L' Escolania de Montserrat farà un concert a Ascó el 3 de Maig

Concert de l'Escolania de Montserrat a Ascó

Cicle Gaudí d'abril: 'Saben aquell'

SINOPSI

Barcelona, finals dels 60.

Eugenio Jofra, un jove joier, coneix Conchita en un autobús de línia. L’atracció és instantània i tots dos comencen la història d’amor de les seves vides. Eugenio aprèn a tocar la guitarra per acompanyar Conchita, per a la qual cosa haurà de lluitar contra la por escènica.

Comença així la carrera musical dels dos. Quan Conchita s’ha d’absentar durant dues setmanes de Barcelona, convenç Eugenio que dugui les actuacions a terme tot sol. Quan torna, Eugenio ha esdevingut un fenomen de l’humor underground de la ciutat.

A poc a poc, entre tots dos aniran construint el personatge: les ulleres, la camisa negra, el tamboret, les cigarretes i el got de tub, que es convertirà en un èxit inesperat en una Espanya deprimida que busca desesperadament riure’s amb aquest singular còmic que comença tots els seus acudits amb “Saben aquell…”

Guardonats del V Concurs de Microrelats Sant Jordi – Ascó 2024

 
Primer Premi:

• LA LLÀNTIA MÀGICA, d'Alba Amàlia Fondevilla Pla (Ascó) 

Finalistes:

• HA PASSAT UN ÀNGEL, de Joan-Sebastià Alòs Batlle (Sant Cugat del Vallès)
• LA BOIRA, d'Ariadna Herrero Molina (Les Franqueses del Vallès) 

El tema d'enguany ha estat l’envelliment, el fer-se gran, i que és font d’històries i de reflexions: les relacions intergeneracionals, la saviesa, els reptes, l’edatisme, les alegries, la solitud... Per tant, una manera de valorar les vivències de les generacions que ens precedeixen i que són un valor a preservar en una comunitat.

En aquesta cinquena edició hi han participat 79 microrelats, que seran recollits en un llibre la primavera de l'any vinent.

En el marc de la Nit de la Cultura 2024, el proper 11 de maig, es farà el lliurament dels premis als guardonats. Moltes felicitats, Alba, Joan-Sebastià i Ariadna.

Diada de Sant Jordi - Ascó 2023

El Castell d’Ascó, 10 anys d’excavacions que han permès la descoberta d’una gran fortificació

Presentació del llibre "L'hora del pati"

Es presenten els llibres guardonats als Premis Vila d'Ascó, Joan Perucho i Sant Jordi

Estimar i llegir

Estem a les portes de la Diada de Sant Jordi, una de les celebracions més ben parides de les que es fan i es desfan, i si em permeteu la poca modèstia, no només de Catalunya, sinó de més enllà. Se n’ha parlat i se n’ha escrit abastament perquè conjuga a la perfecció dos elements com són l’amor i la cultura, o la cultura i l’amor.

Una jornada cívica que és capaç d’incloure tothom i que arriba a tots els racons del país, des dels carrers de la ciutat més gran a la plaça major del poble més petit. Des de les escoles i llars d’infants a les residències i casals d’avis. És un dia en què es viu la catalanitat amb orgull pensem com pensem, parlem com parlem, estimem com estimem.

Tot i que fa uns sis segles que se celebra la Diada de Sant Jordi –és patró de Catalunya des de 1456-, no va ser fins la Renaixença de finals del segle XIX que va viure un impuls com una jornada de celebració patriòtica i dia dels enamorats amb la rosa com a símbol. Però no va ser fins al primer terç del segle XX que s’incorpora la festa del llibre. Un encert que no podia sortir més rodó perquè posa en valor un sentiment de pertinença, una actitud cívica i un pòsit cultural.

Normalment les festivitats van lligades a una música, a una gastronomia, a una religiositat, a un folklore... en canvi, el nostre Sant Jordi sí que porta associats molts d’aquests elements però es singularitza perquè també és, o sobretot és, amor i literatura.

Pels volts de Sant Jordi es venen una quantitat brutal de llibres: l’any passat les vendes van ascendir a més d’1,7 milions de llibres i 24 milions d’euros de facturació arreu de Catalunya. Suposa un percentatge important respecte els llibres que es venen al llarg de tot l’any, d’aquí la importància que implica aquesta data per editorials i llibreries.

Cal dir que bona part dels llibres que es venen per Sant Jordi són en català, cosa que no succeeix sempre així la resta de l’any. Per tant, un altre element a remarcar per la salut de la nostra llengua.

Aleshores sempre apareix qui diu que no és el mateix comprar que llegir. Tota la raó. Però no és menys cert que si hi ha llibres a les cases és més fàcil que es llegeixi. En canvi, si no hi ha llibres a les cases, de ben segur que no es llegirà. Per tant, benvinguda la venda massiva de llibres.

Us esment per les llibreries de poble i les llibreries de barri que surten al carrer, que els suposa un esforç, però que ajuden a fer lluir la festa i procuren oferir un ventall ampli de publicacions de tots els estils, gèneres i procedència, sense oblidar la literatura de proximitat i els llibres de temàtica local.

Quina sort tenim de tenir una diada com Sant Jordi que crea identitat i consciència de país, que és inclusiva, que entén la diversitat i que permet la participació.

Així que, bona Diada de Sant Jordi, i llegiu el que us plagui, i estimeu com vulgueu.

 

Josep Maria Raduà Serra

Abril 2024

"El Petit Príncep a Ascó", espectacle familiar de dansa

Presentació dels Premis Vila d'Ascó 2023

Presentació del llibre "Relats dels tres rius"

Agenda de Primavera a Ascó

Dia Mundial de la Poesia

XLII

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
                aquest pètal
                                    allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,

                                aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

Vicent Andrés Estellés
Obra Completa IV [Horacianes], 2017

Cicle Gaudí de març: 'El mestre que va prometre el mar'

SINOPSI

Ariadna (Laia Costa) descobreix que el seu avi busca des de fa temps les restes del seu pare, desaparegut a la Guerra Civil. Decidida a ajudar-lo, viatja a Burgos, on estan exhumant una fossa comuna on podria estar enterrat.

Durant la seva estada, coneixerà la història d’Antoni Benaiges (Enric Auquer), un jove mestre de Tarragona que abans de la guerra va ser professor del seu avi. Mitjançant un innovador mètode pedagògic Antoni va inspirar els seus alumnes i els va fer una promesa: portar-los a veure el mar.

Després del 8, el 9

Fa pocs dies que  acabem de commemorar el 8-M amb activitats cada cop més esteses arreu del territori, organitzades des de les diferents administracions, però també des de les entitats socials i els col·lectius feministes. Tant en pobles petits com en ciutats grans. Tant amb actes socials de sensibilització com amb actes lúdics.

A les xarxes vaig llegir una amiga que deia que res de res de ser felicitada el 8-M, que no es tracta de cap celebració, sinó d’una commemoració de fa més de 100 anys, encara que no va ser fins l’any 1977 que l’ONU el va instaurar com el Dia Internacional de les Dones (o de la Dona Treballadora) amb l’objectiu de “reivindicar el treball pels drets de les dones i promoure la seva participació en els diferents àmbits de la societat per assolir la seva emancipació”. Més de quatre dècades després, encara es fa necessari.

Si fem una mirada enrere, veurem que en deu o vint anys el 8-M ha aconseguit consolidar-se com una data a tenir en compte i ja forma part del nostre imaginari. Però després d’un 8-M que aconsegueix projectar la diada, convindria no deixar que es dilueixi el 9-M. Per tant, és tant o més important l’endemà, i l’altre, i l’altre... fins arribar de nou al següent 8-M i poder impulsar de nou la commemoració.

Cal impulsar-la perquè hi ha algun partit polític que posa en dubte la necessitat de projectar aquest Dia Internacional, i fins i tot, s’atreveix a boicotejar els actes oficials o la lectura de manifestos, posa en dubte les xifres de la violència de gènere, o directament es carrega les regidories o les conselleries d’Igualtat allà on governa.

Cal impulsar-la perquè mentre la generació X, els nascuts els anys 60 i 70, o els Millennials, nascuts als 80 i 90, hem vist la necessitat de reivindicar el paper de la dona en la societat -tot i que potser sense assolir tanta embranzida com desitjaríem, però hem vist que la dona ha anat obtenint el paper que li pertoca dins de la societat-; la generació Z (Centennials) viu amb menys motivació la reivindicació d’una data com la del 8-M. Hi ha enquestes que posen la carn de gallina: existeix un percentatge de joves entre 16 i 24 anys que consideren que el feminisme ha anat massa lluny (i aquí s’inclouen nois i noies).

Cal impulsar-la per evitar que una presidenta de comunitat autònoma, sense enrojolar-se, sigui capaç de preguntar-se en l’acte oficial del 8-M com és que no s’instaura un “Dia de l’Home”. De debò? És necessari? Sembla evident que cal fer possible que la defensa del feminisme no es converteixi en una discussió dreta-esquerra i sense superioritat moral per part de ningú. Sense barrejar coses que no venen al cas. Simplement amb la voluntat de fer un món millor.  En un món ideal potser no caldria reivindicar el paper de la dona en qualsevol dels àmbits (laboral, social, educatiu, polític, esportiu...). Però –encara- no vivim en aquest món conformat per persones, totes elles iguals a ulls de la societat.

Cal impulsar-la tant i tant i tant perquè algun dia deixi de ser necessari commemorar aquesta jornada i aquell dia, puguem celebrar la igualtat i la diversitat.

Josep Maria Raduà Serra

Març 2024

Lectura de poemes per commemorar a Ascó el Dia Mundial de la Poesia

L’Ajuntament d’Ascó organitza la cinquena edició del Concurs de microrelats de Sant Jordi

Premi d'Honor 2024

 Albert Jané i Riera, 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Albert Jané i Riera, lingüista, escriptor i traductor català, ha estat nomenat 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que Òmnium Cultural atorga de manera ininterrompuda des de 1969 a grans personalitats dels Països Catalans amb l'objectiu de reconèixer la seva trajectòria i obra per a crear referents. 

 

Albert Jané i Riera, que va començar a estudiar català pel seu compte i es va convertir en un dels primers professors de llengua catalana del país, és un referent indiscutible amb més de 60 llibres escrits i més de 200 obres traduïdes.

 

Va dirigir la revista Cavall Fort durant dues dècades i és conegut per les nombroses traduccions i adaptacions d'obres infantils i juvenils, com Els Barrufets, Lucky Luke o els contes de El soldat de plom i La Caputxeta vermella, així com la creació del diccionari de sinònims. 

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que decideix un jurat independent format per 9 persones, està alorar en 20.000 €.

Presentació del llibre "Justícia de garrot. Els crims de Gandesa de 1885", de Josep Gironès

'Contes a l'inrevés', a la Biblioteca d'Ascó

Manifest del Dia Internacional de les Dones

Un any més, i com cada 8 de març, les dones de tot el món alcem la nostra veu per commemorar el Dia Internacional de les Dones, defensar els nostres drets socials, polítics i econòmics i reivindicar la igualtat efectiva entre dones i homes. Són molts els avenços que s’han aconseguit, però encara queda un llarg camí per recórrer per erradicar definitivament qualsevol discriminació i aconseguir la plena participació de les dones, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la societat.

El 8 de març és una jornada de reivindicació. Hem de fer sentir el nostre dret a la igualtat en tots els àmbits de la vida personal, social i professional. Les dones volem una societat igualitària, justa, equilibrada, inclusiva i integradora. Denunciem la bretxa salarial i la precarització laboral que patim. Reclamem la corresponsabilitat en les tasques de cura. Tenim dret a viure lliures de violències masclistes; en pau, sense cap tipus d’exclusió ni discriminació sexista. Lluitem en contra del racisme, la xenofòbia i l’LGTBIfòbia. Reivindiquem la igualtat de tots els drets humans de les dones en relació amb els homes: dret al treball, dret a la coeducació, dret a una corresponsabilitat efectiva i paritària, drets sexuals i reproductius, dret a la salut, dret a la presa de decisions, dret a una societat lliure de violències masclistes.

Les reivindicacions d’aquest dia són les de cada dia i la nostra lluita és constant perquè, malgrat tot, existeix encara el perill de retrocedir en els drets que tant ens ha costat d’assolir. Lluitem per eliminar estereotips contra la discriminació laboral i salarial, contra la violència masclista, però sobretot per construir un canvi de paradigma amb la mirada posada en la plena igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

Des del món local hem ser motor per a construir aquesta igualtat efectiva entre homes i dones i posar l’educació al centre de l’agenda política. Defensem una educació pública, laica, inclusiva i feminista que faci créixer lliures nenes i nens. Hem d’educar els nostres infants en els valors de la igualtat de gènere i posar en valor la lluita feminista i la perspectiva de gènere des dels primers trams educatius fins a la universitat.

Els governs locals volem posar en valor els avenços assolits els darrers anys en l’àmbit de la igualtat, però hem de continuar esforçant-nos per incorporar la mirada de gènere en les polítiques públiques. Cal aplicar aquesta mirada a tots els projectes de recuperació i protecció social al nostre abast durant els pròxims anys, a fi que s’aconsegueixi una veritable corresponsabilitat paritària que reforci de manera definitiva el fonament i l’efectivitat de tots els nostres drets. Així mateix, ens comprometem a implementar polítiques i programes que promoguin la igualtat de gènere en l’accés a l’educació, l’ocupació, la salut i la participació política i la presa de decisió en tots els àmbits. 

És imperatiu que tota la ciutadania i totes les institucions del nostre país, ens comprometem amb la igualtat d’oportunitats. El desafiament és col·lectiu, i plegats podem construir un món on les dones i les nenes visquin lliures de discriminació i violència, assolint així la veritable igualtat. És el moment d’actuar de manera concertada, amb la col·laboració de totes les institucions, agents socials, dones i homes dels nostres pobles i ciutats, per assolir la igualtat real.  

Federació de Municipis de Catalunya

Associació Catalana de Municipis

Activitats 8M a Ascó

"A Margalida", recordant els 50 anys de l'execució de Salvador Puig Antich

Sabadell 2024

Sabadell pren el relleu de Lloret de Mar com a Capital de la Cultura Catalana, esdevenint la vintena ciutat que rep aquest reconeixement al llarg del temps.

La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.

Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona (2014), Vilafranca del Penedès (2015), Vic (2016), Reus (2017), Manresa (2018),  Cervera (2019), El Vendrell (2020), Tortosa (2021), Igualada (2022) i Lloret de Mar (2023). La ciutat escollida per la següent edició és el Masnou (2025).

Una desena de famílies visiten l’Escola Sant Miquel en una jornada de portes obertes

Protestar no és terrorisme

Protestar. Manifestar-se. Mobilitzar-se.

SÓN DRETS FONAMENTALS.

En els darrers anys hem vist com des de la política i la justícia s’ha dut a terme una clara criminalització de la protesta, amb greus repercussions per a les persones que exercien el dret de reunió i manifestació, vulnerant reiteradament la llibertat d'expressió a cantants, actors i actrius, obstaculitzant l’exercici del dret a la informació per part de professionals de la informació, censurant obres de teatre, perseguint l’independentisme, el feminisme, la lluita pel dret a l’habitatge, l’antiracisme, l’ecologisme i atacant el dret de vaga i la llibertat sindical.

Avui vivim una nova escalada contra el Dret a la Protesta. Davant de la persecució i investigació per terrorisme d’11 persones dins de la causa contra Tsunami Democràtic, la societat civil manifestem que:

La investigació que porta a terme l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem contra Tsunami Democràtic suposa un atac directe a l'exercici de drets fonamentals, especialment del dret de manifestació i llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació.Un nou exemple de l’aplicació extensiva del codi penal en la criminalització de la protesta.

Milers de persones van sortir legítimament i democràtica al carrer per expressar el seu rebuig a una sentència que condemnava els líders polítics i socials a un empresonament injust contra el qual també s’havien pronunciat tant el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides com el Consell d'Europa, així com diverses organitzacions internacionals de drets humans.

Les mobilitzacions ciutadanes vehiculades a través de Tsunami Democràtic sol·licitaven diàleg sota el lema “sit and talk” i s’emmarcaven en l’acció noviolenta, que forma part de l’exercici legítim del dret a la protesta, protegit pel dret internacional dels drets humans, que és també dret intern.

La decisió de l'Audiència Nacional d’investigar per terrorisme representants polítics, periodistes i membres de la societat civil, en el context actual, mostra una clara intenció de desgastar el govern estatal i la majoria parlamentària en la tramitació de la llei d’Amnistia, fet que suposa una ingerència del poder judicial sobre el legislatiu i que afebleix la democràcia i la voluntat de la ciutadania que es va expressar amb el seu vot el passat 23 de juliol.

Investigar per terrorisme un moviment pacífic amb l'únic objectiu de criminalitzar la protesta, limitar els drets fonamentals i silenciar la dissidència política és una actuació de caràcter autoritari que restringeix l’espai de la societat civil i posa en perill els principis democràtics i de l’estat de dret.

Aquesta criminalització té un efecte dissuasori dirigit a tota la societat perquè persegueix el mecanisme principal mitjançant el qual defensen els drets i llibertats tota mena de col·lectius i organitzacions, ja siguin de caràcter sindical, feminista, ecologista, independentista, antiracista o qualsevol altra lluita social.

Com a persones i organitzacions que treballem per una societat més justa i considerem el dret a la protesta com un mecanisme essencial per assolir canvis socials, exigim que es prenguin les mesures necessàries per aturar la utilització de la justícia en una nova persecució política contra les mobilitzacions socials i l'exercici de drets fonamentals, i que es retirin les imputacions de terrorisme.

Protestar no és terrorisme

Escola Sant Miquel d'Ascó... coneix-nos!

Bases del V Concurs de Microrelats Sant Jordi - Vila d'Ascó 2024

Portes obertes a l'Escola Sant Miquel

Cicle Gaudí de febrer: 'Upon entry'

 

SINOPSI

Diego, urbanista veneçolà, i Elena, ballarina contemporània de Barcelona, es muden als Estats Units amb els seus visats aprovats per començar una nova vida.

La seva intenció és impulsar les seves carreres professionals i formar una família a “la terra de les oportunitats”. Però en entrar a la zona d’immigració de l’aeroport de Nova York, són conduïts a la sala d’inspecció secundària, on seran sotmesos a un procés d’inspecció desagradable pels agents de duanes ia un interrogatori psicològicament extenuant, en un intent de descobrir si la parella pot tenir alguna cosa a amagar.

La revolta de la dignitat

Les mobilitzacions de la pagesia d’aquest mes de febrer han servit per posar en primer pla la llastimosa situació del sector primari, que des que tinc consciència, pateix els estralls d’un sistema que els va  minant la moral i l’esperança, però sobretot, la butxaca.

Han passat els anys, i la situació es va tornant més insostenible. Els preus en origen no fan justícia als costos que han de suportar i que han vist com s’han anat incrementant. Ni tampoc són uns preus de producció justos si ho comparem amb el que ens costen els seus productes al mercat, que tot i viure en una tendència alcista,  no repercuteix en els productors. Més que viure, la població rural dedicada al sector primari ha de sobreviure. La burocràcia és un altre dels elements que està desgastant els curadors dels nostres camps i les nostres granges. No se senten prou valorats quan reivindiquen la seva funció de custodiar el territori i el paisatge, i no menys important, quan esdevenen el rebost del país. I finalment, també s’han queixat de la competència deslleial d’un mercat global que juga amb unes regles de joc diferent quant a condicions laborals o requisits mediambientals.

Conseqüències? Que continuï descendint el nombre de persones que viuen del sector primari, milers cada any, i a més, que la mitjana d’edat de pagesos i ramaders sigui cada vegada més elevada. Més conseqüències? Que els pobles, que és on es concentra el sector primari, vagin perdent habitants, ja que els joves busquen alternatives a guanyar-se la vida. És així com deixa de produir-se el relleu generacional que hauria d’ajudar a fixar població. Un drama per als petits municipis.

La seva poca fe en el futur es percep quan desitgen que les noves generacions, que els seus fills i filles, no segueixin en l’explotació agrària o ramadera familiar, perquè són conscients de les dificultats creixents per guanyar-se la vida dignament.

Qui més qui menys, comparteix la diagnosi, i per tant, anticipa el pitjor dels escenaris en els propers anys d’un sector primari minvant. Una situació que fa anys (i dècades) que és evident, però que fa igualment anys (i dècades) que continua embarrancada. D’aquí aquest crit d’alerta... o potser hauríem de dir que és un crit desesperat d’auxili.

Aquesta revolta pagesa ha despertat consciències, ha obert telenotícies, ha fet sentir la veu de la terra.  I ho han fet comptant amb la complicitat de la societat. Potser només ha estat una percepció personal, però no creuen que la gent els ha fet costat? Normalment les mobilitzacions que tenen afectacions en la vida quotidiana, com per exemple el trànsit, acostumen a generar crítiques entre la ciutadania que es veu perjudicada. A ningú ens agrada trobar-nos retinguts a la carretera o haver de circular a pas de tortuga a causa de qualsevol protesta per justa que sigui. En aquesta ocasió, han tingut la virtut de guanyar-se la nostra comprensió.

Tant de bo que l’esforç de la vaga hagi servit per visualitzar que calen polítiques ambicioses des de les diferents administracions per no deixar morir una part del país; però també cal que es visualitzi el suport diari dels consumidors fent una compra responsable i de proximitat.

El 6 de febrer va començar la revolta de la pagesia, però que ben bé podríem anomenar com la revolta de la dignitat.

Josep Maria Raduà Serra

Febrer 2024

Ascó comença les obres de rehabilitació de les muralles

Bases del XXXVI Concurs de Fotografia "Vila d'Ascó" 2024

Nous poemes i velles promeses

Cançó que recorda Carles Sabater, el cantant de Sau, en els 25 anys de la seva mort. Passen els anys, el record perdura en la generació que va créixer en el rock català dels 90. 

Tornen els contacontes a la Biblioteca Municipal d'Ascó

Una cita amb joves músics

Aquest diumenge Ascó va acollir una trobada de les bandes de música del Conservatori i Escola Municipal de Música de Lleida, i de l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona. 

Una activitat que es va cloure amb un magnífic concert on les dues bandes, un centenar de músics, van interpretar un programa de sis cançons composades expressament per a banda: 24 horas deportivas, de Ferrer Ferran; The Witch and the Saint, de Steven Reineke; The Baron of Dedem, de Carl Wittrock; To a new dawn, de Philip Sparke; Alpina Saga, de Thomas Doss; i Man in the ice, d'Otto M. Schwarz. Cal dir que al final van acabar amb l'Amparito Roca, un pasdoble que protagonitza algunes emblemàtiques cites festives del territori. Els directors que van dirigir el concert van ser Dolors Ricart, Rogeli Rodríguez i Jordi Masip.

L'escenari feia molt de goig. Per a Ascó va ser un privilegi ser l'amfitrió d'aquesta cita musical, que a més, completa la formació dels joves músics. Com molt del públic assistent va manifestar, amb ganes de tornar a repetir-ho.

Ascó és cultura.

'Carnestoltes ple de contes', a la Biblioteca d'Ascó

Comencen els treballs de recuperació de les Muralles d’Ascó

Concert de música de banda

Les dues formacions amb més de 100 músics han treballat conjuntament per poder oferir aquest concert al municipi d’Ascó. Per l'ocasió han preparat un programa que inclou obres de compositors com Ferrer Ferran, Thomas Doss, Otto M. Schwarz, Philip Sparke, entre d’altres. La formació estarà dirigida pels directors Dolors Ricart, Rogeli Rodríguez i Jordi Masip.

Dia Internacional de l'Educació 2024

Imatge generada amb IA - Microsoft Bing

La UNESCO commemora el 24 de gener el Dia Internacional de l'Educació, aquest any sota el lema "Aprendre per a una pau duradora", i dedicat al paper crucial que exerceixen l'educació i els docents en la lluita contra el discurs de l'odi, un fenomen que s'ha multiplicat els darrers anys amb l'ús de les xarxes socials, danyant el teixit de les nostres societats.

El món assisteix a una onada de conflictes violents paral·lela a un augment alarmant de la discriminació, el racisme, la xenofòbia i la incitación a l'odi. L'impacte d'aquesta violència transcendeix qualsevol frontera basada en la geografia, el gènere, la raça, la religió, la política, offline i online. Un compromís actiu amb la pau és avui més urgent que mai: l'educació és fonamental en aquest objectiu.

Davant els efectes del canvi climàtic, l’erosió de les democràcies, les desigualtats, els discursos d'odi, la violència i els conflictes en el món, cal renovar el compromís actiu amb la pau i en aquest sentit, l'educació esdevé una poderosa eina per a abordar i prevenir aquests reptes en el futur.

L'aprenentatge per a la pau és una eina de transformació social i contribueix a dotar les persones dels coneixements, valors, actituds, competències i comportaments com a agents de pau.

El Dia Internacional de l'Educación 2024 pretén: 

• Mobilitzar els Estats Membres i els associats per tal que mantiguin l'educació com una prioritat en les seves agendes polítiques i compleixin els seus compromisos de la Cimera sobre la Transformació de l'Educació i l'agenda Educació 2030. 

• Generar visibilitat a escala local i internacional sobre la importància de l'educació en el reforçament i la preservació de la pau, como s'indica a la meta 4.7 de l'ODS 4, així com altres esforços en matèria d'educación a nivell mundial.

• Promoure majors nivells de finançament nacional i internacional de l'educación en general, i de l'educació per la pau en particular, especialment mitjançant mecanismes i associacions innovadores i de múltiples parts. 

• Destacar i celebrar el paper pacificador de joves i educadors en i mitjançant l'educación per assolir societats justes, inclusives i pacífiques. 

• Proporcionar una plataforma per debatre les prioritats i els desafiaments de l'educació per la pau en contextos de crisi i conflictes mundials cada vegada més prolongats. 

• Congregar les persones influents i la societat civil en general per impulsar un moviment destinat a situar l'educació al centre dels esforços locals, nacionals, regionals i mundials de consolidació de la pau. • Sensibilitzar sobre els enfocaments eficaços de l'educació per la pau i mobilitzar el compromís per las seva aplicació.

UNESCO

Cicle Gaudí de gener: 'Creatura'

SINOPSI

Després de mudar-se amb la seva parella a la seva nova llar, la Mila s’adona que la seva pèrdua de desig es troba en si mateixa. Comença un viatge entorn la seva educació sexual en el qual revisita experiències de la seva infància i adolescència amb l’esperança de reconciliar-se amb el seu propi cos.

Posa color... a la festa de Sant Antoni

Una de les novetats d’aquesta festa de Sant Antoni i de la mà de l’Associació Cultural Lo Llaüt ha estat uns àlbums per acolorir, “Posa color... a la festa de Sant Antoni”. Una altra eina per donar a conèixer la festa major d’hivern d’Ascó amb tot d’elements que l’han convertit en festa patrimonial d’interès nacional des de 2010: les figures dels Majorals, la plega de la llenya, els Tres Tombs, la custòdia de la imatge del Sant a la casa d’una família del poble durant tot un any, les corrides, la foguera, el ball de la jota, els jocs tradicionals...

S’han publicat dos quaderns, un pensat per a nens i nenes fins a 5 o 6 anys, i la resta per més grans. L’artista que ha fet els dibuixos és Jaume Ferrús Serra; mentre que dels textos que acompanyen els dibuixos en són autors Biel Pubill Soler i Josep Maria Raduà Serra.

Tot l’alumnat de l’Escola Sant Miquel ha rebut un exemplar de l’àlbum i l’han començat a treballar a classe. La publicació ha comptat amb la col·laboració dels Majorals del trienni 2024-2026, i tenen un preu de venda de 4 euros.

La voluntat és ampliar la col·lecció “Posa color a...” amb d’altres elements patrimonials i tradicionals d’Ascó com pot ser la Processó de l’Angelet del Diumenge de Pasqua, un altre element únic del patrimoni local.

Malpàs 120

El 120 és l'últim número de la revista Malpàs de 2023 que ve acompanyada amb un magnífic calendari dissenyat i il·lustrat per Jaume Ferrús Serra.

El bloc informatiu esdevé l'apartat més ampli amb notícies: notícies breus, de l'Ajuntament, del Consell Comarcal, i d'ANAV. Així com el recull de notícies que sobre Ascó han aparegut als mitjans de comunicació en el darrer trimestre. També l'Associació Cultural Lo Llaüt, l'Escola Sant Miquel, l'Institut de Flix i el Club d'Atletisme ofereixen les seves respectives notícies.

Aquest cop la revista ha viatjat fins a Sicília, en una secció que ja és tot un clàssic de la publicació. A més coneixem els estudis de la Carla Batiste López, que acaba d'iniciar-se a la universitat, així com l'opinió dels estudiants que han començat el seu pas per l'Institut de Flix.

La secció "Arrels" ens recorda un bateig tradicional o l'exposició que s'ha muntat sobre els comerços d'ahir. També ens fa memòria d'una Nit de Reis dels anys setanta o com la premsa de l'època es feia ressò de la tercera guerra carlina ara fa 150 anys.

El "Racó literari" o "Noves tecnologies" són algunes de les seccions que completen el Malpàs 120. 

Necessitem bones notícies

Ara que fa pocs dies que hem estrenat l’any 2024 i encara ens trobem en aquell període de temps dels bons desitjos, en posaré un altre damunt de la taula. Necessitem bones notícies. És molt probable que en el nostre dia a dia rebem inputs positius, que les persones que estimem ens donin alguna bona nova de projectes que il·lusionen, de millores laborals, de viatges per a fer... Però, en canvi, sí únicament prenguéssim de referència la informació pura i dura que rebem dels mitjans de comunicació, veuríem com el món està necessitat de bones notícies. I no és que el món periodístic se les hagi empescat per amagar-les, sinó és que costen de trobar, o almenys de trobar-ne tantes com desitjaríem.

Necessitem que plogui. Així de simple. Ja ho cantava Raimon que en “aquest país la pluja no sap ploure”, però ara no és que no en sàpiga, és que no ho fa (Riba-roja d’Ebre i Ascó són dos de les tres estacions meteorològiques de Catalunya on menys ha plogut els darrers dos anys). Tot i les cavalcades de Reis passades per aigua, cal que plogui i que plogui bé.

Necessitem que deixin de buidar-se els pobles. Catalunya ha assolit la xifra de vuit milions d’habitants, un màxim històric sostingut els darrers trenta i escaig anys, passant dels 6 als 8 milions. El país ha crescut un 25%, de ben segur que trobaríem desenes de pobles que aquest temps han perdut un percentatge similar d’habitants. El món funcionaria millor amb el famós reequilibri territorial. A les ciutats hi ha massa cases cares i als pobles hi ha massa cases buides...

Necessitem que l’ús social del català no minvi. Les últimes dades fan esfereir, i entre els joves l’ús cau de forma accelerada. És un problema al Principat, però que al País Valencià fa anys que va iniciar-se i les Illes Balears també van pel pedregar. No pot ser que les Terres de l’Ebre esdevingui una espècie de reserva de la llengua enfront de les àrees urbanes del país. La llengua perviu quan s’utilitza i quan la gent la veu útil i necessària.

Necessitem que les dades macroeconòmiques es notin a la butxaca de la ciutadania. És veritat que llegim notícies de creixement del PIB o de disminució de l’atur, encara que els darrers mesos atenuat. Però per un altre costat, hi ha estudis que indiquen que cada cop es pot estalviar menys –l’Estat espanyol és l’estat de la UE on menys s’estalvia. La inflació dels darrers anys –pandèmia i guerres, diuen- ha anat enfilant-se amb força mentre que els salaris no ho han fet al mateix ritme.

Necessitem que l’impuls que es dona a l’educació sigui compartit per la comunitat educativa. L’informe PISA ha estat el detonant, però ja fa massa anys que dura un cert malestar en el sector educatiu. Cal teixir les confiances entre el professorat i l’administració per tal de generar confiança amb la resta de la comunitat educativa. De vegades amb la sensació de fer-ho desembocar tot a l’escola

Necessitem que la cultura ocupi més espai a les nostres vides. Aquí escombro cap a casa, però ho escric així perquè ho crec. La cultura ens ofereix receptes per combatre el dia a dia obrint-nos un camp per córrer de llibertat.

Necessitem bones notícies. Només és un desig.

 

Josep Maria Raduà Serra

Gener 2024

 

Presentació de l'obra "Fray Pedro Mártir Sans Jordà, O.P. Las misiones dominicas en China"

Dissabte 13 de gener es va presentar l’obra Fray Pedro Mártir Sans Jordà, O.P, que porta per subtítol Las misiones dominicas en China, fruit del treball de gairebé vint anys de l’historiador i autor local Josep Serrano Daura. La publicació amplia els treballs que ja hi havia fins ara sobre la figura del Sant Pere Màrtir ja que s’inclouen noves fonts documentals. 

El llibre es presenta en tres volums i va una aproximació acurada a la biografia del bisbe dominic Sant Pere Màrtir (Ascó 1680 – Fuzhou 1747), el qual va dedicar la seva vida i la seva activitat evangèlica a les missions catòliques a la Xina. El llibre es troba estructurat en 9 capítols que s’estenen des del seu naixement a Ascó passant per les diferents vicissituds vitals que el van acabar conduint a les missions de Xina on va ser bisbe i va morir màrtir, així com els processos de beatificació (1893) i de canonització (2000). 

Aquesta obra neix d’una proposta que el religiós asconenc Tomàs Biarnés Biarnés li va fer a Serrano Daura el 2004, i que ha servit per plasmar la vida d’aquest sant no només des d’una perspectiva merament biogràfica, sinó que a partir de la seva transcendència a la història de l’Església a la Xina, també ha permès conèixer l’evolució de la missió dels dominics fins a dia d’avui i sobretot, el protagonisme i la presència de Fra Sans en la memòria. 

L’Ajuntament d’Ascó s’ha encarregat de l’edició del treball ja que segons Josep Maria Raduà, regidor de Cultura, “ha estat una oportunitat per confegir un estudi extens i ben treballat, amb molta documentació i nova informació, sobre la figura d’un d’aquells asconencs universals per la seva trajectòria, en aquest cas, en el món de la religió i de les missions”. 

La presentació va oferir també una taula rodona per aprofundir en la figura del Sant i de l’orde dels dominics a la qual pertanyia. Hi van prendre part el doctor Marc Escolà, protonotari de la Universitat Europea, d'Andorra; el doctor Josep Maria Sans Travé, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; i el doctor Xavier Baró, de la Universitat Internacional de Catalunya.