Fosses comunes a la Ribera d'Ebre

Avui el Diari de Tarragona s'ha fet ressò d'una notícia sobre les fosses comunes a diferents comarques de la demarcació, en concret, del projecte de la URV encapçalat per l'historiador Josep Sánchez Cervelló, i de Josep Munté. Les comarques on es farà la tasca de localització són el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, i posteriorment es faran les tasques d'exhumació dels cossos. 

La notícia s'acompanya amb aquest mapa de les comarques de Tarragona sobre les possibles localitzacions de fosses així com aquelles que estan confirmades.

Consultant la web  http://fossesirepressio.cat/ que recull les fosses comunes  hi trobem la següent informació sobre les fosses comunes probables (Ascó, Móra d'Ebre i Ginestar) i la confirmada a la comarca de la Ribera d'Ebre (Serra d'Almos)

• Terme municipal d'Ascó: Amb referència Ascó es recullen les morts de diversos soldats republicans que foren executats després de ser fets presoners. Tot i que actualment no se sap on foren inhumats aquests soldats, sí que per altres situacions semblants ocorregudes arreu es pot pensar que foren enterrats en fossa comuna, encara que actualment no estigui localitzada
• Cementiri de Móra d'Ebre: L'historiador local Artur Cot ens confirma una fossa al cementiri i diferents enterraments al municipi, degut sobretot a la gran quantitat d'hospitals de campanya que es van instal·lar per la zona. El diari el Punt, el setembre de 2007, publicà que Móra d'Ebre albergava les restes de soldats republicans que, en els últims dies de la batalla de l'Ebre, no van poder creuar el riu per rebre atenció mèdica ni per reforçar les tropes que lluitaven a les serres de Pàndols i Cavalls contra l'exèrcit franquista.
• Terme municipal de Ginestar: A partir d'un testimoni se sap que els ferits del front de l'Ebre, després de passar per Móra la Nova, anaven cap a Ginestar. Abans d'arribar-hi hi ha un lloc que en diuen la Masó, que no ha pogut ser localitzat.
• Cementiri de la Serra d'Almos: La proximitat geogràfica de la Serra d'Almos (8 km) amb el riu Ebre, va convertir aquest indret en una posició de la immediata reraguarda republicana. 
  Igual que en altres poblacions (Guiamets, Torre de Fontaubella o Pradell de la Teixeta), l'exèrcit republicà hi va instal·lar un hospital militar, que en el cas de la Serra d'Almos, es va ubicar al mas d'Alerany, un edifici de grans dimensions cololectivitzat el 1936, al començament de la guerra. 
  L'hospital de la Serra d'Almos era un dels considerats punts d'evacuació, on arribaven els soldats ferits per a ser curats o transportats cap a altres hospitals de la reraguarda. Segons el seu estat, els ferits eren traslladats al tren-hospital dels Guiamets. 
  Els soldats que moriren al mas d'Alerany eren enterrats en dues rases obertes al cementiri de Serra d'Almos, al lateral esquerra segons s'entra. Hi ha una llista amb els noms de 179 soldats morts entre el 20 de setembre i el 21 de novembre de 1938.