La batalla de la memòria

Aquesta nit, a les 22.55h cita al canal 33:

LA BATALLA DE LA MEMÒRIA

documental de Mario Pons

En paraules del director, es tracta de "la veu de diversos testimonis que van viure la Batalla de l'Ebre i el franquisme".

http://www.tv3.cat/actualitat/123919/La-batalla-de-la-memoria

Programa de la Jornada Imago Mundi 2009

El dissabte 28 de febrer tindrà lloc al Casal Municipal de Móra la Nova la segona edició de la Jornada Imago Mundi que organtiza la Secció d’Impuls Social del CERE i l’Ajuntament de Móra la Nova.
Enguany la jornada versarà sobre el paper de la ciutadania en l’espai públic, ètica i política. Aquest és el programa previst:

16h Recepció dels assistents

16.15h Benvinguda a càrrec del Sr. Joan Manuel Sabanza, alcalde de Móra la Nova, Sr. Josep Solé, president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, i Sr. Josep Moragrega, president del CERE

16.30h “Republicanisme i democràcia’’, a càrrec del Sr. Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans
Presentadora: Núria Grau, cap de la Secció de Lingüística i Literatura del CERE

17.30h “El paper de la ciutadania i la democràcia representativa’’ a càrrec de la Sra. Magda Oranich, advocada
Presentador: Albert Pujol, vicepresident del CERE

18.30h Pausa cafè

18.45h “Una alternativa al sistema polític vigent: el model de centres autogestionats’’ a càrrec del Sr. Ivan Miró, sociòleg
Presentador: Miquel Esteve, vocal de la Secció d’Impuls Social del CERE

19.45h Clausura a càrrec de la Sra. Irene Carbó, regidora de Cultura de Móra la Nova, i del Sr. Francesc Sanahuja, cap de la Secció d’Impuls Social del CERE

L’acte acabarà amb la lectura de l’escriptor Andreu Carranza d’un text escrit per a l’ocasió.

Natura i aventura

El número 25 de la revista d’activitats a l’aire lliure Natura i aventura (febrer 2009) dedica el seu espai de senderisme a Ascó amb el títol Balcons sobre l’Ebre. Ens endinsa al període de domini musulmà remarcant les importants empremtes que va deixar al poble –els carrers estrets, tortuosos, en ziga-zaga, les cases de color de terra i blau morisc-, la ìmportància de la navegació fluvial amb llaüts i el Camí de Sirga, la vegetació i els conreus que abunden per la zona...

Quant a la ruta que proposa té sortida i arribada al poble té un recorregut de 21 km i passa pels Xarcums, la Punta de l’Àliga i el Pas de l’Ase.
El reportatge s’acompanya de les panoràmiques que s’observen des de la Punta de l’Àliga, del paratge de Mas de Prades i l'ermita de Santa Paulina, del Pas de l’Ase i el riu.

Dia Internacional de la Llengua Materna

El món és un mosaic de visions i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món.

David Crystal, lingüista

Viva la vida

És Carnaval, uns dies de gresca i de disbauxa, uns dies de “viva la vida”. I així s’anomena la peça musical amb la qual Coldplay ha guanyat el premi Grammy a millor cançó de l’any 2008.

A jardar

Amb la celebració de Dijous Jarder s’inicien les activitats del cicle de Carnaval. A la nostra zona encara s’ha anat mantenint la tradició d’anar a fer una menjada al camp, en alguns llocs amb colles d’amics, en d’altres amb l’escola.
Acompanyo l’apunt amb una fotografia dels anys setanta en què els alumnes de l’escola d’Ascó es desplaçaven a passar el dia a Sant Miquel de Vinebre. Altres llocs habituals on antigament la gent d’Ascó anava a jardar són la zona del castell, Vispella o la Ventonella de Flix.

IMATGE DE LOURDES AMBRÓS – Principis anys setanta

Encomana el català!

Cal recolzar Madrid 2016?

Era necessari que el govern de Catalunya sortís a donar suport a la candidatura olímpica de Madrid? No considero que calgui anar-hi en contra ni molt menys boicotejar-la, però tampoc li sé veure les virtuts de recolzar l’esmentada candidatura. Per què ho fa això el govern català? Quins pecats s’ha de fer perdonar?
I el que ja trobo surrealista és que ho justifiquin amb la participació de Barcelona com a subseu olímpica de Madrid. De debò que és necessari que la capital de Catalunya s’hagi de rebaixar a ser subseu de Madrid? Barcelona ja és ciutat olímpica per mèrits propis, no cal ser segon plat de ningú.
M’ha decebut la postura del nostre govern –hi ha coses millors a què dedicar-se-.
Per cert, tan preocupats pel finançament, i resulta que invertir en les infraestructures de Madrid ja té una justificació olímpica.

Actes de Carnaval Ascó09

El dissabte 21 de febrer es concentren les activitats organitzades per la Comissió de Festes en motiu del Carnaval 2009.

A les 16,30h, rua de Carnaval amb carrosses, comparses i disfresses des de la Residència d’Avis al Pla de Vallxiqué.
Al Pla de Vallxiqué es repartirà xocolata i coca per tothom i llaminadures pels més petits.

A les 23h, ball de disfresses a càrrec de l’orquestra Himalaya. Hi haurà premis en tres categories: individuals, parelles i grups de tres persones i grups a partir de quatre persones. A més, hi haurà premis especials per les jijius -característiques disfresses del carnaval asconenc-.

10 anys sense Carles Sabater

Són dies de record pel desè aniversari de la mort del cantant de Sau Carles Sabater. La premsa catalana se n’ha fet ressò, per exemple “Plaers” de l’Avui, l’Enderrock acompanya el número del mes amb el CD Me'n torno a Sau en què diversos grups versionen temes de Sau, el 33 va oferir un documental que dóna veu a persones properes a l’artista...
D’alguna manera ha servit per recordar uns anys gloriosos del rock en català perquè es va demostrar que era possible fer música en català i que es podien omplir grans recintes en concerts multitudinaris. Després altres han anat agafant el relleu i s’ha vist amb més normalitat grups com Obrint Pas, Antònia Font, Gossos...
Als qui aquells inicis de la dècada dels noranta ens va agafar en plena adolescència, les cançons de Sau, així com les de Sopa de Cabra, Sangtraït, Lax’n Busto o els Pets, per anomenar-ne alguns, van conformar part de la nostra banda sonora.
En el cas de Sau, encara recordem la seua actuació a la pista poliesportiva d’Ascó durant la festa major de 1992.

SAU: El tren de mitjanit, concert d'Aministia Internacional (1993)

Can Solfa estrena bloc

S’amplia la nòmina de blocaires asconencs amb un espai de l’establiment que des del carrer dels Clots d’Ascó ens ofereix tota mena de productes en els àmbits de la llibreria, la papereria i els objectes de regal: Can Solfa.
De moment hi podem trobar uns apunts sobre ofertes de productes, i a més compta amb un bon reguitzell d’informació del poble: un galeria de paisatges d’Ascó, i enllaços diversos que vinclen amb Ascó, el riu, la Ribera d’Ebre, webs de turisme i l’apartat de “lletres properes” on inclou enllaços amb blocaires i algunes entitats culturals de la nostra contrada.
Lourdes i Jordi, benvinguts a la blocosfera!

http://cansolfa.blogspot.com/

Els mestres, en peu de “vaga”

Avui
Els sindicats repten Maragall i convoquen una altra vaga

El Punt
Els sindicats convoquen una altra vaga contra la política educativa del govern

Diari de Tarragona
Els sindicats de Tarragona protesten contra la Llei de l'educació coincidint amb la visita de Maragall

Vota per Tarragona 2016

Està corrent per la xarxa un correu que convida a la gent a sumar-se a la iniciativa de convertir Tarragona en Capital Europea de la Cultura 2016. Hi ha 13 ciutats candidates de l’Estat espanyol, entre les quals Tarragona, l’única representant dels Països Catalans. De moment ha rebut uns 50.000 vots (3’66%) de més d’1’35 milions de vots emesos a través de la xarxa, per tant, ja veieu que els resultats són més aviat discrets. Així que si teniu ganes d’ajudar a impulsar la candidatura només heu d’entrar al web http://www.candidatecities.com/ i fer un clic per Tarragona.
Podeu votar fins a tres vegades a una mateixa ciutat de cada Estat. De moment Santander encapçala la classificació amb un 20% dels vots.

http://www.tarragona2016.org/

Convocades les Beques del CERE

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, amb la col·laboració del Consell Comarcal, ha publicat la XVI convocatòria de bases per a la concessió de beques per al curs 2008-2009 amb l’objectiu de promoure el desenvolupament, la divulgació i el foment dels valors culturals, científics i artístics de la comarca.
Es poden concedir fins a un màxim de 10 beques i els àmbits d’interès comarcal són generals i es consideren la recerca sobre temes de geologia, climatologia, botànica, zoologia, ecologia, geografia, arqueologia, història, economia, lingüística, literatura, art, música tradicional, sociologia, antropologia, noves tecnologies, pensament, etc.
En aquesta edició, es consideren d’especial interès els projectes de treball centrats en el IV Centenari de l’expulsió dels moriscos
El termini per presentar les sol·licituds acaba l’1 d’abril de 2009.
Les bases es poden consultar a www.riberaebre.org/cere .

A ritme de fado

Per aquest diumenge ventós de febrer, un tast de música en català a ritme de fado amb la veu de Névoa (Núria Piferrer) i la seua interpretació d’Ofelia al Teatre Grec de Barcelona (2008).
La cançó respira aquell deix melancòlic que ens transmet aquesta música portuguesa.

Conveni de cessió del fons Bladé

La setmana entrant es produirà un esdeveniment digne de remarcar: es signa el conveni de cessió del fons personal de l’escriptor Artur Bladé i Desumvila a la Generalitat de Catalunya perquè sigui dipositat a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. D’aquesta manera serà possible la consulta d’una documentació que amb aquest nou accés pot facilitar l’aparició de nous treballs i estudis sobre l’obra i la figura de l’escriptor de Benissanet.
Com ens han dit tantes vegades, és una personalitat que va teixir una obra excepcional a l’alçada dels millors cronistes i memorialistes, però que no sempre ha estat suficientment reconeguda des d’alguns cercles literaris.
Però també cal dir que, d’uns anys ençà, des d’algunes entitats i institucions, s’està duent a terme una tasca que ha permès aprofundir en el coneixement de la seua figura. I de tot això ja n’hi ha fruits prou remarcables com són l’edició de l’obra completa, la jornada anual que se celebra al seu poble natal, la ruta literària, uns dossiers didàctics per a estudiants de primària i secundària...

Canvis al calendari escolar?

El departament d’Educació ha fet la proposta de canviar el calendari escolar, allò que tantes vegades s’havia anat comentant d’escurçar les vacances d’estiu. D’aquesta manera es començarien les classes una setmana abans al setembre i al mes de febrer hi hauria una setmana blanca. Què voleu que us digui? No hi sé veure les bondats.
És comprensible la petició dels pares per la no coincidència entre les vacances d’uns i altres, i per tant, cal pensar què fer amb la canalla. Però bé, solucionem aquest tema durant una setmana de setembre, i aleshores... com s’ho faran durant aquella setmana de febrer en què els xiquets seran a casa?
I si el que diu el departament és que proposa que junt amb els ajuntaments i les AMPES organitzin activitats de lleure o casals per aquelles dates... potser millor que aquestes activitats es realitzessin durant la primera quinzena de setembre.
D’aquesta manera serà molt més fàcil acontentar els pares que sabran amb qui deixar els seus fills en aquelles dates, i de passada, no entorpirà la tasca dels docents en la preparació i organització del nou curs, i és que encara que algú ho pugui posar en dubte, a les escoles es treballa de valent des de l’1 de setembre.

Departament d'Educació: Educació porta al Consell Escolar de Catalunya una proposta de nou calendari

Avui: Educació proposa avançar una setmana l'inici del curs escolar

Llibres a Ràdio Flix

Ràdio Flix ha estrenat els dimecres d’aquesta temporada un espai de llibres que condueix Aleandra Guerrero dins del magazine matinal. En aquest espai -on hi col·laboren les llibreries de Flix i el CERE- consta d’una secció de lectura d’un llibre a càrrec dels alumnes del CEIP Enric Grau, hi ha un espai dedicat al món del còmic, el concurs... i també una persona que aconsella o suggereix un llibre. Aquesta setmana se’m va convidar a participar d’aquesta secció i durant uns minuts he tingut ocasió de parlar d’un dels llibres que he llegit i que m’ha agradat suficientment com per considerar oportú proposar-ne la lectura. L’obra escollida ha estat El noi del pijama de ratlles de John Boyne (Ed. Empúries, 2008).

La novel·la mostra un dels episodis més dolorosos de la història de la humanitat com és l’Holocaust a través dels ulls d’un xiquet.
Els dos protagonistes de la història són dos nens de nou anys: el Bruno i l’Shmuel. Bruno, que és el fill d’un comandant nazi que dirigeix un camp de concentració (Out-with), a Polònia, i l’Shmuel, un nen polonès d’origen jueu que es troba presoner en el camp. S’explica la relació que s’esdevé entre els dos xiquets, cadascun d’ells a un costat de la tanca, que separa el món de l’un i de l’altre, i que mantenen el contacte amagats de la vista dels adults. En el cas del Bruno, tot ell desperta innocència, ingenuïtat... fins al punt d’envejar el seu amic perquè es pensa que pot jugar amb els altres nens amb qui conviu.
La imatge dels dos xiquets, cadascú a banda i banda de la tanca, és realment molt ben trobada, com a imatge de la separació d’un i altre, i no únicament física, sinó que darrera hi ha una càrrega en profunditat sobre el context on es desenvolupa la història. A més les converses entre un xiquet i l’altre són molt intenses, un xoc d’innocència i realitat.

El programa de llibres es pot escoltar cada dimecres a les 10 del matí (al 107.4 FM)

Premsa europea

Amplio la col·lecció de premsa estrangera amb dos exemplars arribats des de Brusel·les i amb una visió de l’actualitat des d’una òptica europea. Es tracta dels setmanaris New Europe i European Voice.

Miscel·lània extra 1

L’acte final de celebració dels 25 anys, abans de la concessió de la Sirga d’Or, va consistir en la presentació de la Miscel·lània extra a càrrec del cap de publicacions del CERE, Vicent Casadó.
El nou volum de l’entitat aplega tot un seguit d’articles dedicats a la història d’aquest quart de segle del Centre d’Estudis.

Aquest és l’índex dels continguts que hi podeu consultar:

- Pròleg: Una Miscel·lània Extra, de Vicent Casadó

- Antecedents i història, de Josep A. Collazos

- El CERE vist pels protagonistes: records, evolució i perspectives de futur, amb textos de Pere Muñoz, Josep S. Cid, Joan S. Ventura, Biel Pubill, Joan R. Vinaixa, Josep F. Moragrega, Vicent Casadó, Joan Josep Duran, Josep A. Collazos i Josep M. Pros.

- Activitats emblemàtiques:
Els premis d’Assaig Artur Bladé i Desumvila, 23 anys de Miscel·lànies del CERE, Les beques de recerca sobre la Ribera d’Ebre de Montserrat Anguera i Vicent Casadó
25 anys de CERE, 25 anys de publicacions de Montserrat Anguera, Vicent Casadó i Àngels Pérez.
El CERE i la Fira del Llibre Ebrenc d’Albert Pujol.
La Sirga d’Or, el reconeixement a una trajectòria, de Josep M. Raduà
- Socis il·lustres del CERE: dades biogràfiques i relació amb el CERE
Artur Bladé i Desumvila, de Núria Grau
Carmel Biarnés i Biarnés, de Biel Pubill
Dolors Cabré i Montserrat, de Josep S. Cid
Jaume Garciapons i Beà, de Josep A. Collazos
Josep M. Sáez Corredera, de Josep M. Sáez i Pujol.
- Socis del CERE: directori i distribució, de Vicent Casadó

- Estatuts actuals del CERE

- Normes de publicació

La Miscel·lània inclou un DVD documental que recull els testimonis dels protagonistes de l’entitat en aquests 25 anys (fundadors, expresidents, guardonats amb la Sirga d’Or...) realitzat per Vídeo Ascó Televisió.

El CERE ja és Sirga d'Or

Imatge: Web Sala de Premsa del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Dissabte passat a Flix el CERE va rebre la Sirga d’Or. De forma extraordinària, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, i per decisió unànime del Ple, va decidir atorgar aquesta distinció a l’entitat com a reconeixement a la trajectòria pels seus 25 anys.
Amb la recepció d’aquest guardó el CERE posa punt i final als actes de celebració d’aquest vint-i-cinquè aniversari que es van iniciar també a Flix, seu de l’entitat, el mes de gener de l’any passat.
Al llarg d’aquests dotze mesos s’ha volgut commemorar l’efemèride amb l’organització d’activitats a tots els pobles de la comarca. Un esforç que afortunadament ha rebut una bona acollida pels prop de quatre-cents socis del CERE.

Les diferents persones que s'han compromès amb l'entitat (socis, institucions i juntes directives) han fet possible que l’ampli ventall cultural de la nostra comarca hagi revifat del desert del franquisme, que s’hagi prestigiat entre nosaltres i que s’hagi sabut projectar a l’exterior esdevenint un bon ambaixador de la comarca i sent un referent d’altres entitats culturals.
Però això només han estat els primers 25 anys... perquè l’aventura continua.