Gent de la Ribera d'Ebre

Si fa unes setmanes ressenyava l’obra Benissanet, dins del mateix volum de l'Obra completa – Cicle de la terra natal 1- s’hi troba Gent de la Ribera d’Ebre, una altra delícia del riberenc Artur Bladé i Desumvila. Una crònica d’un temps amb un llenguatge acurat, precís, unes descripcions de personatges i situacions fantàstiques. Una prosa viva i captivadora que et transporta al Benissanet de primers de segle XX.
El llibre queda dividit en tres capítols: el primer dedicat als pagesos, el segon als artesans i el tercer als rodaires. Probablement aquest últim ha estat el que m’ha agradat més ja que apareixen unes històries de personatges molt curiosos que ben bé podrien ser protagonistes de qualsevol novel·la a través de les seues peripècies. Això no treu mèrit a cap dels anteriors capítols que parlen d’una època que va ser, d’unes persones representatives d’un temps ja passat però que formen part de la memòria de l’autor.
M’he subratllat aquesta frase: els pagesos -suprems guardadors de la llengua-. Estic totalment d’acord en aquest comentari que no deixa de ser un elogi cap als pagesos. Doncs bé, Bladé en la seua obra també juga el paper de guardador de la llengua ja que les seues cròniques no deixen de ser la plasmació d’una gent, d’uns paisatges, d’un temps pretèrits... però també d’una llengua arrelada a la terra i plena de matisos.