A través d'una amiga, he tingut l'ocasió de llegir el llibre De peus a terra. Cròniques d'una àvia al Caire, d'Anna Folch.
El títol ja ens indica què hi trobem -una crònica de viatge- i l'indret també -el Caire. L'autora, l'Anna Folch, mestra jubilada, va de viatge durant el mes de març de tres anys consecutius al Caire, a visitar la filla, el gendre i els nets que hi viuen per qüestions de treball, i aquest llibre recull tot allò que va esdevenir i de quina manera va ser captivada per una ciutat caòtica, inabastable, contradictòria...
No es tracta únicament d'un recull cronològic de llocs visitats i anècdotes per explicar. El llibre va més enllà. En totes les pàgines hi ha la mirada particular de l'autora i quan cal, de la seva reflexió sobre allò que està vivint o com li desperten els sentits. Això no vol dir que no hi trobem els episodis de navegar pel Nil, de visitar les piràmides o bé una escapada al mar Roig.
No té cap inconvenient de parlar amb franquesa de sentiments contradictoris que sent davant d'algunes situacions o com parla de com veu el paper de la dona en una societat com l'egípcia, o la convivència religiosa. Cal dir que les vivències relatades són de mitjans de la dècada anterior, per tant, abans de les primaveres àrabs de l'any 2011.
El seu és un estil molt àgil, per tant es llegeix bé i ràpid, i de tant en tant deixa anar el seu sentit de l'humor o una mirada irònica d'allò que l'envolta.
La seva és una mirada feta de forma empàtica, amb estimació cap aquella ciutat i els seus habitants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada