diumenge, 14 de juliol del 2024

Escola d'Estiu - Ascó 2024

Finalitza una nova edició de l'Escola d'Estiu amb una participació de més de 200 persones en els diferents tallers que s'han dut a terme: taller de costura, decoració d'una caixa-bagul, manualitats amb resina, ganxet, elaboració d'un atrapa-somnis de tricotin, decoració d'un mirall, pintar amb aquarel·la, reflexologia podal, cuina sense gluten, anglès, taller de restauració de mobles de Cal Cavaller, un taller sobre dominar les pròpies finances, curiositats de la nostra història, taller de televisió, taller per crear una taula d'skate, pàdel, txi-kung, i iniciació al món del tast de productes enològics.

L'Escola d'Estiu és una iniciativa de la Regidoria de Cultura d'Ascó que va néixer el 1991, i que més de trenta anys després, continua sent un clàssic de la primera quinzena de juliol al nostre poble.

L'Escola d'Estiu es complementa amb activitats nocturnes com són dos espectacles familiars a la Plaça del Casal, el cinema a la fresca, remullades de nit a la piscina, i una tirada intergeneracional de birles que organitza l'Associació Cultural Lo Llaüt. A més, un dels dissabtes de l'Escola d'Estiu coincideix amb la celebració de la Festa de Sant Cristòfol i de l'Aplec de Sardanes Vila d'Ascó. A més, enguany també ha coincidit amb l'acte comarcal de la Ribera Orgullosa, la festa de l'orgull a la Ribera d'Ebre.

dimarts, 9 de juliol del 2024

dissabte, 6 de juliol del 2024

50 dades sobre la llengua catalana


DADES DEMOGRÀFIQUES

01 A Catalunya, vuit de cada deu catalanoparlants consideren que per ser català és molt important saber parlar català

02 El 9,4 % dels residents del País Valencià que no parlen valencià amb la família l’utilitzen amb els amics, i el 15,9 %, a la feina.

03 El 54,2 % dels habitants de les Illes Balears parlen sempre en castellà amb la família, i només el 27,3 % ho fan en català.

04 A Catalunya, el 52,3 % dels joves parlants de llengües no oficials volen parlar català a la feina.

05 A Catalunya, només un 12,1 % dels joves parlen únicament el català com a llengua habitual, però el 47,1 % el fa servir habitualment.

06 El català, dotzena llengua més influent del món segons el baròmetre del Ministeri de Cultura de França.

07 Malgrat que només el 5,7 % dels habitants de Catalunya Nord utilitzen habitualment el català, el 46,2 % opina que s’usa molt o prou sovint.

08 Només el 25,6 % dels usuaris dels serveis sanitaris de la zona valencianoparlant del País Valencià hi usen el valencià en la mateixa proporció que el castellà o més.

09 Quatre de cada cinc residents a Andorra creuen que parlar habitualment català és important per considerar que algú està ben integrat al país.

10 El govern de Carlos Mazón va fer el 95,6 % de les seves intervencions a les Corts Valencianes en castellà entre el juliol i el desembre del 2023.

 

CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

11 Rècord de The Tyets a Spotify: primer grup en català amb més d’un milió d’oients al mes.

12 Es multipliquen per cinc les subscripcions a les revistes en català després que el PP i VOX les censuressin a Borriana.

13 La 41a Setmana del Llibre en Català s’acaba amb 60.000 assistents i un 20 % més de vendes.

14 Les Biblioteques de Catalunya tenen 1.194 audiollibres en castellà disponibles al catàleg, i només 302 en català.

15 La delegació algueresa de l’ONG del català celebra 10 anys d’activitat.

16 Neix 3Cat, la plataforma digital amb 280.000 hores de continguts audiovisuals en català.

 

EMPRESA I SERVEIS

17 El 90,0 % dels residents a Catalunya són favorables a garantir el dret de ser atès en català.

18 Un 69,9 % de la població de Catalunya considera força o molt important l’etiquetatge en el seu idioma habitual a l’hora de comprar un producte.

19 Segons una enquesta de la Generalitat de Catalunya i PIMEC, solament el 22,6 % de les empreses donen facilitats per a l’aprenentatge i perfeccionament del català.

20 Un de cada tres catalanoparlants diu que té problemes per expressar-se en català als restaurants a Catalunya.

21 Només una de les dotze principals filials d’empreses industrials estrangeres que operen a Catalunya té el web en català.

 

EDUCACIÓ I COHESIÓ SOCIAL

22 Plataforma per la Llengua arriba als 30 anys de defensa i promoció del català.

23 A Catalunya, tres de cada deu alumnes de primària i secundària parlen habitualment tant en català com en castellà, i són molt més bilingües que el conjunt de la població.

24 El govern de Mazón elimina el mínim de 25 % d’educació en valencià a les comarques castellanoparlants del País Valencià, però no elimina el mínim de 25 % de castellà a les valencianoparlants.

25 El 67,8 % dels exàmens de la Selectivitat del juny del 2023 a les Illes Balears es van respondre en llengua catalana.

26 Un 86,0 % de la població de Catalunya opina que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament del català a les persones immigrades.

27 Un 53 % de les converses entre els infants dels caus i esplais de Catalunya són en català.

28 Un 93,1 % de la població de Catalunya opina que s’han de fer polítiques per tal que els infants dominin el català en acabar l’escolarització.

29 Més de la meitat dels catalans creuen que el català hauria de ser la llengua principal a les universitats catalanes.

30 Els centres de català de titularitat del govern d’Andorra incrementen el nombre d’alumnes en el 122,9 %.

31 El 86 % dels joves de 18 a 24 anys de l’Estat francès són favorables a l’ensenyament de les llengües dites regionals a l’escola pública.

 

JUSTÍCIA

32 El 2022, només el 8,1 % de la documentació de les notaries i el 6,9 % dels documents mercantils de Catalunya van ser en català.

33 La Fiscalia de Barcelona només tramita un de cada deu escrits en català

34 A Catalunya, només un 36 % dels catalanoparlants creuen que parlar en català en un judici no pot perjudicar els seus interessos.

35 Primer projecte perquè l’alumnat del grau de Dret es formi en drets lingüístics.

 

OFICIALITAT I RECONEIXEMENT

36 El suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea augmenta 20 punts en un any a Catalunya: del 61,8 %, el 2022, al 81,4 %, el 2023.

37 Cap de les vuit denúncies presentades per Plataforma per la Llengua des del 2022 contra agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics han suposat l’obertura d’un procediment sancionador per depurar possibles responsabilitats.

38 El català s’estrena al Congrés dels Diputats, després de pràcticament dos segles d’exclusió.

39 Tres de cada deu metges a Catalunya no saben parlar en català i més d’un de cada deu no l’entén.

40 El Departament de Salut de les Illes Balears eximeix, en un procés d’estabilització, 248 places d’infermeria i medicina del requisit de saber català, després d’intentar inicialment eximir-les totes 2.283.

41 100 anys de la detenció de Gaudí per parlar en català a la policia.

42 ELEN demana a l’Estat italià que ratifiqui la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, vint-i-quatre anys després de signar-la, i que reconegui el dret a l’escolarització en català de l’Alguer.

43 Les discriminacions per parlar en català van augmentar un 63,6 % el 2022, segons dades reflectides en el darrer Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona.

44 75 reclamacions el 2023 a Andorra per l’incompliment de la legislació lingüística.

 

INTERNET I NOVES TECNOLOGIES

45 Un estudi conclou que Google ha fet perdre visites a dues de cada tres webs en català.

46 El català és la trenta-cinquena llengua del món a Internet.

47 Google Maps incorpora l’assistent de veu en català, divuit anys després del seu llançament.

48 El català esdevé la cinquena llengua amb els 10.000 millors articles de Viquipèdia.

49 HBO Max suma 100 nous títols en català i Netflix afegeix 30 versions catalanes més a les 120 que ja tenia al catàleg, gràcies als doblatges i subtítols cedits per TV3.

50 El català, la llengua del món amb més talls de veu al repositori CommonVoice.

dimarts, 2 de juliol del 2024

divendres, 28 de juny del 2024

Dia internacional de l'orgull LGBTI+ 2024: Igual de diferents

Declaració institucional del 28 de juny de 2024, Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+

El Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+ ens uneix no només en la celebració de la diversitat. Ens uneix també en una crida a l’acció per reconèixer i respectar les identitats, expressions i experiències que fan que cada persona sigui única i inestimable per a la nostra societat. 

Ens uneix la ferma reivindicació del dret fonamental de cada persona a ser qui és. Aquesta és la base per garantir tots els drets que encara avui veuen vulnerats les persones LGBTI+. Unes vulneracions que impacten greument en les seves condicions materials de vida i en la qualitat democràtica de tota la societat.

Per això ens uneix la defensa del dret a l’educació sense cap mena d’assetjament escolar i en què infants i adolescents aprenguin que totes les orientacions sexuals i identitats de gènere són igual de normals; la defensa del dret al treball sense que cap persona hagi d’amagar qui és per por a no ser contractada o simplement a no ser acceptada, o la defensa del dret a la integritat física i psicològica de totes les persones, que implica acabar amb les discriminacions, violències, prejudicis i estigmes per raó de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere. 

En definitiva, ens uneix la defensa dels drets LGBTI+, perquè són drets humans. El veritable orgull del nostre país rau en el compromís col·lectiu de defensar els drets per a tothom, cada dia i arreu, perquè la llibertat de les persones LGBTI+ ens fa una societat més lliure i un país millor. 

La lluita pels drets LGBTI+ no es limita a un sol dia de l’any, sinó que ha de ser un exercici quotidià, individual i col·lectiu, que es propagui per totes les nostres ciutats, pobles i viles, perquè totes les persones puguin viure-hi amb llibertat i dignitat. És cosa de tothom garantir que ningú visqui amb por o que es vegi forçat al sexili, a marxar a un altre lloc de residència per poder viure de manera lliure i oberta la pròpia orientació sexual, identitat o expressió de gènere. És a dir, pel fet de ser qui és. 

Tothom mereix —i hi té dret— sentir-se segur, respectat i inclòs en la seva comunitat, en els seus entorns quotidians, visqui on visqui, des de la ciutat més gran al poble més petit del país. Tothom ha de poder accedir a recursos i serveis especialitzats, visqui on visqui. Aquesta responsabilitat col·lectiva és la veritable mesura de la igualtat i la justícia. 

El Govern de Catalunya i el conjunt d’institucions del país ens comprometem a mantenir l’aposta per les polítiques que garanteixin els drets LGBTI+ i combatin l’LGBTI-fòbia, a continuar avançant en el reconeixement legal d’aquests drets, a reforçar encara més la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI arreu de Catalunya, i a treballar plegades i amb la màxima aliança amb les entitats LGBTI+. 

Però no ho podem fer soles. En un context de creixement de l’extrema dreta, que amenaça de fer retrocedir uns drets que han costat molt de conquerir i que amb els seus discursos d’odi legitima i fomenta les discriminacions i les agressions, fem una crida a tota la ciutadania a unir-se en aquesta missió col·lectiva: a sentir com a pròpia la defensa dels drets LGBTI+, perquè totes les persones som igual de diferents. 

Fem que els nostres carrers, escoles, centres de treball, espais d’oci i llars siguin llocs on tothom pugui viure amb dignitat i orgull. Fem també del nostre país un model de llibertat i un far d’esperança per a les comunitats LGBTI+ d’arreu del món. 

dimecres, 26 de juny del 2024

Cicle Gaudí de juny: 'Robot dreams'

 SINOPSI

DOG és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, un amic. La seva amistat creix, fins a fer-se inseparables, al ritme del Nova York dels vuitanta. Una nit d’estiu, Dog amb gran pena, es veu obligat a abandonar ROBOT a la platja. Es tornaran a trobar?


dilluns, 24 de juny del 2024

Diada dels Països Catalans



HIMNE A LA NOSTRA PARLA
Catalunya i València,
Mallorca i Rosselló,
les branques són d'un arbre
que al món no té parió.

Són d'una pàtria sola
des de la creació.
La nostra parla és una
i és un nostre braó.

Tenim un mar que és nostre
que el mar ningú ens el pren,
La terra, quina toia,
avui i eternament!

El sol ens besa l'ànima
i ens fa la sang bullent.
Primer surt per nosaltres,
després se'n va a ponent.

Nobles i grans com fórem
els món ens hi veurà.
Volem records d'enrera,
més endavant marxar.

On són les races lliures
la nostra hi anirà
i al poble que badalli,
el nostre esclafarà.

Germans de Catalunya,
germans del Rosselló,
de València i Mallorca,
som terra de saó.

Un temps amb sang regada,
demà, no ho sabem, no!
Cridem en nostra parla:
Visca nostra nació.

ÀNGEL GUIMERÀ

diumenge, 23 de juny del 2024

Missatge de la Flama del Canigó 2024

Si ens pregunten "qui sou?" amb visió de conquesta, si hi pressuposen uniformes, reduccions, calcomanies, serà difícil que en comprenguin la resposta. Perquè nosaltres som, podríem dir, extensament, poèticament, materialment, això que veieu ara: som el poble de la Flama del Canigó. 

I no és cap enigma sinó una concreció. 

Tenim aquesta sort, una sort forjada de segles, una sort amb perspectiva i que no suporta ni vol ni pretén tancar-se en cap muralla; una sort que ha trobat expressió i metàfora en la Flama que cada estiu, perquè és estiu, llum i aigua i plenitud, es renova i que s'escampa. 

Som fills d'aquesta Flama i de tant com significa: aquesta tossuderia i aquesta alegria que esdevenen invicta combinació, que superen els temps més difícils i en fan escut de resiliència. Que de vegades costa, però que ho fan. 

Hi ha, d'entrada, la potència i la màgia de la muntanya que ens representa, el grandiós Canigó d'aigües gemmades que se'n fot, sense immutar-se, de les fronteres que ens imposen. Hi ha l'esforç, és clar, un peu darrere de l'altre i amunt fins dalt del cim, perquè algun clàssic va dir que més s'estima el que amb més treball es guanya. I hi ha, com un símbol i una constatació, el moviment: la torxa que passa de mà en mà com una consigna que travessa el temps, que omple l'espai mentre el recorre, que l'omple i que el dibuixa i que atorga sempre matisos nous al seu color. Als seus colors.

Hi ha la gent. 

La clau, sí, que ens obre tots els panys. 

Això és la Flama del Canigó: la gent que l'encén i que s'hi afegeix i que la transporta i que la traspassa. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó en xarxa dúctil de fils de tota mena per encendre les fogueres i dansar al seu voltant o per seure i contemplar-les o per emocionar-se, només, de saber que hi són. De saber que són i que es volen lliures. 

De saber que, si ho volen, ho seran. 

Visca la Flama i la gent que la fa! 

Visca els Països Catalans! 

Núria Cadenes 
Torrent, Sant Joan, 2024

dimarts, 18 de juny del 2024

Passat, història, memòria

Amb el que portem d’any, he pogut assistir, entre d’altres, a diferents presentacions de llibres, algunes de les quals són fruit d’una intensa i extensa recerca de 20 anys. Es tracta de Fray Pedro Mártir Sans Jordá, OP. Las misiones dominicas en China, de Josep Serrano Daura (Ascó, 1958) i Gent de pa i trago. Paraules, dites, refranys, cançons, versos, coples, i algun xascarrillo de la Fatarella, de Felip Fucho Pascual (la Fatarella, 1958). Dos treballs que els seus autors han anat cuinat a foc lent, cadascú des de la seva vessant i amb les particularitats de la investigació, aproximació a les fonts històriques i a les fonts orals, enfocament de la informació recollida... Un procés que requereix dedicació i temps, i precisament, dedicació i temps que deixen d’oferir a la família i els amics per bolcar-se en l’estudi de la temàtica que tenen entre mans. Per tant, la seva feina discreta, de vegades solitària, està envoltada de generositat envers les persones que el dia de demà s’amararan de les seves publicacions.

Aquí hi podríem afegir altres obres que també han vist la llum aquest 2024 com són Arquitectura i urbanisme al territori de la Ilercavònia septentrional a l’Ibèric ple (450-425 a 200 aC). El cas de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), de  Ramon Gironès Blanch (la Fatarella, 1975), i L’àguila napoleònica a Catalunya. La conquesta de les Terres de l’Ebre (juny 1810 - gener 1811), de Joan Ramon Vinaixa Miró (Benissanet, 1956).

La tasca d’historiadors, antropòlegs, arqueòlegs... que prenen el nostre territori, el nostre petit país, com a base de les seves investigacions i estudis serveix per, entre d’altres propòsits, mostrar l’estudi del nostre passat i la influència d’aquest en el nostre present. Els indrets petits també tenim passat i també tenim història. Fer memòria de la nostra història, conèixer els nostres orígens, és una manera de configurar la nostra identitat i ens fa estimar més d’on venim.

Des de l’aparició d’Internet als anys noranta del segle passat, i especialment, des d’aquest segle XXI la xarxa ens ha permès disposar de molta informació, tenir accés a estudis i treballs de recerca amb certa facilitat, ja que hi podem arribar únicament fent un clic a l’ordinador o fent lliscar el dit per la pantalla del mòbil o de la tablet. Però al mateix temps, cal posar en valor i agrair la tasca amb voluntat divulgadora que fan persones com Serrano, Fucho, Gironès o Vinaixa, entre d’altres, per tal que no quedem atrapats en la teranyina que pot acabar esdevenint la xarxa.

El ventall de temàtiques que ens ofereixen o les èpoques històriques que estudien abasten tota la línia del temps, i així esdevenen notaris del nostre passat. Com també ho són a la seva manera els autors de ficció que retraten un fet històric o una època concreta. Recentment n’hem tingut dos exemples: Justícia de garrot. Els Crims de Gandesa de 1885, de Josep Gironès Descarrega (la Fatarella, 1954), i Rondalla del Mal Pas, d’Isabel Jordà Cabacés (Ascó, 1957) que narra una història d’acció que mostra com era l’Ascó del tombant del segle XX.

Ja ho va deixar escrit l’activista jamaicà Marcus Garvey, “un poble que no coneix la seva història, origen i cultura, és com un poble sense arrels”.

Josep Maria Raduà Serra
Juny 2024

dilluns, 10 de juny del 2024

En marxa la XV legislatura del Parlament de Catalunya

Avui s'ha donat inici a la XV legislatura amb la constitució del Parlament sorgit de les eleccions del 12 de maig que va deixar una realitat política diferent a la de l'última dècada: victòria del PSC en vots i escons, i l'independentisme no suma majoria absoluta. Per tant, abans de la sessió era imprevisible com quedaria constituïda la Mesa del Parlament.

Al capdavant del Parlament s'ha escollit Josep Rull i Andreu, de Junts per Catalunya, qui ostentarà el segon càrrec del país, pren el relleu de l'anterior presidenta, Anna Erra (2023-2024).

La resta de la Mesa ha quedat distribuïda de la següent manera:

- Raquel Sans (ERC), vicepresidenta primera
- David Pérez (PSC), vicepresident segona
- Glòria Freixa (JxCAT), secretària primera
- Juli Fernández (ERC), secretari segon
- Rosa Maria Ibarra (PSC), secretària tercera
- Judit Alcalà (PSC), secretària quarta

Des del restabliment de la Generalitat l'any 1980, onze personalitats han precedit Laura Borràs en el càrrec: Heribert Barrera (ERC), Miquel Coll i Alentorn (CiU), Joaquim Xicoy (CiU), Joan Reventós (PSC), Joan Rigol (CiU), Ernest Benach (ERC), Núria de Gispert (CiU), Carme Forcadell (JxSí),  Roger Torrent (ERC), Laura Borràs (JxCAT) i Anna Erra (JxCAT).

diumenge, 9 de juny del 2024

Resultats a Ascó de les Europees 2024


La baixa participació és un dels titulars de la jornada electoral a Ascó, ja que no ha arribat ni a la meitat del cens: 44,51%. Comparat amb fa cinc anys, ha baixat 35 punts, ja que en aquella ocasió, coincidint amb les eleccions municipals, va ascendir fins al 79%. Si ho comparem amb les eleccions europees de 2014, la participació és similar, ja que aleshores va ser del 43%.
L'altre titular seria la victòria del PSC, a l'igual que la resta del país. A Ascó els socialistes no guanyaven unes europees des de 2009 quan va assolir un 40% de suport, enfront del 27,8% d'ara.
Finalment, el vot sobiranista pateix una davallada elecció rere elecció, ja que tot sembla indicar que no aconsegueix mobilitzar l'independentisme. A Ascó sumaven el 65% del suport el 2019 i ara han arribat a sumar el 46,4% dels vots.

Aquests han estat els resultats a ASCÓ:
ELECCIONS EUROPEES 2024 - 9 de juny

Cens: 1.231
Votants: 548 
Participació: 44'51 %

***

PSC-PSOE 151 vots 15’26 %%
Junts per Catalunya 130 vots 23’94 %
ERC-Ara Repúbliques 122 vots  11'46 %
PP 65 vots 11’97 %
VOX 21 vots 3'86 %
Podemos 13 vots 2'39 %
Se Acabó la Fiesta 12 vots 2’20 %
Sumar 6 vots 1’10 %
PACMA 5 vots 0’92 %
Altres 15 vots

***

Vots en blanc 3 vots 0'55%
Vots nuls 5 vots 0'91%

Reis d'Europa


FC BARCELONA

Campió de la EHF Champions League 2024
Aalborg 30 - Barça 31

dissabte, 1 de juny del 2024

dilluns, 27 de maig del 2024

Cicle Gaudí de maig: 'Un amor'

SINOPSI

Després d’escapar de la seva angoixant vida a la ciutat, la Nat (Laia Costa), de trenta anys, troba refugi al petit poble de l’Escapa, al més profund de l’Espanya rural.

En una casa rústica i en ruïnes, acompanyada d’un gos salvatge i tosc, intenta tornar a reconstruir la seva vida. Després d’enfrontar-se a l’hostilitat del seu propietari i la desconfiança dels habitants del poble, la Nat es descobreix a si mateixa acceptant una inquietant proposta sexual del veí Andreas (Hovik Keuchkerian). A partir d’aquesta estranya i confusa trobada, sorgeix una passió devoradora i obsessiva que consumirà la Nat completament i farà posar en qüestió el tipus de dona que creu ser.

dissabte, 25 de maig del 2024

Campiones d'Europa, movem el món

FC BARCELONA
Campió de la Champions League 2024

FC Barcelona 2 - Olympique Lyonnais 0

dimarts, 21 de maig del 2024

Canvi de rumb

Una convocatòria electoral per sorpresa va sacsejar la primavera política a Catalunya. Entràvem a la recta final de la legislatura catalana i tot feia preveure que al final el projecte de pressupost tiraria endavant. A més, amb una Esquerra Republicana encapçalant un govern en minoria amb el seu conseqüent desgast, semblava més prudent no cridar encara a les urnes.

Doncs bé, si la convocatòria va ser imprevista, els resultats electorals no es queden enrere. Les enquestes marcaven tendències, com una victòria socialista, o que l’independentisme podia no sumar prou, o l’entrada de l’extrema dreta d’AC. Però no es preveia que la victòria del PSC fos tan àmplia, o que la caiguda d’ERC fos tan intensa, o que l’efecte Junts-Puigdemont no fos prou contundent.

Els resultats són de digestió pesada i d’una manera o altra, comportaran un canvi de rumb de la política catalana. No és el primer cop que l’unionisme guanya unes eleccions catalanes –ho va fer el 2017 amb Cs i el 2021 amb el PSC-, però sí que és el primer cop des de 1980 que els partits sobiranistes i nacionalistes perden la majoria absoluta del Parlament. Hem passat del Parlament més independentista fa tres anys amb un 52% de vot sobiranista, o a un Parlament unionista amb el 53% de suport.

Fins després de les eleccions europees no s’insinuaran acords encara que l’elecció de la Mesa del Parlament pot donar-nos pistes de cap a on aniran les coses. Hi ha tres possibles escenaris que poden materialitzar-se, encara que no tots són igual de probables: que Salvador Illa esdevingui president –amb diferents combinacions-, que Carles Puigdemont recuperi la presidència, o una repetició electoral el mes d’octubre.

Però no sembla que les decisions que els partits hagin de prendre siguin senzilles, perquè segons quina sigui, tindrà unes repercussions o unes altres. No hi haurà decisions innòcues, i el suport a una banda o altra deixarà guanys, però també pèrdues.

El PSC pot aconseguir formar govern i retornar a la Generalitat 14 anys després. Els Comuns ja s’hi han posat bé, com ens tenen habituats. Ara li manca el suport d’ERC de forma directa o indirecta, entrant a govern o no. I fins i tot, amb un PP abstenint-se per afavorir un govern postprocés. Què pot passar si Junts queda fora de l’equació? Doncs que el govern socialista de l’Estat tingui els dies comptats. D’aquí un dilema socialista, governar a Catalunya a canvi de jugar-se el govern de Pedro Sánchez?

Esquerra es troba de nou en una tessitura complexa. Investir el candidat del PSC i passar a l’oposició els pot donar temps per refer-se dels resultats, però perden pes institucional. Si formen part d’un govern tripartit amb un 155 encara en el record de part del seu electorat, els pot passar factura, tot i que els permetria disposar de quotes de poder. Un acord amb Junts no se sap si el contemplen, vistes les relacions existents entre ambdues formacions. Provocar una repetició electoral podria intensificar les tendències dels darrers comicis. Sigui quin sigui el camí escollit, no serà del tot compartida pel seu electorat.

Finalment Junts ha salvat els mobles a les eleccions però amb els resultats a la mà, l’opció de Puigdemont per fer govern sembla complicada perquè caldria una combinació rocambolesca, tot i que no és impossible. Un govern PSC-Junts no s’entendria entre les bases d’uns partits que els últims anys han estat en trinxeres diferents. Si es queda a l’oposició, iniciarà una travessa del desert.

Vist el panorama que tenen per davant els partits, amb el desgast que els pot suposar una decisió o altra, caldrà que en el canvi de rumb que emprèn la política catalana hi hagi bons spin doctors capaços d’explicar les bondats dels pactes a venir.

Josep Maria Raduà Serra
Maig 2024

divendres, 17 de maig del 2024

dilluns, 13 de maig del 2024

12M: resultats a Ascó

Aquests són els resultats que s'han donat a Ascó en les eleccions al Parlament de Catalunya, les catorzenes des del restabliment de la democràcia. Unes eleccions amb una participació del 61,02%, que ha millorat la que es va donar el 2021, convocatòria que va coincidir en plena pandèmia.

Cens 1.224
Votants 747 61'02 %
Abstenció 477 38'97 %
Vots nuls 30 4’01 %
Vots en blanc 1'00 %

CAT-Junts+ 193 26'91 %
ERC 163 22’73 %
PSC 152 21’19 %
PP 65 9’06 %
VOX 38 5’29 %
Aliança.cat 36 5’02 %
CUP 26 3'62%
Comuns Sumar 23 3’20%
FNC 0'41 %
Alhora 0’41 %
PUM+J 2 0’27 %
PCTC 2 0’27 %
PACMA 2 0’27 %
C’s 1 0’13%
CNV 1 0’13%

  • la participació ha augmentat un  7% respecte les eleccions de 2021.
  • l'espai polític de Junts torna a guanyar unes eleccions a Ascó, cosa que feia anys que no succeïa.
  • hi ha un retrocés del bloc independentista democràtic que partia del 68% de fa tres anys i ara no arriba al 55% dels vots.
  • la sorpresa és observar com l'extrema dreta suma un 10% dels vots.

diumenge, 12 de maig del 2024

Premis Vila d'Ascó 2024


Aquest dissabte, el Casal Municipal d'Ascó ha estat l'escenari que ha acollit la Nit de la Cultura, l'acte de lliurament de la
 36a edició dels Premis Vila d'Ascó en les diferents disciplines literàries i de fotografia, un esdeveniment organitzat per la Regidoria de Cultura.

XIX Premi de Poesia Joan Perucho "Vila d'Ascó" 2024
Aversions de Ramon Cardona Colell (Verdú)

XXXVI Premi Literari “Vila d’Ascó” 2024
Els dos últims Fabergé de Cristina Canamases Guitart (Cassà de la Selva)

També es va lliurar el XXXVI Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2024
Categoria de 14 a 17 anys (general): Son i preocupacions de Mariona Blanch Pedrola (Móra d'Ebre)
Categoria de 18 a 20 anys (general): De diàleg i fang d'Ivan Querol i Zamora (la Palma d'Ebre) 

Es van presentar 42 originals al Premi Literari, 113 poemaris al Premi Joan Perucho i 13 obres al Certamen de Narrativa Jove.

***

En l'apartat de fotografia, els guardons van quedar repartits de la següent manera:

MODALITAT BLANC I NEGRE
Autor local: Cabretes al cel de M. Dolors Jornet i Batiste (Ascó)
Accèssit general: Despertars de Remei Ferran Martínez (Flix)
Premi General: Tarda de melanconia, de Jaume Charles Bernis (Alcarràs)

MODALITAT COLOR
Autora local: Ribera d'Ebre d'Enric Mariano Sabé (Ascó)
Accèssit general: Al marge de Paulina Llop Serra (Ascó)
Premi General: 25 de desembre, de M. Teresa Martorell Rull (Ascó)

Es van presentar 52 de fotografies: 20 en blanc i negre, i 32 en color.

dissabte, 11 de maig del 2024

L’Escolania de Montserrat va emocionar un públic entregat que va omplir el Casal Municipal d’Ascó

Un concert històric va inundar el Casal Municipal d'Ascó amb les sublims veus de l’Escolania de Montserrat, captivant un públic entregat que va omplir l'espai amb més de 300 persones. Aquest cor litúrgic, amb més de set-cents anys d’història, va oferir una experiència musical única en un dels pocs concerts que han ofert últimament a les terres de l’Ebre.
 

dimarts, 7 de maig del 2024

Música, fotografia i literatura seran les grans protagonistes de la V Nit de la Cultura d’Ascó

  • La gran celebració cultural del poble d’Ascó tindrà lloc el pròxim dissabte 11 de maigal Casal Municipal de la localitat.
  • Dins de la gala es fa entrega dels Premis Vila d’Ascó 2024, que aquest any arriben a la seva trenta-sisena edició.
  • Premis de Microrelats, Fotografia, Narrativa Breu per a Joves, Poesia i Literari, com a grans protagonistes de la nit. Tot això, acompanyat d’un concert dramatitzat de teatre musical en català que posa Catalunya com a epicentre d’aquest gènere al nostre país.
Ascó, 30 d’abril de 2024. - La cinquena edició de la Nit de la Cultura d’Ascó tindrà lloc el dissabte 11 de maig al Casal Municipal, a les 19.00 h. Aquesta gala, oberta al públic, acull l’entrega dels premis VILA D’ASCÓ 2024, que enguany compleixen trenta-sis anys de trajectòria.
Una festa major cultural on es combina art i literatura en diferents vessants. Concretament, es donarà a conèixer els guardonats del: V Concurs de Microrelats Sant Jordi, el XXXVI Concurs de Fotografia, el XXXIV Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi, el XIX Concurs de Poesia Joan Perucho i el XXXVI Premi Literari. Tots ells conjuguen els Vila d’Ascó amb l’objectiu de projectar la tasca cultural de la localitat.
Des del 1989, els Premis Vila d’Ascó són l’aposta cultural de la Regidoria de Cultura del municipi. Una proposta referent al territori, consolidada i en constant evolució que aquest any renova l’èxit de participació. El Premi Literari ha rebut 42 obres participants arribades des dels diferents territoris de parla catalana, mentre que el Premi de Poesia Joan Perucho ha assolit la xifra de 115 poemaris presentats. En el Premi de Narrativa Jove s’han presentat un total de 13 obres de joves entre 14 i 20 anys, mentre que van ser un total de 79 els microrelats participants en el certamen, aquest any, al voltant de l’envelliment.

REIVINDICACIÓ i TEATRE MUSICAL
El punt culminant de la vetllada serà l’espectacle Catalunya, bressol del teatre musical. Primer, amb una performance d’obertura al voltant de l’envelliment, creada especialment per l’ocasió. I continuarà durant el transcurs de l’acte amb un concert dramatitzat de grans temes del teatre musical que en algun moment s'han pogut gaudir als millors teatres de Catalunya. L’espectacle també planteja una mirada al futur, reivindicant el català com a codi per explicar tota mena d'històries i transmetre la cultura del nostre país.
Repertori a partir de les traduccions, adaptacions i originals portades a escena per les grans productores i teatres del país com Dagoll Dagom, Teatre Lliure, La Perla 29… Una combinació perfecta entre les grans adaptacions i els millors temes originals en català.
L’espectacle arriba de la mà de grans intèrprets: Mone Teruel, protagonista com a Bruixa a Boscos Endins (Dagoll Dagom) i com a alternant de Donna a Mamma Mia! (Stage), també membre del repartiment de Company (Teatre Lliure) entre d’altres; Toni Viñals, que ha format part de grans musicals com Mar i Cel, Scaramouche (Dagoll Dagom), La filla del mar (Festival Grec/Focus), Grease. El musical (SOMProduce) entre d’altres; Maria Codony, que ha format part del repartiment d’Aloma (Dagoll Dagom/TNC) & cia.
La Nit de la Cultura és una proposta de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó, que al llarg d’aquests 36 anys ha preservat els Premis Vila d’Ascó com a pilar fonamental per continuar eixamplant la base cultural, literària i artística de Catalunya i les Terres de l’Ebre.

dilluns, 6 de maig del 2024

dimecres, 1 de maig del 2024

Malpàs 121

La revista Malpàs arriba a l'edició 121 corresponent al primer trimestre de 2024 amb una portada que ens recorda aquelles jornades de floració dels nostres camps d'ametllers i arbres fruiters abans d'entrar a la primavera.

Com succeeix des de 1995, la primera revista de l'any recull les fotografies dels asconencs i asconenques de 2023, que per Santa Paulina també seran els encarregats de plantar l'arbre al paratge de Mas de Prades. A més, també hi trobem informació, imatges i el pregó de la festa de Sant Antoni.

En aquesta ocasió Malpàs ha viatjat fins a Delft (als Països Baixos) i Chamonix (a l'Alta Savoia, França). Una secció que fan els nostres lectors.

El bloc informatiu acostuma a tenir una presència important: Notícies breus, L'Ajuntament informa, Consell Comarcal informa, Notícies ANAV i Ascó a la premsa. Però també els nostres centres educatius  i els Clubs d'Atletisme i d'Habdbol ens informen de les seves activitats.

L'Associació Cultural Lo Llaüt informa de les activitats realitzades en el darrer període així com les activitats previstes en les properes setmanes.

Roger Ribes Serrano, estudiant del Grau en ciències de l'activitat física i esport a la Universitat de Lleida, és el protagonista de la secció I tu, què estudies?

Molt interessant els articles que ens parlen dels arbres d'interès local que hi ha catalogats: Olivera de Dot, Olivera de Jaume, Olivera de Pitó, lo Campaner o Olivera de l'hora, i el Pi blanc de la Rabassada. També fem memòria de l'evolució de la Illeta davant del Malpàs i la Capelleta, amb unes fotografies cedides per Ignasi Biarnés Biarnés.

A la secció A jugar, Biel Pubill ens parla del joc dels nius o dels ouets, mentre que La premsa d'ahir fa una mirada enrere fins el 1973 quan Ascó va acollir un concurs provincial de tractoristes juvenils.

Completen la revista el Racó literari, Noves tecnologies i Humor i passatemps.

dimecres, 24 d’abril del 2024

Cicle Gaudí d'abril: 'Saben aquell'

SINOPSI

Barcelona, finals dels 60.

Eugenio Jofra, un jove joier, coneix Conchita en un autobús de línia. L’atracció és instantània i tots dos comencen la història d’amor de les seves vides. Eugenio aprèn a tocar la guitarra per acompanyar Conchita, per a la qual cosa haurà de lluitar contra la por escènica.

Comença així la carrera musical dels dos. Quan Conchita s’ha d’absentar durant dues setmanes de Barcelona, convenç Eugenio que dugui les actuacions a terme tot sol. Quan torna, Eugenio ha esdevingut un fenomen de l’humor underground de la ciutat.

A poc a poc, entre tots dos aniran construint el personatge: les ulleres, la camisa negra, el tamboret, les cigarretes i el got de tub, que es convertirà en un èxit inesperat en una Espanya deprimida que busca desesperadament riure’s amb aquest singular còmic que comença tots els seus acudits amb “Saben aquell…”