Calaveres atònites, de Jesús Moncada

Sempre és un bon moment per recuperar i rellegir l'obra de Jesús Moncada. En aquesta ocasió he escollit Calaveres atònites, que es va publicar l'any 1999. De nou t'endinses en l'univers de Mequinensa, al qual hi vam entrar de la mà de Camí de sirga, i que va retratar al llarg de la seva obra amb un prisma ben particular tot rememorant el seu poble natal que va quedar anegat sota les aigües de l'embassament.

En Calaveres atònites seguim descobrint una Mequinensa mítica, i uns personatges ben curiosos, en alguns casos ben extravagants, 'a través de les peripècies d'un jove secretari de jutjat que hi arriba un capvespre de setembre' de la dècada dels cinquanta. Aquest secretari de jutjat és un advocat barceloní de nom Mallol Fontcalda, qui comparteix aquest temps a Mequinensa amb el jutge Crònides i s'enfronten a situacions inversemblants que poden esdevenir ridícules o hilarants. En una vila com Mequinensa, a part dels personatges que trobàvem a cada poble, com l'apotecari, el metge, el mossèn, la majordoma del mossèn... no hi falten les històries en què els protagonistes són miners o llaüters.

Les històries que s'expliquen poden ser de fa anys, i que li expliquen al jove secretari, o d'altres en què es veuen implicats ja que van a buscar consell o solució al jutge Crònides. En total són catorze els relats, als quals cal sumar el pròleg -en què Mallol Fontcalda en primera persona ens fa la pertinent introducció- i un text a mode d'epíleg -que és una carta del jutge al secretari anys després.

Alguna de les històries que ens relata ens conviden al somriure, per exemple, quan en construir-se un nou cementiri al poble, hi va haver una competició entre les famílies benestants per veure quin seria el primer difunt que l'estrenaria. O aquesta altra, quan un iaio de 75 anys, quan en tenia 50, va calcular el temps que li quedava de vida segons la mitjana de la família, segons els seus càlculs li quedaven vint-i-cinc anys, així que tenint en compte el patrimoni de què disposava, va fer els càlculs, i s'ho va anar venent tot, el problema va ser quan ja ho tenia tot venut i gastat, i continuava gaudint de bona salut i sense un duro.

Tot plegat, una mostra de l'univers literari i del particular estil de la prosa de Jesús Moncada.