dilluns, 30 de novembre del 2020

Campanya nadalenca #tuetselregal #Ascó

L’Ajuntament d’Ascó posa en marxa 

la campanya nadalenca #tuetselregal


Amb l’objectiu de dinamitzar el comerç local i mostrar el valor de la proximitat, l’Ajuntament d’Ascó engega la campanya #tuetselregal aquest cap de setmana, 5 i 6 de desembre. 

La vila d’Ascó enguany prepara un Nadal diferent, un Nadal on més que mai els comerciants volen premiar la fidelitat dels clients i fer una crida a mantenir en vida el comerç local. D’aquesta voluntat de l’Ajuntament d’Ascó i del comerç del municipi neix la campanya #tuetselregal. Així una quarantena de comerços repartiran més de 15.000 rasques de Nadal entre els seus clients, des d’aquest cap de setmana fins al 6 de gener. Els rasques premiats comptaran amb 5 euros a bescanviar al comerç local del 7 de gener al 27 de febrer. 

Vivim una situació de pandèmia que ha estat un cop molt fort pel comerç local, però també ens ha fet donar compte de la importància de les relacions humanes i d’estar connectats amb el nostre entorn. Ara més que mai, el nostre comerç necessita dels veïns i veïnes per tirar endavant i des de l’Ajuntament també volem estar al seu costat, al costat del teixit empresarial d’Ascó”, subratlla Miquel Àngel Ribes, alcalde d’Ascó. La campanya, pretèn sensibilitzar i dinamitzar el comerç local. “Els nostres comerços han estat al peu del canó quan la pandèmia els ho ha permès, sempre al costat de la clientela; per tant, han estat el nostre regal durant la pandèmia. Nosaltres (les clientes i clients), per altra banda, també som el seu regal i per això aquest lema que serveix per tots dos col·lectius. Volem crear consciència de la importància de comprar a casa: genera economia i ocupació local, redueix la petjada en el medi ambient, crea vincles socials i manté viu el poble”, afegeix Carolina Baiges, regidora de Promoció Econòmica. 

La força de les xarxes socials 
La campanya #tuetselregal també compta amb un fort element digital. De fet, es realitzaran diverses accions a les xarxes socials al llarg de totes les festes nadalenques. Entre elles destaquen un vídeo promocional i un concurs a Instagram i Facebook amb el #tueteselregal on els clients es podran fer fotografies als diferents photocalls que muntaran les empreses adherides a la campanya. Entre els participants es farà un sorteig de premis.

diumenge, 29 de novembre del 2020

Malpàs 107

La revista Malpàs corresponent al tercer trimestre de 2020 (núm. 107, setembre de 2020) es presenta amb una portada de la torre restaurada de l'antic castell d'Ascó i de les restes que han aparegut de les estances al voltant de la torre. Un element arquitectònic al qual recentment s'ha inaugurat una escala de caragol per tal de poder accedir a la terrassa de la torre i gaudir de les espectaculars vistes de l'Ebre fins al Montsant.
La secció Arrels ens convida a rememorar pandèmies viscudes com l'epidèmia del còlera de 1885 a la Ribera d'Ebre i la grip de 1918 (tots dos articles de Pere Muñoz). A més, es fa ressò dels 25 anys dels Gegants d'Ascó, Falcó i Sança.
En l'apartat del record fotogràfic hi ha una imatge de la barca en els darrers anys de servei, i de les pubilles defa gairebé cinquanta anys (1971-1972).
El bloc informatiu té un pes important en la revista: l'apartat de notícies breus, l'actualitat de l'Ajuntament d'Ascó, del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i d'ANAV. A més també des dels centres educatius es fa ressò de l'inici d'un curs excepcional motivat per la Covid-19.
Quant a la Covid, en la secció estadística es presenten les dades de la incidència del coronavirus a la Ribera d'Ebre fins a la data de la publicació.
El racó literari ens apropa a dues lectures ressenyades per la llibreria Can Solfa: El desordre dels cossos de Núria Morera, i El misteri d'Arthur Rimbaud, de Miquel Esteve, tots dos autors de la comarca.

dimecres, 25 de novembre del 2020

Manifest 25N

Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones 2020


Enguany, fa 60 anys que varen ser assassinades les germanes Mirabal, tres activistes polítiques i membres actives de la resistència. En honor a elles es va establir aquesta data com a Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els àmbits per a eradicar les violències masclistes. També és cert que ja fa uns anys que diverses iniciatives populars anuncien que el temps s’ha esgotat per als agressors masclistes, el #NoEstàsSola, el #Metoo i el #YoSiTeCreo. El repte és enorme: es tracta de canviar la societat i destruir el poder patriarcal.

És evident que, encara ara, els temps segueixen canviant i que el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. No hi ha dubte que la defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida. Per això, ens cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja hem caminat. Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per erradicar totes les formes de violència masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys visibilitzades, com ara l’assetjament sexual o per raó de sexe, els matrimonis forçats o el tràfic de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual o altres. 

Sovint, se’ns pregunta “què puc fer jo per a canviar tot allò que no m’agrada?” i, afortunadament, les persones que s’ho pregunten han pres partit per a erradicar les violències masclistes. Segurament, mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa i conscient respecte la violència masclista. I és que, els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre duri la pandèmia.

Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per a seguir avançant, adaptantse a les circumstàncies. El confinament ens ha demostrat que, qui volia exercir el control sobre dones i nenes ho ha tingut més fàcil que mai. De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis. L’aïllament i l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en que s’ha reduït la xarxa social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de moviments, la reducció de la interacció social o l’augment del teletreball. S’han produït situacions d’assetjament sexual a canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d’ingressos i per tant dificultats econòmiques per a seguir endavant. S’han produït agressions sexuals en entorns d’oci informals en els que no hi ha persones professionals formades en matèria de violències sexuals. També en el món virtual, l’increment de les violències en línia està afectant a moltes dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres rellevància en la situació de confinament i han permès als agressors controlar i assetjar les seves víctimes, dones, joves i nenes, sense necessitat de conviure amb elles

Però, quan la violència s’adapta a les noves situacions, també ho fan les formes de resistir de les seves víctimes. Molts cops tendim a pensar, equivocadament, que les víctimes són éssers passius i resignats en la seva situació i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en les quals es mantenen en vida. La pandèmia ens ha canviat la vida i, durant un temps, també ens ha tret la vida pública i moltes d’aquelles coses que ens mantenien a les persones felices i segures. Hem comprovat que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència.

Potser, aquest és l’any en el qual hem après més que mai que allò que ens havien ensenyat no era cert i, contràriament al que crèiem, el lloc més segur per a les dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que la llar, la proximitat, allò que ens havien ensenyat com a refugi, pot ser l’espai més perillós per a nosaltres.

Les cases podrien haver actuat com a búnquer on l’objectiu dels agressors era tenir el control sobre la víctima, tenir poder sobre ella, si no hagués estat per les múltiples campanyes socials i institucionals que s’han posat en marxa per posar fre a les violències. 

Quan hem tornat a ocupar els carrers i els nostres llocs, els masclistes han vist que perdien aquest poder. És per això, que els majors episodis de violències han estat, precisament, quan s’ha produït el desconfinament. 

El nombre de trucades i atencions s’han vist incrementats en xifres tristament històriques. Des del conjunt d’administracions manifestem el nostre ferm compromís en seguir treballant per desplegar polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. 

Per això no ens sabem estar de fer un reconeixement a totes aquelles persones que han superat allò de: “són coses de parella” i han despenjat el telèfon, i a totes les associacions, entitats i grups feministes del país que han posat sobre la taula l’emergència de trobar solucions en aquests moments tan difícils. Necessitem, més que mai, un compromís unitari de la societat i les administracions per a garantir la vida digna de les dones i les nenes. 

Vivint amb normalitat, els companys i companyes de feina, les amistats, les persones amb qui compartim activitats diverses… esdevenen vigilants informals del benestar. Compartim preocupacions, sensacions, observem els canvis i, per això, cuidem. Quan tot això s’ha vist impedit, ha estat més important que mai que tothom fes un pas endavant per a denunciar les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes. 

Ens dirigim a totes aquelles dones que han resistit a la violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, a les que han pogut escapar. Ens dirigim, sobretot, a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen a les cases on hi ha el seu victimari 

Finalment, ens dirigim als homes que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi intervingueu. Per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat. 

Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel, sigues tu també còmplice en la construcció d’aquest món millor.


A càrrec de Carla Vall, advocada penalista, criminòloga i formadora.

dilluns, 23 de novembre del 2020

Domingo Margalef i Agustí (1920-1989)

Santa Paulina
Avui fa 100 anys que naixia el pintor Domingo Margalef i Agustí (Ascó 1920 - Ascó 1989). En condicions normals, des de la regidoria de Cultura s'hauria preparat uns actes per commemorar l'efemèride, però que de moment haurà d'esperar temps millors.

A través de Carmel Biarnés, podem recollir alguns trets biogràfics. Ja als 8 anys la revista L'Aixerit li va publicar dibuixos, cosa que demostra com de ben aviat va destacar per les seves dots pictòriques. Va estudiar la primera i la segona ensenyança a Reus, assolint notes excel·lents en dibuix.

De 1936 a 1939 va rebre formació de l'aquarel·lista reusenc Antoni Fuster i Banús.

Entre 1940 i 1942 va participar en l'Exposició Col·lectiva ded Pintura i Artesania Comarcal de Flix i en la Primera Exposició Col·lectiva de Pintura de la Fira de Mostres de Reus.

En tornar del servei militar -on havia pintat pels oficials-, va dedicar-se a la pintura religiosa per la reconstrucció de les esglésies d'Ascó, la Torre de l'Espanyol i Corbera d'Ebre.

Va treballar per la col·lecció sobre l'Antic Testament Héroes Bíblicos de l'Editorial Salesiana, essent destacable la seva faceta d'il·lustrador de còmics en les editorials Bruguera, Turay i Hispano Americana.

Als anys setanta va participar en diferents exposicions col·lectives i molta gent d'Ascó recorda l'exposició en el marc de la festa major de 1976 en què va exposar una trentena de la seva trajectòria pictòrica amb obres com Barques al riu, Església d'Ascó, Baixada Placeta, Absis, Bodegó, Beat Pere Sans, Ribera d'Ebre, Illes, Santa Paulina, Sequerets, La barca...

Va morir el 19 d'abril de 1989.

Beat Pere Sans

Bufa de matines

Tim 7 tiros, núm. 9 (1964)


diumenge, 22 de novembre del 2020

dissabte, 21 de novembre del 2020

Bases del XVI Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó”

S'ha obert el termini de presentació de treballs per optar al Premi de Poesia Joan Perucho que organitza la regidoria de Cultura d'Ascó i que arriba a la seva setzena edició.

***

Poden presentar-se a aquest premi obres de poesia escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

El tema i la forma són lliures.

Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia (40 pàgines impreses com a mínim). Les pàgines han d'estar numerades. Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.  

Les obres s'han de trametre per correu electrònic, a l'adreça premipoesia@asco.cat i cal seguir el procediment següent:
a) En l'apartat Assumpte s'ha de fer constar el nom del premi al qual s'opta, en aquest cas: XV Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2020.
b) En el Cos del Missatge s'ha de fer constar el nom del premi i el títol de l'obra.
c) L'original que opta al premi s'ha d'ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s'ha d'anomenar amb el mateix títol de l'obra.
d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s'hi han de fer constar les referències que permetin identificar l'autor/a: nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic. Aquest document s'ha d'anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l'obra.

La persona responsable de l'Ajuntament d'Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l'anonimat dels autors/es.

Només s'admetrà un treball per autor/a.

Els autors/es guardonats/des en edicions anteriors hauran d'esperar-se 5 anys per tornar a presentar-se al Premi.

El termini d’admissió conclourà el dia 22 de desembre de 2020.

La dotació del premi és de 2.400 euros i la publicació a la col·lecció Poemes Edicions Saldonar. A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis “Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2021 a Ascó.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

divendres, 20 de novembre del 2020

Bases del XXXIII Premi Literari Vila d'Ascó

L'Ajuntament d'Ascó ha convocat el Premi Literari Vila d'Ascó en la seva 33a edició

Aquestes són les bases:

El tema és lliure.

Poden presentar-se a aquest premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines. Marges superior, inferior i laterals de 2'5cm. Tipus de lletra Arial 12 i interlineat doble.  Les pàgines han d'estar numerades. Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats. 

Les obres s’han de trametre per correu electrònic, a l’adreça premiliterari@asco.cat i cal seguir el procediment següent:
a) En l’apartat Assumpte s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta, en aquest cas: XXXIII Premi Literari Vila d’Ascó 2021.
b) En el Cos del Missatge s’ha de fer constar el nom del premi i el títol de l’obra.
c) L’original que opta al premi s’ha d’ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s’ha d’anomenar amb el mateix títol de l’obra.
d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s’hi han de fer constar les referències que permetin identificar l’autor/a (nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic). Aquest document s’ha d’anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l’obra.

La persona responsable de l’Ajuntament d’Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors/es.

Només s’admetrà un treball per autor/a.

Els autors/es guardonats/des en edicions anteriors hauran d'esperar-se 5 anys per tornar a presentar-se al Premi.

El termini d’admissió conclourà el dia 22 de desembre de 2020.

Dotació: 3.600 euros i la publicació del llibre per part de 9 Grup Editorial (Cossetània Edicions/Angle Editorial). A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis "Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2021 a Ascó.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

diumenge, 15 de novembre del 2020

Carles Puigdemont: la lluita a l'exili

Després que a l'estiu aparegués un primer volum amb les vivències del President Puigdemont des de la seva investudura el gener de 2016 fins les primeres setmanes d'exili a finals de 2017. Tot a partir de les anotacions que el 130è President va anar prenent en aquells mesos vertiginosos. Per dur-ho a terme va comptar amb el periodista  i director d'El Punt Avui Xevi Xirgo, qui a partir de les converses mantingudes, hi va anar donant forma.
Al setembre va aparèixer un segon volum que comença el 2 de gener de 2018 i arriba al febrer de 2020. Es titula La lluita a l'exili, i com exposa en el seu dietari el President Puigdemont, "sento que he de protegir urgentment el que hem fet".
Pot semblar que és un manifest en defensa pròpia o un intent de justificar els passos donats, pot ser. Però també incorpora un punt d'autocrítica i no pas d'autocomplaença. Tot i trobar-nos alguns episodis complexos, se'n desprén unes ganes de superar els entrebancs malgrat trobar-se lluny de casa i lluny dels seus, i sempre pendents dels passos donats per la justícia. Carles Puigdemont, com la resta de l'exili, no perd de vista el motiu que els va portar a cercar justícia fora de l'estat espanyol.
Aquests dos anys han suposat un devessall d'esdeveniments plens d'intensitat: la gestió dels resultats del 21 de desembre de 2017 que va generar la primeres friccions entre l'independentisme majoritari (JxCat i ERC) quan no van tirar endavant la investidura telemàtica del President Puigdemont, la detenció a Alemanya del president i el posterior empresonament, el seguiment del judici pel procés al Tribunal Suprem, les eleccions europees de maig de 2019, la sentència del procés...
Un llibre que a dia d'avui és un testimoni d'uns fets recents, però que ja formen part de la història del nostre país, i que molts desitgem que acabi amb un final feliç.








Mor Josep Lluís Vilaseca

Ahir es va conèixer la mort de qui fou el màxim responsable de l'esport català entre 1980 i 1995, Josep Lluís Vilaseca i Guasch, a 90 anys. Una figura cabdal no únicament com a secretari general de l'esport de la Generalitat sinó també com a membre dels comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i membre de la directiva del Barça (1969-1977). També va ser diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió en la cinquena legislatura.
El seu vincle en Ascó el podem trobar entre d'altres, quan va inaugurar el Pavelló Municipal el 10 de maig de 1991, però també com a pregoner de la Festa Major d'Ascó de 1985. En aquell moment Barcelona encara no havia estat designada com a seu olímpic però ja en va fer referència en el seu pregó arran del treball intens de la candidatura entre les diferents administracions, i que afortunadament, va arribar a bon port, i faltava poc perquè l'estat espanyol s'incorporés al Mercat Comú (l'actual Unió Europea).
En el seu pregó de 1985 va tenir aquestes paraules pel futur d'Ascó:
"El demà econòmic d'Ascó passa en bona part per la capacitat d'adaptació de la seva gent a la situació canviant que els espera. (...) Vosaltres, la gent de la Ribera, i d'una manera molt especial les dones i els homes d'Ascó ja en teniu una bona experiència d'aquest temps canviant i és precisament per això que no us pot, de cap manera, venir-vos de nou una situació transformadora que obligui a l'esforç de procurar-se a temps i a l'altura de les circumstàncies que exigiran a cada moment la vostra més afinada resposta puntual i de cara al futur".
"A través dels anys, la gent d'Ascó ha passat per diferents transformacions en els seus mitjans de vida per acabar en l'inici dels anys 70 amb el conreu de la vinya, l'ametller, els cereals i l'olivera, i amb una població que més aviat es desentén, sobretot pel que fa a la gent jove. (...) Als començaaments dels anys 70 i amb la incidència notable de la construcció de la central nuclear, Ascó experimenta un terratrèmol econòmic. Malgrat la polèmica que aquesta construcció ha portat i a la que no penso entrar-hi, el que és ben cert és que Ascó per aquest motiu ha experimentat una important transformació. Durant aquests anys han sigut bastantes les èpoques en què a Ascó hi han treballat una mitjana de 4.000 homes amb tot el que això representa per la vida social, cultural, econòmica i per la influència que un allau de forasters d'aquesta magnitud representa en bé o en mal per la població autòctona que els acull. El repte per vosaltres consisteix em com orientareu la vida d'Ascó. En un futur no llunyà, en què d'una forma o altra la qüestió de la central deixi de ser un fet transitori per esdevenir normal en la vida del poble i de tota la Ribera d'Ebre. I és aquí on caldrà posar a prova la vostra capacitat d'imaginació, us caldrà estar preparats per saber acollir noves formes de vida, noves professions o com a mínim, donar un sentit més modern a les antigues i de sempre per obtenir millors produccions i ser més competitius en els mercats tot aconseguint rendiments més alts i profitosos".

dimarts, 10 de novembre del 2020