.jpg)
 |
| Imatge generada amb IA - Microsoft Bing |
Després de mudar-se amb la seva parella a la seva nova llar, la Mila s’adona que la seva pèrdua de desig es troba en si mateixa. Comença un viatge entorn la seva educació sexual en el qual revisita experiències de la seva infància i adolescència amb l’esperança de reconciliar-se amb el seu propi cos.
Una de les novetats d’aquesta festa de Sant Antoni i de la mà de l’Associació Cultural Lo Llaüt ha estat uns àlbums per acolorir, “Posa color... a la festa de Sant Antoni”. Una altra eina per donar a conèixer la festa major d’hivern d’Ascó amb tot d’elements que l’han convertit en festa patrimonial d’interès nacional des de 2010: les figures dels Majorals, la plega de la llenya, els Tres Tombs, la custòdia de la imatge del Sant a la casa d’una família del poble durant tot un any, les corrides, la foguera, el ball de la jota, els jocs tradicionals...
S’han publicat
dos quaderns, un pensat per a nens i nenes fins a 5 o 6 anys, i la resta per
més grans. L’artista que ha fet els dibuixos és Jaume Ferrús Serra; mentre que
dels textos que acompanyen els dibuixos en són autors Biel Pubill Soler i Josep
Maria Raduà Serra.
Tot l’alumnat de
l’Escola Sant Miquel ha rebut un exemplar de l’àlbum i l’han començat a
treballar a classe. La publicació ha comptat amb la col·laboració dels Majorals
del trienni 2024-2026, i tenen un preu de venda de 4 euros.
La voluntat és
ampliar la col·lecció “Posa color a...” amb d’altres elements patrimonials i
tradicionals d’Ascó com pot ser la Processó de l’Angelet del Diumenge de
Pasqua, un altre element únic del patrimoni local.
El 120 és l'últim número de la revista Malpàs de 2023 que ve acompanyada amb un magnífic calendari dissenyat i il·lustrat per Jaume Ferrús Serra.
El bloc informatiu esdevé l'apartat més ampli amb notícies: notícies breus, de l'Ajuntament, del Consell Comarcal, i d'ANAV. Així com el recull de notícies que sobre Ascó han aparegut als mitjans de comunicació en el darrer trimestre. També l'Associació Cultural Lo Llaüt, l'Escola Sant Miquel, l'Institut de Flix i el Club d'Atletisme ofereixen les seves respectives notícies.
Aquest cop la revista ha viatjat fins a Sicília, en una secció que ja és tot un clàssic de la publicació. A més coneixem els estudis de la Carla Batiste López, que acaba d'iniciar-se a la universitat, així com l'opinió dels estudiants que han començat el seu pas per l'Institut de Flix.
La secció "Arrels" ens recorda un bateig tradicional o l'exposició que s'ha muntat sobre els comerços d'ahir. També ens fa memòria d'una Nit de Reis dels anys setanta o com la premsa de l'època es feia ressò de la tercera guerra carlina ara fa 150 anys.
El "Racó literari" o "Noves tecnologies" són algunes de les seccions que completen el Malpàs 120.
Ara que fa pocs dies que hem
estrenat l’any 2024 i encara ens trobem en aquell període de temps dels bons
desitjos, en posaré un altre damunt de la taula. Necessitem bones notícies. És molt probable que en el nostre dia a
dia rebem inputs positius, que les persones que estimem ens donin alguna bona
nova de projectes que il·lusionen, de millores laborals, de viatges per a
fer... Però, en canvi, sí únicament prenguéssim de referència la informació
pura i dura que rebem dels mitjans de comunicació, veuríem com el món està
necessitat de bones notícies. I no és que el món periodístic se les hagi
empescat per amagar-les, sinó és que costen de trobar, o almenys de trobar-ne
tantes com desitjaríem.
Necessitem que plogui. Així de simple. Ja ho cantava Raimon
que en “aquest país la pluja no sap ploure”, però ara no és que no en sàpiga,
és que no ho fa (Riba-roja d’Ebre i Ascó són dos de les tres estacions
meteorològiques de Catalunya on menys ha plogut els darrers dos anys). Tot i
les cavalcades de Reis passades per aigua, cal que plogui i que plogui bé.
Necessitem que deixin de buidar-se els pobles. Catalunya ha
assolit la xifra de vuit milions d’habitants, un màxim històric sostingut els
darrers trenta i escaig anys, passant dels 6 als 8 milions. El país ha crescut
un 25%, de ben segur que trobaríem desenes de pobles que aquest temps han
perdut un percentatge similar d’habitants. El món funcionaria millor amb el
famós reequilibri territorial. A les ciutats hi ha massa cases cares i als
pobles hi ha massa cases buides...
Necessitem que l’ús social del català no minvi. Les últimes
dades fan esfereir, i entre els joves l’ús cau de forma accelerada. És un
problema al Principat, però que al País Valencià fa anys que va iniciar-se i
les Illes Balears també van pel pedregar. No pot ser que les Terres de l’Ebre
esdevingui una espècie de reserva de la llengua enfront de les àrees urbanes
del país. La llengua perviu quan s’utilitza i quan la gent la veu útil i
necessària.
Necessitem que les dades macroeconòmiques es notin a la butxaca de la
ciutadania. És veritat que llegim notícies de creixement del PIB o
de disminució de l’atur, encara que els darrers mesos atenuat. Però per un
altre costat, hi ha estudis que indiquen que cada cop es pot estalviar menys
–l’Estat espanyol és l’estat de la UE on menys s’estalvia. La inflació dels
darrers anys –pandèmia i guerres, diuen- ha anat enfilant-se amb força mentre
que els salaris no ho han fet al mateix ritme.
Necessitem que l’impuls que es dona a l’educació sigui compartit per la
comunitat educativa. L’informe PISA ha estat el detonant, però ja fa
massa anys que dura un cert malestar en el sector educatiu. Cal teixir les
confiances entre el professorat i l’administració per tal de generar confiança
amb la resta de la comunitat educativa. De vegades amb la sensació de fer-ho
desembocar tot a l’escola
Necessitem que la cultura ocupi més espai a les nostres vides. Aquí
escombro cap a casa, però ho escric així perquè ho crec. La cultura ens ofereix
receptes per combatre el dia a dia obrint-nos un camp per córrer de llibertat.
Necessitem bones notícies. Només és un desig.
Josep Maria Raduà Serra
Gener 2024
El llibre es presenta en tres volums i va una aproximació acurada a la biografia del bisbe dominic Sant Pere Màrtir (Ascó 1680 – Fuzhou 1747), el qual va dedicar la seva vida i la seva activitat evangèlica a les missions catòliques a la Xina. El llibre es troba estructurat en 9 capítols que s’estenen des del seu naixement a Ascó passant per les diferents vicissituds vitals que el van acabar conduint a les missions de Xina on va ser bisbe i va morir màrtir, així com els processos de beatificació (1893) i de canonització (2000).
Aquesta obra neix d’una proposta que el religiós asconenc Tomàs Biarnés Biarnés li va fer a Serrano Daura el 2004, i que ha servit per plasmar la vida d’aquest sant no només des d’una perspectiva merament biogràfica, sinó que a partir de la seva transcendència a la història de l’Església a la Xina, també ha permès conèixer l’evolució de la missió dels dominics fins a dia d’avui i sobretot, el protagonisme i la presència de Fra Sans en la memòria.
L’Ajuntament d’Ascó s’ha encarregat de l’edició del treball ja que segons Josep Maria Raduà, regidor de Cultura, “ha estat una oportunitat per confegir un estudi extens i ben treballat, amb molta documentació i nova informació, sobre la figura d’un d’aquells asconencs universals per la seva trajectòria, en aquest cas, en el món de la religió i de les missions”.
La presentació tindrà lloc aquest dissabte, 13 de gener, a les 17.30 hores, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Ascó, i a més, de la intervenció de l’autor, es comptarà amb una taula rodona per aprofundir en la figura del Sant i de l’orde dels dominics a la qual pertanyia. Per això hi ha previst que hi prenguin part el doctor Marc Escolà, protonotari de la Universitat Europea, d'Andorra; el doctor Josep Maria Sans Travé, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; del frare Alejandro López, provincial dels Dominics a Espanya; i del doctor Xavier Baró, de la Universitat Internacional de Catalunya.
L'estadística indica que durant l'any 2023 Lo Rogle ha sumat un total de 6.699 internautes únics (usuaris diferents que l’han consultat). A més, s’han registrat 9.854 visites i un total de 10.217 pàgines vistes.
Els mesos amb major nombre de visites han estat juny i octubre.
