dilluns, 1 d’agost de 2016

La llei dels justos, de Chufo Lloréns

Chufo Lloréns és un autor amb una obra que s'ha caracteritzat per mostrar la seva passió per la història, i en cadascuna de les seves publicacions tan important com l'argument és el temps històric en què es desenvolupen les trames.
A La llei dels justos l'autor ens trasllada a la Barcelona de després de l'Exposició Universal de 1888, una època en aquell final del segle XIX força convulsa per la situació pròpia de la ciutat (l'anarquisme s'anava fent un lloc entre una massa obrera descontenta de les condicions laborals de les fàbriques) però també amb un context polític particular que es reflecteix en les revoltes a l'illa de Cuba que acabaria desembocant en la seva independència del regne d'Espanya uns anys després. 
Aquests fets històrics que expliquen la Barcelona del modernisme són el rerefons de la trama, o potser caldria dir de les trames, ja que 1.100 pàgines donen per a molt. D'una banda potser caldria destacar el detall en les descripcions de vestits, personatges, estances, paisatges... tot i que en algun cas arriba a ser excessiu. D'una altra banda, remarcar el treball acurat en la contextualització, utilitzant de forma brillant els diferents episodis històrics per donar sentit al desenvolupament de la novel·la i a la pròpia evolució dels personatges.
La història posa en primer pla el contrast entre la ciutat burgesa i la ciutat obrera, o entre la Cuba colonitzada i la Cuba colonial. Entre una societat benestant i una societat empobrida. Precisament aquesta diferència fa que es generi una rancúnia o animadversió entre aquests dos pols de la societat que arriba a desembocar en violència. I amb aquest panorama, la novel·la mostra com d'impossible resulta que qualli una relació entre la Candela i en Joan Pere, ella filla d'un burgès i ell un jove fill d'una vídua que treballa en una llibreria. Però la Candela i en Joan Pere no són els únics protagonistes en aquesta obra on s'evidencien els conflictes polítics, laborals i amorosos entre els personatges, ja que certament és una novel·la coral. És important la figura de Germà Ripoll (cosí de la Candela) o Màxim Bonafont (germà de Joan Pere), així com les seves mares, o els amics de tots ells... i que van generant infinitat de subtrames tal com va avançant l'argument.
Cal dir que les escenes que tenen lloc a Cuba tenen relació en la història en tant que la família burgesa protagonista de la novel·la (Ripoll-Guañabens) hi té negocis d'importació i exportació de sucre, tabac...
A La llei dels justos hi trobem de tot: amor i traïció, assassinats i mentides, dobles vides i negocis foscos, luxe i austeritat, fortuna i misèria... amb girs argumentals que fa que no decaigui l'interès al llarg dels 181 capítols.