Vae Victus és la continuació que l'Albert Sánchez Piñol ha donat al seu èxit editorial Victus, que va esdevenir la gran obra sobre la Guerra de Successió i el setge de Barcelona que va acabar aquell malaurat 11 de setembre de 1714. Doncs bé, amb Vae Victus reprèn la història de la mà de Martí Zuvíria, un enginyer militar qui, acabant ja el segle XVIII, i als seus 98 anys, narra les seves peripècies vitals, sense oblidar l'esdeveniment que va marcar per sempre més la seva vida, la derrota a mans borbòniques el 1714.
Comença la novel·la l'endemà, el 12 de setembre de 1714, amb un Zuvíria amagat a Barcelona, i que per evitar ser capturat pels vencedors borbònics, es veu obligat a fugir, no únicament per no ser fet presoner, sinó també a fugir del passat i del record, ja que la victòria borbònica no només es va emportar per davant les llibertats catalanes, sinó també el seu amor.
L'obra està composada per quatre relats, cadascun del quals des d'un indret diferent, on sovint més que la voluntat són les circumstàncies o les casualitats que l'acaben conduint per aquests diferents llocs: Amèrica del Nord, Londres, Prússia, Àustria i fins i tot Nova Zelanda.
La primera aventura és la seva fugida per mar cap a la colònia anglesa de Carolina, a l'Amèrica del Nord, on es veu immers en una guerra entre carolins (colons anglesos) i indis yama.
La segona aventura ens retorna a Europa, on quan arriba d'Amèrica és capturat i turmentat pels enemics borbònics, tot i que anys després és alliberat pel duc de Berwick ja que el recluta en la guerra entre França i Espanya, fins al punt de reclutar per la causa francesa Pere Joan Barceló, Carrasclet, i deu mil voluntaris pensant que en cas de victòria francesa, es recuperarien les llibertats catalanes.
La tercera aventura ens situa a Zuvíria a Berlín com a enginyer del rei de Prússia, i s'acaba resolent l'enfrontament que tenia de temps amb Joris van Verboom, enginyer holandès al servei del rei Felip V.
Finalment en l'última aventura s'acaba enrolant, a desgrat seu, en una expedició cap a Austràlia dirigida per l'explorador James Cook.
La novel·la atrapa per una prosa viva i per aquest estil de l'autor on hi abunda la ironia o el sarcasme, així com per la relació entre uns esdeveniments i personatges històrics amb certes llicències de ficció. Si es compara aquesta obra amb l'èxit que va precedir l'anterior, les trames no atrapen tant com quan relatava la Guerra de Successió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada