Panellets

Ahir al matí a Cicle Inicial vam fer els panellets... i cal dir que ens han quedat molt bons.

Aquests són els ingredients que hi vam posar, a part de la bona traça, i que vam anar a comprar tots junts a botigues del poble:
- 1 kg de sucre
- 1 kg d'ametlla ratllada
- 3 ous
- 3 patates petites
- 200 g de pinyons
- 1 pot de cireres
- 1 paquet de codonyat
- 100 g d'ametlles pelades senceres
- 100 g de coco ratllat

Aquesta tarda, abans de sortir al pati a celebrar la Castanyada, hem tastat els panellets. En vam preparar de cinc tipus diferents: de pinyons, de coco, de codonyat, de cireres i d'ametlla.

Feliç Castanyada!

III Seminari sobre patrimoni literari i territori

Demà s'acaba el període d'inscripció al III Seminari sobre patrimoni literari i territori que se celebrarà properament a Móra d'Ebre i Benissanet, enguany amb el debat de "Models i formats".

Aquesta és la relació d'activitats previstes per a les jornades:

Dijous 8 de novembre
Tarda
19h Recepció i lliurament de documentació
20'30h Sopar
21'15h Parlaments de benvinguda
21'30h Espectacle: Lletres d'aigua , del cantautor Jesús Fusté

Divendres 9 de novembre
Matí
10h Inauguració. Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació; Anna Aguiló, presidenta d'Espais Escrits; Núria Grau,presidenta de l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila; Fidel Ciurana, alcalde de Benissanet, i Joan Josep Duran, alcalde de Móra d'Ebre
10'30h Presentació del seminari. Montserrat Comas, vicepresidenta d'Espais Escrits
Conferència inaugural: Territori, llengua, literatura i identitat . Joan Francesc Mira, escriptor
11'30h Descans i cafè
12h Geografia, història, memòria i identitat . Joan Roca i Albert, Fundació Antoni Tàpies (Majories urbanes: 1900-2025)
Nous paisatges de la literatura . M. Carme Montaner, Institut Cartogràfic de Catalunya (Cartoteca)
12'45h El cànon narratiu ebrenc: Moncada, Bladé i Arbó. Pere Poy, filóleg
13'30h Fi de la sessió matinal

Tarda
16h Models europeus de tractament del patrimoni literari: estat de la qüestió . Carlota Torrents, gestora cultural i editora, i Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes
17h Descans
17'30h Exemples europeus . Torben G. Jeppesen, director d'Odense Bys Museer (Museus de la ciutat d'Odense, Dinamarca); Andrew Xavier, director de The
Charles Dickens Museum (Londres, Anglaterra)
18'30h Debat de les ponències de la jornada
20h Sopar (inscrits)
22h Espectacle: Pel camí dels ulls. Salvador Espriu . Fina Rius, actriu; Teresa Vilardell, direcció

Dissabte 10 de novembre
Matí
10h Formats literaris de qualitat: un repte per als centres de patrimoni literari . Carme Torrents, Fundació Jacint Verdaguer
10'45h Mapa literari català d'Espais Escrits . Anna Aguiló, presidenta d'Espais Escrits, i Núria F. Rius, d'Espais Escrits
11'15h Descans i cafè
11'45h La paraula dita: la literatura catalana en audiollibre. Jaume Huch, editor i president de Gaudium, i Lluís Solà, poeta i professor a l'Institut del Teatre
12'30h Quins nous formats literaris necessitem? Vicent Partal, director de Vilaweb
13'15h Debat de les ponències de la jornada
14h Conclusions i clausura. Anna Aguiló, presidenta d'Espais Escrits; M. Carme Jiménez, directora de l'Institut Ramon Muntaner, i Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes
14'30 h Dinar a Benissanet (inscrits)

Tarda
16h Visita a l'exposició «Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l'Ebre català, cronista de l'exili» i ruta literària «El Benissanet d'Artur Bladé». Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila
17h Parlaments de comiat

Més informació: http://www.sre.urv.es/irmu/espais_escrits/

Festa de la Castanyada 2007

Aquest és el programa de la Castanyada al CEIP Sant Miquel.

Dilluns, 29 d'octubre

Els alumnes portaran a l'escola el treball per l'exposició "El moniato eixerit".

Dimarts, 30 d'octubre

Els alumnes de Cicle Inicial faran panellets.

Dimecres, 31 d'octubre

Pel matí, cada alumne ha de portar a l'escola 10 castanyes amb un tallet per poder-les coure.
Les castanyeres de 6è passaran a recollir-les per les classes a l'entrar del pati.

A les 15'30h Festa de la Castanyada al pati.

A partir de les 17h, l'escola restarà oberta per visitar l'exposició "El moniato eixerit".

Els llaüts

Llaüts que passeu per l’Ebre,
riu amunt i riu avall,
doneu-ne força expressions
a la Cinta i al Pilar.

FOTOGRAFIA CEDIDA PER CARME SALVADÓ

Carmel Biarnés ens relata la vida al riu descrivint el pas dels llaüts, gegants de l’Ebre, de 28 a 30 tones, que solcaven les seves aigües, riu amunt i riu avall, sense parar, llevat de finals d’estiu, quan la manca d’aigua els obligava a parar un parell de mesos, si és que no plovia; no així els llaüts ordinaris, d’unes 6 tones, traginadors de queviures; amb els tocs de corn congregaven la gent vora el riu, que era un constant viver per als homes que anaven a buscar l’aigua amb els argadells de quatre cànters i abeurar els animals; per a les dones que anaven, també, a buscar aigua amb el cànter al cap sobre la capçana i un pitxell a la mà, o a rentar la verdura, les panxes, la llana, la roba, a amerar lli, cànem, arisses de canya per teixir els canyissos, vímets per als treballs de cistelleria, etc; i per als nens que feien clots a l’arena, tiraven pedres al riu, feien “sopetes” fent saltar la pedra plana per la superfície de l’aigua, i barques de fulla de canya nedaven fent capbussons, passejaven amb barquetes...

Font: BIARNÉS, Carmel: La navegació fluvial per l’Ebre. Edita “Castrum de Ascho 1148”, Impremta Requesens, Montblanc, 1987

Ascó i el transport per l'Ebre

FOTOGRAFIA CEDIDA PER MIQUELA BATISTE

Els posts d'aquesta setmana continuen dedicats a l'Ebre.

L’Ebre al llarg del temps va ser l’escenari per on es transportaven tones de mercarderies any rere any i que propiciava el comerç entre l’interior i la costa, i entre els pobles i ciutats del curs del riu. Però aquest flux en el transport fluvial va començar a patir els efectes d’un nou mitjà de comunicació que anava estenent la seua xarxa i consolidant la seua fortalesa: el tren. A Ascó s’inaugura l’estació l’1 de febrer de 1892. I com podem comprovar amb aquestes dades de Carreras Candi en el seu estudi sobre la navegació a l’Ebre, el ferrocarril va provocar la decadència de la navegació i el comerç fluvial. L’any 1936 Ascó comptava amb quatre barques matriculades; una de 18 tones, dues de 22 i una altra de 30, per al servei de càrrega. Transportaven productes riu avall i arribaven normalment fins a Tortosa. Aquest tràfic va experimentar un descens ràpid: s’havien registrat 63 viatges a aquesta ciutat l’any 1906, i van disminuir a 13 l’any 1920, a 7 el 1934 i a un el 1935.

Font: CARRERAS CANDI, Francesc: La navegació al riu Ebre. Edita Generalitat de Catalunya, Col·lecció Lletres de l’Ebre, Barcelona, 1993

El dret de lleuda

El riu Ebre ens ha llegat episodis històrics importants i ens remet a èpoques on el seu paper era cabdal.

Entre d’altres aspectes, podem recordar els privilegis que va rebre Ascó durant l’Edat Mitjana, un d’ells relacionat amb el riu, es tracta del dret de lleuda: un impost fluvial que gravava les mercaderies en el seu pas per la Comanda d’Ascó, el qual va ser concedit pel rei Pere el Catòlic a Lleida el novembre de 1210, i que no cal dir que va provocar alguns conflictes entre mercaders i comerciants d’altres indrets que no veien bé haver de pagar aquest impost.
D’aquest privilegi, a dia d’avui, en resta el nom d’un carrer, la Travessia Lleuda –que enllaça la carretera Camposines amb el carrer Placeta, que fins no fa tants anys, s’anomenava carrer Lleuda-.

TRAVESSIA LLEUDA (Ascó)

Riuades i gelades

A la vora del riu, no t’hi faigos lo niu,
si de cas te li fas, fes-te’l de fenàs.

Aquesta dita sens dubte pot catalogar-se dins dels advertiments a què ens té acostumats la saviesa popular. I en un poble riberenc com Ascó val la pena tenir-ho present. La història ens recorda avingudes d’aigua que no podríem qualificar precisament de benèvoles. Enguany commemorem el centenari de la riuada de 1907, però en trobem d’altres en què l’Ebre va mostrar la seua força com els anys 1617, 1787 o 1937 (totes elles en anys acabats en set). Fins i tot, aquest abril passat, el cabal del riu al seu pas per Ascó es va situar a l’entorn dels 2.000 metres cúbics per segon –novament una riuada en un any acabat en set-.
Cal dir, però, que les avingudes de l’Ebre han estat esdeveniments excepcionals, ja que més aviat coneixem un riu que descendeix amb placidesa en el seu pas per terres riberenques. Carmel Biarnés el caracteritza com “un vell profeta amb barbes argentades, un paradís d’aigües adormides”. Ara bé, per difícil que sigui de creure, l’Ebre no ha protagonitzat únicament crescudes, sinó que el fred l’ha gelat en diverses ocasions al llarg del temps. Hi ha documentades gelades, el gener de 1784, el Nadal de 1788 o a finals de 1829. Lògicament, com és previsible, els efectes d’aquells freds intensos van ser devastadors pels conreus.

FOTOGRAFIA CEDIDA PER ANTONIO MONTAÑA

L'escola recorda la riuada

Amb els alumnes de Cicle Inicial ens vam desplaçar fins a la plaça del riu per recordar el centenari de la riuada més important del segle XX, la del 23 d’octubre de 1907.

Ha estat una forma de conèixer aquest element del medi tan proper, el riu Ebre i ens ha servit per enumerar tot de fets que tenien la vora del riu com a protagonista i que ara ja han desaparegut (anar a rentar la roba, el pas de barca, la navegació de llaüts, portar a abeurar els animals, anar a buscar aigua...). Ens hem sorprès de veure l’alçada fins on va arribar el cabal del riu. Els ha resultat interessant observar la rajola que recorda l’esdeveniment, per molts d’ells, tota una novetat... i pensar que ni els seus iaios ni els seus reiaios havien nascut quan es va produir la riuada de 1907.
Hem acompanyat l’activitat amb una fitxa de reforç que hem fet a la mateixa plaça del riu, indret on hem aprofitat també per esmorzar. Ahir l’hora del pati va ser diferent.

Avui, 100 anys de la riuada

El 23 d’octubre de 1907 el riu Ebre va assolir un nivell de 12’60 metres al seu pas per Ascó -una rajola al rentador de cal Coixo ens recorda aquell esdeveniment-. L’aigua va arribar a cobrir la via del tren, va provocar esllavissaments i es va haver de suspendre el transport ferroviari que s’havia inaugurat el 1892. Sens dubte, en aquella època, el trasbals de la riuada afectà el dia a dia de la gent d’Ascó. Pensem que parlem d’un poble que aleshores superava els 2.500 habitants, i el riu era pràcticament de visita diària obligada per les famílies: per rentar la roba, per a buscar aigua per casa, per rentar les verdures, per desplaçar-se capdellà (a les Illes i altres partides del terme a la dreta del riu), per abeurar els animals...
Lògicament l’avinguda va obligar a suspendre el pas de barca, les Illes fins i tot quedaren anegades, com en alguna ocasió ja havia ocorregut amb el mas del Cavaller, tot envoltat d’aigua. L’afectació de les crescudes a les Illes obligava els pagesos a apropar-se als masos a salvar les eines de treball o a treure els motors de rec.
Ens expliquen com l’aigua arribava fins a les portes del convent de Vinebre, i un llaüter d’Ascó va anar amb una muleta a buscar la xiqueta que anava costura a les monges. O com els veïns de les cases del tram final del carrer del riu, tapaven les portes amb maons, o les xiquetes, des del pedrís de casa jugaven a rentar la roba amb un calaixó.
El dia a dia domèstic es veié afectat. El riu baixava gros, però amb una aigua tèrbola, poc aconsellable per a rentar. És per això que moltes mestresses de casa anaven a fer bugada als rentadors de cal Coixo o de la Fontxinxella. I si s’anava a buscar aigua, com que feia molt solatge, abans calia deixar-la reposar.

Gent de la Ribera d'Ebre

Si fa unes setmanes ressenyava l’obra Benissanet, dins del mateix volum de l'Obra completa – Cicle de la terra natal 1- s’hi troba Gent de la Ribera d’Ebre, una altra delícia del riberenc Artur Bladé i Desumvila. Una crònica d’un temps amb un llenguatge acurat, precís, unes descripcions de personatges i situacions fantàstiques. Una prosa viva i captivadora que et transporta al Benissanet de primers de segle XX.
El llibre queda dividit en tres capítols: el primer dedicat als pagesos, el segon als artesans i el tercer als rodaires. Probablement aquest últim ha estat el que m’ha agradat més ja que apareixen unes històries de personatges molt curiosos que ben bé podrien ser protagonistes de qualsevol novel·la a través de les seues peripècies. Això no treu mèrit a cap dels anteriors capítols que parlen d’una època que va ser, d’unes persones representatives d’un temps ja passat però que formen part de la memòria de l’autor.
M’he subratllat aquesta frase: els pagesos -suprems guardadors de la llengua-. Estic totalment d’acord en aquest comentari que no deixa de ser un elogi cap als pagesos. Doncs bé, Bladé en la seua obra també juga el paper de guardador de la llengua ja que les seues cròniques no deixen de ser la plasmació d’una gent, d’uns paisatges, d’un temps pretèrits... però també d’una llengua arrelada a la terra i plena de matisos.

Grafits

Passejant pel carrer de la Farinera, he fotografiat els grafits de l'última festa major d'Ascó (18 d'agost de 2007).

Si no recordo malament, va ser la quarta vegada que es va convocar aquest concurs/exhibició de grafits.

Campanya de l'ACPV

L'Associació Cultural del País Valencià (ACPV) ha endegat una campanya per garantir la continuïtat de TV3 al País Valencià i per fer front a la sanció imposada de 300.000 euros.

L'objectiu és implicar el màxim de gent possible de la societat civil dels Països Catalans, instant-los que col·laborin amb una aportació econòmica de 10€. Antoni Tàpies ha cedit un original classificat (a la imatge de la dreta) per contribuir, amb les seues reproduccions, a “agrair i reconèixer” tots aquells que col·laboren en la campanya.

Ja han donat suport a la campanya els expresidents de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Pasqual Maragall –juntament amb els abats de Montserrat i Poblet, Josep M. Soler i Josep Alegre–, periodistes de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans; també els partits polítics Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Inicitiva per Catalunya-Verds i el Bloc Nacionalista Valencià.

Els diners recaptats s'ingressaran en un compte que estarà controlat notarialment per la Federació Llull (formada per ACPV, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear).

Més informació: http://www.acpv.cat/

Zoo de l'Alt Camp

Hem fet la primera sortida del curs 2007/08 i els alumnes i mestres d'Educació Infantil i Cicle Inicial del CEIP Sant Miquel d'Ascó ens hem desplaçat fins a Valls per visitar el Zoo de l'Alt Camp. Ha estat una oportunitat d'apropar-nos a més de 300 animals de 100 espècies diferents: tant animals de zoològic (zebres, llames, aus exòtiques...) com també animals de granja (ànecs, cabres, gallines...)

Pel matí hem realitzat una visita dinamitzada a tots els animals del zoo on els monitors de "Cel Rogent" ens explicaven les característiques i curiositats de cada espècie. Ja a la tarda hem fet el taller "Artistes d'animals" on els xiquets i xiquetes han realitzat una figura amb plastilina d'un dels animals del zoo.

Carod respon

Sense que serveixi de precedent, avui parlarem de Carod-Rovira. El conseller de la Vicepresidència va participar en el programa Tengo una pregunta para usted de TVE juntament amb representants d'IU i de CiU. En aquest espai de la televisió pública una colla de ciutadans fan preguntes als representants polítics de l'estat, i des de la seua emissió, dimarts passat, ha portat força cua la presència de Carod.

Vam veure un Carod valent, sense vacil·lar en les seues intervencions, amb idees clares, amb ànim de pedagogia si convenia, però sense voler fer-se el simpàtic (aquest mal tan català!). Vaja, vam veure un Carod que últimament semblava desaparegut amb allò de la pluja fina i el patriotisme social. Llàstima que aquesta fortalesa d'arguments no els utilitzi allà on seria necessari, per exemple, dins del govern.

El programa va tornar a manifestar un cop més com certs sectors de la societat espanyola continuen veient el fet català com quelcom extraterrestre. La incomprensió i la crispació continuen, i a voltes, creix, en el segle XXI. En fi...

El format del programa és interessant, potencia la participació ciutadana i pot ser aconsegueix apropar, ni que sigui una mica, els polítics a la vida real.
Per cert, trobo que els grups que anomenen "de les minories" tenen polítics vàlids i capacitats... Interessant... en prendré nota!

Joan Lahosa

Coincidint amb la visita a la Festa de l’Aiguardent de Prat de Comte vaig tenir ocasió de visitar la Sala d’Exposició Joan Lahosa Valimanya, dedicada, com el seu nom indica, a la figura d’aquest artista local (Prat de Comte 1902- Barcelona 1981).
Des de fa dos anys que hi ha aquesta mostra permanent a Prat de Comte que es pot visitar divendres i dissabtes de 19 a 21h i els diumenges de 12 a 14h.
Val a dir que entre la producció artística de Joan Lahosa hi ha les pintures del Santuari de la Fontcalda.
Aprofito les paraules que Artur Bladé i Desumvila va dedicar al pintor i que he trobat en els tríptics que hi ha a l’exposició. Diu així: “Dotat d’una immensa capacitat de treball, trobaríem pocs artistes que puguin comparar-se amb Joan Lahosa en perseverança i dedicació a l’art que ha estat la raó essencial del seu existir en aquest món, un món, que sense art, sense pintura, per a ell no tindria sentit”.
El poble de Prat de Comte dedica a l’autor el Premi del Concurs de Pintura Ràpida que se celebra coincidint amb la Festa de l’Aiguardent així com un concurs infantil de dibuix en el marc de la festa major.

Diaris d'Itàlia

L'última incorporació a la col·lecció de premsa estrangera ha arribat des d'Itàlia de la mà d'Aurora i Gerard. Gràcies de nou!

Es tracta de l'edició del passat diumenge d'Il Gazzettino, que es defineix com il quotidiano del NordEst. La seu d'aquesta publicació és Venècia i va acompanyat del suplement Il Gazzettino Mestre. Acompanyo el post amb dues imatges de les capçaleres.

D'Itàlia ja comptem amb publicacions de la zona de Venècia i de la regió de Florència.

El Llibre, el Cel i la Terra

Aquest és el títol del discurs que va pronunciar ahir Baltasar Porcel en la clausura de la presència catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt i que començava dient: “He estat una setmana feliç entre vosaltres, gent del llibre sempre creador; creador quan s’escriu i creador quan es llegeix. I ho he fet perquè sóc novel·lista i formo part de la literatura catalana (…)”
De la mateixa manera que vaig considerar oportú fer-me ressò del brillant discurs de Quim Monzó en la inauguració de la Fira, faig el mateix amb les paraules de cloenda de Porcel.
L’acte ha donat el testimoni a la literatura turca com a convidada de la Fira del 2008, i utilitzant el vincle del Mare Nostrum que existeix entre Catalunya i Turquia, Porcel ha fet un cant a aquesta regió mediterrània tan diversa i rica en pobles i idiomes però a la vegada amb tants punts de contacte.
Per cert, em quedo amb una cita que ha incorporat en Porcel, i que diu, “La llengua és la casa de l’ànima”, precisament d’un pensador alemany, Martin Heidegger.
No creieu que per exemple tant Monzó com Porcel serien bons candidats a rebre el Nobel de Literatura? Tan de bo Frankfurt ens hagi permès posar la literatura del país al lloc que li correspon i que algun dia, no gaire llunyà, un escriptor o una escriptora en llengua catalana puguin rebre el Nobel. Mèrits no els en faltaran.

En aquest enllaç es pot llegir el discurs de Porcel: http://www.llull.cat/llull/estaticos/arxius/porcel.pdf

Comanadors a Ascó de l'Orde del Temple

Ara que es commemora el començament del final de l’orde del Temple (octubre 1307), recupero el llista de comanadors que van encarregar-se de dirigir la Comanda d’Ascó des de finals del segle XII fins al 1309, en què el rei Jaume II es fa amb les regnes del castell i les possessions de la comanda templera d’Ascó.

Van ser aquests:
1191 – Fra Folc
1209 – Fra Bonifaci
1224 – Fra Jordà de Miló
1237 – Fra Ramon Berenguer
1244-1272 – Fra Domenech de Fraga
1281 – Fra Francesc sa Tallada
1289 – Fra Guillem de Puignaucler
1294 – Fra Arnau de Torroella
1299 – Fra Eximen de Lenda
1302 – Fra Berenguer de Sant Marçal (últim comanador templer d’Ascó)

Llistat extret del còmic Història d’Ascó, crònica il·lustrada (Ajuntament d’Ascó, 1999)

700 anys de la fi dels templers

Avui fa 7 segles. El 13 d’octubre de 1307 s’iniciava el procés contra els templers, una orde militar i religiosa que va tenir una presència destacada a la zona, com ho expliciten les comandes templeres de Miravet i d’Ascó.
La revista Sàpiens (núm. 59, setembre 2007) hi va dedicar un reportatge de l’historiador Josep Maria Sans i Travé en motiu de l’efemèride. Ens explica com va anar la cosa a Catalunya. “Els templers rebels es van concentrar en tres zones, a l’empara dels castells més ben fortificats: la del Baix Ebre –amb Miravet, seu de la cúria provincial, i Ascó-; al Baix Cinca,(...) i a la banda meridional del regne d’Aragó (...)”
“L’estiu de 1308, la resistència va anar afluixant (...) el castell d’Ascó va ser lliurat als delegats del monarca a la primeria de 1309. S’acabava així la resistència templera a la banda meridional dels regnes de Jaume II.”

L'aiguardent... a punt

Ja ha començat la VI Festa de l'Aiguardent i els carrers de Prat de Comte s'han omplert de molts visitants encisats amb l'encant d'aquest poble de la Terra Alta.

Avui ha estat la primera jornada de destil·lació d'aiguardent, però també hi ha hagut concurs de pintura ràpida, trobada de cavalls i ballada de jotes de les Terres de l'Ebre, a la qual s'hi ha sumat amb els seus balls el grup folklòric de la localitat de Valga (Pontevedra), un poble gallec que d'uns anys ençà se suma a la Festa.

Bona festa als pratdecomtins i pratdecomtines!!

Aquí sota unes fotos del dia d'avui.

Domini lingüístic del català

Ja que aquests dies el tema ha estat la Fira del Llibre de Frankfurt, i en concret, la presència de la cultura catalana com a convidada d'honor del certamen, he trobat oportú publicar aquest mapa del domini lingüístic del català.

La llàstima és que no a tot arreu la vitalitat de la llengua és la mateixa, per no ser, ni tan sols és oficial en tot aquest espai lingüístic.

Però cal remarcar que és una llengua que és present en quatre Estats diferents (Espanya, França, Andorra i Itàlia), i això hauria de ser un bon motiu perquè els buròcrates europeus la consideressin llengua oficial a les institucions europees. Té darrere seu una trajectòria equiparable a altres llengües de la Unió, i tant és si és una llengua que parlem només uns set milions d'europeus en un àmbit lingüistic d'onze milions de persones. La quantitat no fa la cosa. Simplement es tracta de l'eina amb què ens comuniquem uns ciutadans de la Unió Europea sense voluntat de polèmica, simplement és la nostra llengua.

Desitgem que la presència a Frankfurt reactivi la presència del català al món i ja posats, que ens permeti donar a conèixer el bo i millor de les nostres lletres.

Monzó a Frankfurt

El discurs inaugural amb què Quim Monzó va donar el tret de sortida a la presència de la cultura catalana a Frankfurt ha estat molt ben valorat pels mitjans de comunicació.

AVUI: Quim Monzó es fica el públic a la butxaca amb el discurs d'inauguració de Frankfurt

EL PUNT: Monzó afirma que la literatura catalana és pedra fundacional de la cultura europea

VILAWEB: Monzó capgira el discurs inaugural de Frankfurt i el converteix en un conte

EL SINGULAR DIGITAL: Monzó trenca esquemes en el discurs inaugural de Frankfurt

EUROPA PRESS: Quim Monzó sorprèn en el discurs inaugural amb un conte amb referències a la cultura catalana

DIARI DE TARRAGONA: Quim Monzó descubre la cultura catalana al mundo

Després d'això, m'he animat a cercar-lo, me l'he llegit, considero que val molt la pena i que està fet des de l'estil Monzó, amb aquell toc humor tan seu, barreja d'ironia i sarcasme. És per això que us deixo aquest enllaç per si a algú li interessa, a més, es troba no només en català, sinó també en alemany, anglès i espanyol: http://www.llull.cat/llull/estaticos/arxius/discursinaugural.pdf

Frankfurt 2007, la cultura catalana a escena

Avui, 9 d’octubre, s’ha encetat la Fira del Llibre de Frankfurt 2007 que en aquesta edició té com a convidada la Cultura Catalana. I Déu n’hi dó la quantitat de polèmica que ha perseguit aquest esdeveniment...
Ha estat laboriós i controvertit decidir què volia dir cultura catalana. Finalment sembla que se n’han sortit prou bé, però és ben trist que precisament quan la nostra cultura –penso especialment en el camp de les lletres- té l’oportunitat d’oferir-se al món, encara hi hagi individus de cultures molt més potents que vulguin una part del pastís. Perquè... la literatura catalana pot ser escrita en qualsevol llengua diferent del català?

L’actualitat de la Fira del Llibre a: http://www.frankfurt2007.cat/

Festa de l'Aiguardent, programa d'actes

Ja estem a la setmana de l’Aiguardent de Prat de Comte, i aquestes són les activitats que des de l’organització han preparat pel proper cap de setmana en la que serà la sisena edició d’aquesta Festa de l’Aiguardent. Reservem alguna d’aquestes dates per fer una escapada a Prat de Comte.

Divendres 12 d’octubre de 2007
10h, inici del IV Concurs de pintura ràpida Joan Lahosa i Valimaña
10h, bitlles tradicionals catalanes
11h, trobada de cavalls de les Terres de l’Ebre
12h, inauguració de l’exposició de manualitats
12’30h, conferència: “La vida als masos dels Ports. El cas del Mas de la Franqueta”. A càrrec de Pepa Nogués, antropòloga (Sala d’actes del Casal Municipal)
16’30h, destil·lació d’herbes dels Ports per a extreure l’oli essencial. A càrrec de Víctor Vidal, naturalista
16’30h, destil·lació d’aiguardent (fins a les 20 h)
17h, ballada de Jotes de les Terres de l’Ebre i Mostra de folklore gallec (pati de l’escola)
18h, lliurament de premis del concurs de pintura
22’30h, revetlla amb l’Orquestra Atalaia

Dissabte 13 d’octubre de 2007
11h, destil·lació d’aiguardent (fins a les 14:00h)
14’30h, dinar de l’aiguardent (15€, reserva de tiquets al 977.42.82.82 fins el 8/10/07)
16’30h, destil·lació d’aiguardent (fins a les 20:00h)
17h, actuació del grup Les Enfants pels carrers i places
19h, mostra de les Curses Tradicionals de la Festa Major: cursa de cresols
21h, sopar dels aiguardenters (20€, reserva de tiquets al 977.42.82.82 fins el 8/10/07)
24h, queimada d’aiguardent. Conxuro galego
0’30h, concert i ball folk: Terrer Roig (Tortosa) i Xiabre (Valga, Pontevedra)
2’30h, discomòbil

Diumenge 14 d’octubre de 2007
11h, destil·lació d’aiguardent (fins a les 14:00h)
14’30h, dinar de l’aiguardent (15€, reserva de tiquets al 977.42.82.82 fins el 8/10/07)
16’30h, destil·lació d’aiguardent (fins a les 20:00h)
18h, mostra de les Curses Tradicionals de la Festa Major: cursa de cresols
18’30h, concert del cantautor Jesús Fusté

Vinebre iber

Al llarg del dia d’ahir Vinebre va obrir les portes de l’establiment ibèric de Sant Miquel i una nombrosa quantitat de gent va apropar-se fins al jaciment per conèixer l’estructura, les funcions, la distribució... d’aquest poblat iber amb una guia d’excepció, l’arqueòloga Margarida Genera.
A més, està en marxa la segona fase de museïtzació de l’indret que ha de permetre que aquest pugui ser visitable en dates concretes (festius i caps de setmana), aprofitant a més altres productes de turisme cultural del poble de Vinebre com poden ser la casa renaixentista de ca Don Joan, la casa natal del Padre Fundador –Sant Enric d’Ossó- o les potencialitats que ofereix el riu.
L’adhesió a la Ruta dels ibers i la celebració del Setè Cap de Setmana Ibèric és una forma ja de difondre aquests antics vestigis.

Cap de setmana ibèric, Vinebre

Els dies 6 i 7 d’octubre s’està duent a terme arreu de Catalunya el SETÈ CAP DE SETMANA IBÈRIC.
Aquesta activitat s’inclou dins del projecte de turisme cultural que es coneix com “La Ruta dels Ibers”, i que amb la coordinació del Museu d’Arqueologia de Catalunya, pretén difondre i donar a conèixer els assentaments ibers.
Entre els jaciments que hi participen, en total disset, hi ha el poblat iber de Sant Miquel de Vinebre.

L'ajuntament de Vinebre ha organitzat les següents activitats per tal de celebrar aquestes jornades:

Dissabte 6

De 9 h a 13 h, de 16 h a 18:30 h: Jornada de portes obertes i visites guiades.

A les 18:30 h: Berenar iber.

A les 20 h: Baixada nocturna des del jaciment a Vinebre amb torxes o lots. Durada aproximada de 30 minuts.

Diumenge 7

De 9 h a 13 h: Jornada de portes obertes i visites guiades.