dijous, 4 de desembre de 2014

Personatges III: Berenguer de Sant Marçal

BERENGUER DE SANT MARÇAL, L’ÚLTIM COMANADOR TEMPLER
Història d'Ascó. Crònica il·lustrada
Després de més d’un segle en què els templers havien estat influents en els poders de decisió europeus, comencen a tenir problemes. L’octubre de 1307 s’inicia a França un procés contra els templers acusats, entre d’altres, d’heretgia. Aquesta persecució es realitzà a instàncies del papa Climent V i del rei de França Felip el Bell.
En poc temps s’estén la persecució a tots els templers. No havien passat dos mesos que a Catalunya la major part de les comandes ja havien caigut sota el poder dels cavallers reials de Jaume II. Així, a finals de 1307 només resistien les fortaleses de Miravet –a les ordres del comanador fra Berenguer de Sant Just i el lloctinent fra Ramon de Sa Guàrdia-, i d’Ascó - defensat per fra Berenguer de Sant Marçal.
Vista la resistència dels castells d’Ascó i Miravet, el rei Jaume va intentar convèncer els defensors d’ambdós castells per què es rendissin. Per això va utilitzar l’ajuda de persones properes als responsables dels castells per què s’hi entrevistessin i aconseguir la deposició de la seva actitud. Així se sap que es concedí permís a Arnau de Sant Marçal perquè s’entrevistés amb el seu germà Berenguer, el comanador d’Ascó, per aconsellar-lo que es sotmetés a la voluntat del monarca.
El rei Jaume tingué paciència i prolongà l’assetjament. Sense aigua ni provisions, molts van caure malalts. Així s’arriba al 12 de desembre de 1308 que finalitza la resistència templera a Miravet. El 12 de gener de 1309 capitula la fortalesa d’Ascó.
Els templers detinguts als castells d’Ascó i Miravet van ser empresonats al castell de la Suda, a Tortosa.
En el judici eclesiàstic celebrat al claustre de la catedral de Tarragona, els cavallers van ser declarats innocents. L’últim comanador d’Ascó, Berenguer de Sant Marçal, s’adreçà al rei Jaume II reclamant-li els diners que li havia promès així com poder viure a la mateixa cambra del castell on residia com a comanador. El 1319 el rei li ho va concedir, tot i que més endavant li va ser retirat per què no va voler entrar a l’orde de Sant Joan de Jerusalem o qualsevol altre orde. El 1329, el nou rei, Alfons III, li va concedir de nou una paga anual de 200 sous jaquesos i poder habitar a les estances del castell d’Ascó fins al final dels seus dies.

Llistat de comanadors templers
1182: Fra Bezó
1191: Fra Folch
1197: Fra Guillem de la Torre
1209: Fra Bonifaci
1213: Fra Dancó
1224: Fra Jordà de Miló
1227: Fra Ramon Berenguer
1243: Fra Domènech de Fraga
1274: Fra Bernat d’Almenara
1282: Fra Francesc Ça Tallada
1282: Fra Berenguer de Cardona
1289: Fra Berenguer de Vallvert
1293: Fra Arnau de Torroella
1297: Fra Berenguer de Sant Just
1297: Fra Guillem de Puignaucler
1304: Fra Berenguer de Sant Marçal


Font:
Història d’Ascó. Crònica il·lustrada