dilluns, 10 de juliol de 2017

'Los prisioneros del paraíso', de Xavier Güell

Los prisioneros del paraíso és el segon llibre que escriu el músic i director d'orquestra Xavier Güell  i que ha estat editat aquest 2017.
La història ens trasllada al cor d'Europa en plena segona guerra mundial. El 1942, a Praga, és arrestat el director d'orquestra Hans Krasa, d'origen jueu, i que juntament amb altres compositors és traslladat al camp de concentració de Theresienstadt. Què té de particular aquest camp? Doncs que el volien convertir en una espècie de camp model per mostrar al món un suposat bon tracte cap als jueus reclosos, i que tenien la possibilitat de desenvolupar-se culturalment. Malauradament aquesta havia de ser la façana per mostrar a l'exterior, quan prou que sabien que havien d'acabar al camp d'extermini d'Auschwitz. Per això, van intentar jugar les seves cartes per intentar allunyar el seu destí final mitjançant la música, composant obres que els fes guanyar temps. Malgrat tot, es percep el clima dens i pesat que es respira a Theresienstadt.
A aquesta trama, s'hi suma una altra amb un persoantge, l'Elisabeth, una científica propera als caps nazis, i que investiga genèticament amb òrgans humans per tal de millorar la raça ària. És l'esposa del comandant del camp de Theresienstadt, però que tal com avança la història, es treu la bena dels ulls, i pren consciència del règim del qual participa, fins i tot de la monstruositat de la seva feina. Una Elisabeth, interessada per la música, que de joveneta havia admirat Hans Krasa, i ara pren consciència del destí fatal de Hans quan sap que és un dels reclusos del camp de concentració.
El tema de la novel·la és dur, la sordidesa dels camps de concentració i la vilesa dels comandaments nazis és evident, hi apareixen reflexions profundes que queden ben travades en el desenvolupament de la història. Qui hi té un paper important? La música. La música hi és present, directament o no, amb un paper principal o secundari. Parla amb passió de la vida, de la música i de l'art, i com diu el propi autor "la pasión es el mejor instrumento para entregarnos al mundo, pero la pasión debe ir acompañada de la compasión para abarcar todas sus posibilidades".
Per molt que hàgim pogut llegir sobre el nazisme, encara continua impactant el terror que van escampar per Europa amb un ideari reaccionari i demencial, esdevenint un autèntic monstre.