«Signe de la submissió a un centralisme que repugnava a la nostra ànima col·lectiva, les quatre províncies amb què era dividida Catalunya d'ençà de l'any 1833, foren suprimides per a donar lloc a la reestructuració de la unitat catalana [...] Per a governar Catalunya des de Barcelona calen unes divisions noves adaptades a les característiques de la nostra autonomia i basades en les realitats naturals i econòmiques de la terra.» (1936)
Ahir es van complir 80 anys del decret que aprovava la divisió territorial de Catalunya en comarques i regions, que per ser més precisos era constituïda per 38 comarques i 9 regions.
L'artífex va ser el geògraf Pau Vila, i d'aquesta manera, després de més de dos segles, des de les institucions pròpies del país es decidia la seva organització territorial. Malauradament la vigència va ser breu, fins que es va derogar l'Estatut de Catalunya i les institucions d'autogovern el 1939.
Aquesta divisió territorial va ser fruit d'una ponència que va iniciar els seus treballs el 1931 i estava formada per personalitats de diferent tendència política i de diferent origen geogràfic. Curiosament, el novembre de 1931 van adreçar un qüestionari a tots els municipis en el qual se'ls preguntava:- A quina comarca penseu que pertany el vostre poble?
- A quin indret aneu principalment a mercat?
- Aneu també a algun altre mercat?
Fins el 1987 la Generalitat autonòmica no va recuperar la divisió territorial en comarques, les mateixes de l'època republicana, tot i que l'any següent es passà a 41 en reconèixer-se el Pla d'Urgell, l'Alta Ribagorça i el Pla de l'Estany. El 2015 es va aprovar una nova comarca, el Moianès, quedant per tant en 42 les comarques catalanes.
Quant a les regions, no se'ls hi va donar nom, i simplement se les va numerar. Podrien ser un precedent de les vegueries que consten a l'Estatut de 2006 però que no s'ha desplegat.
En el cas de la comarca de la Ribera d'Ebre, l'any 1936 es va incorporar a la Regió IV juntament amb el Priorat, el Baix Camp i la Conca de Barberà. En aquest aspecte, setanta anys després la Ribera es va incloure a nivell administratiu a les Terres de l'Ebre juntament amb la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià.
És evident que a nivell geogràfic el riu defineix un paisatge i marca un territori, però no és menys cert que la pròpia situació de la nostra comarca (sovint s'ha definit com a comarca 'ròtula') ens fa estar més encarats cap a les comarques del Camp de Tarragona, i concretament cap a les dues ciutats capçalera, Reus i Tarragona.
Així podem deduir que mentre als anys trenta es va tenir en compte aspectes més pràctics quant a la divisió territorial, en els primers compassos del segle XXI ha estat més aviat una decisió de despatx que probablement no coincideix amb el sentir general d'una bona part dels pobles de la Ribera d'Ebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada