Ascó celebrarà de l’11 al 13 d’octubre les jornades de patrimoni europeu

Jornada Carmel Biarnés 2024

DISSABTE 12 D'OCTUBRE

XV Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: Festival cultural camins dels càtars, un itinerari cultural europeu

10:00 h. Benvinguda institucional de la 15a Jornada Carmel Biarnés.

10:15 h. Presentació del projecte Camins dels càtars una iniciativa turística cultural per les Terres de l’Ebre i la seva implicació per Ascó, per part de Josep Lluís Soler (coordinador del projecte).

10:45 h. Conferència “Referències historiogràfiques del pas dels càtars per les terres del Priorat i la Ribera de l’Ebre”, per part d’Eduard Berga (investigador i divulgador del catarisme a Europa).

11:30 h. Pausa cafè.

11:45 h. Taula rodona “Els càtars a Catalunya, heretges o bons cristians”, amb la participació d’Eduard Berga; Pere Muñoz, historiador de Flix; i Felip Fucho, historiador d’Ascó. Moderarà Biel Pubill, de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó.

13:00 h. Plantada d’un llorer en memòria del pas dels càtars per Ascó i en record de la profecia, “D’aquí a 700 anys lo llorer reverdirà”, amb lectura d’un poema dedicatori per Conxita Jiménez i una cantada popular de “Lo Boier” dirigida per Lourdes Llauger.

13:15h. Cançó de cloenda per Aurora Serrano.

Declaració de Prada

Crida a la mobilització per la llengua

En els darrers anys, diferents indicadors mostren que la situació de la llengua catalana és d’emergència lingüística. Actualment, amb només el 32 % de parlants habituals, l’ús social del català s’ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic. Per superar la minorització de la llengua, a part de la tasca que han de fer les diferents administracions (locals, nacionals, estatals i europees), de la qual no es poden desentendre de cap manera, són fonamentals els comportaments quotidians de tothom -persones individuals i entitats o col·lectius- per tal d’evitar una societat fragmentada, segregada i amb desigualtat d’oportunitats.

Amb la ferma voluntat i compromís de voler incidir socialment i influir políticament, els sotasignats fem una crida a situar la llengua catalana al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana. És cabdal que les persones i entitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer s’impliquin de manera activa i conscient en la defensa i promoció de la llengua.

Instem i proposem a les entitats de la societat civil i a la ciutadania de tot l’àmbit lingüístic que actuïn de forma urgent en els àmbits següents:

1. Parlar en català amb tothom, oferir la llengua catalana com a punt de trobada i com a element clau per obrir fronteres, en el marc de la interrelació de valors i persones. El coneixement i ús del català és, i ha de ser encara més, eina de cohesió social i d’augment d’oportunitats per a tothom.

2. Consumir i gaudir de cultura i entreteniment en llengua catalana. Sigui en plataformes de continguts audiovisuals, llibres, espectacles en viu, etc. Això reforçarà un mercat cultural en tot l’àmbit, impulsant circuits d’arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional.

3. Conscienciar el conjunt de la societat que tots som referents lingüístics, i de la importància del nostre exemple individual i col·lectiu. Ciutadania i entitats socials han de ser agents actius en la creació i transmissió de consciència lingüística, i esdevenir referents per a tothom.

4. Reivindicar que les entitats de qualsevol tipus (socials, culturals, esportives, científiques, lúdiques, ONG, etc.) han d’estar compromeses amb la llengua i fer les seves activitats i comunicacions sempre en català.

5. Col·laborar amb entitats de defensa de la llengua a través de la participació activa i/o a través de la col·laboració econòmica. Ens cal organitzar la pressió ciutadana i vehicular-la cap on pot ser més eficaç.

6. Enfortir les xarxes veïnals que vertebren la vida quotidiana dels nostres pobles i ciutats perquè incorporin el català com a llengua de comunicació i cohesió en el seu dia a dia.

7. Exigir als representants dels estats espanyol, italià i francès la reciprocitat total dels mitjans de comunicació en català als territoris de parla catalana.

8. Exercir amb plenitud els nostres drets lingüístics en els àmbits de la sanitat, la justícia, les administracions públiques, el consum i el comerç de qualsevol tipus i els serveis d’atenció a les persones usuàries.

9. Afavorir que les entitats dels territoris de parla catalana comparteixin experiències professionals, lúdiques, activitats, etc. que permetin viure en català amb normalitat i reforcin la consciència d’unitat lingüística i el sentiment de pertinença a una cultura comuna de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer.

Els sotasignats apel·lem a la responsabilitat individual i col·lectiva de tota la ciutadania i del teixit associatiu per refermar el compromís amb la llengua, aturar el procés de desnaturalització cultural, i situar-ho tot al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana.

Andorra

• Juli Minoves Triquell. Ministre de Cultura, Turisme i Ensenyament Superior
• Susanna Vela Palomares. Ministra d’Educació i Cultura

Balears

• Fanny Tur Riera. Consellera de Cultura
• Esperança Camps Barber. Consellera de Transparència, Participació i Cultura
• Bàrbara Galmés Chicón. Consellera d’Educació i Cultura
• Damià Pons Pons. Conseller d’Educació i Cultura
• Gabriel Oliver Oliver (Biel Majoral). Consell Insular de Mallorca

Catalunya del nord

• François Calvet. Diputat a l’Assemblea Nacional Francesa i senador
• Joan Pau Alduy Triaire. Senador i batlle de Perpinyà
• Jaume Roure. President de la Regidoria de Cultura Catalana de Perpinyà

Catalunya del sud

• Lluís Puig Gordi. Conseller de Cultura
• Joan Manuel Tresserras Gaju. Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació
• Àngels Ponsa Roca. Consellera de Cultura
• Laura Borràs Castanyer. Consellera de Cultura
• Ferran Mascarell Canalda. Conseller de Cultura
• Josep-Lluís Carod-Rovira. Vicepresident de la Generalitat de Catalunya
• Clara Ponsatí Obiols. Consellera d’Ensenyament
• Oriol Izquierdo Llopis. Director de la Institució de les Lletres Catalanes
• Pau Villòria i Sistach. Secretari General de Cultura

Franja d’Aragó

• Josep Antoni Chauvell Larrégola. President Comarcal de La Llitera
• Rosa M. Domènech Vidal. Vicepresidenta del Consell Comarcal i consellera de Cultura

L’Alguer

• Esteve Campus. President de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques
• Carles Sechi Ibba. Síndic de l’Alguer

País Valencià

• Josep Lluís Albinyana i Olmos. President de la Generalitat Valenciana
• Àgueda Micó Micó. Diputada i portaveu de Compromís al Congrés dels diputats espanyol
• Jordi Sebastià Talavera. Diputat al Parlament Europeu
• Rafael Climent Gonzàlez. Conseller d’Economia Sostenible
• Francesc Xavier Rius Torres. Responsable de l’Àrea de Cultura a la Diputació de València

Universitat Catalana d’Estiu, Prada de Conflent, 22 d’agost de 2024

Ascó a les Jornades Europees de Patrimoni 2024

“Itineraris, xarxes i connexions” és el tema escollit en aquesta edició de les Jornades Europees de Patrimoni, que coincideix amb la celebració del 70è aniversari de la Convenció Cultural Europea i comparteix l’èmfasi de la convenció en la completa xarxa de connexions entre les històries culturals que han evolucionat durant aquest temps.

El nostre patrimoni té molt a dir-nos sobre com els pobles, la comunitat, els països i les cultures han estat connectats durant molt de temps. El patrimoni representa la identitat i la continuïtat local, però també reflecteix sobre les influències, les idees i els pobles que l’han viatjat i que li han donat forma al llarg dels temps. És a dir, les connexions que hi ha darrere dels nostres llocs i pràctiques patrimonials.  Moltes d’aquestes connexions tenen itineraris històrics profunds en el comerç, la immigració o el turisme, per la qual cosa, el tema ofereix una oportunitat per treballar cap a la cohesió social i la protecció dels drets humans.

***

Divendres 11 d'octubre

19:00 h CONFERÈNCIA: "L’Ebre, ruta de civilització, comerç, conquesta i expulsió" (Jordi Ferrús i Josep Martínez)

Divendres 11 d'octubre i diumenge 13 d'octubre
De 17:00 h a 19:00 h EXPOSICIÓ: Camins, dreceres, camí de sirga i via del tren dins del terme d’Ascó,

Diumenge 13 d'octubre
10:00 h PASSEJADA GUIADA amb el llaüt Lo Roget

Manifest del Correllengua 2024

El dia 3 de setembre de l’any passat es va morir M. Carme Junyent, una autèntica donassa, una lingüista excepcional que s’hauria pogut dedicar exclusivament a la recerca acadèmica, a la universitat, però que va veure que calia treballar per restablir l’equilibri ecolingüístic del planeta. I, fruit d’aquesta tasca, es va abocar a estudiar la situació del català i a fer propostes per a redreçar-la. 

Ella estava convençuda que la convivència de moltes llengües era un gran avantatge per al català. Veia el multilingüisme no pas com un perill, sinó com una riquesa. L’enemic a combatre, insistia, era el bilingüisme, un parany letal, com va argumentar a bastament. 

M. Carme Junyent creia en la gent, en la força transformadora de la societat. I alhora era crítica amb els polítics. Va denunciar ja fa molts anys que la immersió a les escoles havia fracassat. També es va oposar tenaçment a la política lingüística oficial, perquè veia que els governants no eren capaços de convertir-la en un projecte de país. Malgrat aquesta posició crítica, quan el govern li va demanar que s’arromangués es va arromangar. Vegeu, per exemple, la llista de propostes que van sortir del Consell Lingüístic Assessor, que ella va presidir. I què se n’ha fet, d’aquelles mesures proposades? No hi ha polítics valents, capaços de garantir que als instituts s’hi facin totes les classes en català? I que els ensenyants siguin lingüísticament competents? 

La realitat és complexa. Però M. Carme Junyent no defugia mai aquesta complexitat, sinó que sabia veure-hi oportunitats. I per això feia propostes aplicables i que podien ser guanyadores. 

Del manifest del Correllengua de l’any 2021, escrit per ella, se’n destaquen tres missatges, com tres fars que ens il·luminen. El primer, “Encara hi som a temps”. El segon, “Uns tenim la responsabilitat de preservar el llegat que ens han transmès i els altres de respectar-lo”. I el tercer, “Cal que reaccionem, que fem viure la nostra llengua amb tothom i en tots els entorns. I que la fem viure amb la consciència que, quan la compartim, estem donant el millor que tenim i estem dient: tu també ets nosaltres”

Si fem nostre el primer d’aquests missatges, no ens hem de sentir derrotats. Sabem que tenim poc temps, però encara no s’ha acabat. En segon lloc, hem de saber que cadascú té una responsabilitat i que tots plegats tenim molta feina, principalment la de convèncer els indiferents, parlin la llengua que parlin, perquè sense ells no ens en podríem sortir. I el tercer missatge ens diu quin paper ha de tenir el català per a poder reeixir: el paper de llengua de convivència, de força de cohesió, d’instrument d’integració. La llengua no és cap barrera, com ens volen fer creure, sinó una eina d’acostament. Mantenir tothora el català no és una falta de respecte, sinó una invitació respectuosa i generosa a formar part del nostre poble.

Seguint l’exemple de M. Carme Junyent, doncs, cal que reaccionem. 

No diguem que és complicat: actuem. No diguem que és impossible: fem-ho possible. 

Visca el Correllengua, visca la llengua catalana i visca els Països Catalans! 

Jordi Badia 

Filòleg i escriptor 

Nova proposta de mapa dialectal del català

Fa uns dies es va donar a conèixer una nova proposta de mapa dialectal del català elaborat pels professors Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili) i Vicent Beltran (Universitat d'Alacant). Aquest nou mapa proposa nous subdialectes com el gironí o el valencià mallorquí, i també incorpora franges de transició entre subdialectes que s'ajusten més a la realitat lingüística de poblacions amb contacte i barreja entre parlars, com seria el cas d'Ascó, que aplega diferents característiques dels parlars del català nord-occidental.

De ben segur que serà una eina molt útil i més ajustada a la realitat, i en segon terme, una forma de reivindicar la riquesa lingüística del català amb els seus dialectes.

Commemorem el centenari de la mort d'Àngel Guimerà

Ascó estrena biblioteques urbanes

Des del passat mes d’agost, Ascó disposa de biblioteques urbanes a diferents indrets del poble: a la placeta annexa a l’antic Hospital, al Balcó de l’Ebre i al jardí del Casal de la Gent Gran (properament). Es tracta d’uns armaris amb prestatges en què les persones poden agafar llibres per llegar a l’aire lliure, podran fer intercanvi de llibres i, fins i tot, es podrà endur el llibre a cap a casa.

La iniciativa de la Regidoria de Cultura té per objectiu fomentar la lectura i apropar-la a la ciutadania, i tot pensant en els diferents perfils de persones lectores, ja que en un principi s’hi poden trobar llibres infantils i novel·les de diversa temàtica. Els primers llibres que s’han col·locat a les biblioteques urbanes han estat publicacions que s’havien descatalogat de la Biblioteca Municipal, i d’aquesta manera, s’han donat una segona vida a aquests llibres. Es tracta d’una aposta de promoció de l’accés a la cultura i que desperti la curiositat per la lectura. La lectura et convida a somniar, o t’obre els ulls a altres realitats...

Si es fa intercanvi, tots els gèneres són vàlids: poesia, narrativa, assaig, teatre, obres infantils, àlbums il·lustrats, còmics... En aquests espais no estan inclosos ni les enciclopèdies, ni els diccionaris ni les revistes.

La construcció i instal·lació de les biblioteques urbanes en forma de casetes de fusta amb prestatges ha anat a càrrec de personal de la Brigada Municipal.

Aquestes tres biblioteques urbanes se sumen a la petita biblioteca que fa uns mesos es va instal·lar a la sala d’espera del dispensari mèdic.

A partir d’ara, es troba en mans de la ciutadania, l’autogestió de les biblioteques urbanes.

Cicle Gaudí de setembre: 'Mamífera'

SINOPSI

La Lola gaudeix d’una vida feliç amb la seva parella, el Bruno, fins que un embaràs inesperat revoluciona tots els plans.

Tot i que la Lola sempre ha tingut clar que això de ser mare no va amb ella, ara se sent qüestionada per les expectatives socials i s’enfronta als seus temors interns. Durant els tres dies que han d’esperar fins que arribi la cita a la clínica, la Lola s’acosta a les seves amigues i a la seva família amb la intenció de reafirmar la seva decisió.

D’altra banda, el Bruno tampoc no s’havia imaginat mai com a pare, fins ara.

Turisme km 0

Aquest estiu he tingut ocasió de fer en diverses ocasions el trajecte pel riu Ebre amb el llaüt turístic Lo Roget, que ha esdevingut un dels principals reclams de l’oferta turística d’Ascó. Fa més de deu anys que navega per l’Ebre des de Setmana Santa fins a mitjan tardor. Tot i viure a la vora del riu, i per tant no ens hauria de sorprendre la majestuositat de l’Ebre, no és menys cert que veure i viure el riu des de dins és una sensació única. Contemplar la façana fluvial d’Ascó, gaudir de la flora i de la fauna que s’observa, badar amb l’espadat de la Roca de l’Ortiga, descobrir la Llacuna d’Ascó, deixar-te atrapar per la calma i la serenitat de l’Ebre... són sensacions que s’han de viure i que poden costar d’explicar.

Lo Roget agafa prestat el nom de l’àlies d’un bandoler asconenc del segle XVII que es deia Joan Ambrós i que és protagonista de la ficció històrica “La creu de la mitja lluna” de Carmel Biarnés.

Els trajectes d’aquest estiu eren amb persones que encara no ho havien viscut: companys i companyes de feina, pubilles i hereus vinguts d’arreu de Catalunya o bé l’actual president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. Quina descoberta! I escoltant les seves impressions, és quan te n’adones que és una activitat que val molt la pena.

Poden passar dues coses: o bé és que no som capaços de transmetre les bondats d’aquesta activitat fluvial, o bé que el turisme de proximitat en un poble com Ascó no té prou glamur.

Hi va haver una circumstància que va permetre una inflexió i va fer augmentar el nombre de persones usuàries: la pandèmia del Covid-19. Aquell estiu de 2020 el coronavirus es va aliar amb Lo Roget i va permetre un creixement important dels usuaris del llaüt, i és que aquell estiu sí o sí ens tocava fer turisme de proximitat amb activitats de natura a l’aire lliure. Es va produir un rècord de visitants que els anys següents s’ha anat mantenint o amb certa tendència a l’alça, però tot i això, segueix sent un autèntic desconegut.

No podem pretendre que poblacions com Ascó disposin d’un turisme de masses, entre altres motius, perquè no existeix la infraestructura necessària, i ni és la idea que es persegueix. Però sí que les poblacions petites hem de poder reivindicar-nos per mostrar els nostres actius, començant pels nostres propis veïns i veïnes, i per aquells territoris de proximitat.

En un moment en què la presència de turisme massiu en grans ciutats i en llocs costaners acaba sent un maldecap per la pròpia ciutadania i per les administracions, potser és l’ocasió per oferir un turisme a petita escala i, per descomptat, gens massificat.

Estem enfilant la recta final de la temporada turística del llaüt Lo Roget, però si tenen ocasió, no deixin perdre l’oportunitat de viure en primera persona la sensació de navegar per l’Ebre tot gaudint de l’entorn amb un tast de dolços i moscatell, o bé fent el vermut, o bé complementant-ho amb una visita guiada pel nucli antic d’Ascó.

Josep Maria Raduà Serra

Setembre de 2024

Medalla d'Honor del Parlament 2024

En el marc de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, el Parlament va lliurar la Medalla d'Honor del Parlament, en la categoria d'or, al Monestir de Montserrat, coincidint amb l'inici dels actes de commemoració del seu mil·lenari i en reconeixement de "la seva contribució, i la de la comunitat benedictina, al llarg de la història de Catalunya".

La Medalla també vol reconèixer la transcendència del monestir, que, més enllà de ser el "centre de devoció religiosa més popular dels catalans i les catalanes", representa el "sentiment de catalanitat, d'arrelament a Catalunya, de tot un poble, de tota una nació".

La Medalla d'Honor del Parlament és una distinció creada per la Mesa del Parlament l'any 2000.

Bona Diada!

Diada Nacional de Catalunya - Ascó 2024

Agenda Ascó Batega!: La Fúmiga, Amics del Manel, DJ Pau Brull

Agenda Ascó Batega!: Buhos, La Nit del Canet, DJ Jow Moor

De quan s'escollia Miss Ascó

Des de 1963 Ascó va incorporar el pubillatge com un dels actes centrals de la festa major d'estiu. Primer de tot tres noies -entre 17 i 20 anys aproximadament- que representaven la vila al llarg de l'any. El 1984 es va incorporar el pubillatge infantil: tres nenes de 9 anys que acompanyaven el pubillatge gran. Finalment, l'any 2008, es va incorporar els nois i els nens com a representants d'Ascó dins del pubillatge.

Però quin precedent tenim del pubillatge en el marc de la festa major? L'elecció de Miss Ascó. Us adjunto com s'anunciava al programa de 1934:

El dia primer d'Octubre

Últim dia de la Festa, davant d'un Tribunal competent, tindrà lloc amb la màxima solemnitat el nomenament de MISS ASCÓ obsequiant-se a l'agraciada formosa Senyoreta amb un Magnífic i Elegant Mantell de Manila que se li farà lliurament a l'acte, obligant-se a l'hora cercar un jove ballador per dansar sols la primera part d'un ball, amb el MANTELL posat a sobre, qual parella serà obsequiada per la Comissió amb caramels, confetti, etc. etc.

Salvem els mots

El nou govern de la Generalitat que ha començat a caminar té per endavant tota una sèrie de reptes que van des de l’emergència climàtica a la problemàtica de l’habitatge, passant per la cura dels serveis públics (salut, educació, atenció a les persones...). Per tant, fos quin fos el govern que s’acabés formant, se li girava feina pels reptes de Catalunya, que són immensos. Però a més, hi hem d’afegir un altre desafiament, que o bé no havíem vist venir, o bé no hi havíem parat prou atenció: la situació precària del català.

Una primera acció, fruit de la intervenció d’ERC, és la creació del Departament de Política Lingüística amb un conseller, Francesc Xavier Vila, que ha estat ben rebut al sector i que compta amb l’experiència de formar part de l’últim govern. Ara bé, té per davant un repte majúscul, i la seva ha de ser una feina transversal que ha de poder incidir en tots els departaments de la Generalitat i en tots els àmbits de l’administració.

Qui pot ajudar en aquesta tasca és el president. Salvador Illa ens ha acostumat a fer intervencions al Parlament utilitzant indistintament el català i el castellà. Aquesta ha estat l’herència que ha deixat la presència de Ciutadans al Parlament des de 2006: convertir el català en tema de discòrdia política i fer del castellà la seva llengua vehicular. I tal com estava el pati, el PSC s’hi va sumar amb entusiasme, i va sortir d’aquell denominador catalanista que feia del català un element integrador.

Per això, un bon impuls pel prestigi del català seria que la màxima autoritat del país la defensés per tal que la llengua pròpia del país esdevingui la llengua d’acollida en la Catalunya dels 8 milions. Això es fa utilitzant-la a tothora, com feia el president José Montilla, que tot i no ser la seva llengua familiar, va ser la llengua que va utilitzar quan exercia de president. La ciutadania li va valorar aquest esforç. Cal dir, que des del debat d’investidura, les intervencions públiques del president Illa han estat en català, i així hauria de continuar sent.

El català no és la primera llengua familiar de la majoria de la població, però en tant que llengua pròpia, no val a abaixar els braços, sinó tenir especial cura de la llengua pròpia. No es tracta d’anar contra ningú, la diversitat lingüística i cultural és una riquesa. Però no ens podem rendir. Si mirem al nord, a Andorra, fa pocs mesos va aprovar noves mesures per una política lingüística valenta i decidida que va comptar amb el suport del 90% del Consell General d’Andorra. Observaven com disminuïa el percentatge d’andorrans i andorranes que tenien el català com a llengua d’identificació, i des de 2018 a 2022 van revertir la situació i va començar a guanyar terreny: es va passar del 45,9% de 2018 al 53,4% el 2022. També hi ha hagut un augment significatiu si ens fixem en el català com a llengua materna de la ciutadania andorrana (un 44,1% el 2022 per un 35,7% el 2018).

Sí, Andorra té les eines d’un estat i el català com a única llengua oficial. No és la situació de Catalunya. Però no hi ha dubte que si el govern Illa aconsegueix revertir la situació del català, esdevindrà un actiu de la seva gestió. El català només ens té a nosaltres i és un dels elements que ens fan nació.

Josep Maria Raduà Serra

Agost 2024

Festa Major d'Ascó 1934

Han passat 90 anys, i en ple període republicà, la vila d'Ascó es disposava a viure una Festa Major en honor als seus patrons Sant Miquel, Santa Paulina i Sant Gregori, encara que no apareixen en el programa de mà que es va editar. Corria l'any 1934 i encara se celebrava la festa grossa entre el 28 de setembre i l'1 d'octubre. Eren dies de cercaviles, concerts, balls a l'envelat, curses pedestres, cucanyes, focs d'artifici i elecció de Miss Ascó. No s'esmenten els actes religiosos.

DIA 28

A les 12: Una forta detonació anunciarà al veïnat la festa.

A les 16: Repartiment a Casa la Vila de bons als pobres de la localitat.

A les 18: Tornavila per la Banda de Música d'aquesta població.

A les 21: GRAN CONCERT a la Plaça Major convenientment il·luminada per l'acreditada Orquestra "ELS ESCOLANS" de Sant Sadurní d'Anoia, dirigida pel notable mestre En Antoni Torelló.

A les 22: Obertura del FASTUÓS I MOLT ELEGANT ENVELAT recentmemt estrenat. Instal·lat al punt conegut per Fossar Vell, on tindrà lloc el Lluït Ball de vigília de Festa amenitzat per l'esmentada Orquestra-Orquestrina, qui deixarà sentir per primera vegada en aquest poble els ballables més moderns de l'art musical.

DIA 29

A les 7 del matí: Cercavila per la Banda de Música.

A les 11: CURSA PEDESTRE, per homes, on assistirà l'Ajuntament en Corporació, sortint la Comitiva de Casa la Vila.

Els premis seran: un pollastre i deu pesssetes pel primer; un pollastre i cinc pessetes pel segon; i dues pessetes i la ceba pel tercer,

A les 12: Gran Ball Vermout a l'Envelat, dansant-se a l'ensems per distingides senyoretes i joves el típic ball català, SARDANA,

A les 17: Lluït Ball a l'Envelat interpretat per la mateixa Orquestrina.

A les 21.30: En la Plaça de l'Església Gran Concert per l'Orquestrina.

A les 22.30: EXTRAORDINARI BALL A L'ENVELAT.

DIA 30 i 1r d'Octubre

El mateix programa del primer dia, amb la variació següent:

DIA 30

A les 15.30: A la carretera, CURSA CICLISTA des del Kilòmetre 12 fins a Camposines, amb premis de 15, 10 i 5 pessetes als tres primers classificats.

A les 21: CONCERT per l'Orquestra, a la Plaça Vallxiqué.

DIA 1

A les 15: A la Plaça de l'Església, divertides Cucanyes i altres propis del fadrinatge.

A les 22: A la mateixa Plaça de l'Església, després del Concert musical, s'engegarà un MAGNÍFIC CASTELL de FOCS D'ARTIFICI de l'acreditada casa l'Ingeni de Barcelona com a final dels festejos populars.

En tots els balls que se celebraran a l'Envelat, hi haurà gran llançament de confetti, serpentines, boles de neu, caramels, etc. etc. sortejant-se artístiques Toies, Balls de Figuretes, Pensaments, celebrant-se tambe EL DIVERTIT BALL DEL SENALLÓ amb veritable obsequi a les senyoretes i jovent.

600 anys de Gegants

Aquest 2024, es commemoren els 600 anys de la primera referència escrita d'un gegant a Barcelona, però també arreu del món. La referència la trobem al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, què inclou una relació dels elements municipals que van concórrer a la processó del Corpus de 1424. Entre ells, “Lo rey David ab lo Giguant”, que segons els estudiosos, és la primera referència gegantera del món.

Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del Corpus (festa major, carnaval) i acompanyats dels nans o capgrossos. La tradició dels gegants tingué una gran revifalla a Catalunya des del 1980.

Al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996), es consensuà la següent definició bàsica de gegant: figura vertical de característiques humanes, de mesures considerablement superiors a les d’un individu de dimensions normals, que conduïda des de l’interior per una persona participa en les festes i celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol col·lectiu. 

Quant a la principal àrea geogràfica, es localitzen les següents zones:

• Nord de França: característics perquè van tota la família, gegant, geganta i dos o tres fills gegants.
• Bèlgica, Països Baixos, Alemanya i Luxemburg: destaquen pel seu volum i alçada, sovint han d’anar amb rodes.
• Península Ibèrica, principalment a Catalunya i Euskadi, però també en trobem a punts aïllats de Sevilla, Madrid i Terol.

A Ascó no va ser fins la festa major de 1995 que es van tenir els primers gegants, el Falcó i la Sança. Falcó, que representa un cavaller de l'orde del Temple del segle XIII, i Na Sança, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, casada amb el rei Alfons I, que cedí a l'orde del Temple el castell d’Ascó i totes les seves terres.

Agenda Ascó Batega!: Duo Lunna

Programa de Festa Major Ascó 2024

 https://drive.google.com/file/d/1moL5YFfREXcDQOjto_cGBnZT27mX9Hle/view

Salvador Illa, 133è President de la Generalitat de Catalunya

Salvador Illa ja és el nou President de Catalunya, el 133è d'ençà aquell 1359 en què fou escollit Berenguer de Cruïlles.

Illa és el dotzè president des de la restauració de la institució durant l'etapa republicana, havent-lo precedit:

- Francesc Macià (ERC) 1931-1933
- Lluís Companys (ERC) 1933-1940
- Josep Irla (ERC) 1940-1954
- Josep Tarradellas (ERC) 1954-1980
- Jordi Pujol (CiU) 1980-2003
- Pasqual Maragall (PSC) 2003-2006
- José Montilla (PSC) 2006-2010
- Artur Mas (CiU) 2010-2016
- Carles Puigdemont (JxSí) 2016-2017
- Quim Torra (JxCat) 2018-2020

- Pere Aragonès (ERC) 2021-2024

La lectura un pas més a prop de la ciutadania

Monogràfic: 50è aniversari de la construcció del pont d'Ascó

Un any, i des de 2007, que en el marc del programa de la Festa Major, Biel Pubill i jo mateix tenim l'oportunitat d'inserir un monogràfic vinculat a alguna temàtica històrica, antropològica, cultural, patrimonial... del nostre poble. Aquest 2024 el monogràfic es dedica a la construcció del pont d'Ascó amb motiu de mig segle d'història. Us deixo amb la introducció del treball.

***

És evident que tot poble riberenc vol és estar ben comunicat. Secularment ho han estat a través dels propis rius. En el nostre cas, l’Ebre, des de temps remots amb l’arribada de fenicis, grecs i romans, va esdevenir una autèntica autopista fluvial d’intercanvi de productes però també d’idees. La major part del comerç i de transport de mercaderies es duia a terme pel riu. A Ascó la construcció de la via de ferrocarril Barcelona-Madrid el 1892, va suposar un primer gran cop al transport fluvial, tanmateix aquest va continuar tot i davallar progressivament al llarg de la primera meitat del segle vint amb l’increment del nombre de vehicles i la millora de la comunicació terrestre. Aleshores l’accés per carretera procedia de les Camposines i de Flix, a més de la carretera que puja a La Fatarella.

És evident que es tractava d’una zona mal comunicada, però encara estaven més mal comunicats els pobles veïns de la riba esquerra de l’Ebre (Vinebre i la Torre de l’Espanyol). És lògic entendre, doncs, que la idea de construir un pont que unís els dos marges de l’Ebre fos un tema recurrent des de temps enrere. 

No serà  fins el 1969 que l’Ajuntament d’Ascó va enviar a la Diputació de Tarragona una carpeta amb documentació que contenia diversos expedients «sobre els greus perjudicis que ocasiona en el pas de barca d’Ascó les continuades variacions del cabal d'aigua pel riu provocades per les preses de Mequinensa i Riba-roja, de l’empresa ENHER i la de Flix de FECSA», i on es demana com a única solució la construcció d’un pont. Aquesta carpeta, que a més contenia diversos articles de diari i fotografies de les destrosses que el riu feia en el pas de barca, fou tramesa a l’aleshores Diputación de Tarragona en data de 16 de gener de 1969.

Agenda Ascó Batega!: Stay Homas, Sixtus i DJ Cristian Hoock

Arrenca el 4t Ascó Batega amb el concert de Laura Andrés

Malpàs 122

Ja es pot trobar a la llibreria el número 122 de la revista Malpàs, corresponent a juny de 2024. La portada està dedicada a la celebració a Ascó del Tradijoc, que aplega l'alumnat de 1r d'ESO dels centres educatius de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

En aquesta ocasió la revista viatja fins a França i Suïssa a la secció Malpàs al món amb la Joana i la M. Dolors. 

L'actualitat es fa ressò, entre d'altres, d'activitats de la Setmana Santa i la Pasqua, o les sortides organitzades pel Col·lectiu de Dones i l'Orfeó d'Ascó, els resultats a Ascó de les eleccions al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu, així com de la visita al nostre poble d'una comunitat xinesa de Barcelona que venia per conèixer el poble on havia nascut Sant Pere Màrtir Sans i que és de molta devoció per aquests catòlics de la Xina.

Asconencs pel món ens atansa l'estada a Bolonya de Miquel Rodríguez Ortiz, estudiant d'Enologia a la URV.

A la secció Arrels Felip Fucho ens parla d'"Una mezuzah a Ascó?", i l'Antònia Serres de les "Antigues vies de comunicació entre Tortosa i Lleida", fem una mirada enrera amb una Angelet de Pasqua després de la guerra; i hi ha força informació i imatges de la celebració del Tradijoc, que assolia la divuitena edició i que per primer cop acollia Ascó.

També recull les notícies de l'Escola Sant Miquel, l'Institut de Flix, el Club d'Atletisme d'Ascó i el Club Handbol Ascó, així com de les Regidories de Salut i d'Esports.

Al Racó literari hi ha informació sobre el lliurament dels Premis Vila d'Ascó i de les activitats del Club de Lectura. Mentre que Joan Biarnés ens parla de "100 anys de vida i fi de tecnologia, Telefònica" a la secció Noves tecnologies.

Laura Andrés, primer concert de l'Ascó Batega 2024

Ascó posa punt final a la 34a Escola d'Estiu

Agenda Ascó Batega!: Laura Andrés

Arrenca l’Ascó Batega, un esdeveniment que agrupa diferents estils musicals en una sèrie de concerts programats al llarg de l’estiu.

Per quart any consecutiu l’Ascó Batega vol incloure a tota la població asconenca al voltant de la música, amb propostes per a totes les edats, amb especial interès en els joves.

El primer concert serà el 20 de juliol a càrrec de la pianista i compositora Laura Andrés que amb el seu darrer disc Venus se situa com una de les pianistes i compositores de referència d’aquest país. Al llarg de la seva trajectòria ha tocat en festivals com Porta Ferrada, Guitar Festival i el Festival de Jazz de Barcelona. Polifacètica, curiosa i versàtil, amb aquests tres adjectius es defineix a ella mateixa.

El concert tindrà lloc a les 22.30h al Magatzem de Rita, el nou espai cultural recentment inaugurat. I l’entrada serà gratuïta.

De quan els veïns érem família

Ara que ens trobem en ple estiu em venen a la memòria aquelles llargues vacances escolars de la infantesa, potser amb un punt de nostàlgia, no ho negaré. Dies allargassats que podien començar amb una volta en bicicleta pels carrers del poble, que comptaven amb una visita a la piscina i que no hi podia faltar sortir cada nit a la fresca a qualsevol de les places del poble. Eren estius sense preocupacions, en què en el teu quefer diari només hi trobaves alguna estona per fer deures (de Vacaciones Santillana) o per llegir les aventures dels Hollister o els còmics de Lucky Luke. Això sí, calia donar un cop de mà a casa ajudant amb la compra o bé fent qualsevol altra tasca domèstica.

Després de dinar, als migdies, la gent enganyava la calor, i els carrers del poble quedaven deserts, no es veia i pràcticament no se sentia ni una ànima. Se’ns feien llargs els migdies dins de casa fins que et deixaven sortir de nou a córrer amunt i avall. Quan arribaves a casa a curar-te d’alguna mala caiguda, recordo allò de “les cabres pels seus pecats, porten els genolls pelats”.

Un dels punts àlgids de l’estiu era l’arribada de la festa major, al voltant del 20 d’agost. Aquells dies previs ja es vivia amb neguit i impaciència els preparatius de la festa grossa, un devessall d’expectatives pels dies de celebració que havien de venir. Si bé durant tot l’estiu arribaven estiuejants, era per la festa major que s’omplien bona part de les cases del poble, i ja se sap, que les noves coneixences sempre motiven la curiositat.

És fàcil que la mirada enrere a la infantesa estigui moguda per la nostàlgia i per una certa idealització d’aquell temps en què teníem menys maldecaps que ara. Sembla inevitable tornar a aquell paradís perdut en la memòria. I han passat els anys, i amb major o menor mesura, les noves generacions del poble encara deuen viure els seus estius amb la màxima intensitat fent dels carrers i les places, o de les piscines, els espais protagonistes del seu esbarjo. Esperant amb candeletes els dies de festa major. Únicament que ara, per quedar, no cal passar a buscar a ningú per casa, sinó que un simple WhatsApp és suficient per decidir lloc i hora de trobada. Hem canviat les pilotes o les cintes per saltar, uns playmobil o un cub de rubik, per qualsevol enginy digital.

Però sí que hi ha una cosa que s’ha perdut, si més no en bona mesura, i ho trobo a faltar. Les entrades de les cases obertes, les cadires al carrer per prendre la fresca, compartir un meló o una síndria amb el veïnat, ajudar-se uns a uns altres a pelar les ametlles (a mà), les ametlles esteses damunt les borrasses, repartir un tros de cóc amb l’excusa de qualsevol celebració, o un gelat de “corte”. Dones que feien ganxet, o fins i tot les qui jugaven una partida de cartes. Era un temps en què es feia més vida al carrer. Era el temps de quan els veïns érem família. Diverses generacions compartíem part del nostre temps, les persones més grans contaven rondalles i històries, anècdotes i peripècies, mentre que els més petits escoltàvem embadalits. De forma totalment espontània es produïa una relació intergeneracional molt rica i ens fèiem dipositaris d’un bocí de memòria col·lectiva.

Però tot i aquest retorn nostàlgic als anys de la infantesa, no goso dir, ni que ho sembli, el que va deixar escrit Jorge Manrique: “Cómo, a nuestro parescer/ cualquiera tiempo pasado/ fue mejor”.

Bon estiu!

Josep Maria Raduà Serra

Juliol 2024

Escola d'Estiu - Ascó 2024

Finalitza una nova edició de l'Escola d'Estiu amb una participació de més de 200 persones en els diferents tallers que s'han dut a terme: taller de costura, decoració d'una caixa-bagul, manualitats amb resina, ganxet, elaboració d'un atrapa-somnis de tricotin, decoració d'un mirall, pintar amb aquarel·la, reflexologia podal, cuina sense gluten, anglès, taller de restauració de mobles de Cal Cavaller, un taller sobre dominar les pròpies finances, curiositats de la nostra història, taller de televisió, taller per crear una taula d'skate, pàdel, txi-kung, i iniciació al món del tast de productes enològics.

L'Escola d'Estiu és una iniciativa de la Regidoria de Cultura d'Ascó que va néixer el 1991, i que més de trenta anys després, continua sent un clàssic de la primera quinzena de juliol al nostre poble.

L'Escola d'Estiu es complementa amb activitats nocturnes com són dos espectacles familiars a la Plaça del Casal, el cinema a la fresca, remullades de nit a la piscina, i una tirada intergeneracional de birles que organitza l'Associació Cultural Lo Llaüt. A més, un dels dissabtes de l'Escola d'Estiu coincideix amb la celebració de la Festa de Sant Cristòfol i de l'Aplec de Sardanes Vila d'Ascó. A més, enguany també ha coincidit amb l'acte comarcal de la Ribera Orgullosa, la festa de l'orgull a la Ribera d'Ebre.

35è Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

50 dades sobre la llengua catalana

DADES DEMOGRÀFIQUES

01 A Catalunya, vuit de cada deu catalanoparlants consideren que per ser català és molt important saber parlar català

02 El 9,4 % dels residents del País Valencià que no parlen valencià amb la família l’utilitzen amb els amics, i el 15,9 %, a la feina.

03 El 54,2 % dels habitants de les Illes Balears parlen sempre en castellà amb la família, i només el 27,3 % ho fan en català.

04 A Catalunya, el 52,3 % dels joves parlants de llengües no oficials volen parlar català a la feina.

05 A Catalunya, només un 12,1 % dels joves parlen únicament el català com a llengua habitual, però el 47,1 % el fa servir habitualment.

06 El català, dotzena llengua més influent del món segons el baròmetre del Ministeri de Cultura de França.

07 Malgrat que només el 5,7 % dels habitants de Catalunya Nord utilitzen habitualment el català, el 46,2 % opina que s’usa molt o prou sovint.

08 Només el 25,6 % dels usuaris dels serveis sanitaris de la zona valencianoparlant del País Valencià hi usen el valencià en la mateixa proporció que el castellà o més.

09 Quatre de cada cinc residents a Andorra creuen que parlar habitualment català és important per considerar que algú està ben integrat al país.

10 El govern de Carlos Mazón va fer el 95,6 % de les seves intervencions a les Corts Valencianes en castellà entre el juliol i el desembre del 2023.

 

CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

11 Rècord de The Tyets a Spotify: primer grup en català amb més d’un milió d’oients al mes.

12 Es multipliquen per cinc les subscripcions a les revistes en català després que el PP i VOX les censuressin a Borriana.

13 La 41a Setmana del Llibre en Català s’acaba amb 60.000 assistents i un 20 % més de vendes.

14 Les Biblioteques de Catalunya tenen 1.194 audiollibres en castellà disponibles al catàleg, i només 302 en català.

15 La delegació algueresa de l’ONG del català celebra 10 anys d’activitat.

16 Neix 3Cat, la plataforma digital amb 280.000 hores de continguts audiovisuals en català.

 

EMPRESA I SERVEIS

17 El 90,0 % dels residents a Catalunya són favorables a garantir el dret de ser atès en català.

18 Un 69,9 % de la població de Catalunya considera força o molt important l’etiquetatge en el seu idioma habitual a l’hora de comprar un producte.

19 Segons una enquesta de la Generalitat de Catalunya i PIMEC, solament el 22,6 % de les empreses donen facilitats per a l’aprenentatge i perfeccionament del català.

20 Un de cada tres catalanoparlants diu que té problemes per expressar-se en català als restaurants a Catalunya.

21 Només una de les dotze principals filials d’empreses industrials estrangeres que operen a Catalunya té el web en català.

 

EDUCACIÓ I COHESIÓ SOCIAL

22 Plataforma per la Llengua arriba als 30 anys de defensa i promoció del català.

23 A Catalunya, tres de cada deu alumnes de primària i secundària parlen habitualment tant en català com en castellà, i són molt més bilingües que el conjunt de la població.

24 El govern de Mazón elimina el mínim de 25 % d’educació en valencià a les comarques castellanoparlants del País Valencià, però no elimina el mínim de 25 % de castellà a les valencianoparlants.

25 El 67,8 % dels exàmens de la Selectivitat del juny del 2023 a les Illes Balears es van respondre en llengua catalana.

26 Un 86,0 % de la població de Catalunya opina que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament del català a les persones immigrades.

27 Un 53 % de les converses entre els infants dels caus i esplais de Catalunya són en català.

28 Un 93,1 % de la població de Catalunya opina que s’han de fer polítiques per tal que els infants dominin el català en acabar l’escolarització.

29 Més de la meitat dels catalans creuen que el català hauria de ser la llengua principal a les universitats catalanes.

30 Els centres de català de titularitat del govern d’Andorra incrementen el nombre d’alumnes en el 122,9 %.

31 El 86 % dels joves de 18 a 24 anys de l’Estat francès són favorables a l’ensenyament de les llengües dites regionals a l’escola pública.

 

JUSTÍCIA

32 El 2022, només el 8,1 % de la documentació de les notaries i el 6,9 % dels documents mercantils de Catalunya van ser en català.

33 La Fiscalia de Barcelona només tramita un de cada deu escrits en català

34 A Catalunya, només un 36 % dels catalanoparlants creuen que parlar en català en un judici no pot perjudicar els seus interessos.

35 Primer projecte perquè l’alumnat del grau de Dret es formi en drets lingüístics.

 

OFICIALITAT I RECONEIXEMENT

36 El suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea augmenta 20 punts en un any a Catalunya: del 61,8 %, el 2022, al 81,4 %, el 2023.

37 Cap de les vuit denúncies presentades per Plataforma per la Llengua des del 2022 contra agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics han suposat l’obertura d’un procediment sancionador per depurar possibles responsabilitats.

38 El català s’estrena al Congrés dels Diputats, després de pràcticament dos segles d’exclusió.

39 Tres de cada deu metges a Catalunya no saben parlar en català i més d’un de cada deu no l’entén.

40 El Departament de Salut de les Illes Balears eximeix, en un procés d’estabilització, 248 places d’infermeria i medicina del requisit de saber català, després d’intentar inicialment eximir-les totes 2.283.

41 100 anys de la detenció de Gaudí per parlar en català a la policia.

42 ELEN demana a l’Estat italià que ratifiqui la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, vint-i-quatre anys després de signar-la, i que reconegui el dret a l’escolarització en català de l’Alguer.

43 Les discriminacions per parlar en català van augmentar un 63,6 % el 2022, segons dades reflectides en el darrer Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona.

44 75 reclamacions el 2023 a Andorra per l’incompliment de la legislació lingüística.

 

INTERNET I NOVES TECNOLOGIES

45 Un estudi conclou que Google ha fet perdre visites a dues de cada tres webs en català.

46 El català és la trenta-cinquena llengua del món a Internet.

47 Google Maps incorpora l’assistent de veu en català, divuit anys després del seu llançament.

48 El català esdevé la cinquena llengua amb els 10.000 millors articles de Viquipèdia.

49 HBO Max suma 100 nous títols en català i Netflix afegeix 30 versions catalanes més a les 120 que ja tenia al catàleg, gràcies als doblatges i subtítols cedits per TV3.

50 El català, la llengua del món amb més talls de veu al repositori CommonVoice.

Ribera orgullosa

Dia internacional de l'orgull LGBTI+ 2024: Igual de diferents

Declaració institucional del 28 de juny de 2024, Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+

El Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+ ens uneix no només en la celebració de la diversitat. Ens uneix també en una crida a l’acció per reconèixer i respectar les identitats, expressions i experiències que fan que cada persona sigui única i inestimable per a la nostra societat. 

Ens uneix la ferma reivindicació del dret fonamental de cada persona a ser qui és. Aquesta és la base per garantir tots els drets que encara avui veuen vulnerats les persones LGBTI+. Unes vulneracions que impacten greument en les seves condicions materials de vida i en la qualitat democràtica de tota la societat.

Per això ens uneix la defensa del dret a l’educació sense cap mena d’assetjament escolar i en què infants i adolescents aprenguin que totes les orientacions sexuals i identitats de gènere són igual de normals; la defensa del dret al treball sense que cap persona hagi d’amagar qui és per por a no ser contractada o simplement a no ser acceptada, o la defensa del dret a la integritat física i psicològica de totes les persones, que implica acabar amb les discriminacions, violències, prejudicis i estigmes per raó de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere. 

En definitiva, ens uneix la defensa dels drets LGBTI+, perquè són drets humans. El veritable orgull del nostre país rau en el compromís col·lectiu de defensar els drets per a tothom, cada dia i arreu, perquè la llibertat de les persones LGBTI+ ens fa una societat més lliure i un país millor. 

La lluita pels drets LGBTI+ no es limita a un sol dia de l’any, sinó que ha de ser un exercici quotidià, individual i col·lectiu, que es propagui per totes les nostres ciutats, pobles i viles, perquè totes les persones puguin viure-hi amb llibertat i dignitat. És cosa de tothom garantir que ningú visqui amb por o que es vegi forçat al sexili, a marxar a un altre lloc de residència per poder viure de manera lliure i oberta la pròpia orientació sexual, identitat o expressió de gènere. És a dir, pel fet de ser qui és. 

Tothom mereix —i hi té dret— sentir-se segur, respectat i inclòs en la seva comunitat, en els seus entorns quotidians, visqui on visqui, des de la ciutat més gran al poble més petit del país. Tothom ha de poder accedir a recursos i serveis especialitzats, visqui on visqui. Aquesta responsabilitat col·lectiva és la veritable mesura de la igualtat i la justícia. 

El Govern de Catalunya i el conjunt d’institucions del país ens comprometem a mantenir l’aposta per les polítiques que garanteixin els drets LGBTI+ i combatin l’LGBTI-fòbia, a continuar avançant en el reconeixement legal d’aquests drets, a reforçar encara més la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI arreu de Catalunya, i a treballar plegades i amb la màxima aliança amb les entitats LGBTI+. 

Però no ho podem fer soles. En un context de creixement de l’extrema dreta, que amenaça de fer retrocedir uns drets que han costat molt de conquerir i que amb els seus discursos d’odi legitima i fomenta les discriminacions i les agressions, fem una crida a tota la ciutadania a unir-se en aquesta missió col·lectiva: a sentir com a pròpia la defensa dels drets LGBTI+, perquè totes les persones som igual de diferents. 

Fem que els nostres carrers, escoles, centres de treball, espais d’oci i llars siguin llocs on tothom pugui viure amb dignitat i orgull. Fem també del nostre país un model de llibertat i un far d’esperança per a les comunitats LGBTI+ d’arreu del món. 

Cicle Gaudí de juny: 'Robot dreams'

 SINOPSI

DOG és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, un amic. La seva amistat creix, fins a fer-se inseparables, al ritme del Nova York dels vuitanta. Una nit d’estiu, Dog amb gran pena, es veu obligat a abandonar ROBOT a la platja. Es tornaran a trobar?

Diada dels Països Catalans

HIMNE A LA NOSTRA PARLA

Catalunya i València,

Mallorca i Rosselló,

les branques són d'un arbre

que al món no té parió.

Són d'una pàtria sola

des de la creació.

La nostra parla és una

i és un nostre braó.

Tenim un mar que és nostre

que el mar ningú ens el pren,

La terra, quina toia,

avui i eternament!

El sol ens besa l'ànima

i ens fa la sang bullent.

Primer surt per nosaltres,

després se'n va a ponent.

Nobles i grans com fórem

els món ens hi veurà.

Volem records d'enrera,

més endavant marxar.

On són les races lliures

la nostra hi anirà

i al poble que badalli,

el nostre esclafarà.

Germans de Catalunya,

germans del Rosselló,

de València i Mallorca,

som terra de saó.

Un temps amb sang regada,

demà, no ho sabem, no!

Cridem en nostra parla:

Visca nostra nació.

ÀNGEL GUIMERÀ

Missatge de la Flama del Canigó 2024

Si ens pregunten "qui sou?" amb visió de conquesta, si hi pressuposen uniformes, reduccions, calcomanies, serà difícil que en comprenguin la resposta. Perquè nosaltres som, podríem dir, extensament, poèticament, materialment, això que veieu ara: som el poble de la Flama del Canigó. 

I no és cap enigma sinó una concreció. 

Tenim aquesta sort, una sort forjada de segles, una sort amb perspectiva i que no suporta ni vol ni pretén tancar-se en cap muralla; una sort que ha trobat expressió i metàfora en la Flama que cada estiu, perquè és estiu, llum i aigua i plenitud, es renova i que s'escampa. 

Som fills d'aquesta Flama i de tant com significa: aquesta tossuderia i aquesta alegria que esdevenen invicta combinació, que superen els temps més difícils i en fan escut de resiliència. Que de vegades costa, però que ho fan. 

Hi ha, d'entrada, la potència i la màgia de la muntanya que ens representa, el grandiós Canigó d'aigües gemmades que se'n fot, sense immutar-se, de les fronteres que ens imposen. Hi ha l'esforç, és clar, un peu darrere de l'altre i amunt fins dalt del cim, perquè algun clàssic va dir que més s'estima el que amb més treball es guanya. I hi ha, com un símbol i una constatació, el moviment: la torxa que passa de mà en mà com una consigna que travessa el temps, que omple l'espai mentre el recorre, que l'omple i que el dibuixa i que atorga sempre matisos nous al seu color. Als seus colors.

Hi ha la gent. 

La clau, sí, que ens obre tots els panys. 

Això és la Flama del Canigó: la gent que l'encén i que s'hi afegeix i que la transporta i que la traspassa. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó en xarxa dúctil de fils de tota mena per encendre les fogueres i dansar al seu voltant o per seure i contemplar-les o per emocionar-se, només, de saber que hi són. De saber que són i que es volen lliures. 

De saber que, si ho volen, ho seran. 

Visca la Flama i la gent que la fa! 

Visca els Països Catalans! 

Núria Cadenes 

Torrent, Sant Joan, 2024