diumenge, 3 de juliol de 2022

dimarts, 28 de juny de 2022

Dia internacional de l'orgull LGBTI 2022: #OrgullDePaís

 
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL EN MOTIU DEL 28 DE JUNY DE 2022, DIA PER L’ALLIBERAMENT LGBTI+

El dret a caminar pel carrer sense por, sense rebre insults ni patir agressions per ser qui som o per anar agafats de la mà de la nostra parella. El dret que el nostre lloc de treball sigui un espai segur, sense que la nostra orientació sexual sigui motiu de discriminació. El dret a expressar-nos i mostrar-nos tal com som en l’àmbit familiar, educatiu o en els espais d’oci. El dret al reconeixement de la nostra identitat de gènere i de la diversitat familiar per part de les administracions... Tots aquests drets no són drets que hagin vingut donats per a totes les persones. Els col·lectius LGBTI+ han hagut de lluitar durant dècades per aconseguir-los, tant al nostre país com arreu del món, i encara avui no estan plenament garantits.

Les mobilitzacions socials en defensa dels drets de les persones LGBTI+, iniciades amb els fets de Stonewall l’any 1969 a Nova York i a la dècada dels setanta a casa nostra, han contribuït a tenir un país més just, mitjançant la conscienciació social i l’impuls d’un marc normatiu de protecció dels drets humans. La Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia va ser un punt d’inflexió per elaborar polítiques públiques LGBTI+ a Catalunya, al mateix temps que ha permès atendre i acompanyar les persones que han vist vulnerats els seus drets a través del desplegament arreu del territori de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI+. 

Més recentment, la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i nodiscriminació reforça les mesures per assolir una protecció real i efectiva contra qualsevol forma o acte de discriminació o d’intolerància per motiu de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere de les persones. La futura llei trans* catalana, actualment en elaboració, ha de continuar el camí cap a la plena garantia de drets. Com més drets, més justícia, més democràcia. Els nous drets no resten altres drets assolits ni tampoc no esborren res ni ningú. Fer 

valdre les lleis d’igualtat en tots els àmbits i desplegar-les amb la màxima potència és una obligació de tots els poders públics. I ho és encara més avui dia davant els discursos d’odi a la diferència i el qüestionament per part de l’extrema dreta dels drets assolits. Com va dir Judith Butler respecte d’aquests grups en l’acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya el 27 d’abril d’enguany: «Quina visió de la nació és aquella que pot estar amenaçada per qui persegueix la igualtat, la llibertat, la justícia, la fi de les guerres, un futur sense violències, o el dret a caminar pel carrer sense por?».

A Catalunya tornarem a dir tantes vegades com faci falta «No passaran!». Més que mai, les entitats i els poders públics del país defensarem el dret de les persones a viure en llibertat, i treballarem per accelerar un canvi social que només serà possible si les polítiques públiques feministes són transinclusives, si les polítiques LGBTI+ són feministes, i si totes aquestes polítiques són també antiracistes i tenen en compte l’edat o la discapacitat. 

Els drets de les persones LGBTI+ són part de la lluita compartida per la defensa del dret de totes les persones a ser i a viure lliures de discriminacions i de violències. Ja siguem persones cis, trans* o no-binàries i sigui quina sigui la nostra orientació sexual, aquesta lluita ens ha d’interpel·lar sempre, perquè els drets s’exerceixen i es garanteixen de manera col·lectiva. 

Suport del Govern a les reivindicacions de les entitats membres del Consell Nacional LGBTI. 

Amb motiu del 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+, el Govern de la Generalitat referma un any més el seu compromís amb la defensa dels drets de les persones LGBTI+ i emplaça tota la ciutadania a participar dels actes i mobilitzacions que aquests dies tindran lloc arreu del territori amb tot l’#Orgull. 

Així mateix, el Govern recull les reivindicacions de les entitats membres del Consell Nacional LGBTI, l’òrgan col·legiat constituït com un espai de participació ciutadana superior en matèria de drets i deures de les persones LGBTI+ i com a òrgan consultiu de les administracions catalanes que incideixen en aquest àmbit, sens perjudici de les funcions i les competències d’altres òrgans o ens que la legislació estableixi. 

Aquestes reivindicacions es concreten en: 

— Superar les dificultats que encara troben en el Registre Civil les persones trans* per al canvi de nom o les famílies homoparentals per al registre de fills i filles.

— Instar el Govern de l’Estat a considerar de manera especial el dret d’asil i la protecció de les persones LGBTI+ que es troben en situacions de vulnerabilitat en els països d’origen, i d’aquelles que no han pogut accedir a la regularitat administrativa, i que la Generalitat tingui un paper decisiu en l’acollida de persones LGBTI+ que arribin al país, reconeixent les seves necessitats específiques. 

— Continuar avançant en la formació específica del professorat en matèria de diversitat i de la realitat LGBTI+, també en l’àmbit de l’educació física i la pràctica esportiva, per tal d’afavorir la creació d’espais segurs i de confiança per a l’alumnat LGBTI+. 

— Dotar els Serveis d’Atenció Integral LGBTI+ (SAI) de més recursos i dur a terme campanyes per tal de donar a conèixer aquest servei, amb l’objectiu de millorar l’atenció i l’acompanyament que ofereixen, així com les actuacions davant d’una situació d’LGBTI-fòbia. 

— Garantir el dret a la reproducció assistida a les dones lesbianes i els homes trans* i la reducció de les llistes d’espera en aquest camp. Continuar amb la descentralització del Servei Trànsit, amb la creació progressiva d’una xarxa funcional d’unitats de Trànsit de referència territorial en l’àmbit de l’atenció primària i la salut comunitària de Catalunya que atén les persones trans*. 

— Millorar l’accés a la informació de les persones del col·lectiu LGBTI+ amb discapacitat sensorial o física en igualtat de drets. 

— Crear i administrar uns espais inclusius i segurs per a les persones grans LGBTI+, així com fomentar la formació de les persones que treballen amb persones grans i dependents. 

— Tenir molt present el món rural, on el nombre de persones del col·lectiu LGBTI+ es troba més invisibilitzat i dispers, i contribuir a disposar d’espais de trobada, reforçar els serveis de suport als col·lectius i promoure activitats que ajudin a visualitzar-los des de l’Administració més propera. 

— Disposar d’un avantprojecte de llei trans* catalana per tal que pugui ser debatut i aprovat al Parlament de Catalunya.

dissabte, 25 de juny de 2022

Malpàs 113

La revista Malpàs 113, corresponent al primer trimestre de 2022, arriba encapçalada amb una fotografia de Biel Pubill de la torre garita del castell d'Ascó, un espai que ha augmentat les visites arran de l'adequació de la sendera que ens condueix fins al castell.

L'editorial de la revista es fa ressò de l'atac rus a Ucraïna, ja que quan va aparèixer la publicació (març de 2022), feia poques setmanes que havia esclatat el conflicte bèl·lic.

Un dels alicients de la primera revista de l'any és la fotografia de les asconenques i els asconencs nascuts l'any anterior.

Com sempre, el bloc de l'actualitat ocupa bona part del contingut de la revista: des de la nit de Reis fins  la festa de Carnaval, passant per la festa de Sant Antoni. D'aquesta celebració, es recull el pregó de la festa major d'hivern pronunciat per l'artista local M. Teresa Martorell Rull.

En aquesta ocasió el Malpàs ha viatjat a París i ha passejat pel costat del riu Sena. Coneixem les vivències d'estudiant universitària de l'Aina Ribes Montaña i amb Enrique Domènech Pascual ens atansem al nom de la casa de Ca l'Hort.

Al Racó Literari la revista es fa ressò del XXè Premi Artur Bladé i Desumvila que es va lliurar a Ascó i va recaure en Felip Fucho i el seu treball històric "L'Islam a Ascó (S. X-XVII). Aportacions i herència".

Esports, el món del joc, els passatemps i curiositats, les fotografies del record, la premsa històrica o Ascó en xifres són altres continguts que podem trobar en aquest exemplar de Malpàs.

dijous, 23 de juny de 2022

Missatge de la Flama del Canigó 2022

Som llengua i foc. De llengua, en tenim una, nacional i innegociable; la que ens uneix i ens identifica: el català de base que fonamenta la nostra cultura, que vehicula les nostres idees, que dona forma als nostres ideals i que es ramifica en una multitud de fórmules locals que l'endolceixen i el fan ric. 

També som foc, deia. Foc primigeni, purificador i renovador de vida, i ho festegem amb ancestrals rituals pagans arreu dels Països Catalans. Les Falles de València anuncien l'arribada de la primavera. Uns mesos abans s'hauran encès les fogueres de Sant Antoni, de les quals en diem barraques als Ports de Morella i al Maestrat, o foguerons a Mallorca. Els correfocs i els focs d'artifici, d'aparatosa pirotècnia, inunden els carrers de pobles i viles en festa d'una atmosfera ensordidora i amb la dolça olor a pólvora. 

Però sobretot no podem oblidar el foc amb què celebrem el solstici d'estiu. L'esperada vigília de la Nit de Sant Joan s'encendrà, al Canigó, la flama que haurà d'estendre's simbòlicament de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó, i que serà baixada a peu per complicats camins de muntanya, des del cim de la nostra muntanya-emblema, gràcies a l'esforç de la nostra gent. 

I és que, a diferència d'altres cultures, les catalanes i els catalans, del nord i del sud, de ponent i insulars, som un poble que camina. Caminem per conèixer i per estimar el país. El nostre present beu encara d'aquell excursionisme primigeni que, pas a pas, va fondre's amb el territori. Transitar-lo lentament i amb la mirada amatent esdevé un tret de cultura. Ho varen fer Mossèn Cinto Verdaguer, Joan Coromines o Josep Maria Espinàs; i Perejaume amb el seu caminar artístic. 

Caminem, també, com a expressió d'una resistència radicalment pacífica i revolucionària. Som de pas contundent, marcat, inflexible, que ens uneix com a poble en un sol crit, llimant divergències, acostant mirades. Caminar ha esdevingut un signe d'identitat propi, un gest de llibertat en el procés cap a la sobirania nacional. Recordeu les Marxes per la Llibertat, aquelles columnes humanes que entraren a Barcelona l'octubre del 2019. Aquesta imatge ho digué tot de nosaltres. 

Som així: llengua i foc, i al mateix temps i si em permeteu la irònica paradoxa, som un poble incombustible que forja pas a pas, obstinadament, el seu propi futur. 

Eliseu Climent
23 de juny del 2022

dimarts, 21 de juny de 2022

dimecres, 15 de juny de 2022

Cicle Gaudí de juny: 'El ventre del mar'


 SINOPSI

Juny de 1816. Una embarcació francesa s’encalla davant les costes del Senegal.

Sense bots suficients per a tots, es construeix una bassa per remolcar a 147 persones. El pànic i la confusió s’apodera dels tripulants de la nau que acaben tallant la soga de remolc i abandonant la bassa a la seva sort. D’aquests 147 homes només 9 van aconseguir salvar les seves vides.

Entre ells estaven Savigny, un oficial mèdic implacable i Thomas, un rebel mariner ras. Enfrontats, viuen aquests fets mostrant diferents actituds per a sobreviure.

dimecres, 8 de juny de 2022

PER TU inicia la revolució de la política local










El partit polític de caràcter municipalista PER TU, fundat l’any 2019, organitza el I CONGRÉS PER TU amb l’objectiu de donar-se a conèixer i expandir-se pel territori.

PER TU organitza el I CONGRÉS PER TU que tindrà lloc el pròxim dissabte 11 de juny, a les 11.00 h, al Centre Josep Mur d’Ascó. Amb aquest esdeveniment es vol posar en valor la importància de l’administració local com a eina de progrés social i econòmic.

PER TU va néixer l’any 2019 a Ascó. El seu propòsit en aquell moment era donar resposta a les inquietuds de la ciutadania davant els reptes als quals s’encararia el poble en els propers anys. Després de guanyar les eleccions a Ascó, PER TU es veu amb la voluntat de créixer i servir com a eina de progrés per altres pobles del territori. D’aquesta manera es disposa a mostrar-se com a opció més atractiva per les pròximes municipals, allunyant-se dels partits que condicionen la gestió del govern des de les grans ciutats.

PER TU viu la política local del dia a dia i un dels seus valors més destacables és la PROXIMITAT i la capacitat d’escoltar les persones. Però hi ha més valors que defineixen el partit: SENTIT COMÚ, IL·LUSIÓ, ESFORÇ i COMPROMÍS. PER TU vol servir de plataforma per totes aquelles persones amb ganes de treballar pel seu municipi i que se sentin atretes pels valors principals del partit municipalista.

Les inscripcions al I CONGRÉS DE PER TU, en què es desvetllaran les claus de la nova política municipal, es poden fer des de la web www.pertu.org.

divendres, 3 de juny de 2022

dijous, 26 de maig de 2022

Mural de Domingo Margalef en honor a Sant Pere Màrtir

Aquest diumenge, 29 de maig, en què s'escau la Festa de Sant Pere Màrtir Sans i Jordà (Ascó 1680 - Xina 1747), es beneirà un mural que s'ha ubicat davant del carrer de la Mola, i que és una reproducció d'una obra del pintor local Domingo Margalef i Agustí (1920-1989).
En el transcurs de l'acte, l'Orfeó d'Ascó interpretarà els Goigs de Sant Pere Sans d'Ascó.

dimarts, 24 de maig de 2022

Cicle Gaudí de maig: 'Libertad'

 SINOPSI

La Família Vidal passa a la seva casa de la Costa Brava les últimes vacances d’estiu amb l’àvia Ángela, que pateix Alzheimer.

La Nora, de 14 anys, sent que no troba el seu lloc entre els jocs de nens que li semblen infantils i les converses dels adults que encara són massa per a ella. Aquesta situació canviarà per complet amb l’arribada de Llibertat, de 15 anys i filla de Rosana, la cuidadora de l’ Ángela. La Llibertat portarà a la Nora a viure un estiu totalment diferent, Les dues noies ràpidament forgen una amistat d’allò més intensa. Juntes surten de la bombolla de protecció de la casa familiar i descobreixen un món nou en el qual la Nora se sent més lliure que mai.


dilluns, 23 de maig de 2022

Vídeo Ascó Televisió signa un conveni de col·laboració amb l'Associació l'Aube

Vídeo Ascó Televisió col·laborarà amb l’Associació l’Aube per a l’edició del material audiovisual de l’exposició Les Veus del Riu. Una mostra que pretèn impactar el visitant sobre quina ha estat l’evolució de l’Ebre així com sensibilitzar davant els canvis a l’entorn del riu. Tot i que serà itinerant, està prevista la seua inauguració per al 9 de juliol.

divendres, 20 de maig de 2022

Ascó ho té tot preparat per la XIII Mostra d'Arts i Oficis i el VIII Tastavin's


XIII MOSTRA D'ARTS I OFICIS
Els i les millors mestres d'artesania d'especialitats ben diverses s'apleguen pels carrers del nucli antic d'Ascó per apropar als visitants la seva manera de treballar i crear. 
Un esdeveniment que transforma el municipi en l'epicentre de l'artesania de Catalunya durant aquest 21 i 22 de maig, on els i les mestres artesanes ensenyaran el seu art al llarg de l'espai de la Mostra.
Però... què és l'artesania? L'artesania és l'art de produir objectes amb les mans o amb l'ajut d'utillatges o màquines simples, d'una en una, i que cada una d'elles esdevingui una peça artesanal única.
A la Mostra d'Arts i Oficis podràs descobrir moltes coses més sobre aquest món a les dues taules rodones que es faran:  'Quant val l'artesania?' i 'Artesania i sostenibilitat' amb els i les mestres artesans que hi participen.




VIII TASTAVIN'S
El Tastavin's arriba a la seva vuitena edició. Una mostra de degustació i venda de vins on la gastronomia local i comarcal hi tenen una molt bona representació.
Un espai on diversos cellers de quatre DO tarragonines tindran representació: la DOQ Priorat, la DO Montsant, la Denominació d'Origen Tarragona i la Denominació d'Origen Terra Alta.
El Tastavin's és un lloc ideal per degustar els excel·lents vins del territori amb una copa a la mà, acompanyat dels tastos gastronòmics i tot ambientat amb música en directe del so en vinil durant la tarda.
Vine a gaudir del VIII Tastavin's i de la XIII Mostra d'Arts i Oficis d'Ascó durant aquest cap de setmana del 21 i 22 de maig.



dijous, 19 de maig de 2022

Clàudia Pallisé i José Luis García s'emporten els premis literaris Vila d’Ascó (Canal 21 Ebre)

CANAL 21 
El Casal Municipal d’Ascó va ser dissabte l’escenari de la Nit de la Cultura, en la qual va fer-se entrega dels premis Vila d’Ascó 2022. Clàudia Pallisé ha sigut la guanyadora del 34è Premi Literari, amb la novel·la ‘Aquest cos meu i nostre’. L’obra tracta el viatge introspectiu de la Cèlia, una noia que retorna al poble de la seva mare i la seva àvia. 
 Per altra banda, José Luís García ha sigut guardonat amb el 17è Premi de Poesia Joan Perucho. García va aprofundir en la temàtica del seu recull, ‘Hoste de l’oblit’, que serà publicat pròximament amb la resta d’obres literàries guardonades. 
 En el global de les cinc disciplines, el Premi Literari, el premi de Poesia Joan Perucho, el Premi de Narrativa Jove Sant Jordi, el Concurs de Fotografia i el Concurs de Microrelats, hi havia un total de 166 participants provinents d’arreu dels Països Catalans. Josep Maria Raduà, regidor de cultura d’Ascó, va destacar la importància d’impulsar aquest tipus d’iniciatives, perquè pobles com Ascó siguin exponents de cultura. 
 Entre cada bloc d’entrega dels guardons, Cristina Vallribera va fer diverses actuacions musicals, sota el nom ‘Cançons per cantar a ningú’.

 

diumenge, 15 de maig de 2022

Premis Vila d'Ascó 2022

Aquest dissabte, el Casal Municipal d'Ascó ha estat l'escenari que ha acollit la Nit de la Cultura, l'acte que ha acollit el lliurament de la 34a edició dels Premis Vila d'Ascó en les diferents disciplines literàries i de fotografia, un esdeveniment organitzat per la Regidoria de Cultura.

XVII Premi de Poesia Joan Perucho "Vila d'Ascó" 2022
Hoste de l'oblit de José Luis García Herrera (Abrera)

XXXIV Premi Literari “Vila d’Ascó” 2022
Aquest cos meu i nostre de Clàudia Pallisé i Perelló (Tivssa)

També es va lliurar el XXXII Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2022
Categoria de 14 a 17 anys (local): Una nova jo de Nerea Ortiz i Domènech (Ascó, Ribera d'Ebre) 
Categoria de 14 a 17 anys (general): La maternitat de Júlia Lanceta i Gil (l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)
Categoria de 18 a 20 anys (accèssit): Microcosmos de l'artista adolescent d'Ivan Querol i Zamora (la Palma d'Ebre, Ribera d'Ebre) 
Categoria de 18 a 20 anys (general): Assajant a viure d'Aina Ribes i Montaña (Ascó, Ribera d'Ebre) 

Es van presentar 27 originals al Premi Literari, 53 poemaris al Premi Joan Perucho i 6 obres al Certamen de Narrativa Jove.

***

En l'apartat de fotografia, els guardons van quedar repartits de la següent manera:

MODALITAT BLANC I NEGRE
Autor local: Despertar de Tere Martorell Rull (Ascó)
Accèssit general: Branques mortes de Jaume Charles Bernis (Alcarràs)
Premi General: Rodes de ferro, de Josepa Guirado Folch (Ascó)

MODALITAT COLOR
Autora local: Peach triangle d'Enric Mariano Sabé (Ascó)
Accèssit general: Flaires d'hivern de Vicent Pellicer Ollés (Jesús, Tortosa)
Premi General: Vista des del riu, de Julio Charles Godia (Alcarràs)

Es van presentar 52 de fotografies: 23 en blanc i negre, i 29 en color.



dijous, 12 de maig de 2022

Nit de la Cultura - Ascó 2022


Aquest dissabte tindrà lloc a Ascó una nova edició de la Nit de la Cultura en què es donaran a conèixer els guardonats dels diferents premis Vila d'Ascó: 34è Premi Literari, 17è Premi de Poesia Joan Perucho, 32è Premi de Narrativa Jove Sant Jordi i 34è Concurs de Fotografia en les modalitats blanc i negre, i color; i també es lliuraran els premis als guardonats amb el III Concurs de Microrelats que es van donar a conèixer el dia de Sant Jordi.

L'acte comptarà amb un tast d'un espectacle de dansa i l'actuació musical de Cristina Vallribera amb Cançons per cantar a ningú, que s'intercalarà entre els diferents lliuraments dels premis. El fil conductor de la gala dels premis promourà una reflexió a l'entorn de la igualtat de gènere, posant èmfasi en la perspectiva feminista i del moviment LGTBIQ+.

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó,  participarà de l'acte; juntament amb la directora dels serveis territorials de Cultura, Victòria Almuni; la directora dels serveis territorials d'Educació, Montse Perelló, i la directora territorial de Vicepresidència, Lídia Pino; entre d'altres.

La cultura és la memòria del poble, la consciència col·lectiva de la continuïtat històrica, la manera de pensar i de viure. (Milan Kundera)

dimecres, 11 de maig de 2022

divendres, 6 de maig de 2022

dimecres, 4 de maig de 2022

dimarts, 3 de maig de 2022

dissabte, 30 d’abril de 2022

Guardonats del III Concurs de Microrelats Sant Jordi – Ascó 2022

 

Primer Premi:

  • TALONS DE CARTRÓ, de Josep Maria Ribes Serra (Ascó) 

Finalistes:

  • EL MONSTRE I EL LABERINT, d'Alba Amàlia Fondevilla Pla (Ascó) 
  • L'ESCALADA, de M. Isabel Gracia Victorio (Vilanova i la Geltrú) 

El tema d’enguany ha estat l'equitat de gènere, un principi de justícia social i política que té per objectiu eliminar les desigualtats entre homes i dones, i reconèixer les diferències de gènere que ens enriqueixen.

En el marc de la Nit de la Cultura 2022, el proper 14 de maig, es farà el lliurament dels premis als guardonats. Moltes felicitats, Josep Maria, Alba i M. Isabel.  

dimarts, 26 d’abril de 2022

Cicle Gaudí d'abril: 'Mediterráneo'


SINOPSI

Ens remuntem fins a l’any 2015 quan l’Òscar i el Gerard, viatgen fins a l’illa de Lesbos, a Grècia, impactats per la fotografia d’un nen ofegat en les aigües del Mediterrani.

En arribar descobreixen que milers de persones arrisquen les seves vides cada dia creuant la mar fugint de conflictes armats en condicions precàries. No obstant això, ningú fa res per salvar les seves vides. Al costat d’altres membres de l’equip, lluitaran per donar suport a persones que el necessiten. Una història basada en fets reals sobre el naixement de Proactiva Open Arms

diumenge, 24 d’abril de 2022

dimecres, 20 d’abril de 2022

dissabte, 16 d’abril de 2022

La processó de l'Angelet d'Ascó, un record de 1992

Un dels moments àlgids de la Setmana Santa d'Ascó és la processó de l'Angelet el diumenge de Pasqua. És un esdeveniment únic en què en l'encontre entre la Mare de Déu i el Jesús Ressuscitat intervé la figura d'un àngel anunciant-ho. Es tracta d'un auto sacramental antiquíssim, se'n desconeix l'origen però és una processó que es perd en el temps, i que manté un protocol i un simbolisme molt singular.

Des de 1985 Vídeo Ascó TV, la nostra televisió local, ha enregistrat aquest acte de Pasqua any rere any, a excepció dels dos últims, en què malauradament no es va poder portar a terme. I juntament amb l'arxiu fotogràfic de Carmel Biarnés, són testimoni de forma continuada d'aquesta celebració des dels anys seixanta ençà. 

He escollit la Processó de l'Angelet de fa 30 anys, la de l'any olímpic de 1992, que va emetre en directe Vídeo Ascó TV i que ja forma part de la nostra memòria televisiva.

dimarts, 12 d’abril de 2022

Passa a l’acció per l’escola en català!


No podem permetre que el Govern cedeixi a l’activisme judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model d’escola que afavoreix la cohesió social, que està avalat per una immensa majoria de la societat i que és imprescindible per a la normalització de la llengua pròpia del país. L’escola en català necessita reforç, no retallades!

Plataforma per la Llengua proposa:


1) Retirar la proposta de modificació de la LPL
La proposta de modificació de la Llei de política lingüística presentada per ERC, PSC, Junts i En Comú Podem no pot tirar endavant. La incorporació de la vehicularitat del castellà a aquesta llei representaria un pas enrere que el català no es pot permetre en l’actual situació d’emergència lingüística. Aquesta renúncia, a banda de ser perillosa, seria estèril i gratuïta, en tant que no serviria per donar resposta als requeriments judicials de la sentència del TSJC ni per allunyar els tribunals de les escoles, com ja hem vist al País Valencià. A més, la proposta s’ha presentat sense cap mena de consulta prèvia, fiant-ho tot a un suposat consens parlamentari que deixa de banda la comunitat educativa i de manera contradictòria a
un decret presentat just abans pel Govern.

El retrocés del català a l’escola no es deu a la legislació catalana sinó a la inacció dels diferents governs, que fa dècades que no garanteixen l’aplicació d’aquest model. En tot cas, per poder reforçar el català a l’escola, la llei que caldria modificar o reglamentar és la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que hauria d’establir paràmetres normatius perquè el català sigui la llengua de l’escola en tots els àmbits d’ús dels centres educatius.

2) Crear un pla d’acció perquè la immersió s’apliqui
El Govern, a banda de fer propostes normatives, ha de definir un pla pressupostari i polítiques concretes que garanteixin l’aplicació de la immersió lingüística. En aquest sentit, proposem:
  • Destinar el 6% del PIB a polítiques d’educació
  • Incrementar el pressupost del Departament d’Educació per donar resposta a les necessitats d’assessorament i seguiment que el model d’escola catalana requereix.
  • Crear un pla de formació específic adreçat al personal docent per millorar els seus coneixements sociolingüístics i dotar-los d’eines relacionades amb l’aprenentatge de les llengües.
  • Contractar més personal docent perquè els coordinadors lingüístics tinguin més hores per acompanyar el centre en l’aplicació de la immersió.
  • Reduir la ràtio d’alumnes per docent per millorar la seva competència lingüística.
  • Augmentar la dotació de les aules d’acollida per garantir que els alumnes nouvinguts s’adaptin al més aviat possible a l’entorn.
  • Crear i habilitar materials didàctics en català per a totes les matèries, tant escrits com audiovisuals.
3) Crear un front judicial comú
El Govern, les entitats, les famílies i tota la comunitat educativa s’han de coordinar per contestar l’embat judicial contra la immersió lingüística i així aconseguir jurisprudència favorable i arribar amb èxit a les instàncies internacionals. Per exemple, es podria denunciar que la sentència incompleix la CELRoM, un tractat internacional signat per l’Estat espanyol. La fragmentació de l’estratègia judicial, per contra, provocaria que la interpretació de la llei quedés només en mans de la fiscalia i dels tribunals de l’Estat espanyol.

Per tot això, enviem una carta als portaveus dels quatre grups parlamentaris esmentats perquè passin a l’acció i apliquin aquest conjunt de propostes.

Ajuda’ns a fer pressió i signa!

https://canvia.cat/escolacatala/

dissabte, 9 d’abril de 2022

dissabte, 2 d’abril de 2022

Som el crit de les que ja no tenen veu

Som el crit de les que ja no tenen veu. Aquest és el títol de l'exposició que es pot visitar a la Biblioteca Municipal d'Ascó fins al 8 d'abril, en el marc de l'Agenda de Primavera, organitzada per la Regidoria de Cultura.

Aquesta mostra va ser elaborada per Lluïsa Benito, alumna de l'Escola d'Arts i Oficis de Móra la Nova, en col·laboració amb el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre pel Dia Internacional en contra de la Violència envers les Dones de 2021. 

Aquesta exposició és una estructura de cartó amb vuit parells de sabates roges, commemorant les 8 dones assassinades a mans de les seues parelles a Catalunya el 2021. A més, la peça incorpora textos extrets de les enquestes anònimes que es van fer l'any passat en el procés de redacció del Protocol de Violències Sexuals en Espais d'Oci de la Ribera d'Ebre explicant com retornen a casa les dones a la nostra comarca: amb el mòbil a la mà, demanant la família que l'esperin al balcó... 



diumenge, 27 de març de 2022

Presentació dels Premis Vila d'Ascó 2021


Pel dissabte 2 d'abril, la Regidoria de Cultura d'Ascó ha organitzat la presentació dels llibres guardonats amb els Premis Vila d'Ascó de l'edició anterior. Això tindrà lloc al Casal Municipal, a les 18.00h i comptarà amb el següent programa:

Concurs de Microrelats Sant Jordi 2021 
+Vida, recull dels relats particpants
Presentació a càrrec d'Anna Ferrús Serra

Premi de Poesia Joan Perucho 2021
Circumnavegació, de Manuel Rivera Moral
Presentació a càrrec del mateix autor

Premi Literari 2021
Camins de desig, de Carles Castell Puig
Presentació a càrrec de Pere Josep Jiménez Mur

Actuació de la Banda de l'Escola de Música d'Ascó.

divendres, 25 de març de 2022

Es publiquen les bases del III Concurs de Microrelats

L’Ajuntament d’Ascó ha publicat les bases de la tercera edició del concurs de Microrrelats després de l’èxit de les anteriors convocatòries, un guardó que va nèixer en plena pandèmia. La temàtica d’enguany busca també fer una crida a la reflexió, focalitzada en la igualtat de gènere.

dijous, 24 de març de 2022

dilluns, 21 de març de 2022

Dia Mundial de la Poesia

SI PUC
Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et vibra en aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?

Gabriel Ferrater 
Les dones i els dies, 1968 
[Menja’t una cama, 1962]

dimarts, 8 de març de 2022

La transformació feminista la volem ara

Declaració institucional del 8 de març de 2022, 
Dia Internacional de les Dones 


Al llarg de la història, tant a Catalunya com arreu del món, els drets de les dones no han estat atorgats, sinó que han estat guanyats mitjançant l’organització col·lectiva i la mobilització de les dones mateixes. Malgrat els avenços aconseguits en tres segles de corrents de pensament feminista i dos segles de lluita organitzada, els drets de les dones encara no estan plenament garantits, no són una realitat per a moltes dones i estan subjectes a retrocessos. Per això urgeix trencar el miratge de la igualtat que fa que una part de la societat es pregunti “què més volen les dones?” o que s’instal·li en la falsa equidistància del “ni masclisme ni feminisme”.

El patriarcat i la seva ideologia, el masclisme, continuen ben vius a la nostra societat. El gènere, juntament amb altres eixos d’opressió, és encara avui un element central de les estructures i les relacions socials, econòmiques i polítiques. A través de les relacions de poder de gènere, el patriarcat reprodueix quotidianament estereotips, rols socials i jerarquies d’estatus que coarten la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones.

D’una banda, persisteixen greus desigualtats materials, com la feminització de la pobresa, l’assignació a les dones del treball de cures no remunerat i de menystingut valor social, la segregació vertical i horitzontal del mercat laboral, sous més baixos ―fins i tot salaris inferiors per la mateixa feina― i condicions laborals més precàries per a les dones. D’altra banda, el patriarcat ho impregna tot de jerarquies, desigualtats i discriminacions que són alhora la base de les violències masclistes que es produeixen en cadascun dels àmbits de la vida, de la devaluació de tot allò relacionat amb la feminitat i amb les dones, del sexisme i la misogínia disfressats de tradicions o d’humor, d’una pressió estètica asfixiant que cosifica les dones i hipersexualitza les nenes i les adolescents, i de la sobrerepresentació dels homes en els llocs de lideratge, de presa de decisions i de més visibilitat, incloent-hi els mitjans de comunicació.

També es manifesta en la ceguesa de gènere, que no té en compte les experiències, les realitats, les necessitats i les expectatives de la meitat de la població, ja sigui en nombroses lleis i polítiques públiques, en els currículums educatius, en el disseny dels productes tecnològics, i en les normes i pràctiques ―formals i informals― de funcionament de les institucions, de les organitzacions polítiques, econòmiques i socials o de les entitats. 

Totes aquestes injustícies de gènere interaccionen amb el classisme, el racisme, la cisheteronormativitat, el capacitisme, l’edatisme o la situació administrativa, i produeixen formes específiques i agreujades de subordinació de les dones. Per aquest motiu, les vindicacions feministes són molt clares: acabar d’una vegada per totes amb les injustícies distributives i de reconeixement i assegurar la paritat i l’igual valor de la veu de les dones en la participació en totes les esferes. 

Davant les desigualtats, discriminacions i violències estructurals que pateixen les dones pel sol fet de ser dones, hi ha dos canvis imprescindibles i inajornables. En primer lloc, el paper actiu dels homes per identificar i rebutjar els estereotips, les actituds i els comportaments masclistes propis i dels seus entorns laborals, familiars o d’amistats que normalitzen i perpetuen la discriminació, el menysteniment, la cosificació o les violències envers les dones i que, al mateix temps, els imposen a ells mateixos una determinada manera de ser i de fer com a homes. Així mateix, els homes han d’assumir la responsabilitat que els pertoca en la sostenibilitat de la vida, i en el treball domèstic i de cures. El feminisme és per a tothom.

En segon lloc, la resposta institucional ha d’estar a l’altura. La vitalitat del moviment feminista al carrer ha fet possible en les darreres dècades que els feminismes i la seva agenda política transformadora hagin irromput amb força a les institucions. De les vocalies de dones en el moviment veïnal a les regidories de polítiques de dones, d’igualtat i, més recentment, de feminismes, i a les àrees i programes d’igualtat de les diputacions i els consells comarcals; de l’Institut Català de les Dones a una conselleria pròpia del Govern de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Igualtat i Feminismes. 

Estructures totes elles per deixar enrere la lògica sectorial amb què s’han identificat les polítiques d’igualtat i que requereixen el reconeixement i els recursos humans i materials necessaris per dur-les a terme. Estructures per elaborar polítiques feministes transversals, interseccionals i globals que impliquin tots els nivells i àmbits d’actuació dels poders públics, incloent-hi els pressupostos públics. 

Polítiques públiques per impulsar una veritable transformació feminista que, posant la vida al centre, s’adreci a les necessitats pràctiques més immediates (de cures o d’usos del temps, entre d’altres) i que, simultàniament, impulsi canvis estructurals per enderrocar el patriarcat (com, per exemple, la redistribució del treball remunerat i no remunerat o la plena garantia del dret al propi cos). Polítiques públiques que siguin un dic de contenció davant la presència creixent del feixisme i d’altres moviments antidrets i antigènere, tant a Catalunya com a escala global. El feminisme és llibertat.

La transformació feminista ha de suposar també una nova forma de fer política, més democràtica i participativa, en què les polítiques públiques siguin el resultat d’una interlocució real amb entitats i col·lectius, especialment d’aquells que defensen la justícia social en totes les seves expressions, amb l’objectiu de dissenyar conjuntament un nou contracte social que permeti viure vides lliures i dignes a tothom. Una forma de fer política també en què les institucions dels diferents àmbits territorials col·laborin i cooperin per fer efectius els drets ja assolits i per impulsar nous drets feministes. 

La transformació feminista ja ha començat i és imparable, perquè els feminismes són el moviment sociopolític més potent i transversal que hi ha actualment a escala global. La plena garantia dels drets humans de les dones no pot esperar més. No és just demanar a les dones que esperin més temps. No és una utopia ni pot ser tampoc una promesa per a les generacions futures. El reclam històric de justícia, equitat i llibertat ha de fer-se realitat avui. Ho volem ara.

Generalitat de Catalunya

dilluns, 7 de març de 2022

diumenge, 6 de març de 2022

Premi d'Honor 2022

Antònia Vicens obté el 54è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural des de 1969.


ANTÒNIA VICENS (Santanyí, Mallorca, 1941), escriptora catalana de més ferma i interessant trajectòria.

De ben petita li agrada sentir la llengua que parlen al seu poble i escoltar la gent gran, i és a partir d'aquestes experiències que neixen els primers relats. El 1965 rep el primer reconeixement per la seva obra, en guanyar el concurs literari de Cantonigrós amb un recull de tres contes. Però l'autèntica prova de foc de la seva literatura és el premi Sant Jordi 1967 que obté amb la novel·la 39º a l'ombra, reeditada per Edicions 62 el 2002, una obra que rep comentaris ben entusiastes dels crítics de l'època. Aquest premi impulsa la seva literatura i, des d'aleshores, ha publicat nombroses novel·les, mentre la crítica i el lector hi continuen veient una escriptora tenaç i intel·ligent, preocupada per temes com la condició de la dona, la soledat i la terra pròpia, és a dir, els canvis que ha patit l'illa de Mallorca durant els últims 30 anys i com ha influït aquest fet en les últimes generacions.

A més d'altres novel·les, com La Santa (1980), Terra seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007) o Ànima de gos (2011); ha publicat llibres de contes recollits en el volum Tots els contes (2005), narrativa juvenil, els reculls de poesia Lovely (2009), Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015) i Tots els cavalls (2017), Premi Cavall Verd de poesia, i un llibre de memòries en col·laboració amb Josep Maria Llompart: Vocabulari privat (1993). Té obra traduïda a l'alemany i el castellà.

El 1998 és presidenta en funcions de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual també és vicepresidenta a les Illes de 1997 a 2004. El 2016 n'és nomenada sòcia d'honor. Aquest mateix any rep el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Santanyí i el Premi Josep M. Llompart de l'Obra Cultural Balear. L'any 2022 rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

https://www.escriptors.cat/autors/vicensa/portic-antonia-vicens

***

Òmnium Cultural li atorga el premi "per la solidesa de la seva obra literària i la innovació en la recerca d'una veu narrativa. Pel seu compromís amb la llengua i el seu activisme, que es veu en l’inconformisme que passa per treballar la veu literària al llarg de la vida i també per la creació d’una veu en constant experimentació, en la qual es reconeixen les generacions més joves de poetes".