dimarts, 31 de març del 2015

Cens del 24-M a la Ribera d'Ebre

Avui han estat convocades les eleccions municipals del proper 24 de maig, per la qual cosa, el cens vigent correspon a 1 de gener de 2015. En tractar-se d'eleccions municipals, el cens inclou el d'estrangers residents als nostres municipis, en concret, els ciutadans de països de la Unió Europea que hagin manifestat la seva intenció de votar abans del 30 de desembre de 2014, així com els nacionals d'altres estats que disposin d'acords de reciprocitat amb l'Estat espanyol, i que també ho hagin sol·licitat en el període estipulat.

Aquesta és la taula dels electors cridats a votar el 24-M als diferents municipis de la Ribera d'Ebre.

Font: Oficina del Censo Electoral. INE

dilluns, 30 de març del 2015

Preacord: full de ruta del procés sobiranista

CDC-Reagrupament, ERC, ANC, Òmnium i l'AMI signen el preacord del Full de Ruta unitari del procés sobiranista català.


FULL DE RUTA
Aquest full de ruta pretén aplegar les organitzacions sobiranistes que comparteixen l'objectiu que Catalunya iniciï un procés de transició democràtica perquè esdevingui un estat independent si així ho vol la majoria de la ciutadania.

A. ELECCIONS PLEBISCITÀRIES
Les eleccions del 27 de setembre, que tindran caràcter plebiscitari, serviran com a mecanisme legal per a conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític substituint el referèndum que es va impedir realitzar. D'aquesta manera el resultat serà de lectura fàcil i inequívoca per a tothom, dins i fora de Catalunya, i en permetrà l'exercici del mandat corresponent.

Els programes de les candidatures sobiranistes han de deixar clar, com a punt primer i destacat, que votar-les suposa un pronunciament favorable a la independència de Catalunya.

L'eix nacional i social són indestriables; per tant, cal fer una aposta decidida per a la recuperació de l'estat social, especialment en educació, sanitat i pensions, com a drets socials i serveis públics essencials.

És imprescindible expressar una voluntat inequívoca de regeneració democràtica, transparència, retiment de comptes, participació ciutadana i lluita contra la corrupció.

B. DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS
Elaboració d'un projecte de text constitucional en el termini aproximat de 10 mesos, mitjançant un mecanisme participatiu que permeti aplegar més voluntats al projecte a través d'un procés constituent obert en què hi tinguin participació directa els ciutadans (Convenció Constitucional Catalana) i supeditat a un referèndum posterior.

Creació i posada en funcionament de les estructures necessàries del nou estat: hisenda pròpia, seguretat social, transitorietat legal, acció exterior, transició d'infraestructures estratègiques, serveis socials i de salut, proveïment energètic, seguretat...

Exercici dels actes de sobirania necessaris per a construir el nou país.

Recollint el mandat de les eleccions, declaració sobiranista inicial, com a anunci i inici del procés cap a la proclamació del nou Estat, o República catalana, segons els terminis i les condicions explicitats en aquest full de ruta. El procés de transició democràtica no quedaria en cap cas supeditat a la vigència jurídica o a eventuals impugnacions d'aquesta declaració.

El procés de transició nacional cap a la proclamació d'un nou estat o República catalana, que s'iniciarà amb les eleccions del 27 de setembre, culminarà en un període màxim de 18 mesos.

C. RELACIONS INSTITUCIONALS
Inici de negociacions amb l'Estat espanyol de les noves condicions: repartiment d'actius i passius, relacions entre els nous estats.

Obertura de negociacions amb les instàncies internacionals per al reconeixement i admissió del nou estat.

Mantenir una actitud expectant respecte l'alternativa d'un referèndum vinculant per part de l'Estat espanyol sobre la independència de Catalunya.

D. CULMINACIÓ DEL PROCÉS
Al final d'aquest procés se celebrarà un referèndum vinculant sobre el text constitucional que culminarà l'exercici del mandat democràtic a favor de la constitució del nou Estat català. El resultat positiu d'aquest referèndum permetrà la proclamació de la independència.

Elecció del nou Parlament ja en el nou marc constitucional.

A partir d'aquest moment, negociar les noves formes de relació amb l'Estat espanyol i la Unió Europea.


Barcelona, 30 de març de 2015

Convergència Democràtica de Catalunya-Reagrupament Independentista
Josep Andreu i Rull - Rut Carandell i Rieradevall

Esquerra Republicana de Catalunya
Marta Rovira i Vergés

Assemblea Nacional Catalana
Carme Forcadell i Lluís

Associació de Municipis per la Independència
Josep Maria Roigé i Rafel - Josep Andreu i Domingo

Òmnium Cultural
Muriel Casals i Couturier

dissabte, 28 de març del 2015

Montserrat Tura


Montserrat Tura ha estat a Ascó presentant el seu llibre Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el catalanisme, en un acte organitzat per la Llibreria Fondevilla i la regidoria de Cultura. En la presentació s'ha vist en acció un animal polític, en el sentit més elogiós del terme. Montserrat Tura ha desgranat especialment el cúmul de desencisos que l'han fet deixar de militar en un partit al qual hi portava 35 anys afiliada. Escoltant-la, t'adones que potser el PSC ha deixat de ser l'eina necessària que representava en l'arc parlamentari. La raó de ser de la confluència de tres espais socialistes diversos l'any 1978 ha quedat diluïda: acomplexament davant l'emancipació nacional (la llibertat a decidir, inclòs decidir seguir lligats a Espanya) i feblesa davant l'emancipació social. 
La Montserrat Tura no ha obviat el seus orígens que expliquen la seva trajectòria política. És néta i besnéta d'alcaldes de Mollet del Vallès, com ella mateixa va ser al llarg de setze anys (1987-2003). La seva projecció pública més important va ser en els successius governs Maragall i Montilla, exercit de consellera d'Interior i de Justícia, respectivament.
No ha tingut inconvenient a respondre les preguntes que se li han anat fent, en què ha hagut de fer una defensa aferrissada dels Mossos d'Esquadra, o quan ha donat resposta a la mala premsa de la classe política.
Com no podia ser d'altra manera, l'actual moment polític ha anat sobrevolant les seves intervencions. Ha deixat clar que la independència no serà fàcil i no ho resoldrà tot. En això coincidim. Però també ha dit que s'ha arribat aquí per inacció de l'Estat espanyol. Segurament té part de raó. Però en el fons, desitja alguna oferta que arribi des d'Espanya, tot i que de moment no la veu des d'enlloc. Les circumstàncies l'han anat tornant sobiranista, quan  perceps que és una federalista que encara creu possible una Espanya plurinacional, amb una constitució que ens reconegui com a nació, i la possibilitat de decidir lliurement el nostre futur. Sembla que els hi costi fer el pas definitiu. Però bé, quan he tingut oportunitat d'intercanviar parers, sí que ha mostrat confiança en aquest futur.
És una persona de gran vàlua com a política, que ha mostrat fermesa quan ha calgut, que ha tingut ocasió d'exercir la gestió política des de diferents càrrecs, i que en el país que estem construint segur que hi tindrà quelcom a dir.
Una de les idees amb què em quedo és que la política només l'entén pensant en el futur. Una divisa que hauria de ser més present en l'exercici de la política.

dilluns, 23 de març del 2015

dissabte, 21 de març del 2015

Dia Mundial de la Poesia

ILLA ESCRITA

Altra vegada sóc
al lloc mateix on sempre arribo
Joan Vinyoli

La mirada inventa el món, la llum.
Aquí comença el naufragi de l'ombra
o la secreta deriva dels ocells.

Sota la parpella, la matèria blanca
i la llum negra, eternitat suspesa
en l'aire com una música muda.

Invento el temps i el seu viatge:
poema, areny i duna líquida, tinta
o roca al peu dels núvols emergida.

Altra vegada sóc al lloc mateix
on sempre arribo: la mar on viu
la filla del més damnat dels déus
i d'aquella gran bagassa del dolor
que porta per nom Malenconia.

Tot és un lent ajornar el clam
de la mudesa, tot és callada espera.

Només se sent una vaga fressa d'ales,
el foc blanc i l'aigua negra que bateguen
al cor d'aquesta illa escrita. Només:
en un mar de silencis, la foscúria.

JAUME PONT

dilluns, 16 de març del 2015

Es presenten els Premis Vila d’Ascó 2014

El dissabte 21  de març, a les 5 de la tarda, es presentaran a la sala d'actes de l'Ajuntament d'Ascó els llibres guanyadors dels Premis literaris Vila d'Ascó 2014.


  • La mainadera d'Eugène Bourmont, d'Esther Blanco XXVI Premi Literari Vila d'Ascó 
  • Acadèmia d'idiomes invisibles d'Anna Bou IX Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 
  • Premis de Narrativa Breu per a Joves, de Meritxell Micó, Montserrat Ferrús, Àngela Aubanell i Ivet Pubill XXIV Premi de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 

Al final de l'acte hi haurà concert de música clàssica i bandes sonores, a càrrec de l'Orquestra Jove de l'Arc, de l'EMM Can Ponsic de Barcelona.

dissabte, 14 de març del 2015

dilluns, 9 de març del 2015

Medalles d'Or de la Generalitat 2015


El Govern ha acordat atorgar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a Neus Català, Josep Maria Espinàs i Joan Rodés, en reconeixement a la seva trajectòria en el camp de la lluita per les llibertats democràtiques, la literatura i la medicina, respectivament. La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l’Executiu per reconèixer les persones i col·lectius que amb la seva aportació hagin prestat serveis rellevants, destacats, eminents o extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

El Govern ha acordat atorgar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a Neus Català (1915) per la seva vida i, especialment, per la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d’extermini nazis i la defensa dels drets humans. Amb aquesta distinció, l’Executiu honora un referent de la lluita contra els totalitarismes i de la recuperació de la memòria dels deportats als camps d’extermini.

El Govern reconeix també amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya la trajectòria destacada de Josep Maria Espinàs (1927) en el camp de la literatura, el periodisme i la cançó i honora un dels referents de les lletres catalanes i una personalitat que, des de l’època del franquisme, ha intervingut decisivament en l’extensió de la cultura catalana a sectors amplis de la societat.

Finalment, el Govern distingeix amb la Medalla d’Or la tasca que el doctor Joan Rodés (1938) ha desenvolupat durant més de 40 anys en el món de la medicina i reconeix l’aportació valuosa que ha fet a l’estudi i la investigació de les malalties del fetge.
premsa.gencat.cat


diumenge, 8 de març del 2015

Declaració institucional del 8 de març de 2015

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya afirma en el seu articulat que l'equitat de gènere és un valor de la societat catalana i, en el marc d'aquest ordenament jurídic que ens empara, els poders públics han d'emprendre polítiques actives per a reconèixer les dones com a subjectes socials i polítics, superar el model androcèntric i reconèixer l'expertesa femenina, així com les aportacions que les dones han fet i fan en totes les esferes polítiques, socials, econòmiques i culturals. 
“Equitat” és un substantiu femení que prové etimològicament del llatí i la primera vegada que s'empra en la nostra llengua és l'any 1696, i fa referència específica a la llei natural, a la necessitat d'adaptar la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret per evitar una interpretació rígida dels preceptes. L'equitat de gènere és un concepte complex vinculat a les polítiques de cooperació al desenvolupament que guarda una estreta relació amb la reflexió al voltant dels drets humans i la justícia social, que reconeix que el punt de partida d'homes i dones és diferent i, per tant, les necessitats són també diferents i que cal identificar-les i tractar-les per corregir el desequilibri. Així, l'equitat de gènere estableix la necessitat de reconèixer la diferència entre dones i homes per poder garantir la igualtat d'oportunitats i de tracte. 
En aquest sentit, comprendre el fet que als homes i a les dones, tradicionalment, se'ls ha atribuït papers i responsabilitats públiques i privades diferents és el primer pas per poder aplicar a l'acció de govern el tractament i la perspectiva, al mateix temps, dels homes i de les dones i atorgar a ambdues experiències, tradicionalment consignades pels rols de gènere, la mateixa vàlua social. 
L'equitat de gènere precisa que com a societat prenguem consciència respecte del fet que el treball domèstic i familiar no és prescindible, perquè la qualitat de la vida humana en depèn i, per tant, el discurs d'omissió d'aquesta realitat és un obstacle a l'hora de planificar una disposició dels temps i del treball remunerat que respecti i garanteixi el benestar de la ciutadania.
Les polítiques per a la igualtat d'oportunitats entre homes i dones han centrat la seva acció en l'àmbit del mercat de treball remunerat i Catalunya ha assolit fites importantíssimes en aquesta direcció. Això no obstant, la base que articula la societat catalana no pot ésser només el mercat de treball, ja que la societat que posa en el centre la feina remunerada enlloc de la qualitat de la vida humana esdevé una societat amb uns fonaments dèbils. 
El progrés social no és possible sense les dones i, per tant, l'equitat de gènere és avui un horitzó imprescindible per poder aconseguir posicions d'autoritat femenina que permetin introduir l'expertesa de les dones en la gestió pública. I aquesta és una qüestió clau no només pera les dones sinó també per al futur polític de Catalunya que vol dir, també, el seu futur social i cultural. 
És necessari, en aquest sentit, un canvi individual que es converteixi en una transformació col·lectiva, un canvi en la valoració personal, social i política de les diferents esferes que conviuen i que són el motor real de les societats occidentals. L'equitat de gènere com a valor intrínsec de la societat catalana requereix pensar i estructurar les organitzacions a partir de l'experiència d'homes i dones amb l'objectiu de garantir l'accés a l'esfera pública en igualtat de condicions i sense perdre qualitat de vida, perquè les dones mai no hi hem estat disposades.
Els versos de la poeta i feminista catalana Mari Chordà així ho expressaren l'any 1976: No canviarem agulla i fills / per eines agressives. / No volem igualtat. / Doneu-nos, sense escàndol, / ocasió d'obrir els ulls, / les portes i les finestres. / Després, les nostres mans / agafaran allò que / més els convingue / per anar fent, naturalment, / lo miracle. 
Aquest any, des de l'Institut Català de les Dones, amb la campanya institucional Tu mous fitxa per l'equitat de gènere, oferim a la societat catalana, perquè ens hi acompanyi, aquest gir en primera persona del singular i plantegem la necessitat de moure fitxa per l'equitat de gènere a títol individual amb la voluntat que aquest canvi en la percepció subjectiva iniciï una veritable revolució en el nostre imaginari col·lectiu com a poble.

Barcelona, 8 de març de 2015
Institut Català de les Dones 

dissabte, 7 de març del 2015

A Madrid sempre els quedarà Duran

En les darreres setmanes el que hem anomenat "el procés", i que no té altre objectiu que poder exercir el dret a l'autodeterminació inherent a totes les nacions del món, ha patit un cert desencís. El motiu: observar que sovint ha primat l'interès de partit per damunt de l'interès de país. Segurament no s'ha estat del tot encertat. Però si som honestos als fets ocorregut en els darrers tres anys, comprovarem que en bona part, els representants de les forces polítiques sobiranistes han procurat escoltar el clam de la societat civil, ja fos per convicció o per necessitat, però en general la gent ens hem sentit ben representats, començant per un President Mas fidel i lleial al país, com per la resta dels nostres representants polítics.
Bé, tots tots, no. 
Hi ha un polític incombustible (en actiu des de 1979) que procura desactivar el procés per activa i per passiva: Josep Antoni Duran i Lleida. 
És clar que qualsevol pot defensar els seus postulats i dur-ho fins a les darreres conseqüències. Només faltaria! Però potser caldria demanar-li coherència i fer-ho des de fora de la formació política que li ha donat aixopluc (CiU) i dels milers i milers d'electors que van fer confiança a la seva força política amb un programa electoral sobiranista (eleccions catalanes de novembre de 2012 o eleccions europees de 2014)
Qualsevol declaració i qualsevol acte que fa, serveix per desacreditar ja sigui el president del país, la força amb qui forma coalició o bé un sector prou destacat de la seva pròpia formació. Tot plegat, un paper ben galdós.
Sigui quin sigui el camí que emprengui el procés, Duran i Lleida quedarà desplaçat de la primera línia política. Difícilment podrà seguir coalitzat amb una Convergència clarament independentista. Difícilment la bona gent que ha sortit massivament al carrer les darreres Diades podrà fer confiança a una candidatura liderada per ell. Difícilment el president Mas aguantarà estoicament les deslleialtats d'un soci que ha anat qüestionant qualsevol pas endavant seguint el mestratge de PP, PSOE, UPyD i C's (ja sigui desacreditant el Diplocat, l'ANC o el jutge Vidal)
De tot plegat, si alguna cosa sap greu, és el paper galdós que està fent fer a Unió Democràtica de Catalunya. Un partit de llarga trajectòria catalanista i fidel al país. El partit de Manuel Carrasco i Formiguera. Un partit represaliat pel franquisme.
Els militants d'Unió els tocarà decidir ben aviat si segueixen el rumb espanyolista de Duran (camuflat de confederalisme) o bé aposten perquè el país pugui decidir llibertat.
www.elpais.com

diumenge, 1 de març del 2015

Els Perxes d'Ascó, a la Xarxa

La secció Patrimoni, que s'emet diàriament dins de l'edició de matí del programa Notícies en Xarxa, de l'emissora de la Xarxa de Comunicació Local, va parlar dels Perxes d'Ascó. D'aquesta manera, es posa en valor una construcció emblemàtica del casc antic i que ajuda a comprendre la fesomia de la Vila Closa. L'espai, conduït per Helena Puigdueta, va ser emès el divendres 27 de febrer.