Riuades i gelades

A la vora del riu, no t’hi faigos lo niu,
si de cas te li fas, fes-te’l de fenàs.

Aquesta dita sens dubte pot catalogar-se dins dels advertiments a què ens té acostumats la saviesa popular. I en un poble riberenc com Ascó val la pena tenir-ho present. La història ens recorda avingudes d’aigua que no podríem qualificar precisament de benèvoles. Enguany commemorem el centenari de la riuada de 1907, però en trobem d’altres en què l’Ebre va mostrar la seua força com els anys 1617, 1787 o 1937 (totes elles en anys acabats en set). Fins i tot, aquest abril passat, el cabal del riu al seu pas per Ascó es va situar a l’entorn dels 2.000 metres cúbics per segon –novament una riuada en un any acabat en set-.
Cal dir, però, que les avingudes de l’Ebre han estat esdeveniments excepcionals, ja que més aviat coneixem un riu que descendeix amb placidesa en el seu pas per terres riberenques. Carmel Biarnés el caracteritza com “un vell profeta amb barbes argentades, un paradís d’aigües adormides”. Ara bé, per difícil que sigui de creure, l’Ebre no ha protagonitzat únicament crescudes, sinó que el fred l’ha gelat en diverses ocasions al llarg del temps. Hi ha documentades gelades, el gener de 1784, el Nadal de 1788 o a finals de 1829. Lògicament, com és previsible, els efectes d’aquells freds intensos van ser devastadors pels conreus.

FOTOGRAFIA CEDIDA PER ANTONIO MONTAÑA