Amb la revista Sàpiens d'aquest mes de desembre s'hi acompanya Estimats Lluc i Joana, un recull de contes escrits per l'Oriol Junqueras des de les presons d'Estremera i Lledoners.
Són algunes de les cartes en forma de conte que ha adreçat als seus fills en aquests més de 13 mesos de presó injusta i injustificada, i és la seva manera de demostrar-los l'amor malgrat la distància obligada i les escasses dues hores de visita al mes.
D'una banda es tracta de narracions plenes de tendresa d'un pare a uns fills amb qui en certa manera vol seguir sent present. D'altra banda són històries molt didàctiques ja que tant pot parlar d'un eclipsi de lluna, com de l'arribada dels romans a Sant Vicenç dels Horts, i sobretot els deixa "deures" a fer amb la mare en forma d'experiència (per exemple fer ploure a la cuina de casa).
Llegint aquests contes el cor se't va encongint quan penses com aquests nens de 3 i 5 anys es veuen privats de la presència del pare per decisions arbitràries de la justícia.
Acaba amb un poema en italià, que en català diu així:
Encara que ara sembli
que un oceà separa les nostres platges,
un dia em veureu tornar
sobre un pont d'històries i de contes
que us hauré explicat.
Aleshores, Lluc i Joana, una infinitat d'abraçades
consolarà la llarga absència
i les nostres ànimes, ara ja tan fortes,
no permetran
que cap petitesa els robi mai el somriure.
(Oriol Junqueras)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada