dimarts, 30 d’abril del 2019

Per Tu

PER TU és un partit polític que neix amb la voluntat de donar resposta a les inquietuds de la ciutadania davant els reptes als quals s’encara Ascó en els propers anys.
Aquest és un projecte transversal i obert que es marca com a guia el progrés econòmic i social a través d’una gestió política des de la proximitat en què escoltar-nos ha de ser una obligació.
Per això cal que els nostres representants aportin sentit comú en les decisions que calgui prendre fruit del compromís envers el poble i el territori.
PER TU sorgeix de la suma de moltes voluntats que amb il·lusió estan determinats a aportar tot el seu esforç per fer que el futur d’Ascó comenci a comptar des d’avui. Per aquest propòsit, cal comptar amb tothom. Per fer avançar el nostre poble, tots som necessaris. Volem fer d’Ascó un poble més viu que mai.

dilluns, 29 d’abril del 2019

Resultat electoral del 28-A a Ascó

Eleccions espanyoles que a Ascó han suposat un impuls a la candidatura d'ERC, que torna a guanyar unes generals tot i que doblant el nombre de vots. Per una altra banda, els socialistes recuperen un 5% del percentatge de vot (fins al 17%), però encara es troben llunys dels índexs de vots que els situaven sempre en primera o en segona posició.
La candidatura de JuntsXCat arreplega 124 vots, un sector que d'uns anys ençà està perdent suport electoral en les eleccions generals, i obté uns resultats similars que a la resta de Catalunya.  Els comuns perden més de la meitat dels vots, probablement són votants que han tornat al PSC, ja que a grans trets sembla que siguin vasos comunicants.
Les opcions més extremes de la dreta sumen un 16%, Ciudadanos obté el 8% del total, augmentant sensiblement però lluny dels resultats assolits el desembre de 2017, el PP perd dos terceres parts dels vots i VOX entra amb 28 votants.
Quant a la participació, aquesta ha estat finalment del 76,35%, catorze punts superior als comicis espanyols de 2016, que ha suposat uns 150 vots més.

Cens 1.336
Votants 1.020 76’35 %
Abstenció 316 23’65 %
Vots nuls 12 1’18 %
Vots en blanc 4 0’40 %

ERC-Sobiranistes 438 43’45 %
PSC 172 17’06 %
Junts x Catalunya 124 12’30 %
ECP-Guanyem el Canvi 84 8’33 %
Ciudadanos 84 8'836 %
Partit Popular 50 4’96 %
VOX 28 2’78 %
Front Republicà 20 1'98 %
Altres 4 0 0'40 %

***
En el Senat, la participació se situa en el 75'90%.

Cens 1.336
Votants 1.014 75’90 %
Abstenció 322 24’10 %
Vots nuls 28 2'76 %
Vots en blanc 8 0’81 %

Miquel Aubà 467 47’76% ERC-Sobiranistes
Laura Castel 433 43’91% ERC-Sobiranistes
Josep Rufà 403 40’87% ERC-Sobiranistes
Santiago José Castellà 166 16’84% PSC
Hèctor López Bofill 157 15'92% JxCAT-JUNTS
Joan Castor Gonell 156 15’31% PSC
M. Jesús Sequera 151 11’74% PSC
Assumpció Castellví 128 12’98 % JxCAT-JUNTS
Jordi Sendra 104 10'55% JxCAT-JUNTS
Carles Fuxet 88 8’92 % ECP-Guanyem el Canvi
Patricia Faura 81 8’22% C's
Cristina Satué 76 7’71% C's
José Patiño 75 7’61% C's
Ángeles Aguilera 69 7’00% ECP-Guanyem el Canvi
Juan Vicente Martínez 61 6’19% ECP-Guanyem el Canvi
Juan José Acero 53 5'38% PP
Núria Gómez 51 5’17% PP
Juan Manuel Sánchez 48 4’87% PP
Sergio Macián 22 2 2'23% VOX
Ruth Elena García 18 1’83% VOX
Alejandro Soler 18 1’83% VOX
María Elena García 16 1’62% PACMA
Iñigo Manrique 8 0’81% PACMA
José Juan Ferré 8 0’81% PCPC
Núria Español 6 0'61% PACMA
Gerardo Fonts 2  0'20% Recortes Cero-Grupo Verde
Alicia Garrido 2 0’20% PUM+J
Magí Pallarès 0  Convergents
Juan Ignacio Bellido 0 IZQP

dissabte, 27 d’abril del 2019

Barça #WeColorLaLiga #26Lligues


FC BARCELONA
Campió de Lliga 2018/19

dimecres, 24 d’abril del 2019

Llistes municipals d'Ascó 26M2019


PER TU (xtu)
1. MIQUEL ÀNGEL RIBES JORNET
2. CAROLINA BAIGES GABALDÀ
3. JOSEP MARIA RADUÀ SERRA
4. ROBERT VIÑES CASTAN
5. HÉCTOR MANUEL GIL RIPOLL
6. ANA MARIA BARRAGAN SERRANO
7. TOMÀS BIARNÉS GAIG
8. JOSEP SERRA SERRA
9. MARGARITA DAURA BIARNES
 Suplents
1. RAMDANE CHELLAY TIKENT
2. DAVID VILANOVA DOBLAS
3. MIQUEL FRANCISCO LLOP SERRA
4. NURIA FRANQUET CALVENTE
5. FERRAN RAMOS MUNTÉ
6. SERGIO NOGALES GRACIA
7. MONTSERRAT NICOLAU BORRAS
8. SERGI ALBERTON RIBES
9. XAVIER GRAU TERRÉ
10. CRISTINA SERRA CAVALLE

ARRELEM-AGRUPACIÓ D'ELECTORS (AAE) 
1. EVA FERNANDEZ JORNET
2. ENRIC MEIX LLOP
3. YESICA JURADO VILA
4. MIQUEL PEREZ RIBES
5. AURORA SERRANO GRAU
6. MONTSERRAT GARCIA MONTANE
7. LLUIS JOSA ANGUERA
8. TERESA AMANDA FONDEVILLA PLA
9. ADA BIARNÉS ANGUERA
Suplents
1. TAMARA ARNAU BAYOD

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA- ACORD MUNICIPAL (ERC - AM) 
1. AMADEU PROS FRANQUET
2. AIDA ROIGÉ MÀDICO
3. JOAN MARTÍNEZ BORRELL
4. ANTONI MARTÍNEZ COSTA
5. RAMÓN PLAZA DOMENECH
6. NEUS RADUA PROS
7. JOAN DAURA ANTON
8. FLORENTINA PETRICICA
9. BLAI SERRA LACUEVA
Suplents
1. MOHAMMED BOUAKKA BOUAKKA
2. JAUME FERRÚS SERRA
3. JOSEP MIQUEL BRIÓ DAURA

TOT PER ASCÓ-CANDIDATURA DE PROGRÉS (PSC) 
1. JOSEP JAIMOT JIMENEZ
2. MARIA TERESA FAURA CLÚA
3. DAVID ORTIZ JORDÀ
4. NATIVIDAD PARRAMON FERNÁNDEZ
5. MARIA ANGELA DIEZ TORT
6. JORGE FERRUS BATISTE
7. FERNANDO ROMO CAÑADO
8. SOUAD MAHJOUBA TIKENT
9. ANTONIO CORDERO BARCO
Suplents
1. JOSEFINA QUEROL SÁNCHEZ
2. VICENTE SERRANO BORRELL
3. FRANCISCO PÉREZ HIGUERAS
4. MANUEL MORCILLO FERNANDEZ
5. RAFAEL NAVARRETE ROMERO

INDEPENDENTS ASCÓ (IA) - FEDERACIO D'INDEPENDENTS DE CATALUNYA (FIC) (IA - FIC)
1. SALVADOR FLORIDO FLORIDO
2. MARIA MONTSERRAT LERMA DIAZ
3. JOSEFA EGEA PERALTA
4. JOSÉ MARIA BUIXEDA RUANA
5. JUDIT MUNTÉ FAIGET
6. SONIA SÁNCHEZ GARCIA
7. RAFAEL HEREDIA RODRÍGUEZ
8. MARIA AMPARO BAGUENA ALPUENTE
9. GONZALO PAZOS PAZOS
Suplents
1. JUAN FELIPE VENTURA CALLAU
2. MARIA JOSÉ GARCIA DEL VALLE
3. ISMAEL NOGALES MARTÍN

JUNTS PER ASCÓ (JUNTS)
1. PAU DANIEL SERRANO DE YZAGUIRRE
2. MARIA JOSEFA LLOP SERRA
3. ALEX JAIMOT GIMÉNEZ
4. MARIA ISABEL BURRULL BAUTISTA
5. JOSEP RAMON SANS SERRA
6. JORDI TROYANO GARCIA
7. PAOLA MARTÍNEZ AGUILAR
8. PEDRO MARTÍNEZ LOSILLA
9. ANGELINES GIRONÉS SANZ

dimarts, 23 d’abril del 2019

Feliç diada de Sant Jordi!


Així la rosa enduta pel torrent,
així l'espurna de mimosa al vent
la teva vida, sota el firmament.
Joan Salvat-Papasseit

diumenge, 21 d’abril del 2019

Bona Pasqua!

21 abril 2019
Processó de l'Angelet. Ascó. Pasqua. Maries. Emoció. Tradició. Devoció. Blancor. Representació. Música. Silenci. Estora. Respecte. Religió. Patrimoni. Cultura. Solemnitat. Infants. Mare de Déu. Bandera i estendard. Recolliment. Joia. Sentiment. Encontre. Singular. Antiguitat. Custòdia. Pal·li. Identitat.

divendres, 19 d’abril del 2019

El Calvari d'Ascó


Divendres Sant és jornada de Via Crucis al Calvari -igual com va ser-ho el Diumenge de Rams per la tarda. Actualment s'hi puja a les 9 del matí, però antigament s'hi començava a pujar quan en prou feines clarejava el dia. L'ermita del Calvari d'Ascó té poc més de dos segles, i és que a la clau de l'arc de mig punt s'hi troba la inscripció "Ramon Jorda Casó me fesit año 1807". 
En aquest temps hi trobem referències en algunes publicacions, encara que sigui de passada:
  • Al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, de Pascual Madoz (publicat entre 1846 i 1850) en parla quan diu, entre d'altres edificis religiosos, que a Ascó hi ha "'1 calvario con dos capillas, en las que se celebra misa".
  • A la Geografia General de Catalunya. Província de Tarragona (1909), s'hi refereix Emili Morera: Ademés de la esglesia parroquial hi ha un oratori dins de la població, dedicat a Sant Antoni de Pàdua, emplaçat en la antiga casa de D. Ramón de Salvador, y en lo radi del terme s’alça la ermita anomenada del Calvari y la en que-s veneren l’arcàngel Sant Miquel y Verge del Carme.
  • El 1929 el bisbe de Tortosa va manar als rectors de les parròquies realitzar un inventari dels bens immobles de les diferents parròquies. Aquest recull va ser publicat per Mn Alanyà al Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa (març 2015), i entres les possessions que hi tenia fa 90 anys l'església, hi consta: Nº 3. Capilla de Nuestra señora de los Dolores, abierta al culto público, situada en el Monte Santo, de extensión superficial aproximadamente 48 metros cuadrados, linda por derecha, izquierda y espaldas con fincas de Antonio Serra March antes, ahora José Margalef Biarnés. Su valor 500 pesetas.
  • A l'Enciclopèdia Catalana hi llegim: A ponent del pas de l’Ase, no gaire lluny del camí de les Deveses, hi ha la capella de la Mare de Déu del Carme. Prop d’aquesta i del Barranc Fondo es dreça la capella de la Mare de Déu dels Dolors o del Calvari, que corona el Montsant. Vora el límit de tramuntana del terme, en terrenys de la central nuclear, hi ha la capella de Sant Roc dels Horts. Totes aquestes capelles existents són, generalment, d’època barroca.

dijous, 18 d’abril del 2019

Retaule del Santíssim a Ascó

La tradició religiosa del Dijous Sant indica que aquest dia es prepara l'altar on des dels oficis d'avui fins al Divendres Sant s'hi guarda el Santíssim (es reserva l'eucaristia consagrada el Dijous Sant per la comunió del Divendres Sant). Aquest altar es prepara per l'ocasió amb flors, les palmes i palmons beneïdes el Diumenge de Rams, i a Ascó amb unes plantes que s'anomenen les parres del monument, però que en altres indrets reben el nom de desmais o cabelleres. Aquestes plantes, que Ascó també s'anomenen les parres del monument, són els desmais o cabelleres. Aquestes surten de plantar gramínies que han deixat créixer a les fosques, i acaben format llargs filaments blancs. S'acaba de guarnir el monument amb plantes i espelmes.
L'altar que pren protagonisme avui és el del Santíssim. A l'església d'Ascó, l'últim treball pictòric que s'hi va fer va ser l'any 1993, obra de l'artista Carles Arola. A través del seu lloc web podem conèixer la descripció de la tasca que s'hi va realitzar utilitzant la tècnica del tremp d'or i pa d'or:
El retaule de la Capella del Santíssim d’Ascó consta de10 taules i predel·la.
Els temes de la predel·la són d’esquerra a dreta El centurió, Els pelicans, La cérvola que deleix l’aigua i el Cec de Jericó.
Pel què fa a les taules, amb el políptic tancat hi veiem L’arcàngel Sant Miquel i Santa Paulina, patrons d’Ascó. 
Quan el retaule és obert hi veiem d’esquerra a dreta La Samaritana, La Multiplicació dels Pans (amb la vista al fons del poble d’Ascó i el riu ), Els deixebles d’Emaús, L’anyell de Déu.
El retaule és coronat pel Calvari conformat per 4 taules que fan un sol bloc.

dimecres, 17 d’abril del 2019

Premis de narrativa breu a per joves Vila d'Ascó 2016-2017

Llegir les obres guanyadores del Premi de narrativa breu per a joves Vila d'Ascó sempre és un goig. En aquesta ocasió es tracta del recull dels tres relats que van resultar premiats en les edicions de 2016 i 2017. És un goig perquè sens dubte és una pedrera d'on segur que algun dia sortiran autores de qui n'anirem sentint a parlar.
En aquesta ocasió es tracten de tres narracions, cadascuna d'elles amb molta força narrativa i endinsant-se en temàtiques no sempre fàcils de gestionar.

  • La feblesa de la mort, d'Etna Miró (2016)

Un diàleg amb la Mort d'una nena que es troba sola en el món ja que precisament la Mort ja li ha arrabassat tots els éssers que estimava en el marc de la cruenta guerra civil. És un text amb molta força, amb un enfocament molt ben treballat i molt madur.

  • On portem les flors? d'Etna Miró (2017)

L'Eulàlia Marçal, ja gran, es pregunta on s'han de portar les flors pel seu germà Narcís, però també del seu amic Oriol Balcells, tots dos desapareguts a la batalla de l'Ebre i de qui no es van rebre més notícies des que van marxar al front. Els records li reviuen a l'Eulàlia mentre contempla una fotografia de quan eren petits i una flor seca que li va enviar en una de les poques cartes que va rebre. 

  • Un abans i un ara, d'Aina Ribes (2017)

No deixa de ser un homenatge a la gent gran i a les dificultats que van passar en la seva infantesa i joventut. El protagonista és Siset, nascut el 1935, qui va haver de passar la guerra al mas amb la mare i les germanes, i a través de la seva història s'exemplifica com de difícil havia de resultar aconseguir l'aliment o arrecerar-se quan se sentien els bombardeigs. Acaba la guerra però les penúries no acaben de passar, i en aquest cas, introdueix el tema de l'estraperlo.

dimarts, 16 d’abril del 2019

'Les despulles d'un somni', d'Antoni Ribas Tur

Les despulles d'un somni és el poemari amb què Antoni Ribas Tur (Eivissa, 1978) es va endur el XIII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó (2018) i que recentment ha estat publicat per l'editorial Saldonar.
Antoni Ribas, que és periodista d'arts visuals del diari Ara, té publicats altres llibres com Mudances i Ciutats sense memòria.
La lectura d'aquesta última publicació és endinsar-se a les vivències de l'autor en forma d'autoretrat, com bocins d'una trajectòria vital amb una mirada serena: El resultat és que soc més vell,/ i que no estic trist. En aquest recorregut hi trobem un punt de nostàlgia però sense que sigui un poemari trist: El cel torna a tenir ara/ el mateix color que aquell dia.
Ens mena fins als seus orígens a Eivissa -al passeig on sempre torna-, o a la clínica on va néixer: A la clínica on vaig néixer/ se salvava tothom:/ abans que un pacient es morís/ l'amo li donava l'alta. Però també ens fa viatjar a Varsòvia o a Roma, però també a Barcelona, on viu des de fa una colla d'anys.
Les despulles d'un somni compta amb un pròleg signat per Jordi Nopca i una de les curiositats que hi trobem és que la cinquantena de poemes del llibre estan endreçats alfabèticament. Probablement, si teniu ocasió de llegir aquest poemari, compartireu amb mi que mereix més d'una lectura.
Acabo amb un dels seus poemes, L'equilibrista, ja que prenent prestada la idea del prologuista, els poemes en "no defugir ni la tristesa ni els desenganys són d'una vivesa admirable". Per tant, l'equilibri just de mirar enrere però amb la vivacitat del present.

L'EQUILIBRISTA
Guardo les restes de tot allò
que he viscut.
He après que l'experiència
és una línia molt prima
que separa l'acompliment
de la pèrdua.
La pell d'una serp trobada
al bosc és un tresor.
Les escates es desfan
entre els dits i escalfen
les mans amb l'eco d'una fiblada.
El foc no pren.

diumenge, 14 d’abril del 2019

La festa de la República a Ascó (1931)

Avui és dia d'efemèride: fa 88 anys que el president Macià va proclamar la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. Malauradament va tenir poc recorregut i amb el temps ha quedat com un temps idealitzat malgrat les ombres, que també hi van ser.
La proclamació de la República era fruit dels resultats electorals dels comicis municipals que havien tingut lloc el 12 d'abril amb una victòria important dels candidats republicans.
La majoria de viles i ciutats del país van sortir al carrer per celebrar l'acompliment d'un anhel compartit per molts de capgirar el règim polític.
A Ascó també hi va haver celebració, i com a la majoria del país, els candidats republicans van assolir la victòria. De la festa que es va organitzar a Ascó, el diumenge següent dels comicis, 19 d'abril, en dona compte un article al Diari de Tarragona publicat el dia de Sant Jordi de 1931.

NOTES COMARCALS. DES D'ASCÓ
L'adveniment triomfant de la República sense vessament de sang, ha estat saludat a aquesta Vila per les manifestacions més afectuoses de simpatia; i és que el règim de llibertat s'ha rebut arreu amb els braços oberts perquè de la seva instauració tothom n'espera un canvi favorable al progrés i desenrotllament ininterromputs d'Espanya, i a la deslliuració definitiva de Catalunya, d'acord amb les altres regions ibèriques.
L'Ajuntament, atenint-se a les fermes conviccions republicanes de gairebé tots els seus components i a les de tot el poble, palesades per les manifestacions sorolloses d'alegria per carrers i places, acordà eliminar de la vila tot record del règim feliçment caigut; i, per tant, canviar solemnialment els noms d'Avinguda d'Alfons XIII, per el de la República, i el Passeig de Reina Victòria, pel de Francesc Macià, ço que es dugué a cap el proppassat diumenge.
A les quatre de la tarda sortí de ca la vila una manifestació magna, presidida per les autoritats, l'Ajuntament en Corporació, nens i nenes de les escoles públiques comanats pels seus professors, i gairebé tot el veïnat. Als acords engrescadors de "La Marsellesa", es dirigí la manifestació al lloc on s'havien de descobrir les làpides entre visques corejats per tothom al nou règim i als seus instauradors.
El senyor batlle digué que Ascó, com a reconeixement a la vinguda de la República i als seus capdavanters, s'havia acordat fer el canvi de noms, i, entre aplaudiments xardorosos, una xamosa nena va descorrer la cortina en mig d'una ovació immensa, voleiant mocadors i tallant l'aire, dolçament barrejats, les notes de l'himne republicà i els visques al nou règim.
Acallades les ovacions, prengué la paraula el simpàtic En Josep Jordà, dient que ara s'ha d'esborrar el record de la monarquia treballant cada u dins de la seva esfera d'activitats perquè vingui una nova era de progrés i de llibertat dins de la nostra vila. Fou fervorosament i unànim aplaudit.
Després el batlle convidà el secretari a que digués dues paraules. L'intel·ligent i assenyat secretari. En Josep M. Farrerons, digué, primer que tot, que pregava un minut de respectuós silenci a la memòria dels màrtirs tots de la República, cosa que fou immediatament acatada per la multitud i corprengué tots els oients capcots i reverents. Digué l'orador que feia pocs dies, hi havia rei a Espanya, i ara no n'hi ha sortosament; que el canvi de règim no havia de significar dins d'Espanya i dins d'Ascó eliminació d'una persona, sinó que, més que tot, ha de dur canvi de procediments i fer oblidar ressentiments passats, per a, units amicalment, germanívolament, edificar l'obra de la regeneració asconina pel camí del treball, de l'ordre, de la justícia i de la llibertat. Digué que, per a fer gran i ric Ascó, convenia unió i germanor i actuar tothom junt com un sol home a benefici de la prosperitat de la vila. Fou apoteòsicament aplaudit quan acabà amb un Visca la República!...
Traslladada la gran gentada al lloc on s'havia de descobrir la làpida a honor de l'ex desterrat i avui auriolat de victòria, el ciutadà eximi Francesc Macià, un jovincel la descobrí entre els visques al polític honrat i a Catalunya lliure. En Farrerons convidà a parlar el senyor Jornet, qui ho féu recollint la invocació d'Unio i dient que, per ell, era tot passat i que calia passar-hi ratlla i fer obra nova. Els aplaudiments ofegaren les seves darreres paraules.
Finalment enraonà l'acabalat propietari, En Pere Borràs, subratllant tot allò dit pel senyor Jornet, i el senyor mestre, qui també havia recomanat unió i germanor. Vingueren els moments més plens d'emoció: En Farrerons demanà, en nom del poble, que el senyor Biarnés i el senyor Borràs es donguessin una abraçada simbòlica de la unió dels dos bans per a dur a cap la regeneració asconina. Durant l'abraçada no cessaren els aplaudiments i visques.
Qui deia que Ascó estava condemnat a una lluita estèril?... La Monarquia. Però la República en canvi ha fet el miracle de la unió. Entra, doncs amb bon averany.
El Corresponsal



Neus Català in memoriam (1915-2019)

Il·lustració: Luna Gil
Ahir moria als Guiamets, el seu poble natal, l'activitat de la memòria històrica Neus Català, un exemple de dignitat en la seva llarga vida. Precisament per recordar la seva trajectòria vital, us convido a llegir aquest conte de Ruth Prada, que es pot llegir al web No me cuentes cuentos.

Neus Català, la enfermera que plantó cara a los nazis

A la pequeña Neus, su padre siempre le decía:
—Nunca te acobardes y no le bajes la mirada a nadie.
Esta consigna fue para ella como un talismán que la cargó de valor para enfrentarse a las situaciones más difíciles que se puedan imaginar.
Neus vivía en un pequeño pueblo y era hija de campesinos pobres. De niña no podía entender por qué todos los esfuerzos de la familia se reservaban para que su hermano se hiciera maestro mientras que ella no podía estudiar. Así que se fue a Barcelona a estudiar para ser enfermera.
Cuando terminó sus estudios, empezó a trabajar en un orfanato atendiendo a ciento ochenta niñas y niños huérfanos. Pero entonces estalló la guerra en España. El día que las tropas llegaron a las puertas del orfanato y a Neus no le quedó otra alternativa que huir del país, dijo con voz firme:
—¡No sin mis niñas y mis niños! —entonces los cogió a todos y consiguió llevarlos sanos y salvos a Francia, donde fueron adoptados.
Sin embargo, lo peor estaba por venir. En Francia también había guerra; el país había sido ocupado por los nazis. Neus decidió quedarse y se unió a la Resistencia para luchar contra los alemanes, hasta que un día la descubrieron y la enviaron a un campo de concentración. Al llegar al campo vio tanto horror que se quedó paralizada. Pero entonces recordó la frase que tantas veces le había dicho su padre cuando era niña, alzó la mirada y decidió que no desfallecería.
En el campo de concentración las mujeres se organizaban como familias para protegerse unas a otras y las mayores cuidaban a las más jóvenes. Neus adoptó a una chica llamada Titi.
—Titi, quédate a mi lado y no te pasará nada malo. —le decía siempre Neus cuando las cosas se ponían feas.
Los nazis enviaron a Neus a trabajar a una fábrica de armas, pero ella y sus compañeras no querían que esas municiones sirvieran para ayudarles a ganar la guerra, así que empezaron a hacer sabotaje: mientras manipulaban las balas, escupían y les metían moscas dentro para dejarlas inservibles. Fueron tan listas y lo hicieron tan bien, que los nazis creyeron que las cosas salían mal porque eran vagas y las llamaban «comando de gandulas».
Neus resistió hasta el día en que terminó la guerra y se abrieron las puertas del campo de concentración. Consiguió sobrevivir muchos más años hasta llegar a ser una anciana centenaria. Y durante su larga vida, siempre mantuvo la mirada alta y desafiante, como le enseñó su padre.
Y así fue como Neus Català, con valentía y arrojo, luchó contra los nazis, salvó muchas vidas y consiguió resistir las situaciones más duras.

dissabte, 13 d’abril del 2019

Lluny del paradís, de Ramon Breu

Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de realitzar la presentació pública de la novel·la Lluny del paradís, de Ramon Breu (Premi Literari Vila d'Ascó 2018). Us adjunto algunes de les notes amb què vaig glossar l'obra.
***
El 2018 el Premi Vila d’Ascó complia 30 anys i va arribar al màxim d’originals presentats (54 obres).
Lluny del paradís ens trasllada a la Guinea Equatorial, la colònia espanyola de l’Àfrica negra que al llarg del segle XX va pertànyer a Espanya fins que va aconseguir la seva independència el 1968. Encara que força protagonistes són catalans, tota la trama transcorre a la Guinea espanyola, i per les pàgines del llibre apareixen topònims com Bata o Akobondé, però també Río Muni, l’illa de Fernando Poo, Evinayong, Ukonde, Acam o Bidahbidjan. Per tant, és més que evident com Ramon s’ha endinsat en aquest territori de forma acurada i amb una bona documentació tan geogràfica com sociopolítica. Tenim el lloc on passa la història... però quan passa? Doncs ocorre l’any 1959. Faltava menys d’una dècada perquè Guinea Equatorial assolís la independència, tot i que ja apareixen personatges vinculats al Movimiento Nacional de Liberación de Guinea Ecuatorial, que s’havia creat aquella dècada dels cinquanta. El context és important, perquè precisament la situació política de l’època –era una colònia que depenia d’un règim dictatorial- explica algunes de les circumstàncies que es viuen a la història i ajuda a caracteritzar els personatges.
Un dels aspectes que ens va cridar l’atenció va ser el reflex del colonialisme... o prenent prestada la portada del llibre, “la brutalitat colonial”. Des d’aquest punt de vista és una novel·la històrica, i probablement un dels episodis menys coneguts del segle XX. S’ha tractat abastament l’Espanya republicana, l’Espanya de la guerra civil, l’Espanya de la postguerra... però potser és més desconeguda l’Espanya colonial. I aquest llibre s’hi enfronta i ens mostra la vida en una colònia, començant el que podria ser un retrat costumista –amb empresaris vinguts de la metròpoli, alguns d’ells catalans- passant per les autoritats espanyoles de la colònia fins a nadius més o menys conformats en la situació del seu territori.  
L’autor sap anar desgranant l’essència dels diferents personatges amb descripcions acurades de com són o de com vesteixen o de l’aire que desprenen. Sense anar més lluny, de la Clara, la filla dels Vilaplana, i que al llarg de la novel·la esdevé protagonista dels diferents episodis, ens diu a la pàgina 33:
“¿D’on havia sortit aquella noia, de pell molt blanca i fina, de cabells rossos recollits en una cua? I això que en Jordi Orriols encara no havia tingut l’oportunitat d’observar el seu somriure, que et reconciliava amb la humanitat, ni s’havia fixat prou en el seu to de veu suau, ni en les seves mans, d’una perfecció inaudita, ni en els seus ulls allargassats, on t’agafaven ganes d’abocar-t’hi. La Clara semblava que portés maquillatge, però si t’hi acostaves i la miraves amb deteniment podies comprovar que no, que era el fulgor natural de la seva pell”. 
Així que un aspecte que podem destacar és la capacitat descriptiva tant de persones com de paisatges, que fa que esdevinguin fotografies o instantànies que et transporten a aquell 1959 a Guinea Equatorial.
Havíem dit que la situació colonial és un fil conductor de tota l’obra. Doncs bé, si ara ens cenyim en aquest aspecte, el llibre és una reflexió crítica del colonialisme espanyol a l’Àfrica. Els personatges que representen el poder a la colònia actuen amb autoritarisme i un menyspreu cap als nadius. El governador, sí que una mica perjudicat per la beguda, en el transcurs del primer capítol arriba a dir:
Es normal e intrínseca la sumisión de los negros a la superioridad blanca. Los blancos hemos de ejercer la caridad y los pobres negros, agradecidos, el trabajo y la resignación. Y ustedes los industriales deben tenerlo presente, ser inflexibles, ser como padres severos de sus trabajadores y no dejar pasar ninguna veleidad”.
Del llibre n’he destacat les seves descripcions i el fil conductor de la brutalitat colonial. Quin altre element se’n pot destacar? Doncs la caracterització dels personatges. Més enllà de les descripcions que ja he llegit, la novel·la també funciona perquè aquests personatges pretenen ser representatius d’aquella societat, i juguen el paper de protagonistes, però també hi ha els antagonistes, així que en certa manera encarnen dos visions de la realitat confrontada, no sé si m’atreveixo molt en simplificar-ho entre el bé i el mal. Per tant, trobem els empresaris que exploten els recursos de Guinea i que de bon o de mal grat, accepten la situació de la colònia ja que els reporta els seus guanys econòmics. També hi trobem els que encarnen el poder de la colònia, i que en la seva major part, estan caracteritzats per persones d’ètica reprovable i de tics autoritaris. També trobaríem els nadius, tots ells treballant pels “blancs”, ja sigui servint a les cases, sent capatassos de les plantacions... però en qualsevol cas, d’un rang inferior. Però entre els “blancs”, hi trobem aquells volen capgirar aquesta situació o que s’enfronten a aquesta realitat, és el cas de la Clara i el Jordi, que en la narrativa clàssica esdevindrien els herois.
Clara és filla del terratinent Vilaplana i dedica el seu temps a treballar a l’hospital de Bata, sent aquesta la seva principal motivació de la seva vida. Per tant, ella viu la realitat de Guinea, i la seva visió és més sensible envers el país que els acull que la majoria de catalans o espanyols que hi viuen.
Jordi Orriols és un alferes que viu desterrat/confinat a Guinea per les seves idees, que descobrim que són comunistes. Amb la Clara es coneixen a l’hospital, on el troba tancat en una habitació de material recuperant-se d’una ferida de bala a l’espatlla. La seva coneixença farà que mantinguin un vincle especial i que Jordi conegui la realitat de Guinea.
Però que els motiva? Aquí és on arriba l’altre gran tema del llibre, colonialisme a banda. O dit d’una altra manera, un tema deriva de l’altre. El tràfic de nens. Una trama en què s’hi troben immersos l’hospital, la comunitat religiosa, i en darrer terme les autoritats colonials. Posar això al descobert, per tant, investigar-ho, serà el desig que mou la Clara i en Jordi.
El llibre està distribuït en 11 capítols, i al llarg de l’argument van apareixent pics o girs provocats per un rapte, o per un assassinat, o per un suïcidi, o l’atac d’una marabunta de formigues. Elements que mantenen l’interès i per finalment saber si triomfa el bé o el mal.
M’he deixat pel final el comentari del títol, i penso que únicament amb la lectura d’un petit fragment que no desvetlla res, però que aclareix el perquè del títol:
La idíl·lica aparença d’aquell país, la natura, els animals exòtics, la transparència del mar i les immenses serralades verdes feien pensar en el paradís bíblic. Però per a molts pocs era un paradís, potser per a en Joan Norbert Vilaplana i els industrials de la xocolata que endolcia Espanya i omplia les seves butxaques, però no per als guineans. Ni tampoc per a ells dos. Eren molt lluny del paradís”.
En definitiva, és la paradoxa de ser un indret afortunat per l’entorn en què es troba, però que precisament les circumstàncies que hi conviuen l’allunyen d’aquesta idea de paradís a la terra. Penso que és un títol ben trobat ja que recull el missatge que traspua tota la novel·la.

dissabte, 6 d’abril del 2019

#JoAcuso

Malpàs 101


La revista Malpàs després d'assolir la xifra dels 100 exemplars, continua el seu camí amb un nou exemplar que en certa manera intenta encetar una nova etapa amb impuls renovat. Malpàs 101 manté l'esperit que l'ha caracteritzat els darrers 25 anys, però al mateix temps, s'han introduït algunes novetats amb la idea de fer de Malpàs una revista el màxim participada pels seus lectors amb seccions ja habituals com El nostre arxiu fotogràfic o Saps on és? Però al mateix temps s'estrenen seccions com Malpàs viatger o l'Encontre, en què cal comptar en la participació dels lectors. A més, s'han renovat seccions com Anem a costura, amb informacions de la Llar d'Infants, de l'Escola Sant Miquel i de l'Institut de Flix. 
Altres seccions que apareixen per primer cop a la revista són Les receptes de l'Anita, D'interès ciutadà, La piulada, Biocultura Ribera d'Ebre, Ascó en xifres i Noves Tecnologies.
La resta de seccions d'informació i actualitat, així com la clàssica Arrels continuen oferint nous i interessants continguts. Malpàs al món ha visitat Sydney, Asconencs pel món ens apropa a Albert Jordà Juanós i I tu... què estudies? té com a protagonistes els germans Francina i Marc Serra Perelló. 
En aquest número de la revista es pot llegir el pregó de Sant Antoni 2019 a càrrec d'Enric i Roger Isasi-Isasmendi.
Finalment, la revista ens informa del nou correu electrònic malpas@lollaut.org on es recolliran les diferents aportacions com aquells article d'opinió que es cregui d'interès difondre -oportunament signats.