dimarts, 30 de juny del 2015

Nova Gent 74

Amb el final del curs pels alumnes, apareix la tercera revista de l'escola amb la qual es posa punt i final al trimestre i al curs. Una revista que recull la vida a l'escola en les darreres setmanes, tot fent memòria o informant d'algunes de les activitats, projectes o sortides realitzades. Així sabem dels projectes de P-4 sobre el pintor Mondrian; o els lleons de P-5; o les bicicletes de Cicle Inicial.
Quant a sortides, la revista ens recorda de la visita a Sebes d'Educació Infantil, a Arnes de Cicle Inicial, o les colònies a les Piles (Conca de Barberà) de Cicle Mitjà i Cicle Superior.
Des de les classes d'anglès també ens informen de les seves activitats i proejctes, així com les notícies de la biblioteca de l'escola i dels resultats dels nostres atletes als Jocs Escolars.
En aquesta ocasió han estat els alumnes de Cicle Inicial de preparar la portada amb un tema ben estiuenc.
Amb cada final de curs, arriba el moment d'acomiadar els alumnes de sisè que a partir del setembre començaran una nova etapa a l'institut.
Com diu la part final de l'editorial: "...un altre curs que afegim als records que conté cadascun dels racons de la nostra escola. Una escola és sobretot futur, però si de tant en tant, fem una mirada enrere, es comprova que al seu interior, tots els qui hi hem passat, hi hem deixat un somriure, una emoció, un somni o un record".

diumenge, 28 de juny del 2015

dissabte, 27 de juny del 2015

Bases VII Premi de Periodisme Carmel Biarnés

1.- Tema
Els treballs presentats han de difondre la tasca investigadora que es fa tant des de l’associacionisme com a títol individual sobre temàtiques de caràcter local o comarcal a tots els territoris de parla catalana.

2.- Destinataris
Hi podran optar els autors de treballs periodístics que:
- Difonguin els resultats d’una tasca d’investigació i recerca emmarcada en el camp dels estudis locals i territorials i duta a terme exclusivament per tercers (centres d’estudis, entitats culturals, investigadors a títol individual, etc.). En cap cas l’autor del treball presentat al premi i l’autor de la recerca poden ser el mateix.
- Hagin estat publicats o emesos a través de mitjans de comunicació de masses (premsa escrita, ràdio, televisió i cinema documental, i Internet).
- Hagin estat redactats en llengua catalana, castellana, aranesa, francesa o anglesa.
- Hagin estat publicats o emesos en el període comprés entre l’1-09-2014 i el 31-08-2015.
Els treballs periodístics que no hagin estat elaborats en llengua catalana o castellana, caldrà que es presentin acompanyats d’una transcripció del text al català.

3.- Categories
El Premi inclou quatre categories en funció del suport dels treballs: 
- Premsa escrita
- Ràdio
- Televisió i cinema documental
- Internet
En cadascuna de les categories es podrà presentar un màxim de 2 treballs per autor.

4.- Termini
L’autor o, en el seu cas, el mitjà en el que s’ha publicat o emès el treball periodístic, haurà de presentar-lo per correu certificat o bé personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 Ascó (Ribera d’Ebre).
A) Premsa escrita: es lliurarà un original o una còpia de la publicació on va aparèixer el treball periodístic.
B) Ràdio, televisió i cinema documental: es lliurarà una còpia del material emès. En els casos de programes informatius, s’entregarà una gravació complerta del programa. S’haurà d’entregar també un certificat d’emissió on hi figuri el dia i l’hora d’emissió. El certificat haurà d’estar emès pel mitjà de comunicació o, si s’escau, pel certamen o festival en el cas del cinema documental.
C) Internet: es lliurarà una còpia del treball tal com s’ha publicat al web, ja sigui en el format HTML, arxiu Flash, JPEG, GIF o impressió en paper; i s’indicarà el títol de l’article pel qual opta al concurs. En aquesta categoria l’autor s’obliga a mantenir en xarxa el treball presentat almenys fins el 31 de desembre de 2013.
El termini d’admissió conclourà el 10 de setembre de 2015.

5.- Premis
S’atorgarà un premi de 800 euros per cadascuna de les categories que podrà ser declarat desert si així s’estima convenient.
Sobre els premis s’efectuaran les retencions fiscals corresponents en concepte de drets d’autor.

6.- Acceptació dels treballs periodístics
Els treball periodístics presentats al premi seran sotmesos al criteri d’una comissió tècnica que avaluarà l’adaptació dels mateixos a les bases. Només passaran a consideració del jurat els treballs periodístics que superin el criteri de la comissió tècnica. Aquest criteri s’haurà de justificar de forma objectiva i d’acord amb les presents bases.

7.- Jurat
El jurat el formaran professionals del món de la comunicació i persones vinculades al món de la recerca. 
El jurat es reserva el dret d’interpretar les bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

8.- Veredicte
El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament del premi que se celebrarà el diumenge 18 d’octubre de 2015 a Ascó en el transcurs de la VII Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.

9.- Recuperació dels treballs
Aquells candidats que desitgin recuperar el material presentat al premi, podran sol·licitar-ho a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó abans del 30 de novembre de 2015. A partir d’aquesta data, l’Ajuntament podrà procedir a la destrucció del material, si ho considera oportú.

10.- Drets de reproducció
Els autors dels treballs periodístics que resultin premiats cedeixen en acceptar el premi els drets de reproducció del material presentat, a efectes de difusió i promoció del Premi de Periodisme Carmel Biarnés d’Ascó i de la Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

dijous, 25 de juny del 2015

Les corrides de Sant Antoni, a la Xarxa

La secció Patrimoni, que s'emet diàriament dins de l'edició de matí del programa Notícies en Xarxa, de l'emissora de la Xarxa de Comunicació Local, ha parlat de les corrides de cavalls, matxos i rucs de la festa de Sant Antoni d'Ascó.
He tingut l'ocasió de col·laborar en aquest espai amb el que s'ha difós un dels elements cabdals de la festa d'hivern del poble, juntament amb la jota i la foguera, i amb les activitats religioses (Tres Tombs i benedicció, processó i les figures dels Majorals)
L'espai, conduït per Helena Puigdueta, s'ha emès el dimarts 23 de juny.

dimecres, 24 de juny del 2015

Jordi Ciuraneta, al govern de Catalunya

Aquesta setmana Jordi Ciuraneta -de la Palma d'Ebre- ha pres possessió del càrrec de Conseller d'Agricultura, Ramaderia Pesca, Alimentació i Medi Natural. D'aquesta manera esdevé el segon conseller de la Ribera d'Ebre en l'històric de governs de la Generalitat des de la represa de la democràcia, des de 1980 ençà. Anteriorment, en el període 1999-2003 va assumir la cartera d'Ensenyament Carme-Laura Gil, nascuda a Benissanet el 1935.
govern.cat
Aquesta és la biografia que s'ha difós des de Premsa de la Generalitat.
Jordi Ciuraneta i Riu, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Diputat al Parlament de Catalunya. Nascut a Sabadell (Vallès Occidental) el 30 de maig de 1964. Diplomat en Administració i Direcció d’empreses per ESADE. Completa la seva formació en l’àmbit de l’organització d’empreses cooperatives a OTALORA, Universitat de Mondragón. Empresari agrari i ramader.
President de Copaga (2000-2011). President del Consell sectorial del porcí de la Confederació de Cooperatives Agràries d’Espanya (CCAE). Membre de la Confederació de Cooperatives i Sindicats Agraris de la Unió Europea (Copa-Cogeca). Assessor en matèria de porcí del consell consultiu de la Direcció General d’Agricultura de la Unió Europea. Ha estat vicepresident i responsable de ramaderia de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) del 2000 al 2008.
Va entrar a militar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) l’any 1989. Ha estat tinent d’alcalde de l’Ajuntament de la Palma d’Ebre (1991-2007). Ha estat vicepresident del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i diputat a la Diputació de Tarragona. Membre de l’executiva de CDC des del 2007. És secretari d’àmbit d’Agricultura, Ramaderia, Medi rural i Pesca. Membre del Comitè local de Lleida, de l’executiva comarcal del Segrià i de l’executiva de la federació de Lleida. Ha estat assessor d’agricultura, ramaderia i pesca del president de la Generalitat (2011-2012) i director general de Pesca (2012-2014)

dimarts, 23 de juny del 2015

Missatge de la Flama del Canigó 2015

Sigueu molt benvinguda Flama del Canigó, que com cada any sou esperada amb il·lusió per moltes persones, ja siguin grans, joves, xiquets, al·lots, mainada, tots desitjosos de compartir la vesprada i la nit, que s'il·luminarà amb l'encesa del Foc de Sant Joan 

Aquesta nit màgica i tota la diada de demà dia 24 de juny, Festa Nacional dels Països Catalans, ens agermana a tots, siguem del nord o del sud, de terra endins i de mar enllà, fruit de l'herència de l'antic solstici d'estiu que d'origen mil·lenari i que amb el pas dels segles, la seva celebració ha esdevingut tradició i costum, la més antiga del nostre País i fins i tot dels racons d'Europa on s'estimen i respecten la democràcia i la llibertat, tant pròpia com la dels altres. 

Enguany s'escau el 50è aniversari del “salt” passant la ignominiosa frontera, portant la Flama per damunt d'aquest límit imposat per l'absolutisme imperant ahir, i avui encara, que trenca i divideix Catalunya per una serralada, com és la pirinenca, que vertebra a banda i banda uns pobles que formen part d'un mateix País i Nació. 

Els nostres Focs de Sant Joan i la Flama que els encén, baixada del cim del Canigó, ja formen part del nostre costumari popular així com de la nostra història col·lectiva, que tantes lliçons ens ha deixat des del seu inici fins a l'actual albada de la sobirania plena. Recordem tan sols que en períodes on els desitjos del poble foren reprimits a sang i foc pel “real derecho de conquista”, l'expressió popular donava als Focs de Sant Joan un sentit de resistència que queda palès en aquest senzill clam de fa tres segles 

Caramelles van darrera 
les de mil set-cents i tants 
fadrinets que les dictaven 
ja mai més les cantaran! 

Mal Ponent ve de Castella 
si de França lo Mestral
 los usatges de la terra
ja s'esfullen riu avall! 

No canteu pas més corrandes 
ni feu Focs per Sant Joan 
feu cremar-ne cera groga
 com se sol pels funerals! 

Tot poble té arrels fondes, i la llavor de bona sembra mai fineix, per això Catalunya sempre ha reprès un nou impuls de renaixença, i que avui ha tornat amb força buscant un millor camí, amb voluntat i esperança, sota la llum de la Flama del Canigó. 

Som-hi tots! I fins sempre amunt!

Nemesi Solà 
TIC i antic escolta 

dijous, 18 de juny del 2015

dimecres, 17 de juny del 2015

diumenge, 14 de juny del 2015

Mapa polític de la Ribera d'Ebre

Després de la constitució de les noves corporacions municipals, el mapa polític de la Ribera d'Ebre ha quedat de la següent manera: set alcaldies per Esquerra Republicana-Acord Municipal, sis per Convergència i Unió, i una alcaldia per la Federació d'Independents.

Onze governs mun
icipals disposen de majoria absoluta, mentre que en dos s'han configurat coalicions de govern: Ascó (IA-FIC+ERC) i Móra la Nova (ERC+PSC). A Rasquera, es va investir l'alcalde de CiU amb els vots de Solidaritat. 

Els alcaldes i l'alcaldesses dels catorze municipis de la comarca pels propers quatre anys són:

Ascó: Josep Maria Buixeda
Benissanet: Xavier Arbó
Flix: Marc Mur
Garcia: Blanca López
Ginestar: Conxita Pujol
Miravet: Toni Borrell
Móra d'Ebre: Joan Piñol
Móra la Nova: Francesc Moliné
La Palma d'Ebre: Gil Martí
Rasquera: Jesús Benaiges
Riba-roja d'Ebre: Antoni Suárez
Tivissa: Jordi Jardí
La Torre de l'Espanyol: Joan Juncà
Vinebre: Gemma Carim

dissabte, 13 de juny del 2015

Constitució de l'ajuntament

Com marca la legislació electoral, vint dies després de la celebració de les eleccions municipals, té lloc la constitució de les corporacions locals.
Amb el Ple de Constitució d'avui es posa en marxa el mandat 2015-2019, el desè des de la recuperació de les institucions democràtiques.
Al poble d'Ascó, els resultats han configurat el següent consistori:

INDEPENDENTS D'ASCÓ - FIC
Josep Maria Buixeda
Xavier Serra
Ramon Plaza
Salvador Florido

CONVERGÈNCIA i UNIÓ
Margarita Daura
Josep Serra
Cristina Serra
Miquel Àngel Ribes

ESQUERRA REPUBLICANA
Josep Jaimot

En l'elecció de l'alcalde, Josep Maria Buixeda, representant de la llista més votada, ha assolit el càrrec amb els vots dels grup IA-FIC i ERC.
La majoria de regidors s'estrenen en el càrrec i únicament un regidor dels Independents continua des de l'anterior mandat.

divendres, 12 de juny del 2015

El 14-J d'Unió

Aquest diumenge els quatre mil militants d'Unió Democràtica de Catalunya es pronunciaran en una consulta sobre el procés sobiranista que viu el nostre país. Sens dubte, és un plantejament agosarat i participatiu en un partit polític clàssic, cosa no gaire habitual. Però si bé és certa la bondat d'exercir el dret a decidir davant de qüestions transcendentals; no deixa de ser menys cert, que bona part de la cúpula del partit ha proposat una pregunta enrevessada amb l'objectiu de diluir el contingut d'aquest procés participatiu. Diguin el que diguin els defensors de la pregunta -i també, com no, de la resposta afirmativa-, aquesta pregunta està feta amb la intenció de fer veure que es mouen per mantenir-se al mateix lloc. I a dia d'avui, aquesta indefinició és inacceptable en un moment en què cal clarificar els debats i les idees i la ciutadania hem de saber a què ens atindrem quan votem els nostres representants polítics el pròxim 27-S.
Cosa estranya en un partit que porta més de tres dècades controlant-ne tots els ressorts una figura com Duran i Lleida, hi ha un sector que ha estat capaç de moure's, de presentar batalla i de demanar el vot negatiu a la consulta com a mostra de suport al president Mas i amb una clara vocació independentista. No disposen de la maquinària del partit, però tot i això han recorregut el territori i han generat debat. Això es deu al sector independentista del partit, al qual s'hi han sumat alguns càrrecs institucionals rellevants (president Rigol i presidenta De Gispert, la portaveu al Parlament, regidors de ciutats com Barcelona o Sant Cugat...) i també militants històrics com els fills de Carrasco i Formiguera o com l'exconseller Bassols. Se senten hereus de 1931, hereus dels fundadors, fidels a la història del partit i al país, més que no pas del partit com a lobby en què s'ha convertit de la mà de Duran.
A hores d'ara el resultat sembla incert. Però tot sembla indicar que serà ajustat, amb la qual cosa es mostraran dues ànimes dins d'un mateix partit. Un dels dos sectors quedarà derrotat. No sembla que hagi de ser fàcil la convivència dins d'Unió. Si guanya el Sí, els independentistes del partit és fàcil que es mantinguin al costat del President Mas. Si guanya el Sí, el propi Duran ja ha insinuat que el comitè de govern hauria de cessar (potser esperant confluir en aquest partit estrany que sota el nom de 'Construïm' sembla fet a mida de duranistes).
I si la dificultat de la continuïtat d'Unió Democràtica sembla evident, això afectarà també al partit que pilota el procés des del govern de Catalunya. La CiU que coneixem sembla que tingui els dies comptats. Si guanya el Sí, es fa difícil imaginar-los compartint marca electoral el proper 27-S. Sense oblidar que tot just els tres consellers que Unió té al govern Mas s'han implicat a fons en la defensar del Sí, amb la qual cosa no sembla gens descartable que el President Mas hagi de cessar uns consellers que no sembla que estiguin sent lleials al full de ruta marcat pel govern juntament amb d'altres organitzacions polítiques i socials. 
Tot plegat començarà a clarificar-se a partir del dia 15. Però res seguirà igual.
Unió se la juga diumenge. Però també se la juga el govern així com els partits favorables a la independència.

dissabte, 6 de juny del 2015

Fent història #DR3AM


FC BARCELONA
Campió de la Champions League 2015

Juventus 1 - FC Barcelona 3

Banc d'ADN de desapareguts de la Guerra Civil

Memorial de les Camposines
Fa uns dies es va presentar a Ascó el Banc d'ADN per a la futura identificació dels parents desapareguts a la Guerra Civil  Va ser una xerrada de Roger Heredia, de la Torre de l'Espanyol, i en el transcurs de l'acte també es va emetre un documental que ens va explicar com s'ha arribat fins aquí.
Sens dubte, una iniciativa lloable, que potser ja arriba tard tot i els més de trenta anys llargs de democràcia. Mai és tard per restituir la memòria de les persones que van perdre la vida en aquella malaurada guerra, i almenys obre la porta a l'esperança a aquelles famílies de desapareguts
Encara hi ha massa fosses comunes per obrir -almenys 240- i convé el compromís de les administracions en facilitar aquesta tasca.
Sol·licitar la inclusió al banc d'ADN és una acció individual de cada família amb la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, i els quatre passos a seguir són:
  • Fer un esquema de l'arbre genealògic familiar.
  • Trucar o escriure un correu electrònic a la Unitat de Medicina Legal de la Universitat de Barcelona.
  • Extracció de les mostres de sang de cadascun dels familiars que seran registrades al banc d'ADN.
  • Recull de les mostres en tub, amb l'extracte sec de la sang on hi ha l'ADN purificat (la família conserva una part de la mostra) amb tota la documentació que ho acredita.
El cost aproximat del cost d'aquest protocol és de 150 €.

La salut del procés després del 24-M

Si fem cas de com ha evolucionat el sobiranisme en els darrers tres o quatre anys, un no pot ser més que optimista. Aquesta mirada enrere és agradable, s'han passat moltes pantalles, algunes a gran velocitat, i ha anat amarant el procés de compromís i credibilitat. I així es va arribar al 9-N, probablement el punt àlgid d'aquest període. D'aleshores ençà, inevitablement ha començat a escampar-se un cert desencís.
Tot i això, es va fer públic un full de ruta per encarar aquests mesos fins al 27-S, i també per preparar el que han de ser els mesos més complexos (i apassionants) si la gent vota la "desconnexió" d'Espanya.
Entremig ens hem trobat amb les eleccions municipals. No és fàcil treure conclusions d'uns comicis en què es vota tenint en compte diferents condicionants, sovint relacionats amb la pròpia dinàmica local. Però ha estat inevitable, i en aquest sentit, els resultats de Barcelona han generat incertesa dins del món independentista.  El primer alcalde sobiranista des de 1979 ha estat derrotat i a partir de la setmana vinent hi haurà un govern de la ciutat a qui li incomoda el procés. Amb major o menor entusiasme, però l'equip de govern de Xavier Trias ha estat lleial al procés i ha sabut jugar el paper de capital de Catalunya. En canvi, el nou equip municipal d'Ada Colau (on a més d'ICV, probablement també hi serà el PSC) no prendrà part del procés, i la futura alcaldessa ja ha anunciat que no signarà cap full de ruta utilitzant arguments ben pobres. Així que el 13 de juny el sobiranisme perdrà una plaça important.
A partir de la setmana vinent s'anirà veient com es resolen els diferents pactes per formar governs. Ens trobarem tot tipus de combinacions, diferents d'un poble a un altre, d'una ciutat a una altra. Però seria una autèntica llàstima que en el moment en què hi ha més regidors sobiranistes que mai (més de 6.000 arreu del país) no se sigui capaç de formar governs municipals favorables al procés en un moment crucial en què ens hi juguem el ser o no ser del nostre país.
Un capítol apart mereix l'enfocament de la pregunta que Unió Democràtica farà a la seva militància. És tot menys clarificadora. Ara bé, no es pot descartat que l'actitud de la militància acabi ocasionant l'efecte contrari que pretenia la direcció del partit. Per a resoldre aquesta incògnita, caldrà esperar al 14 de juny.

divendres, 5 de juny del 2015

Pacte de govern a Ascó

La televisió local d'Ascó ha estat de nou el mitjà utilitzat per anunciar el pacte que propiciarà un nou govern a Ascó a partir del 13 de juny. Els regidors d'Independents d'Ascó (IA-FIC) i d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) conformaran el nou equip de govern que posarà fi a vuit anys de govern entre CiU i el PSC. 
El relleu a l'equip de govern es deu a la suma des 4 regidors d'IA-FIC (força que va guanyar les eleccions) i de l'únic regidor d'Esquerra. Tot sembla indicar que els quatre representants de CiU no participaran en el govern.
Arran del pacte, Josep Maria Buixeda (IA-FIC) esdevindrà alcalde en el període 2015-2019 mentre que el representat d'ERC, Josep Jaimot, serà el primer tinent d'alcalde.