Carmel i els moriscos

De la tasca de recerca històrica que va fer Carmel Biarnés probablement va ser la temàtica morisca en la qual més va destacar. Es convertí en un dels primers estudiosos que es va endinsar en el món morisc al nostre territori ja a principis dels anys setanta. Dos van ser les obres publicades sobre aquest període de la història: Moros i moriscos a la Ribera de l’Ebre (1972) i Els moriscos a Catalunya (1981).

Expulsados 1609

Com a activitat preliminar a la I Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, el divendres 2 d'octubre i a les 22.30h es projectarà al Casal Municipal d'Ascó la pel·lícula Expulsados 1609. La tragedia de los moriscos.

Aquesta primera jornada està dedicada a la commemoració dels 400 anys de l'expulsió dels moriscos a la península Ibèrica (1609-1610). El tema morisc va ser un dels àmbits que més van apassionar Carmel Biarnés i del qual en va ser un estudiós pioner en molts aspectes.
Us adjunto el tràiler de la pel·lícula.

Jornada Carmel Biarnés 2009

2 D’OCTUBRE DE 2009
22.30 Projecció de la pel·lícula commemorativa del IV centenari de l’expulsió dels moriscos: Expulsados 1609. La tragedia de los moriscos. Entrada gratuïta.

3 D’OCTUBRE DE 2009
17.00 A la plaça del riu, homenatge a Carmel Biarnés amb la inauguració d'un element commemoratiu en record a la seua persona. Es comptarà amb la presència de la família i de l’exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Joan Guitart

I Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: 400 anys de l’expulsió dels moriscos
17.30 Inauguració de la jornada a càrrec de l’alcalde d’Ascó, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, el president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i la presidenta de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó.
18.00 Ponència a càrrec professor de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i Doctor en Antropologia Social Jordi Ferrús Batiste: Carmel Biarnés, el primer estudiós dels moriscos de i a Catalunya
18.45 Pausa-cafè
19.15 Ponència a càrrec del professor de la Universitat Internacional de Catalunya i Doctor en Dret Josep Serrano Daura: Sarraïns i moriscos a la Ribera d'Ebre. El cas d’Ascó
20 h Lliurament del I Premi de Periodisme Carmel Biarnés. Amb la col·laboració de la Cadena SER.

Actes d’homenatge
20.15 Emissió del documental-homenatge a Carmel Biarnés elaborat per Vídeo Ascó Televisió
20.30 Reconeixement especial del CERE a la figura de Carmel Biarnés

Al llarg de la jornada, i al mateix Casal Municipal, es podrà visitar una exposició sobre la figura de Carmel Biarnés.

21.00 Sopar al Restaurant Magda

23.00 Actuació de grup de folc i ball de les Terres de l’Ebre Terrer Roig. Entrada gratuïta.

Pròxima baixada amb piragües

L’Associació Cultural Lo Llaüt organitza una baixada amb piragües per l’Ebre pel diumenge 4 d’octubre. Se sortirà des de l’embarcador d’Ascó a les 9h del matí i es podrà fer el trajecte fins a Móra la Nova o Miravet.

El preu de l’activitat és de 8 euros pels socis i de 15 euros pels no socis.

La inscripció es podrà fer a Comercial Ortiz, i al moment d’apuntar-se s’ha de fer el pagament de l’activitat, confirmar el lloc d’arribada i escollir el tipus de piragua (individual o doble).

Rusia y sus imperios, de Jean Meyer

Les darreres setmanes he tingut entre mans una lectura que m’ha permès conèixer la història recent de Rússia –des del final de la nissaga tsarista, passant pel desgavell soviètic, fins arribar a l’actualitat amb l’intent de fer renéixer la nació de la mà de Ieltsin i Putin a les acaballes del segle XX i aquests primers compassos del XXI-. Aquest llibre de més de 600 pàgines fa un recorregut per la història d’aquest extens país a nivell polític, social, econòmic, religiós. Sens dubte, un bon manual que ofereix moltes dades, gràfics, mapes, anàlisi i reflexió sobre un territori que ha marcat la història del nostre continent i més enllà i tot. Un exemple en són les dos guerres mundials, els compromisos polítics posteriors, l’expansió territorial i la posterior desintegració de les nacions que el conformaven, la persecució política i religiosa...
El llibre passa revista des del tsar Nicolau II als altres lideratges que s’han exercit amb mà dura en l’etapa comunista: Lenin, Stalin, Krushov, Brezhnev, Andropov i Gorbatxov. Un Gorbatxov que va començar a desmuntar el règim i que era vist amb simpatia des d’Occident. I d’aquí fins arribar a la transició cap a una espècie de democràcia, encara difícilment homologable als cànons occidentals, amb personatges com Ieltsin o Putin.
Com és de suposar, l’època del règim soviètic és l’apartat més extens, ja que ha representat més de setanta anys d’aquesta etapa que es ressenya (1894-2005), i que a més, encara avui en dia el país pateix les repercussions d’aquell període totalitari.
Llegint el llibre, he tingut la sensació d'anar aprenent de la situació d’un país que m’era força desconegut.

Actes de la festa de la gent gran

Programa d'actes

27 de setembre de 2009

A les 11h,

cercavila a càrrec de l'Agrupació Musical d'Ascó

A les 12'30h,

Santa Missa cantada per l'Orfeó d'Ascó

A continuació,

al Casal Municipal, dinar d’homenatge a la Gent Gran

A les 16,30h,

al mateix Casal, Espectacle obert a tota la població

Tornem a començar

Les escoles ja estan de nou preparades per rebre els xiquets i les xiquetes. Podem dir que tot ha quedat enllestit –o gairebé tot-. Com sempre que hi ha un començar de nou, arribem carregats d’il·lusió i motivació.
Repeteixo estada al CEIP Enric Grau Fontseré de Flix, i segueixo al mateix cicle de l’any passat, corresponent-me la tutoria d’un dels grups del segon nivell de Cicle Superior. Enguany em toca retrobada amb els mateixos alumnes, així que seguirem amb la tasca iniciada l’any passat, que va ser prou satisfactòria.
Segur que se’ns presenta un curs intens en el que serà el seu comiat de l’escola abans de passar a secundària.
Desitjo que tots tinguem un bon curs!

Avui amb Arenys de Munt

Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?

Col·lecció de premsa

En les darreres setmanes he rebut premsa estrangera d'Austràlia, Xina, Islàndia i Zimbabwe. Gràcies als qui heu fet les aportacions!

Crònica de la independència

A qui segueixi més o menys la Patrícia Gabancho en la seua faceta com a tertuliana o articulista en diferents mitjans, no sorprèn gens ni mica el contingut del llibre Crònica de la independència, que va ser tot un èxit el passat Sant Jordi.

Sens dubte és un divertiment de l’autora, en el qual gairebé trenta anys després que Catalunya assoleixi la independència, un científic català que viu a Canadà torna al país per fer una balanç d’aquests anys i per això es posa en contacte amb les autoritats en els diferents àmbits (consellers del govern, experts com politòlegs, historiadors, periodistes... fins i tot la presidenta). També recull els articles d’opinió, les cròniques i les notícies que s’haurien publicat en diferents mitjans de comunicació tant catalans com espanyols en els dies “gloriosos” de la declaració unilateral i posterior votació al Parlament de tal fita.
Segons el llibre, la proclamació té lloc el 2010 i el president de la Generalitat és Miquel Roca. Em temo que en aquest sentit el llibre no serà premonitori. Això sí, deixa clar que ser independents no és tan difícil.

Diada 2009

Aquest 2009 coincideixen dos efemèrides que són celebrades des de l’àmbit del catalanisme: els 650 anys de la Generalitat de Catalunya i el 150 aniversari del naixement del president Francesc Macià, el president del primer restabliment de la Generalitat (1931).
És important mirar endavant i fer propostes engrescadores de futur, però de tant en tant ens cal fer una ullada per saber d’on venim per donar gruix a les reivindicacions del nostre país.

Bona Diada!

Presentació de llibre a la Torre de l'Espanyol

Demà dimecres 9 de setembre, juntament amb Maria Montané, presentarem a la Torre de l'Espanyol el llibre de les Actes de la Festa de Sant Antoni als Països Catalans, una publicació del CERE que recull les ponències i les comunicacions de les jornades que amb el mateix nom es van celebrar a Ascó el febrer de 2006.

La presentació tindrà lloc a la Societat a les 21h, i es tracta d'una activitat que s'inclou dins del programa de les jornades culturals de la Torre de l'Espanyol.

Per consultar la resta del programa, visiteu aquest enllaç:

http://www.tespanyol.altanet.org/acte.php?id=116&idioma=1

II Curs Coneguem la Ribera d’Ebre

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) per segon any consecutiu ha organitzat un curs que porta per títol Coneguem la Ribera d’Ebre. El curs consistirà en quatre conferències que es portaran a terme durant el mes de setembre a Ca Don Ventura, a Flix, a la Plaça de l’Església a les 7,30 de la tarda.

15/09/09 - Julio Antonio. Un artista de la Ribera d’Ebre, per Antonio Salcedo (URV)
18/09/09 - Etnologia poètica a la Ribera d'Ebre, per Josep M. Pros
22/09/09 - Aiguardent i licors a la Ribera d’Ebre, per Teresa Castelló i Anna Figueras
29/09/09 - Jocs populars a la Ribera d’Ebre, per Biel Pubill

Per als docents, esmentar que és una activitat que s’inclou dins del Pla de Formació de Zona, compta amb el reconeixement del Departament d’Educació i es convalida amb 10 hores de formació.

Bases de les exposicions de la Secció d’Arts Plàstiques del CERE

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre ha endegat una nova secció, la d’arts plàstiques, sota la responsabilitat de Montse Pelejà Vidal. La secció té per objectiu conèixer millor i potenciar l’art a la nostra comarca així com tirar endavant activitats relacionades amb el món de l’art.
Per començar, s’ha proposat organitzar un calendari d’exposicions a diverses poblacions de la comarca, en què hi pot participar tothom que dugui a terme alguna activitat artística (pintura, escultura, esmalts, gravat, ceràmica, disseny, fotografia, etc.) de manera professional o amateur, resideixi o no a la Ribera d’Ebre.

Us adjunto les bases:

BASES PER PARTICIPAR EN LES EXPOSICIONS DEL CENTRE D’ESTUDIS DE LA RIBERA D’EBRE

OBJECTIU
L’objectiu de la Secció d’Arts Plàstiques del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) és donar a conèixer tot allò relacionat amb les arts plàstiques a la comarca. Per assolir aquesta funció, les sales romandran obertes de forma gratuïta per als artistes expositors.
Les exposicions es programaran indistintament a les sales seleccionades pel CERE a partir de gener i fins el desembre de 2010.

PRESENTACIÓ I TRACTAMENT DE LES INSCRIPCIONS
1- Els expositors poden ser persones físiques, entitats o associacions.
2- Es podrà fer us de les sales, prèvia sol·licitud presentada per l’artista, dins els terminis establerts.
3- Els peticionaris de les sales presentaran al CERE una instància, segons el model que s’adjunta, i també un dossier amb fotografies i explicació de l’obra que es pretén exposar, així com un breu currículum de l’artista o petita memòria de l’entitat o associació.
Tanmateix s’han d’indicar les dimensions i la tècnica de l’obra.
Cal adjuntar tota la documentació gràfica o escrita que es consideri oportuna per a una millor comprensió de l’obra artística.

TERMINI DE PRESENTACIÓ DE LES SOL.LICITUDS
4- El dossier i la instància (que trobareu al final de les bases) s’hauran d’enviar per correu postal al Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, carrer Sant Jordi 3, 3er 43750 de FLIX (apartat de correus núm. 8) o per correu electrònic cere@riberadebre.org abans del 9 d’octubre de 2009.
Les peticions es registraran per ordre de recepció, a efecte de tenir-ho en compte pel cas d’haver de considerar aspectes de capacitat i/o coincidència de dates i s’enviarà un correu electrònic amb el número de registre un cop rebuda i validada la petició.
5- El nombre d’exposicions màxim que es durà a terme durant l’any 2010 és de dotze. Les peticions que no puguin ser ateses seran degudament informats i se’ls retornarà el material gràfic presentat, que hauran de recollir a la seu del CERE, podent sol·licitar sala a la següent convocatòria.
6- Les sol·licituds seran tingudes en compte segons els criteris tècnics i artístics de la Comissió d’exposicions que crearà el CERE per a cada convocatòria.

PROGRAMACIÓ DE LA SALA
7- El CERE es reserva el dret de poder modificar les exposicions i les dates de les mateixes per motius excepcionals.
8- Les exposicions del CERE no tenen caràcter lucratiu. Els expositors no hauran de pagar cap import de la utilització de la sala, però hauran de cedir una obra de les exposades per al fons artístic de l’entitat. Aquesta obra serà catalogada i inventariada i passarà a enriquir el seu patrimoni artístic.
9- El període d’exhibició serà variable, en funció del calendari que s’indica en el punt 14, en el qual s’especifica la durada de l’exposició, el dia de muntatge i el de desmuntatge. És condició imprescindible que l’artista munti i desmunti la seva pròpia exposició.
10- Les exposicions s’inauguraran, normalment, el divendres a les 8 del vespre. En cas d’haver-se de produir alguna modificació en l’horari d’obertura, es comunicarà prèviament al expositor.
11- El CERE s’encarregarà de tota la promoció de l’exposició. Es farà el possible perquè hi hagin força elements de divulgació com targetes, invitacions, postals, o qualsevol altre material imprès, així com pàgines web, televisions i ràdios locals i comarcals, i les possibles despeses aniran a càrrec del CERE. El CERE hi constarà com a organitzador i l’ajuntament propietari de la sala corresponent, com a col·laborador, i el CERE decidirà si han d’aparèixer com a col·laboradors o patrocinadors altres entitats, empreses i administracions.
12- Els expositors es comprometen a autoritzar gratuïtament la reproducció de la seva obra artística per a la divulgació, mitjançant cartells, llocs web, televisió o altres suports que editi el CERE o terceres persones, per encàrrec d’aquest, en motiu de l’exposició.
13- ÚS DE LA SALA. S’estableixen les següents sales d’exposicions com a possibles llocs d’exposició:
-Sala exposicions d’Ascó
-Sala Ca Don Ventura de Flix
-Sala Julio Antonio de Móra d’Ebre
-Sala d’exposicions de Móra la Nova
-Casal Cultural de Tivissa
-Sala Ca Don Joan de Vinebre
Els sol·licitants hauran d’escollir-ne una, indicant l’ordre de preferència.
14- S’estableix un calendari, al qual s’hauran d’ajustar les peticions.
Tant les dates d’exposició com la sala s’adaptaran, sempre que sigui possible, a les sol·licitades per l’artista.
15- El CERE es farà càrrec del manteniment i obertura de la sala mentre duri l’exposició. La vigilància anirà a càrrec de l’artista. L’ajuntament de l’adequació de la sala.
L’horari d’obertura de la sala serà divendres, dissabte i diumenge de 19 a 21h i la inauguració serà el divendres a les 20h. Els horaris es poden modificar en funció de les necessitats de l’expositor i disponibilitats de la sala.
16- El CERE i/o l’ajuntament de la població propietària de la sala serviran un petit refrigeri el dia de la inauguració.
17-El CERE es fa càrrec de la promoció de l’exposició (cartells, Internet, TV locals, ràdio, cartes, etc.) i distribuirà a tots els seus socis les invitacions corresponents per correu postal o per correu electrònic.
18-Els artistes expositors accepten aquestes normes i es comprometen a complir-les íntegrament.
19- La comissió d’exposicions decidirà sobre qualsevol dubte relacionat amb aquestes bases o sobre qualsevol punt que no hi quedi reflectit.

Aquesta informació també està disponible al lloc web del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre http://www.riberadebre.org/

Collita de foc

Aquest és el títol d’una de lectures d’aquest estiu. Collita de foc va ser mereixedora del Premi de Narrativa Vila d’Ascó 2006 i és de l’escriptora gandesana Carme Meix. És un llibre molt terraltí pel paisatge, per la història, pels personatges. Ens situa en els anys difícils de finals del segle XIX i principis del segle XX i a través de la vida del protagonista, Rafel Esplà, des de la infantesa fins al final dels seus dies, es va desenvolupant el relat. La dificultosa i abnegada vida al camp apareix al llarg de tota la novel·la juntament amb les relacions familiars i de veïnatge que van fent avançar la trama. És una novel·la amb uns personatges marcats pel destí i que han de saber sobreposar-se als obstacles (o no tenen altre remei si volen tirar endavant). Les relacions que s’estableixen entre ells no són sempre fàcils i apareixen sovint exposades amb cruesa. Un fet que deixa l’empremta en la història és el daltabaix que va suposar la fil·loxera en aquella terra de vinya.