El 23 d’octubre de 1907 el riu Ebre va assolir un nivell de 12’60 metres al seu pas per Ascó -una rajola al rentador de cal Coixo ens recorda aquell esdeveniment-. L’aigua va arribar a cobrir la via del tren, va provocar esllavissaments i es va haver de suspendre el transport ferroviari que s’havia inaugurat el 1892. Sens dubte, en aquella època, el trasbals de la riuada afectà el dia a dia de la gent d’Ascó. Pensem que parlem d’un poble que aleshores superava els 2.500 habitants, i el riu era pràcticament de visita diària obligada per les famílies: per rentar la roba, per a buscar aigua per casa, per rentar les verdures, per desplaçar-se capdellà (a les Illes i altres partides del terme a la dreta del riu), per abeurar els animals...
Lògicament l’avinguda va obligar a suspendre el pas de barca, les Illes fins i tot quedaren anegades, com en alguna ocasió ja havia ocorregut amb el mas del Cavaller, tot envoltat d’aigua. L’afectació de les crescudes a les Illes obligava els pagesos a apropar-se als masos a salvar les eines de treball o a treure els motors de rec.
Ens expliquen com l’aigua arribava fins a les portes del convent de Vinebre, i un llaüter d’Ascó va anar amb una muleta a buscar la xiqueta que anava costura a les monges. O com els veïns de les cases del tram final del carrer del riu, tapaven les portes amb maons, o les xiquetes, des del pedrís de casa jugaven a rentar la roba amb un calaixó.
El dia a dia domèstic es veié afectat. El riu baixava gros, però amb una aigua tèrbola, poc aconsellable per a rentar. És per això que moltes mestresses de casa anaven a fer bugada als rentadors de cal Coixo o de la Fontxinxella. I si s’anava a buscar aigua, com que feia molt solatge, abans calia deixar-la reposar.
Lògicament l’avinguda va obligar a suspendre el pas de barca, les Illes fins i tot quedaren anegades, com en alguna ocasió ja havia ocorregut amb el mas del Cavaller, tot envoltat d’aigua. L’afectació de les crescudes a les Illes obligava els pagesos a apropar-se als masos a salvar les eines de treball o a treure els motors de rec.
Ens expliquen com l’aigua arribava fins a les portes del convent de Vinebre, i un llaüter d’Ascó va anar amb una muleta a buscar la xiqueta que anava costura a les monges. O com els veïns de les cases del tram final del carrer del riu, tapaven les portes amb maons, o les xiquetes, des del pedrís de casa jugaven a rentar la roba amb un calaixó.
El dia a dia domèstic es veié afectat. El riu baixava gros, però amb una aigua tèrbola, poc aconsellable per a rentar. És per això que moltes mestresses de casa anaven a fer bugada als rentadors de cal Coixo o de la Fontxinxella. I si s’anava a buscar aigua, com que feia molt solatge, abans calia deixar-la reposar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada