Mujeres silenciadas en la Edad Media, de Sandra Ferrer

L'amiga Sandra Ferrer ha publicat en paper el llibre Mujeres silenciadas en la Edad Media (Punto de Vista Editores) tot i que des de feia uns mesos ja estava disponible en format digital. Sandra, que és llicenciada en periodisme, té una faceta d'investigadora de la història, i com a bona periodista, també de divulgadora. No únicament per aquest llibre sinó pel seu actiu blog (www.mujeresenlahistoria.com) o les seves col·laboracions en la revista d'història Clio.

Amb el títol de l'obra es fa evident el contingut del mateix ja que ens contextualitza l'època (Edat Mitjana) i les protagonistes (les dones). L'objectiu final d'aquest assaig és posar llum sobre un període de la nostra història en què les dones (o si més no la immensa majoria) eren invisibles a ulls de la societat en qualsevol dels àmbits. Per tant, el relat de la història s'ha anat construint deixant de banda el món de la dona, o simplement disposar de la seva mirada. Les dones tenien assignat un paper (normalment d'esposa i mare) i difícilment podien desenvolupar-se en els altres camps. Aquest llibre vol posar en relleu les excepcions i com no, oferir una mirada femenina a aquest període històric.

En primer lloc comença oferint un repàs a quins eren els models establerts (esposa submisa i mare abnegada), i també aquelles que optaven per la vida religiosa. També ens presenta dos dones que van apareixent al llarg del llibre i que poden simbolitzar el rol de la dona medieval: la Marie (una jove i tenaç artesana del gremi tèxtil, com el seu espòs) o la Jeanne (una camperola).
Però ens ofereix un ventall de dones que van decidir no seguir el camí marcat per la societat i van apostar per destacar en diferents àmbits, i sovint amb l'èxit d'haver-ho aconseguit. És així com en aquest repàs a la dona medieval apareixen escriptores, trobadores, místiques, il·luminadores, compositores, doctores, matrones i sanadores, bruixes i heretges, abadesses, santes i beguines, i constructores. Del nombrós grup de dones que són protagonistes, potser destaquen de manera especial les biografies d'Hildegarda de Bingen o de Christine de Pisan, aquesta última considerada una de les primeres feministes de la història.
Per anar tancant la ressenya, destacaria el llibre en el seu conjunt, però especialment la gran tasca de documentació que ha dut a terme i que és fruit de molt temps de dedicació, però també la passió que hi posa, que fa que el relat flueixi.