divendres, 12 d’agost de 2016

Monogràfic: Ascó, bressol d'artistes

Un any més, i ja en van deu, he disposat de l'ocasió de participar, juntament amb l'amic Biel Pubill, en l'elaboració del monogràfic que encapçala el programa d'actes de la festa major d'Ascó. És una oportunitat per fer una pinzellada a algun aspecte vinculat a la població, normalment de caràcter històric, patrimonial o etnològic, que ajuden a entendre la identitat asconenca fent una mirada enrere.
Aquest 2016 hem fet una proposta artística, ja que ens centrem en la biografia de vuit artistes locals (o bé nascuts a Ascó o bé amb vinculacions familiars al poble) representatius del segle XX i que ja no són entre nosaltres: Pere Daura, Josep M. Brull, Domingo Margalef, Nicolau Ortiz, Josep Gironès, Carmel Biarnés, Oriol Muntané i M. Teresa Linyan.


Adjunto un fragment de la introducció que justifica i contextualitza el perquè del tema treballat.

ASCÓ, BRESSOL D’ARTISTES
Ningú podrà negar que la cultura és el fet diferencial d’un poble. Els trets culturals són el resultat de segles de convivència, de creació i de recreació d’hàbits col·lectius que donen coherència a les relacions entre els membres de la comunitat i els doten d’un imaginari col·lectiu, conegut i respectat per tots i que té com a principal virtut cohesionar el grup.
Aquets trets culturals són resultat, alhora, de múltiples factors com pot ser la llengua, les festes, les arts, els ritus i símbols acceptats en el temps... A continuació donem un cop d’ull a alguns dels artistes asconencs més destacats del segle passat centrant-nos, exclusivament, en els que van sobresortir en la creació pictòrica i/o escultòrica. Amb l’ànim de donar una pinzellada –mai millor dit- general d’aquests artistes, no ens limitem a citar els nascuts a la nostra població sinó també referenciem aquells que hi van estar vinculats ja fos per ser descendents d’asconencs o tenir-ne vincles familiars.
Potser sí que es possible un poble sense cultura però també és cert que sense ella no hi ha identitat, no hi ha patrimoni. En bona mesura els asconencs som deutors d’aquests artistes perquè ells, amb les seves creacions, han fet aportacions importants a la nostra cultura i el seu llegat és el nostre patrimoni. A més, i com podrem comprovar al llarg del monogràfic, bona part de l’obra d’aquests artistes de referència es troba fora del nostre entorn més immediat, i en certa manera, són també uns ambaixadors del poble i de la comarca.
Dels vuit noms que es treballen en el text només hi ha una dona. És evident que era un altre temps i, en canvi, si a dia d’avui haguéssim de fer un llistat de persones vinculades a l’art, la majoria tindrien nom de dona. Per tant aquesta ressenya no fa més que retratar i posar en context un període de la nostra història.
Finalment, per damunt de tot, cal remarcar el paper suggestiu de la seva obra la importància de la qual rau, més enllà de la materialitat, en la capacitat d’impregnar i d’estimular l’interès a noves fornades d’artistes i creadors asconencs que s’han emmirallat en els nostres artistes del segle XX. Un art que amb ulls del segle XXI continua ampliant-ne l’abast ja que, sense anar més lluny, tenim l’art urbà en forma de grafit o bé el món de la fotografia, la imatge i el disseny gràfic.
Quan proposem aquesta aproximació a uns noms que han llegat el seu art, estem fent un tasca de valorització d’un patrimoni vehiculat a través de la pintura o de l’escultura. I pensem que aquests dies previs a la festa major esdevenen paradigmàtics per a recuperar aquest patrimoni artístic produït pels nostres avantpassats, en un període festiu de l’any en què ens reivindiquem com asconencs i que, en aquesta ocasió, amb la seva remembrança fonamentem i consolidem més l’imaginari col·lectiu.
Que aquest antic ritual festiu que celebrem anualment per honorar els patrons sant Miquel, santa Paulina i sant Gregori acompleixi la seva funció de reforçar les relacions socials, col·lectives i d’identitat dels asconencs i asconenques.
Bona festa major!

BIEL PUBILL i SOLER
JOSEP M. RADUÀ i SERRA