divendres, 28 de juliol de 2017

'Els vells amics', de Sílvia Soler

La darrera obra de Sílvia Soler, Els vells amics, et convida a endinsar-te en el món que ha creat per aquesta ocasió. Com en les altres obres, té una capacitat de crear un personatges que et permeten entrar a les seves vides, a més creïbles, que ben bé podrien ser coneguts nostres. És així com podem dir que aquest llibre és un llibre de persones amb les seves circumstàncies, però persones.
Els vells amics ens presenta cinc estudiants que es coneixen estudiant Belles Arts a finals dels vuitanta, i que de manera regular han mantingut l'amistat. Ells són en Marc, la Lídia, en Mateu, l'Ada i en Santi. Tot comença amb un viatge iniciàtic de quatre dies a París -per visitar una exposició sobre Gauguin- quan es crea un lligam entre ells que saben mantenir al llarg del temps. Aquell vincle fort que va començar amb ben just vint anys i al voltant de l'art es manté passada la quarantena. Les retrobades entre ells és com recuperar els anhels de joventut, però clar, el temps passa, no tots poden  o saben mantenir la vocació artística i la vida també passa factura.
L'art juga un paper important al llarg de l'obra, és el lligam que uneix els amics i la seva presència és permanent al llarg de totes les pàgines. Però malgrat aquest paper de l'art, és un llibre sobre l'amistat. L'art és l'excusa i l'amistat és el motiu. Sílvia Soler detalla com va evolucionant l'amistat entre els cinc amics al mateix temps que va evolucionant la vida. No és fàcil mantenir-la, ja que el temps va carregant les motxilles de cadascun d'ells.
És una història que esdevé de manera cronològica des de 1989 fins a l'actualitat, però en cap cas és una història lineal, ja que van apareixent esdeveniments que aporten tremp narratiu a la novel·la.
I qui pot ser el que aconsegueix englobant el sentit del llibre és el darrer vers del poema "Amistad a lo largo" de Gil de Biedma: ¡Ay el tiempo! Ya todo se comprende.