases: 

El tema és lliure.

Poden presentar-se a aquest premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines d’uns 2.100 espais (30 línies de 70 caràcters). Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.

Els i les concursants presentaran 2 còpies, a una cara i amb els fulls numerats. S’acompanyaran d’un sobre tancat amb el títol de l’obra. Al seu interior, hi constaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça electrònica. També s’adjuntarà fotocòpia del DNI.

Els treballs s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.

El termini d’admissió conclourà el dia 9 de gener de 2015.

Dotació: 3.600 euros (sobre els quals s’efectuaran les retencions fiscals corresponents en concepte de drets d’autor) i la publicació del llibre per part de Cossetània Edicions.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament del premi que se celebrarà el dia 9 de maig de 2015 a Ascó.

L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les obres premiades. Els treballs no premiats podran ser retirats de l’Ajuntament en un termini de trenta dies després de l’acte de la concessió del premi. Si no han estat retirats en el termini assenyalat, serà entès que els autors/es renuncien als respectius originals. No s’assumiran responsabilitats per pèrdues o deterioraments.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

Malpàs 84

Nou exemplar de la revista Malpàs (número 84) corresponent a l'actual trimestre i que obre la portada amb una imatge de la Festa del Riu del passat mes d'agost, recuperada en els darrers anys com una de les activitats de la festa major.

Aquest cop l'editorial de la revista es fa ressò i dóna suport a la convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9-N.

Les seccions de notícies de l'ajuntament, del consell comarcal, d'ANAV, així com el recull informatiu de notícies d'Ascó i de la Ribera aparegudes a la premsa conformen el gruix principal de la publicació.

Les activitats de l'Associació Cultural Lo Llaüt també hi tenen presència, tant el recull de tot allò realitzat, com el calendari de les properes activitats previstes.

Essent la primera revista després de la festa major, dóna compte amb imatges de la festa major; així com també ofereix el pregó de la festa major de Josep Maria Jornet i les entrevistes a la Pubilla 2014 Ona Fernández i l'Hereu 2014 Ferran Ramos.

La secció "Arrels" recupera un programa de la festivitat de Sant Isidre de 1964 així com dóna notícia de la mestra republicana Dolors Ribes Grau, nascuda a Ascó el 1880.

L'"I tu què estudies?" i "Asconencs pel món" compta amb Jordi Garcia i Joan Navarro, respectivament, com a protagonistes.

Altres seccions habituals són "Els jocs d'abans", "Racó Literari", "Esports, Salut i Medi Ambient" i "Humor i passatemps", entre d'altres.

Bases del Premi de Pintura Sant Antoni 2015

L'Ajuntament d'Ascó ha publicat les bases del VIII Premi de Pintura de Sant Antoni - Vila d'Ascó.

Tema: “La festa de Sant Antoni”

Poden participar en el concurs i accedir al premi totes les persones nascudes, empadronades o vinculades a Ascó. Els i les concursants poden utilitzar qualsevol tècnica de pintura.

Les obres han de tenir unes dimensions mínimes de 36x46 cm. i màximes de 89x116 cm. en qualsevol posició. El suport serà lliure.

Les obres han de ser originals, inèdites i no han d'haver estat guardonades en altres premis.

Les obres han de tenir unes dimensions mínimes de 36x46 cm i màximes de 89x116 cm en qualsevol posició. El suport serà lliure.

Les obres es podran presentar els dies 8 i 9 de gener de 2015, al departament de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó. No se n’admetran fora de termini.

S’atorgarà un únic premi de 1.000 euros, sobre el qual s’efectuaran les retencions fiscals que corresponguin. El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reservarà el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament durant la Festa de Sant Antoni d’Ascó 2015.

L’exposició es podrà visitar els dies 16, 17 i 18 de gener de 2015.

L’obra premiada quedarà en propietat de l’Ajuntament d’Ascó, ostentant-hi tots els drets existents.

(Extracte de les bases)

9N: resultats a la Ribera d'Ebre

Participació

El poble amb més participació va ser la Palma d’Ebre (68%) mentre que Ascó, Móra d’Ebre i Rasquera es van quedar en el 44%. En conjunt de la comarca, la mitjana de participació va ser de 49’5%, pràcticament la meitat de les persones convocades a les urnes (10.173 votants de 20.516)

Participació comarcal, pràcticament de la meitat dels cridats a participar (49’58%).

Per confeccionar el cens, s’ha tingut en compte les dades actuals de l’INE (que inclou els majors de 18 anys), a les quals s’han afegit les dades de l’Idescat del padró d’habitants de nois i noies de 16 i 17 anys.

Resultats

Un 86’91% dels riberencs que van atansar-se a participar van optar perquè Catalunya esdevingui un estat independent. Una xifra superior a la computada al conjunt del país. En canvi, només 310 ciutadans de la Ribera van anar a votar i van optar per la casella del No. Això suposa un 3%, per tant, sembla que no es va motivar aquelles persones contràries a la independència de Catalunya, i van seguir les indicacions dels partits contraris a la consulta.

 El vot del Sí-Sí va oscil·lar entre el 85% i el 92%, exceptuant Riba-roja d’Ebre que es va quedar amb el 73,5%. El poble més “sobiranista” va ser Rasquera amb un 92’14% de vots pel Sí-Sí. El No es va moure entre l’1’5% i el 4%, exceptuant els dos extrems: a Vinebre el vot del No va representar un 0’46% mentre que a Riba-roja es va enfilar fins al 6%.

Aquestes dades són del propi 9-N, més endavant caldrà afegir els vots d’aquells ciutadans que participin fins el 25 de novembre en les seus de les diferents delegacions territorials.