ARA QUE L’ANY S’ACABA
Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.
Tot se’m revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?Miquel Martí i Pol, Obra poètica/1 (1948-1971). Barcelona, Edicions 62, 1989.
Era el primer cop que es representava a Ascó i ha estat una sorpresa grata
de la forma com ha arribat al públic assistent. Com ha emocionat la veu de la
Sibil·la, la soprano Laia Nomen, acompanyada per Miguel Vallés (trompeta), Marc
Solanas (percussió), Jesús Moreno (orgue) i Sergi Planas (violí). Aquests
intèrprets van representar-ho per primera vegada a la cripta de la Sagrada
Família la vigília de Nadal.
El Cant és l’anunci de la fi del món a través de la Sibil·la, figura pròpia
de la mitologia clàssica, però adoptada pel cristianisme, en el marc de la incertesa
que produïa a la societat l’arribada de l’any 1000.
Sergi Planas, compositor i director, ha afirmat que “vaig composar aquest Cant de la Sibil·la partint d’una melodia medieval,
perquè no volia perdre l’essència original, allò que, inexplicablement, fa que una
música ens transporti mil anys enrere en entrar per la nostra oïda. El text també
és de l’època. Nosaltres també hem volgut acostar aquest Cant arreu, i ens fa especial
goig dur-lo a les Terres de l’Ebre. És una zona on hi ha molt poques representacions
de la Sibil·la, i us agraïm molt que ens hagueu encarregat que ens ocupem de representar-lo
aquí”.
Des d’avui, la Sibil·la també canta a Ascó.
Arriba el desembre, les emocions ens retornen amb nostàlgia al paradís de la infància. Però també és un moment d'esperança per un Nadal fratern i un any 2023 on, com diu el poeta, tot sigui possible. Salut i felicitat
BON NADAL!
La Marisa, una doctora recentment jubilada cansada de comparar-se amb les seves amigues, decideix viatjar a un camp de refugiats a Grècia on, aparentment, busquen gent com ella. Un cop allà es troba una realitat totalment diferent de la que esperava i comença a entendre que existeixen uns límits entre estimar i sentir-se útil.
XIII Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: Jornada commemorativa del 30è aniversari del seu traspàs
16.30 Inauguració de la jornada a càrrec del Sr. Josep Maria Raduà, regidor de cultura de l’ajuntament d’Ascó, el Sr. Josep Sebastià Cid, president del Centre d’Estudis de
17.15 “Carmel Biarnés, cronista a Ràdio Móra d'Ebre” a càrrec de Joan Launes, periodista de llarga trajectòria vinculat des dels anys 70 a Ràdio Móra d’Ebre com a locutor i redactor i més endavant a la Cadena SER. Actualment és president de l’Associació Cultural La Riuada de Móra d’Ebre.
A mitjans del mes de novembre va tenir lloc a Peralada (Alt Empordà) l'elecció del Pubillatge Nacional 2022, i la Pubilla i l'Hereu d'Ascó 2021, Sinead i Miquel, van ser proclamats màxims representants del pubillatge a les comarques tarragonines. Enhorabona a tots dos!
Van assolir el títol nacional després d’haver realitzat una doble prova, escrita i oral. En aquest certamen hi van prendre part una cinquantena de candidats i candidates (21 nois i 28 noies).
Des de l'elecció de Magda Biarnés com a Pubilla Distingida de Catalunya (1969), han estat onze joves més que han representat les comarques de Tarragona, però encara no s'havia donat el cas de la coincidència el mateix any que tant la Pubilla com l'Hereu d'Ascó fossin proclamats amb un títol nacional.
En el cap de setmana a Peralada es va posar fi al pubillatge de la Blanca Morales, Pubilla d'Ascó 2020 i Pubilla de les comarques tarragonines 2021. Durant el seu any ha viatjat per tot arreu i ha portat amb orgull el nom del seu poble. Gràcies, Blanca!
PUBILLATGE D'ASCÓ DE TÍTOL NACIONAL
1969 Magda Biarnés Ribes
https://drive.google.com/file/d/1zE3xr_pDpT-Msqga_6LFM3aJXIwfhokM/view
Fa pocs dies donava el tret de sortida a les celebracions nadalenques una
ja consolidada Mostra del Cava i Fira de Nadal. Les diferents entitats,
juntament amb les nostres regidories, impulsen un corpus festiu ben divers.
Tothom pot trobar alguna activitat adient, n’hi ha moltes i variades. N’hi ha
de ben clàssiques com la Missa del Gall o la Cavalcada de Reis; així com
tradicions que es consoliden com el diorama d’Ignasi Biarnés a l’Ajuntament. La
Marató convida a conscienciar-nos davant la malaltia i ens fa treure el millor
de nosaltres. El Parc de Nadal porta més de dues dècades promovent una oferta
familiar, enguany de la mà dels joves del Rebelluga’t. La cultura ens convida a
llegir i a veure cinema. I una de les novetats és el Cant de la Sibil·la, una
tradició medieval dels Països Catalans, que per primer cop es podrà gaudir a
l’església d’Ascó.
Són dates de recolliment familiar però segur que sabrem compartir moments
tan especials com la Nit de Nadal, el Ball de Sant Esteve o el Sopar i la
Revetlla de Cap d’Any.
Volem agrair a tothom qui fa possible confegir aquest programa. Trieu i
remeneu entre les moltes activitats proposades, i us convidem a participar-hi,
que no us faci mandra el fred i conqueriu els carrers amb aquell aire especial
que hi ha rere el Nadal.
Per Nadal tot sembla possible. Deixem-nos endur per la màgia dels infants i que no s’apagui la il·lusió d’aquestes dates. Bon Nadal i venturós 2023!
Els dies 26 i 27 de Novembre de 2022, l’Ajuntament d’Ascó a través de la Regidoria de Turisme i Promoció Econòmica organitza la XIII Fira de Nadal, per tal de promocionar el comerç, els productors i l’activitat comercial, amb la voluntat de promoure el creixement econòmic i contribuir a la difusió del patrimoni cultural, les tradicions locals i fomentar la cohesió social. Els diferents comerços que participin podran gaudir d’una plataforma de llançament i promoció per als diversos productes que es presentin d’una manera directa al consumidor.
_page-0001.jpg)
Durant més de vuitanta anys, la família Solè ha cultivat una gran extensió de camps de presseguers a Alcarràs, una petita localitat rural de Lleida. Amb la mort del propietari de les terres, el seu hereu les vol vendre i tota la família es reuneix per fer junts la que potser serà la darrera collita. Guanyadora de l’Ós d’Or a la 72ª edició de la Berlinale.
L
Amb un pot ple d’esperma a la butxaca camí a la clínica on l’espera la seva dona per a fer una fecundació in-vitro, en Santi, un crític culinari d’uns quaranta anys, xoca amb un cotxe que es dona a la fugida. Buscant ajuda, queda atrapat al restaurant Toscana, un local amb evidents problemes econòmics on, a punta d’escopeta, un antic cuiner reclama la seva quitança a l’amo d’aquest.
Quin cúmul de sensacions se'ns barregen en el moment de recordar el cinquè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Un dia que ha quedat gravat en la memòria de Catalunya, que forma part de la història del nostre país. Un dia gris que vam pintar amb el color de l'anhel de llibertat. Vam veure com les forces policials pegaven a ciutadans que únicament volien votar, exercir aquest dret tan elemental com la llibertat d'expressió. Sabíem que no seria un camí fàcil però poc ens podíem imaginar que les càrregues policials i la violència exercida pels piolins només seria el preludi d'una repressió que encara dura amb presó, exili i persecució judicial.
Malauradament, cinc anys després, s'ha fet la pitjor gestió possible d'aquella força cívica que vam mostrar milions de catalans. La repressió ha estat i continua sent un element que condiciona l'acció política a Catalunya. Però al mateix temps, la ciutadania no entén com els nostres representants són incapaços de seguir el camí marcat aquell 2017. Incapaços d'arribar a acords el 52% del Parlament -incomprensible pels que no tenen carnet de partit-, i en canvi, amb la facilitat amb què es manté un govern espanyol que deixa en evidència els pactes que s'assoleixen.
Al cap de cinc anys, ens sentim orfes i desorientats. L'esforç d'aquell període sembla que hagi estat debades. La classe política ha tallat les ales d'un projecte il·lusionant que havia de servir per fer avançar el país, sobretot, amb dignitat, amb democràcia, amb llibertat.
Tant de bo hi hagi nous lideratges capaços de prendre el relleu a l'actual classe política, i que des de les entitats cíviques s'impulsin nous acords per avançar cap a la plena sobirania. La gent va estar a l'alçada de les circumstàncies el 2017. En aquell moment no va fallar. Malgrat la frustració viscuda, segur que en un nou embat democràtic tampoc fallaria.
En aquesta campanya de 2022 s’intervé a la zona que correspon a l’antiga capella del castell dedicada a Sant Pere - queda dempeus l’absis de la mateixa-, a la zona d’estances residencials per la Comanda, i a una zona de espais destinats a la defensa del castell. De moment han aparegut grans sitges per a cereals, restes d’un forn i el paviment i la porta d’accés al priorat de Sant Pere. A més, a la plana que es troba als peus dels edificis anteriors han aparegut la base dels murs, molt derruïts, però que permeten deduir l’organització interna d’aquest espai.
L’excavació estratigràfica combina mitjans manuals i mecànics, de la totalitat dels enderrocs fins la localització dels nivells de circulació de les diferents estances: capella i sales annexes. A més, s’està recuperant, classificant i replegant de manera diferenciada els materials constructius procedents de la destrucció de les dependències, i es valorarà si és possible recuperar-los en una propera actuació de consolidació del conjunt.
Des de 2014 s’han realitzat diverses intervencions arqueològiques que, a dia d’avui, han permès recuperar la torre-garita, les sales més pròximes a aquesta, panys de muralla i una sèrie de sitges i cisternes.
Per Josep Maria Raduà, regidor de Cultura i Patrimoni, de cara a futures fases “es preveu una consolidació del conjunt d’espais recuperats del castell utilitzant un criteri d’intervenció unitari, amb un doble objectiu: preservar les restes i ajudar a comprendre de forma completa el complex defensiu”.
L’obra, que va a càrrec de l’empresa Recop, es va adjudicar per uns 250.000 € amb un termini d’execució de cinc mesos.
.jpg)
Escape Room és l’adaptació cinematogràfica de l’obra de teatre dirigida per Hèctor Claramunt i protagonitzada per Joel Joan. Dues parelles, una nit en un “escape room” i 90 min. L’única manera d’escapar serà posant a prova la seva amistat, enfrontant-se a la veritat i superant un seguit d’enigmes perfectes per a l’ocasió. Ho aconseguiran? Definida com “l’única comèdia catalana de l’any”, Escape Room combina l’humor i la intriga per fer-nos passar una molt bona estona.
