dijous, 30 de juny del 2016

Nova Gent 77

Amb el final de curs arriba també l'últim número de la revista de l'escola Nova Gent. És la revista del tercer trimestre en què es fa un repàs d'aquelles activitats que s'han fet, del projectes que s'han dut a terme, de les diverses notícies que s'han generat, de les sortides de final de curs... en definitiva, és la memòria d'un curs intens que ja s'acaba.
Les sortides tenen protagonisme en les diferents pàgines amb un recull de textos i imatges, així com de projectes realitzats (els de 6è geolocalitzant personatges del poble d'abast internacional, els de Cicle Inicial explicant les activitats variades que van fer pel Mes Cultural, o bé el Pla de la Fruita a l'Escola amb activitats en anglès fetes per l'alumnat de Cicle Superior).
Aquesta revista també es fa ressò dels tres poemes d'alumnes de sisè que han estat reconeguts i dels resultats en els XL Jocs Escolars de la Ribera d'Ebre.
Aquest cop la portada és un tast de treballs realitzats a l'àrea de plàstica treballant el dibuix mimètic i la tècnica del puntillisme.
I acabo amb el final de l'editorial que diu així: "un curs que demana un descans per poder emprendre amb ganes, il·lusió i energia un nou curs. Però mentrestant gaudiu d'un estiu que es pot omplir de lectures, de passejades, de jocs, de rialles, de festes majors... o simplement badant amb un paisatge".

dimecres, 29 de juny del 2016

Ascó: afiliacions a la Seguretat Social

L'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) ha publicat les dades d'afiliació a la Seguretat Social amb tot un seguit de variables, no únicament per cada municipi, sinó també per sexe, edat, nacionalitat, per relació laboral o per règim de cotització, entre d'altres.
Les dades corresponen a març de 2016, i respecte el mateix període de l'any passat, a Catalunya es va produir un increment d'un 3,5%. A Ascó ha crescut el nombre d'afiliats en un 3,7%, mentre que en el conjunt de la comarca l'augment ha estat del 1'6% passant de 7.595 afiliats el març de 2015 a 7.718 el març de 2016.

Segons la residència padronal, a Ascó hi havia 681 persones afiliades a la Seguretat Social: 282 dones (41,4%) i 399 homes (58,6%). Un any enrere eren 657 les persones cotitzant a la Seguretat Social..

Per franges d'edat, queda de la següent manera:

  • menys de 30 anys: 108 (15,9%)
  • de 30 a 44 anys: 249 (36,6%)
  • de 45 a 54 anys: 150 (22%)
  • de 55 anys i més: 174 (25,6%)


Per nacionalitat, dels 681 asconencs afiliats, n'hi ha 647 amb nacionalitat espanyola i 34 amb nacionalitat estrangera.

Segons el sector d'activitat de l'afiliació:

  • agricultura: 31 (4,65%)
  • indústria: 154 (22,6%)
  • construcció: 57 (8,4%)
  •  serveis: 469 (68,9%)

Pel tipus de relació laboral:

  • per compte d'altri: 591
  • per compte propi: 120


Per règim de cotització:

  • per règim general de la Seguretat Social: 569
  • règim especial de treballadors autònoms: 120

dimarts, 28 de juny del 2016

Manifest de la Generalitat: Dia de l'Orgull LGTBI


MANIFEST

“Per un país de respecte als drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals i amb tolerància zero a la discriminació

En el Dia de l'Orgull Lesbià, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual es commemoren els fets del 28 de juny de 1969, data en què es van iniciar els aldarulls de Stonewall, Nova York (EUA), i que es considera que marquen l'inici de l'alliberament homosexual, quan la població LGTBI va sortir al carrer de forma pacífica per visibilitzar-se i demanar la plena igualtat jurídica i social i lluitar contra la discriminació i els abusos patits.

Malgrat que la legislació en l’àmbit internacional ha avançat en el reconeixement de drets, 76 estats del món encara prohibeixen, persegueixen i penalitzen les persones del col·lectiu LGTBI.

En aquest sentit, Catalunya va liderar l’avenç en el reconeixement dels drets amb l’aprovació de la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, impulsada pel treball tenaç durant llargs anys de les entitats LGBTI.

Els recents fets d’Orlando, en què van morir 50 persones en un atemptat contra un pub LGTBI, mostren que la lesbofòbia, l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia segueixen sent un fet lamentablement actual i global. La legislació avança i la societat també, però segueix havent-hi intolerància contra les persones que fan de l’amor i la diversitat una bandera. Se segueix odiant, discriminant i matant per orientació sexual i identitat de gènere. Orlando ha estat una matança, és símbol de la intolerància i de la por, però també de la lluita pels drets.

Catalunya i les seves institucions volen mostrar la ferma adhesió a la lluita pels drets i les llibertats així com el compromís en el desenvolupament i reconeixement dels drets de les persones LGTBI i la lluita contra les discriminacions, i que aquest sigui un dels nous pilars en l’avenç social i la construcció nacional, on tothom ha de ser lliure d’estimar qui vulgui i com vulgui.

Aquest 28 de juny el Govern de la Generalitat vol mostrar, un cop més, el compromís per fer efectius aquests drets fent visible la bandera multicolor del col·lectiu. Volem fer extensiu a totes les administracions aquest gest simbòlic, i convidar el món local i les institucions catalanes, així com la societat civil, a penjar la bandera de l’arc de sant Martí per commemorar els fets que donen origen al 28 de juny com a jornada internacional.

També vol manifestar, així, el compromís permanent i actiu de Catalunya a lluitar, amb més fermesa que mai, contra les discriminacions per raó d’orientació sexual i identitat de gènere en general, i a continuar amb el desplegament de la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, en particular, com una eina potent per a la garantia dels drets de totes les persones LGTBI. Per avançar cap a un país respectuós i divers on la normalitat social faci que les persones LGTBI es mostrin tal com són, sense por i amb la plena acceptació dels seus drets, on la discriminació per motiu d’orientació sexual i identitat tingui tolerància zero”.

Catalunya 2016

dilluns, 27 de juny del 2016

Resultat electoral del 26-J a la Ribera d'Ebre


La participació a la Ribera d'Ebre va ser del 66'74%, que significa que van votar 10.957 ciutadans de les 16.418 persones censades. Respecte el mes de desembre hi ha hagut una davallada sensible de 3'3 punts.

Cens 16.418
Votants 10.957 66’74 %
Abstenció 5.461 33’26 %

Esquerra Republicana 3.226 29’79 %
Convergència Democràtica 2.309 21’32 %
En Comú Podem 1.999 18’46 %
PSC-PSOE 1.418 13’09 %
Partit Popular 1.092 10’08 %

Ciudadanos 489 4'52 %
Altres 159 1'47 %

El poble que ha tingut una participació més alta ha estat Vinebre (77'26%) mentre que a Rasquera la participació ha estat d'un 59'10%, la més baixa de la comarca.
Els resultats són una mica diferents als de la demarcació com els de la resta del país en què la primera força és En Comú Podem. En canvi, a la Ribera ERC i CDC ocupen la primera i la segona posició en nombre de vots.
Dels catorze municipis de la comarca, ERC guanya en onze, això és, en tots excepte tres: la Palma d’Ebre i la Torre de l’Espanyol, que s’emporta CDC, i Riba-roja d’Ebre que és l’única victòria a la comarca d’En Comú Podem.

Comprovem a quins municipis les diferents formacions polítiques obtenen millors i pitjors resultats:
  • ERC: aconsegueix el millor resultat a Rasquera (44,54%) i el pitjor a la Palma d'Ebre (20,35%)
  • CDC: a la Palma d'Ebre obté el millor resultat (46,46%) mentre que el pitjor és a Riba-roja d'Ebre (15,21%)
  • ECP: el seu millor resultat és a Riba-roja d'Ebre (24,71%) en canvi a Benissanet es queda amb un 9,62%.
  • PSC: obté el millor resultat a Móra d’Ebre (16,02%), en canvi el pitjor és a Rasquera (6,32%)
  • PP: assoleix el seu millor resultat a Ascó (13,83%) i a la Torre de l'Espanyol és el seu pitjor resultat a la comarca (4,06%)
  • C’s: és a Móra d'Ebre on aconsegueix el millor resultat (6,94%) mentre que a Rasquera obté el resultat més fluix (0,86%)

Resultat electoral del 26-J a Ascó


La repetició de les eleccions a Corts espanyoles després de la incapacitat de conformar un govern ha suposat un canvi en les dinàmiques electorals d'Ascó respecte fa sis mesos. D'una banda la victòria d'ERC, quan tradicionalment havia estat Convergència o el PSC-PSOE qui s'havia emportat la victòria des de 1977 ençà.
Si comparem entre el desembre i el juny, veurem a primer cop d'ull, on sembla trobar-se el canvi de vot. El percentatge que disminueix Convergència és a grans trets el que guanya ERC; el que disminueixen els socialistes correspon a l'augment dels Comuns; i finalment, el PP creix i tot sembla indicar que és a costa del vot obtingut per Ciudadanos fa mig any.
Quant a la participació, aquesta ha estat finalment del 62,42%, dos punts i mig inferior que el 20D, uns cinquanta votants menys.

Cens 1.381
Votants 862 62’42 %
Abstenció 519 37’58 %
Vots nuls 16 1’86 %
Vots en blanc 12 1’42 %

Esquerra Republicana 203 24’00 %
En Comú Podem 173 20’45 %
Convergència Democràtica 161 19’03 %
Partit Popular 117 13’83 %
PSC-PSOE 109 12’88 %
Ciudadanos 58 6'86 %
Altres 13 1'54 %


***
En el Senat, la participació se situa en el 61’48%.

Cens 1.381
Votants 849 61’48 %
Abstenció 532 38’52 %
Vots nuls 31 3'65 %
Vots en blanc 22 2’69 %

Miquel Aubà 219 26’77% ERC
Josep Rufà 189 23’11% ERC
Laura Castel 185 22’62% ERC
Carles Pellicer 176 21'52 % CDC
Célia Canovas 165 20’17 % ECP
Teresa Moya 162 19’80 % CDC
Joan Maria Basora 161 19'68% CDC
Jordi Jordan 152 18’58% ECP
Ricardo Redondo 141 17’24% ECP
Sebastià Domènech 113 13’81% PP
Joan Sabaté 109 13’33% PSC-PSOE
Núria Gómez 109 13’33% PP
Juan José Acero 108 13'20% PP
Josep Félix Ballesteros 97 11’86% PSC-PSOE
Maria Jesús Sequera 96 11’74% PSC-PSOE
Francisco Ester 48 5’87% C's
Fernando Pecino 45 5’50% C's
Josefa Aguirre 42 5’13% C's
Sandra Janneth Díaz 14 1’71% PACMA
Carlos Sánchez 10 1’22% PACMA
Manuela Perea 9 1'10% PACMA
José Estrada 4 0’49% PCPC
Antonio Chapela 0  Recortes Cero-Grupo Verde

divendres, 24 de juny del 2016

Brexit


Vist amb ulls de Catalunya -un país en general força europeista-, costa entendre que una societat per majoria decideixi sortir de la Unió Europea (UE). Tot i que en els darrers temps està creixent la desafecció europea, també a Catalunya. Només cal observar la pèssima gestió dels refugiats que ha posat davant de l'espill un gegant burocràtic insensible i incapaç.
Però malgrat tot, Catalunya ha defensat amb militància aquest nord enllà de què parlava el poeta "on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!".
El Regne Unit tot i formar part de la Unió des de fa quaranta anys, sempre se l'ha mirat amb desconfiança, i no ha acabat de demostrar que cregués fermament en el projecte de construcció europea. Així que el referèndum havia d'esdevenir-se més aviat o més tard.
Les enquestes indicaven que el "leave" anava per davant, semblava que es podia capgirar la tendència en els darrers dies de campanya i aconseguir la victòria del "remain". Finalment no ha estat així i amb un 51'9% de suport els britànics han optat per deixar de formar part del club europeu.
S'estan començant a fer diverses anàlisis, una de les quals sens dubte, passa per comprovar el mapa electoral resultant segons les nacions, i oh sorpresa!, Escòcia i Irlanda del Nord voldrien continuar dins de la UE. Fa uns dos anys s'amenaçava els escocesos que en cas d'independència sortirien de la UE, i vés per on, al final sortiran de la UE per formar part de la Gran Bretanya.
Des de les Espanyes les reaccions no s'han fet esperar i ja han dit que això dels referèndums no són la solució de problemes polítics. Pel que es veu, ells prefereixen fer-ho als despatxos i sense escoltar la gent.
De moment ja han dit que ara ha de començar el procés de negociació per fer la sortida, que pot durar uns dos anys, i pel que sembla, "no vagarà per l'espai sideral pels segles dels segles". O sigui, que han començat a caure algunes mentides. No ens enganyem més, la política al segle XXI es fa negociant i es fa escoltant la ciutadania. I la Unió Europea, com no podria ser d'altra manera, s'acabarà adaptant a les circumstàncies, és en definitiva la realpolitik.
A les poques hores de conèixer-se els resultats, el premier britànic, David Cameron, ha anunciat que plega. En el fons ha fet allò que hauria de ser normal, ja que la seva posició ha quedat desautoritzada i en conseqüència, creu que aquest procés de desconnexió del Regne Unit de la Unió Europea l'ha d'encapçalar un altre lideratge.
Malgrat no compartir el resultat, cal felicitar els britànics pel procés que han protagonitzat i no sembla que els hagi causat cap mena de trauma. Se'n diu democràcia i se'n diu dret a decidir.

dijous, 23 de juny del 2016

Missatge de la Flama del Canigó 2016

Vivim un temps de trànsit. Un ritual fortament arrelat a la nostra tradició, que ha activat algun ressort secret de la consciència col·lectiva del nostre poble. I és precisament en aquestes èpoques de canvi profund, de renovació, quan els elements simbòlics adquireixen un protagonisme especial. La flama del Canigó és un dels símbols que més ens representa i ens uneix en aquests temps. Enguany la foguera de Sant Joan no cremarà només les andròmines, els mobles vells i la paperassa de les golfes. El foc que des del Canigó fa 50 anys travessa els Pirineus ens portarà una flama que hem de conservar viva durant aquest proper any. La necessitarem durant l’hivern que s’acosta, perquè és tot un poble el que s’ha posat a caminar, definitivament, amb un repte immens. No hi ha marxa enrere. Les torxes amb la flama de Canigó han d’il·luminar el camí, i també han d’escalfar-nos enmig dels temporals de pedra, pluja, neu i vent. És el foc el que ha d’unir-nos encara més amb les nostres diferències. 
El proper solstici d’estiu, el del 2017, quan la flama baixi renovada del Canigó, es complirà tot just el termini. Res podrà ser igual que abans. El futur és a les nostres mans perquè som conscients del passat, i commemorem les vides de catalans i catalanes com la Muriel Casals que van dedicar una part molt important de la seva existència a avivar la flama del país amb el seu alè d’unitat i esperança. En aquest temps de traspàs, evoquem el gran poema èpic Canigó, de Jacint Verdaguer, com a símbol del foc de la paraula que ens uneix com a poble. 

Amb els aires d’aquesta segona renaixença que estem vivint celebrem aquesta diada amb unes corrandes populars sense retorn. 

 LA FLAMA 
Quatre rius del Pirineu baixen furients, 
carregats d’aigua encesa del Canigó. 
Corriols, afraus, gorges i torrents, 
escampen les brases per la nació. 
Ardents afluents arriben a l’Ebre, 
on cada solstici està esperant 
la barca que porta les quatre torxes, 
de Fraga, Maó, Salses i Guardamar. 
Al mig de les fites d’aquesta terra, 
encendrem les fogueres de Sant Joan. 
Desperten fades del riu i la serra, 
que aviven els cors de tots els catalans: 

 «Espurnes de la nit, danseu fins l’alba, 
 el sol de llibertat és vostra flama!» 

 Andreu Carranza Font, escriptor.

dimecres, 22 de juny del 2016

Camí del 26-J

Quan unes eleccions s'han de repetir diu molt poc a favor dels encarregats de gestionar els resultats electorals dels anteriors comicis. Pots estar més o menys d'acord amb els resultats en funció de la teva afinitat ideològica, però en cap cas no es pot considerar que la ciutadania voti malament. El que no han sabut resoldre els polítics espanyols, han optat que siguin de nou els electors els qui procurin adobar-ho. Resultaria xocant que el diumenge a la nit hi hagués uns resultats similars als del desembre.
I Catalunya què hi té a dir? Si bé el 20 de desembre les eleccions no van anar malament (victòria d'una força pel referèndum i 17 diputats independentistes), tampoc es pot dir que anés del tot bé (l'independentisme no va exhibir tot el seu múscul). A més van ser uns comicis immersos en la formació de govern a Catalunya. Aquell 20D poc es podia pensar que la CUP no acabaria cedint i que Artur Mas no continuaria de president. Per tant, el canvi del panorama hi és. Les circumstàncies no són les mateixes. I aquesta segona volta electoral es podria considerar una finestra d'oportunitat per un independentisme que no ha sabut trobar la fórmula d'anar plegats. Pels electors Junts pel Sí va representar una aposta potent a favor d'un Estat català des de la unitat però a la vegada reflectint un ampli espectre ideològic. Ara, igual que el 20D, ha pesat massa quedar primer, no a les eleccions, sinó en el camp sobiranista!! Si de per sí les eleccions espanyoles ja costen d'encarrilar des del catalanisme, només falta anar cadascú pel seu costat. Tots tenim clar que Junts pel Sí era i és una eina eventual... però que fins que estiguem a les portes de l'Estat Català, no haurà conclòs la seva feina.
L'escàndol que ha esclatat a les darreres hores caldrà veure com es tradueix electoralment. Demostra que la claveguera institucional continua funcionant de manera imparable. És fàcil creure que a qualsevol estat del nostre entorn, un fet així hauria suposat la dimissió immediata dels protagonistes, en compte de fer-se els ofesos. 
Com es llegiran els resultats de Catalunya fora d'aquí? La probable victòria dels comuns&colaus no serà una victòria unionista, per descomptat que no. No són el PSC, però poden acabar sent-ho. El seu màxim reclam, el referèndum, no entrarà a discussió en un hipotètic govern amb els socialistes. El referèndum és això, un reclam, com ho demostren les declaracions del líder de Podemos en mítings, entrevistes i debats. Només de pensar que La Vanguardia sembla que empenyi cap a la victòria dels comuns... és l'evidència que sense voler, s'estan convertint en els defensors de l'statu quo quant a l'encaix territorial dins d'Espanya. Això sí, un encaix fraternal. Ja ni tan sols es pot aspirar a una Espanya federal, ens haurem de conformar amb una Espanya fraternal. Per tant, costa entendre que votant independentista opti per Podemos... que com ha dit Pablo Iglesias té per objectiu "derrotar el independentismo", com segons ell mateix ha declarat, ja va ocórrer el 20 de desembre.
Les dos forces independentistes -ERC i CDC- han fet una campanya més potent que al desembre, més desimbolta, més segura. Tan de bo serveixi per millorar la marca de 17 diputats de fa mig any (9 i 8 diputats, respectivament). És la manera de donar força al govern català, de demostrar que les ànsies de llibertat continuen intactes, i que el procés independentista no defalleix.

dissabte, 18 de juny del 2016

10 anys de l'Estatut de 2006

Avui fa just 10 anys de la celebració del referèndum de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. 
No va ser una jornada del tot reeixida perquè la participació no va arribar al 50%, i tot i que la victòria del Sí va ser prou rotunda (74%), formacions catalanistes com ERC o la CUP no hi van donar suport, a més de tot un clàssic com el PP. D'altra banda, CiU, PSC i ICV van ser els partidaris del vot afirmatiu. 
L'Estatut havia de ser una posada al dia de les relacions Catalunya-Espanya i la principal aposta del president Maragall per confraternitzar amb els pobles d'Espanya. D'aquell "Escolta, Espanya!" de 2006 s'ha passat a un "Adéu Espanya!" de la meitat del país que s'ha anat covant amb sentències del Constitucional, recursos del gobierno i del Defensor del Pueblo.
En aquest període ha canviat i molt l'ecosistema polític de Catalunya. Ha estat una dècada en què els esdeveniments polítics s'han accelerat de tal manera que s'ha passat d'un Parlament autonomista (amb 21 diputats independentistes de 135) a un amb majoria independentista (72 diputats de CDC, ERC, CUP i independents). Després del President Maragall hem vist tres presidents més: Montilla, Mas i Puigdemont. El govern tripartit d'esquerres s'ha convertit en un govern independentista de Junts pel Sí. L'oposició al Parlament és d'un partit que al juny de 2006 encara s'havia de crear. Unió no té representació al Parlament mentre que la CUP ja porta dos mandats amb presència parlamentària.

***
Recordem els resultats:
ASCÓ
Cens electoral: 1.326
Participació: 775 (58'45%)

SÍ - 624 vots - 81'68%
NO - 112 vots - 14'66%
Blanc - 28 vots 
Nul - 11 vots 

RIBERA D'EBRE
Cens electoral: 17.616
Participació: 10.368 (58'86%)

SÍ - 7.924 vots - 77'05%
NO - 1.826 vots - 17'76%
Blanc - 534 vots 
Nul - 84 vots 

diumenge, 12 de juny del 2016

Catalunya és casa teva

Nova campanya de promoció turística -Catalunya és casa teva- a partir de cinc espots dirigits pel cineasta Cesc Gay centrats en les diverses experiències que es poden viure al nostre país. Cada espot explica una història que succeeix a cinc indrets: el Penedès, el Bages, les Terres de l’Ebre, el Pirineu lleidatà i el Baix Empordà. 

Les cinc experiències que s'expliquen són:
- la pinya: sentint la passió castellera des de dins.

- l'amfitrió: descobrir els secrets del vi del Bages.

- la cala: el somriure del teu fill en un dia de platja.

- 'la Lola': l'essència de la pesca es viu a alta mar.

- el barranc: la gran aventura dels Pirineus de Catalunya.

dimarts, 7 de juny del 2016

L'esport d'Ascó, amb nom de dona

Elisabet Montaña, campiona de Catalunya de triple salt
RÀDIO MÓRA D'EBRE.
L’asconenca Elisabet Montaña s’ha proclamat campiona de Catalunya juvenil en triple sant, amb una marca d’11 metres i 61 centímetres. D’altra banda, l’atleta que competeix amb ‘Lleida Unió Atlètica’ també va aconseguir la medalla de plata en salt de llargada, amb una marca de 5 metres i 34 centímetres. Els campionats de Catalunya d’Atletisme van tenir lloc aquest setmana a Lloret de Mar en les categories juvenil, junior i promesa.http://radiomoradebre.cat/wp/2016/06/07/elisabet-montana-campiona-de-catalunya-de-triple-salt/


Sònia Franquet campiona de la copa del rei de tir
RÀDIO MÓRA D'EBRE. L’asconenca Sònia Franquet s’ha proclamat campiona de la Copa del Rey de tir, en la categoria d’aire comprimit en 10 metres. El campionat ha tingut lloc aquest cap de setmana a Granada.


http://radiomoradebre.cat/wp/2016/06/06/sonia-franquet-campiona-de-la-copa-del-rei-de-tir/


La pivote Judith Sans debutará con la selección española
MUNDO DEPORTIVO. La presencia de la pivote del Bera Bera Judith Sans es la principal novedad de la convocatoria del seleccionador español femenino de balonmano, Jorge Dueñas, para los encuentros de clasificación para el Europeo de Suecia 2016 que España disputará el próximo mes de junio con Austria y Bulgaria.
Sans, que se ha convertido en su primera temporada en el conjunto donostiarra en una de las piezas básicas del campeón de Liga, debutará, de este modo, a sus 22 años con el equipo nacional absoluto, tras una amplia experiencia en la selecciones inferiores.

http://www.mundodeportivo.com/balonmano/20160520/401931740423/la-pivote-judith-sans-debutara-con-la-seleccion-espanola.html

http://radiomoradebre.cat/wp/2016/05/27/21918/

diumenge, 5 de juny del 2016

dissabte, 4 de juny del 2016

Defenseu-nos en la batalla, de Miquel Reverté

Miquel Reverté va guanyar la XXVII edició del Premi Literari Vila d'Ascó (2015) amb l'obra Defenseu-nos en la batalla. Es tracta d'una novel·la negra que ens trasllada a Tortosa, ciutat on s'ha comès un assassinat coincidint amb la festivitat de Sant Miquel. Un crim amb les mateixes característiques que els que porten succeint cada 29 de setembre dels darrers deu anys: l'assassí fa una creu al pit de la víctima i deixa una frase amb sang de la l'assassinat: "Ningú com Déu". Els llocs on succeeixen els crim tenen alguna relació amb Sant Miquel, ja que hi ha alguna església o advocació al seu honor.
Arran de l’assassinat, els mossos d’esquadra inicien les tasques d’investigació, i acudeix a Tortosa el comissari de la Policia Nacional Miquel Subirats. En la història es van treballant altres punts de vista, com una periodista del Diari de l’Ebre, Maria Cabanes, o el mossèn de la residència d’avis Sant Miquel de Tortosa, Josep Miquel Lleixà.
Mentre la història avança amb interès, es van descabdellant altres històries. El mossèn ha coincidit en les altres destinacions en què han succeït els diferents crims. La periodista aconsegueix publicar informació valuosa sobre el cas, que fa que el comissari procuri coincidir amb ella. La figura del comissari Subirats presenta algunes ombres,
Però en un moment inesperat, la trama fa un gir i es van accelerant els esdeveniments amb situacions sorprenents.

divendres, 3 de juny del 2016