Els llaüts

Llaüts que passeu per l’Ebre,
riu amunt i riu avall,
doneu-ne força expressions
a la Cinta i al Pilar.

FOTOGRAFIA CEDIDA PER CARME SALVADÓ

Carmel Biarnés ens relata la vida al riu descrivint el pas dels llaüts, gegants de l’Ebre, de 28 a 30 tones, que solcaven les seves aigües, riu amunt i riu avall, sense parar, llevat de finals d’estiu, quan la manca d’aigua els obligava a parar un parell de mesos, si és que no plovia; no així els llaüts ordinaris, d’unes 6 tones, traginadors de queviures; amb els tocs de corn congregaven la gent vora el riu, que era un constant viver per als homes que anaven a buscar l’aigua amb els argadells de quatre cànters i abeurar els animals; per a les dones que anaven, també, a buscar aigua amb el cànter al cap sobre la capçana i un pitxell a la mà, o a rentar la verdura, les panxes, la llana, la roba, a amerar lli, cànem, arisses de canya per teixir els canyissos, vímets per als treballs de cistelleria, etc; i per als nens que feien clots a l’arena, tiraven pedres al riu, feien “sopetes” fent saltar la pedra plana per la superfície de l’aigua, i barques de fulla de canya nedaven fent capbussons, passejaven amb barquetes...

Font: BIARNÉS, Carmel: La navegació fluvial per l’Ebre. Edita “Castrum de Ascho 1148”, Impremta Requesens, Montblanc, 1987