El castell d'Ascó

Vista d'Ascó (1935)

Mireu que hermosa és la nostra Vil·la,
tota joiosa, ella s'enfila.
Les cases, amb pas joliu
treuen el cap enlaire
miren si veuen, si baixa gaire
aigüa en el riu.
El sim vigila
sempre inconmovible
amb faç tranquil·la, impassible,
l'antic castell.
Guaita la plana, mira la serra,
veu l'horta ufana i diu:
-Oh!!, terra, jo, ja em faig vell.
Tu, en canvi, treus brotada; de tos conreus,
fruita gemada surt cada estiu.
A mi, aqui dalt, l'aigua i el vent
amb cop fatal em van desfent.
Tot el que diu el brau Castell
és l'últim plany d'un guerrer vell
que es desfà i cau
doncs el progrés, monstres de guerra
ja no en vol més.
La nostra terra sols vol la pau.
JOSEP GIL

És un poema escrit l'any 1932 pel mestre de l'escola unitària d'Ascó, el sr. Josep Gil Coll, fill de Constantí, i que ha estat reproduïda en l'últim número de la revista Malpàs.