El govern aprova la LEC

Dimarts passat, el Govern de la Generalitat aprovava la Llei d'Educació de Catalunya. Tot i que no sembla que neixi amb tot el consens que requeriria, encara falta el tràmit d'aprovació al Parlament i veure com s'acaben posicionant els diferents sectors del món educatiu. Ara per ara encara hi ha reticències. De moment, podem anar llegint el document que s'ha aprovat:
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/LECdef.pdf

Rock & Fame'08

Això del mal finançament ve de lluny

M'he començat a llegir El gran llibre per la independència de Francesc Ferrer i Gironès, i he ensopegat amb uns fragments que semblen de la premsa d'aquests dies... però no!... són de 1893 i 1932. Em sembla que no hem avançat gaire.

Dels datos donats en les estadístiques d’on havem tret los números apuntats se’n desprèn que a n’els conceptes anotats, hi contribueixen cada espanyol de fora de Catalunya amb 2,08 pessetes, i cada habitant de Catalunya amb 4’78 pessetes, això és, amb més del doble que els demés habitants d’Espanya.(...) I en canvi d’aquest sacrifici, ¿què li garanteixen a Catalunya los governs de Madrid?
Ponència de Ferran Alsina (juny de 1893)

Estudiant els coeficients de la tributació de Catalunya i les partides que rep de l’Estat central, resulta que un ciutadà català paga 123 pessetes, mentre que un ciutadà de la resta de la nació paga solament 60 pessetes anuals. Per una altra banda, un habitant de Catalunya percep per despeses estatutàries la suma anual de 48 pessetes i l’habitant de la resta del país en percep 75.
Conferència de Joan P. Fàbregas, dirigent de la CNT (1932)

Nova publicació del CERE

El proper divendres 1 d'agost, a les 19.30 h, al Casal Municipal de Miravet, es presentarà el llibre que recull l'obra guanyadora del XIII Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila, editat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre dins la col·lecció Daliner núm. 7:

Roc Llop i Convalia. L'exili d'un poeta miravetà, de Josep Maria Sàez i Emigdi Subirats

En l'acte, hi intervindran l'alcalde de Miravet, Il·lm. Sr. Antoni Borrell; el president del CERE, Sr. Josep Moragrega, i els autors de l'obra.

Generalitat i seguretat nuclear

El Govern proposa que es desenvolupi l’Estatut en matèria de seguretat nuclear

El Govern proposarà a l’Estat que es desenvolupin els mecanismes que li han de garantir la seva participació en l’execució de la seguretat nuclear, tal com preveu l’Estatut. Ho ha dit el conseller Joan Saura en el transcurs d’una reunió que ha mantingut amb alcaldes de les Terres de l’Ebre a Móra d’Ebre. L’objectiu de la trobada era explicar l’estat en què es troba el Pla d’emergències per episodis de contaminació a l’Ebre aigües avall de l’embassament de Flix. Saura ha recordat que “l’Estatut preveu que tots els plans de protecció civil siguin competència de la Generalitat i fins ara s’ha produït una disfunció, ja que encara no la tenim en matèria de seguretat"

Imatge i text: Sala de premsa gencat.cat

Inventari d’afectes perduts

Una lectura d’estiu ha estat Inventari d’afectes perduts de Sara Bailac (II Premi de Poesia Joan Perucho Vila d’Ascó 2007, Editorial Meteora). Primer de tot et sorprèn el format: poemes en prosa. Després un estil lleuger, àgil i ple de recursos d’aparent senzillesa sota el fil argumental de l’amor, de la relació amb l’amant que apareix amb el nom d’Apol·lo. La distància, l’absència, el record, el retrobament, la passió... es van fent presents al llarg del poemari.
El llibre se’ns presenta dividit en quatre blocs que corresponen amb les quatre fases de la lluna: creixent, plena, minvant i nova.
Sara Bailac ens regala expressions com:
Apol·lo, la vida ens sembla el record amargant de les
teves dolçors.

Enamorar-te de nou deu vegades cada sis minuts no és
excedir-se.

Estic atrapada entre el mai i el sempre.

El món deserta de nosaltres i només sabem respondre’l
amb petons.

En el pròleg del llibre, Hèctor Bofill situa la poeta de Tàrrega en la nòmina de poetes joves –és nascuda el 1986- que pel seu nivell seran referència en la poesia catalana del futur. Per cert, Sara Bailac disposa d’un bloc que actualitza constantment amb el nom Realitats i miratges.

70 anys dels 115 dies

Primers compassos de la Batalla de l’Ebre a Ascó.

A diferencia de lo que ocurrió en Flix, en Ascó las tropas de la 35ª División Internacional tuvieron muchas más dificultades de las previstas para poder lanzar los botes al agua y cruzar el río. A unos dos kilómetros al norte de Ascó, cruzaron la XIII y la XV Brigadas Internacionales, la XIII bajo el mando del soviético Mikhail Kjarchenco y la XV comandada por el húngaro Otto Flatter (…) Por otra parte, a unos dos kilómetros al sureste de Ascó, cruzaba la XI Brigada Internacional bajo en mando del mayor de milicias José Antonio Valledor. (…)
Cuando estuvo asegurada la orilla izquierda en el entorno de Ascó, se construyó un puente de madera, por el que pasaron camiones y artillería, pero pronto fue reducido a astillas por la aviación franquista.

BESOLÍ, A. et al (2005): Ebro 1938, Inédita Editores, Barcelona.

Ribera d'Ebre

Us adjunto l'enllaç a un article d'opinió que sobre la comarca de la Ribera d'Ebre va escriure Pep Suñé, de la Fatarella, en l'edició del diari El Punt de diumenge passat (20.07.2008). Com ell diu: vull posar en valor la seva gent i trencar una llança per la seva més que demostrada capacitat de sacrifici i estima pel territori. Cal agrair-ho...

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2939020

Els 25 anys del CERE

Dissabte va tenir lloc l’acte central del 25è aniversari de la constitució del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) a Vinebre. Una celebració que va començar amb la recepció a ca Don Joan –on hi ha una magnífica col·lecció de Collages de Josep M. Pros- per tot seguit desplaçar-nos al local del cinema on es va retre homenatge als fundadors, presidents, guardonats amb la Sirga d’Or i d’altres protagonistes d’aquest quart de segle de l’entitat.
Al llarg de les diferents intervencions que hi va haver van sobrevolar unes quantes idees:

• la molta feina des del CERE per la cultura de la comarca en les seues diferents dimensions
• la capacitat del CERE de crear consciència de comarca abans de l’existència dels Consells Comarcals
• la voluntat d’esdevenir una entitat comarcal donant joc a tots els municipis i això ho han/hem entès tothom
• un centre d’estudis independent per damunt de les sigles o els avatars polítics (algú ho va definir com d’espectre transversal de tots els partits de tradició democràtica)
• la capacitat de vehicular idees, propostes... en aquells anys de represa democràtica i posar en contacte una generació que havia perdut la guerra, una generació que va ser educada en lengua española i el fomento del espíritu nacional amb una altra que en aquells moments estava formant-se a les universitats i bullia d’inquietuds
• com el CERE ha sabut anar realitzant el relleu generacional, adaptant-se als temps i amb molta feina per seguir fent

Al llarg de la vetllada es van poder escoltar les veus dels protagonistes mitjançant unes videoprojeccions que havia preparat Vídeo Ascó TV, i que van merèixer el reconeixement dels presents.
Em permeto acabar aquest apunt amb una frase que vaig dir en acabar la meua breu intervenció, i feia més o menys així: Gràcies a tots els que heu fet possible que els 25 anys de la història del CERE hagin estat els 25 anys de la història d’un èxit.

El català, llengua comuna

Reprodueixo un manifest que es va preparar en l’última diada de Sant Jordi promogut per la Plataforma per la Llengua i impulsat per col·lectius de nouvinguts. Doncs bé, aquesta setmana s’ha presentat de nou enmig de la recurrent polèmica que sobre la llengua anem patint de tant en tant.

Les entitats signatàries d’aquest manifest, associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procés d’inclusió social de les persones nouvingudes. Creiem que són una sèrie de punts als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada. Per tot això manifestem el següent:
1. L’arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 250 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en amazic o en àrab. Oferim les nostres llengües i cultures d’origen per enriquir aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l’ha d’aprofitar.
2. Les administracions i institucions públiques han d apostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui l’alumnat per motius d’origen, i que potenciï el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament. Aquest fet és compatible amb què es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes.
3. En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes. És l’idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna.
4. En aquest sentit, els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom que vulgui aprendre el català ho pugui fer . L’ús de la llengua pròpia és un dret que recull la llei. Els poders públics, per tant, han d’establir les mesures necessàries per facilitar l’exercici d’aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.
5. La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua del lloc on es viu. Nosaltres també volem que en els nostres països d’origen la llengua pròpia sigui compartida per tothom.
6. El català és una eina d’inclusió social. Quan utilitzem el català fem una aproximació real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, la condició de ciutadans.
7. Adoptar la llengua pròpia és un pas necessari per gaudir d’una ciutadania en igualtat de condicions. L’adopció del català ha d’anar acompanyat també de mesures que facilitin l’adquisició dels drets socials i polítics.
Aquest país té el repte que ens incorporem a la societat catalana i, així, participem en la creació d’un espai comú. Per fer-ho possible és imprescindible que ho fem en condicions d’igualtat i, per això, és tan important que adquirim els mateixos instruments i drets que té qualsevol ciutadà. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a l’habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar. Tots van en aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió social i l’adquisició de la ciutadania catalana.
8. El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú. L’ús de la llengua és la millor manera i la més fàcil d’implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom.
9. La llengua és una eina d’aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d’alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d enfrontament polític. Cap llengua mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que té per trencar els murs de la incomunicació i per desfer les fronteres que ens separen.
10.Volem viure en català! Fem del català la llengua d’acollida. No ens discrimineu pel fet d’haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d aquest país que entre tots i totes estem edificant.

Bassas

Avui s’ha posat fi, de moment, a una dilatada trajectòria de l’Antoni Bassas com a conductor del programa líder dels matins de la ràdio a Catalunya. Han estat 14 anys, i per tant, només de veure el temps que s’ha mantingut al capdavant d’un programa d’aquestes característiques, ja és prou indicatiu que ha sabut connectar amb l’audiència. Per tant, tot i comprendre que ningú és imprescindible ni insubstituïble, sembla com si els negociadors de la renovació del programa hagin fet tot el possible perquè aquest no continués. Han donat unes raons que es fan difícil d’acceptar: major pluralisme? fer un programa més adreçat a la societat? Jo creia que un programa era líder perquè era capaç d’arribar a la majoria de la gent.
Crec que en general ens podem felicitar dels professionals que han treballat a la ràdio pública del país al capdavant d’aquest programa.

Puig desafortunat

Felip Puig (CiU) ha protagonitzant unes desafortunades declaracions en què es queixava del nivell del català que empra el president Montilla. Tot i no haver-les escoltat, sí que he sentit les rèpliques d’adversaris, de tertulians... No comparteixo en absolut les declaracions del dirigent convergent i vull creure que una majoria del país valora l’esforç en l’ús de la llengua que fa José Montilla en les seues actuacions com a president de la Generalitat. Montilla és el clar exemple de la integració al país sigui quina sigui la seua llengua familiar i demostra que a Catalunya funciona l’ascensor social –copiant la idea d’algun polític català-.
Però permeteu-me un matís, després d’aplaudir l’esforç que fa el president per millorar dia a dia, esmentar que és el mínim que podem demanar al primer representant del país. El president Montilla fa el que ha de fer, parlar la llengua pròpia del territori que governa, i en el seu cas, si cal, esforçar-se per millorar. Crec que li entra en el sou.

La Capelleta del Carme

Avui és la Mare de Déu del Carme.
A Ascó el riu Ebre ens ha deixat un pòsit religiós vinculat a la figura de la Mare de Déu del Carme. Sent com era un poble de llaüters i altres oficis vinculats al riu (sirgadors, daliners, barquers) la figura de la patrona dels navegants hi té presència esdevenint l’únic poble d’interior que disposa d’una ermita dedicada a la Verge del Carmel.
La llegenda explica que un dia el riu baixava bramant i a uns llaüters se’ls va trencar el timó, i com que no podien governar l’embarcació, es van encomanar a la seua patrona fent la prometença que li dedicarien una capella si els portava a la vora. I sembla ser que així va ser, ja que originàriament l’ermita –que coneixem com la Capelleta- estava ubicada a la vora mateixa del riu. Però el 1882 va ser traslladada al lloc actual, uns metres més amunt que l’antiga, a causa de la construcció de la via del tren.
Cada any des del dia 16 fins el 24 de juliol, es celebra la Novena a la Mare de Déu, i s’hi canten els gojos al seu honor.
Felicitats a totes les Carmes!!

Malpàs 59

Ja es troba a les llibreries el número 59 de la revista Malpàs, corresponent al mes de juny i que recull, entre d’altres coses, les informacions del segon trimestre de l’any. Sens dubte uns mesos marcats a nivell informatiu per la fuita de partícules radioactives del primer grup de la central nuclear. Per tant, la portada, l’editorial i un recull d’informacions aparegudes a la premsa estan dedicades a la notícia de l’any.
A més, en aquest número es poden trobar les seccions habituals: actualitat, activitats de l’Associació Cultural Lo Llaüt, articles d’opinió, el recull de premsa, la secció arrels –que parla de jocs d’abans, de l’ermita del Remei de Flix i de l’ofici de sequier-, el record fotogràfic, el racó literari, la secció de cuina, humor, agenda...

El sopar dels 25

El 30 de juny es van complir els vint-i-cinc anys de la signatura de l’acte fundacional del CERE a Vinebre. I és per celebrar aquesta efemèride que el proper dissabte 19 de juliol es celebrarà una festa d’aniversari per rememorar els inicis de l’entitat.
Està previstá la recepció a Ca Don Joan on gaudirem d’una exposició de Josep M. Pros i després a la Sala del Cinema hi haurà un homenatge als protagonistes de la història d’aquests 25 anys, una actuació musical i un sopar.
Les persones interessades encara tenen temps d’inscriure’s a la festa dels 25 anys contactant amb l’entitat per telèfon o correu electrònic. Sens dubte, una bona excusa per retrobar-se i agrair la molta gent que ha fet possible la història d’aquest èxit de la Ribera d’Ebre.

Divendres culturals a Vinebre

Divendres vaig tenir ocasió d’assistir a Vinebre a una xerrada sobre el patrimoni lúdic al nord de la Ribera d’Ebre a través de la festa major a càrrec de Biel Pubill. Tot just era la primera d’un cicle de conferències que han organitzat per als divendres de juliol les regidories de Turisme, Cultura i el Grup Cultural de Vinebre. Una bona iniciativa!
Les properes xerrades seran:

• 11 de juliol: Coples i cançons tradicionals de Vinebre (Josep M. Pros)
• 18 de juliol: Arquitectura de la pedra en sec: una necessitat feta art (Julio Monfort)
• 25 de juliol: Camí de Sirga (Joan Launes)

A les 22h, a la sala del Cinema.

Pels pèls

Reconec que m’ha deixat sorprès el resultat que es desprèn de la moció de censura al president del Barça.
Probablement em falten elements de judici per entendre com es pot censurar un president que sembla que ha sanejat econòmicament el club, que malgrat la temporada desastrosa ha cobert un cicle amb victòries, que ha utilitzat un discurs catalanista desacomplexat... No sé, al final et queda la sensació que li tenien moltes ganes. I molt em temo que se n’hauran sortit amb la seua, i és que vistos els resultats, no sé si la directiva pot encarar els dos anys de mandat amb suficient autoritat.
Per cert, em quedo amb una reflexió d’un comentarista que ha dit que potser a vegades es confon l’opinió dels socis amb el parer de l’opinió pública. Ha degut ser això...

Premi Nacional de literatura 2008

Casualment el Premi Nacional de Literatura ha recaigut en una obra que vaig ressenyar en aquest rogle com una de les lectures que m’havia captivat per la intensitat dels poemes. Es tracta de Casa de Misericòrdia, de Joan Margarit. Una poesia sortida des del fons de l’ànima del poeta que aconsegueix transmetre tots els seus sentiments al lector. L’obra reconeguda té més de seixanta poemes i aquí us deixo amb el que dóna títol al poemari.

Casa de Misericòrdia
El pare afusellat.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericordia.

El fred del seu demà és en una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.

Més problemes

Les centrals Vandellòs II i Ascó II, amb problemes
Les centrals nuclears de Vandellòs II i Ascó II han comunicat dos successos al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), la primera en haver d'activar els sistemes de detecció d'incendis per alarma de fums, i la segona per una avaria en una bomba del sistema de refrigeració.

AVUI

Una anomalia en una turbobomba d'Ascó II provoca reajustament al 75% de potència
LA VEU DE L'EBRE

Les tres centrals catalanes sofreixen avaries
EL SINGULAR DIGITAL

Un problema en una vàlvula impedeix connectar a la xarxa elèctrica la central d'Ascó I
En concret, en els increments de la temperatura i la pressió necessaris en aquest procés, una vàlvula del sistema d'extracció de calor residual no es va tancar, com havia d'haver fet.
DIARI DE TARRAGONA