dissabte, 27 de novembre del 2021

Malpàs 111


El número 111 de la revista Malpàs es presenta amb una fotografia de tardor a la vora de l'Ebre, amb una imatge presa des de la Mola, de Joan Biarnés.
Com és habitual, el bloc informatiu aplega la major part de les pàgines des de la secció de notícies breus fins a la informació institucional de l'Ajuntament d'Ascó, del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i d'ANAV. Sense oblidar la posada al dia de la informació d'activitats realitzades i previstes de l'Associació Cultural Lo Llaüt.
La secció I tu, què estudies? ens presenta la Mariona Escoda i els seus estudis d'Antropologia Cultural i Social a la UB, mentre que aquest cop el nom de la casa és Ca la Lluca, de la mà d'Àngels Raduà.
En aquesta ocasió la revista viatgera arriba fins a Galícia i l'arxiu fotogràfic a una imatge de l'Ascó de 1909, apareguda a la Geografia General de Catalunya d'Emili Morera.
A destacar l'article sobre els banys àrabs que signen Felip Fucho i Montse Ortiz; mentre que del món del joc, Biel Pubill ens apropa a un museu virtual de joguines, projecte en el qual participa l'Institut de Flix amb alumnat de Portugal.
També trobem articles de retorn a les aules de la Llar d'Infants, de l'Escola Sant Miquel i del Club de Lectura.

divendres, 26 de novembre del 2021

Tot a punt per la 12a Fira de Nadal i 10a Mostra del Cava i Escumosos

Ascó s'anticipa al Nadal amb la celebració de la 12a Fira de Nadal i 10a Mostra del Cava els propers dies 27 i 28 de novembre, un esdeveniment consolidat al calendari d’activitats del municipi.

Tot i la incertesa del moment, des de l’àrea de Turisme s’ha treballat per reprendre la Fira i la Mostra que pretén ser un aparador pels comerços i productors locals.

Enguany, com a novetat, dins la Fira de Nadal, podrem trobar un espai dedicat als productors i elaboradors agroalimentaris. Un total d’onze seran les empreses agroalimentàries que formen part del programa Degusta Ribera d’Ebre que estaran en un espai diferenciat i tindran una senyalització específica per identificar que produeixen i elaboren a la comarca. “La Fira de Nadal d'aquest any s'ha treballat al costat del projecte Degusta amb l'objectiu de millorar la presència i la visualització dels productes locals en els esdeveniments públics, per tal de posar en valor les produccions i les persones que hi ha al darrera” explica la regidora de Turisme, Carolina Baiges.

Per altra banda, 30 comerços de proximitat participaran a la fira de Nadal. “Volem que la fira sigui un aparador per totes les empreses participants i així ajudar-los a donar visibilitat i millorar la seva competitivitat”, afirma Carolina Baiges.

Durant el cap de setmana, la fira estarà acompanyada per tallers de manualitats infantils així com d’activitats musicals per a la canalla.

Mostra del Cava

La Mostra del Cava és un reclam per atreure visitants i com a novetat s’obre a vins escumosos perquè les empreses productores de la zona hi puguin tindre cabuda. Seran 16 cavistes els que participaran a la mostra que podran acompanyar-se de quatre espais de degustació.  Actuacions de música en directe acompanyaran l’espai dedicat al cava. Per altra banda, també s’han impulsat cinc maridatges guiats als que serà necessària la inscripció prèvia a través de la pàgina web www.ascoturisme.cat.

La nit del dissabte i per col·laborar amb La Marató de TV3, hi haurà un concert de versions i punxaran DJ’s locals, acte al qual per accedir-hi serà necessari el certificat COVID.

dijous, 25 de novembre del 2021

25N: Per una vida lliure de violències masclistes!

Manifest amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones 
25 de novembre de 2021

Avui, 25 de novembre de 2021, commemorem el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones i volem que totes les accions i tots els actes al voltant d’aquesta data s’estenguin a tots els dies de l’any. La lluita per una vida lliure de violències ha de ser diària. 

En un món cada cop més accelerat i canviant hi ha, però, estructures que es resisteixen a canviar, com ara les causes que provoquen tots els tipus, formes i àmbits de les violències masclistes. D’aquestes formes de violència, n’hi ha que evolucionen, altres que sorgeixen i altres que són reconegudes, tal com ha succeït a partir de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, que modifica i amplia la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. 

La modificació d’aquesta Llei introdueix el reconeixement de noves formes de violència, com ara: 

La violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius, que es defineix com la violència que s’exerceix amb l’objectiu d’impedir o dificultar l’accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades. Pot afectar els diferents àmbits de la salut física i mental, incloent-hi la salut sexual i reproductiva, i pot impedir o dificultar a les dones prendre decisions sobre llurs pràctiques i preferències sexuals, i sobre llur reproducció i les condicions en què es duu a terme. 

La violència de segon ordre, que consisteix en la violència física o psicològica, les represàlies, les humiliacions i la persecució exercides contra les persones que donen suport a les víctimes de violència masclista. Inclou els actes que impedeixen la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones en situació de violència masclista. 

La violència vicària, entesa com qualsevol tipus de violència exercida contra les filles i els fills amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare, de manera que, a més de la violència directa que reben les filles i els fills en el context de la violència masclista, hi ha la finalitat de fer mal a la mare, la qual cosa esdevé un atemptat contra la maternitat i la infància. 

La violència digital, que consisteix en tots els actes de violència masclista i misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània i altres mitjans semblants que afectin la dignitat i els drets de les dones. Aquests actes causen danys psicològics i, fins i tot, físics; reforcen estereotips masclistes; danyen la dignitat i la reputació; atempten contra la privacitat i la llibertat d’obrar de la dona; li causen pèrdues econòmiques, i obstaculitzen la seva participació política i la seva llibertat d’expressió.

 La violència masclista digital és, al mateix temps, un tipus de violència masclista i un nou àmbit. Lamentablement, és urgent treballar-hi, perquè en totes les seves formes gaudeix d’una gran impunitat. Segons diferents estudis, com el que va publicar la revista Pikara Magazine el 2018 o el d’Amnistia Internacional de 2017, el 76% de les dones han canviat les seves conductes per por a patir ciberassetjament i el 26% decideix ignorar aquesta situació molt probablement perquè el sistema no està donant respostes efectives que garanteixin la protecció i seguretat que necessiten les dones que pateixen aquest tipus de violència. 

No podem oblidar, però, que les xarxes socials també són un instrument de suport mutu i de sororitat, i que poden esdevenir un canal de denúncia i de visibilització de moltes formes de violència masclista. Per això, cal potenciar les xarxes socials amb perspectiva feminista, perquè esdevinguin també instruments de conscienciació i supervivència dins el sistema patriarcal. 

L’esmentada modificació de la Llei també reconeix diversos àmbits en què es produeix la violència masclista: 

La violència en l’àmbit de la vida política i l’esfera pública de les dones. En aquest cas, la violència masclista es produeix en espais de la vida pública i política, com les institucions polítiques i les administracions públiques, els partits polítics, els mitjans de comunicació o les xarxes socials. 

La violència en l’àmbit institucional, constituïda per les accions i omissions de les autoritats, el personal públic i els agents de qualsevol organisme o institució pública que tinguin per finalitat retardar, obstaculitzar o impedir l’accés a les polítiques públiques i a l’exercici dels drets que reconeix aquesta mateixa Llei per assegurar una vida lliure de violència masclista, d’acord amb els supòsits inclosos en la legislació sectorial aplicable. Per tant, disposem d’un instrument legal més per treballar contra aquest tipus de violència. 

Finalment, volem destacar l’impacte i la indignació que ens produeixen les violències sexuals, les quals ens sacsegen intensament. Des d’aquí, avui, 25 de novembre, volem reiterar tot el nostre suport i la nostra empatia a les supervivents i el seu entorn. No podem continuar consentint que les dones visquin amb por, amb la llibertat coartada per l’amenaça d’unes agressions sexuals que ja haurien d’estar desterrades d’una societat democràtica i lliure. Les violències sexuals atempten contra el principi de llibertat individual. En aquest sentit, la Llei 17/2020 recull per primer cop una definició del concepte de consentiment sexual, que s’entén com la voluntat expressa, emmarcada en la llibertat sexual i en la dignitat personal, que dona pas a l’exercici de pràctiques sexuals i l’avala. La prestació d’aquest consentiment s’ha de fer des de la llibertat i ha de romandre durant tota la pràctica sexual. No hi ha consentiment si l’agressor crea unes condicions o s’aprofita d’un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense comptar amb la voluntat de la dona. 

Malgrat l’avenç en la identificació i visibilització de totes les violències masclistes, queda un llarg camí per conscienciar la societat sobre aquestes violències, perquè, dins del ventall de reaccions, la negació i l’actitud defensiva continua sent la reacció més habitual dels homes. Avui, però, volem emfatitzar totes les accions, individuals i comunitàries, que són fonamentals per erradicar les violències masclistes. Les accions que constitueixen una font de suport i resiliència per a les supervivents, les que demostren compromís, implicació, coratge i ètica, i les que acompanyen des de l’autodeterminació i que fan sentir les supervivents que “no estan soles”, abans, durant i després de qualsevol agressió masclista. 

Cal, doncs, articular i coordinar les actuacions necessàries contra tots aquests tipus de violències masclistes ja existents, ara ja identificades i emparades per la Llei 17/2020, i dotar-nos d’instruments efectius per combatre totes aquestes violències; n’és un exemple el nou protocol d’abordatge de les violències masclistes a Catalunya, que ha de vertebrar els circuits d’actuació, tant des de les comissions d’àmbit local com des de la Comissió Nacional. 

Davant de totes aquestes violències masclistes tenim un gran repte: actuar de manera estructural i preventiva i comptar amb tota la població i tots els territoris. Que les dones gaudeixin de vides lliures i dignes, en qualsevol espai i àmbit, ha de ser l’eix de totes les societats democràtiques i de les seves institucions. 

Està en mans de totes les persones que formem aquesta societat la dignitat d’extingir el patriarcat i la seva ideologia masclista. No podem oblidar que cal activar i connectar el sentiment de responsabilitat en els homes, perquè de manera individual i col·lectiva assenyalin les conductes i actituds masclistes pròpies i dels seus iguals, i se n’allunyin. Cal desobeir els mandats de la masculinitat més tradicional i dominant que es realimenta molt sovint a les xarxes i els espais digitals, i en tots els àmbits de la societat. Necessitem crear nous referents per construir milers de masculinitats responsables, lliures, igualitàries, diverses, inclusives i cuidadores. 

Només així, teixint aliances i complicitats, podrem construir un teixit comunitari i una xarxa de recursos que siguin font de salut i qualitat de vida per a totes les dones i tots els col·lectius oprimits d’aquesta societat. Necessitem estendre la cultura dels afectes i les cures, necessitem vincles segurs, respectuosos i amorosos, en tots els àmbits de les nostres vides. Com diu bell hooks, “considerar l’amor com una acció, més que un sentiment, per acceptar la responsabilitat d’estimar”, estimar des de la llibertat, la igualtat i el respecte. 

Per una vida lliure de violències masclistes! 

dimecres, 24 de novembre del 2021

diumenge, 21 de novembre del 2021

Tu tries el concert de festa major!

La joventut d'Ascó està cridada a participar en una enquesta sobre l'actuació de la nit més jove de la festa major 2022, la del divendres 19 d’agost, en què podran proposar un grup o cantant.

Hi poden participar els i les joves d’Ascó entre 14-35 anys des de demà dilluns 22 de novembre i fins al 29 de novembre.

Per participar cal accedir a través de https://www.asco.cat/processos-participatius/

Amb el llistat de propostes, i seguint l’ordre de preferències, des de la Comissió de Festes es consultarà la disponibilitat d’aquests!

divendres, 19 de novembre del 2021

XXVI Jornades Musicals Santa Cecília 2021

DISSABTE - 20 novembre
19.00 h
Concert de la Banda de l’EMMA i l’Orfeó d’Ascó al Casal Municipal.

DILLUNS - 22 novembre
De 17:30 a 19:30 h
Manualitats musicals per a tots els alumnes al Casal Municipal.

DIMARTS - 23 novembre
17:30 h
Projecció de la pel·lícula TROLLS 2, al Casal Municipal.

DIMECRES - 24 novembre
19:00 h
Concert DANSES DEL MÓN, a càrrec del quintet Vents a Cinc, al Casal Municipal.

DIJOUS - 25 novembre
15:00 h
Teatre musical, amb l'espectacle EL CONFINAMENT DE LA LAURA, de Jordi Carré, al Casal Municipal.

dimecres, 17 de novembre del 2021

Cicle Gaudí de novembre: 'Donde caben dos'

 

SINOPSI

Una parella atrapada en la rutina, un jove desenganyat de la seva última relació amorosa, una núvia desesperada, dos cosins separats des del seu últim estiu al poble, un grup d’amics amb ganes d’experimentar… Durant una nit, tots ells viuran situacions d’allò més picants en les quals mai haguessin pensat trobar-se.


diumenge, 7 de novembre del 2021

50 anys de l'Assemblea de Catalunya

El 7 de novembre de 1971 tenia lloc l'Assemblea de Catalunya, amb unes aspiracions nacionals i socials que cinquanta anys després encara resten pendents. S'entrava a la recta final de la dictadura, i aquella trobada a l'església de Sant Agustí de Barcelona va agrupar a les forces polítiques, culturals, socials i sindicials de Catalunya, totes elles clandestines.

Malauradament seguim tenint exiliats i presos polítics; no tenim reconegut el dret d'autodeterminació, que per altra banda és inherent a qualsevol nació; i l'Estatut que regeix la nostra minsa autonomia va ser referendat, però posteriorment laminat pels tribunals. 

Cinquanta anys després, malgrat tot, seguim dempeus.

Manifest del Correllengua 2021


L’any 2008 l’autora del Manifest del Correllengua va ser Isabel-Clara Simó. Les seves paraules clarividents ja alertaven del risc d’extinció del català i ens advertia: “Si no salvem la llengua, no salvarem el país”. Fins a la seva mort no va parar d’alertar-nos: estem en perill de mort. 

La seva clarividència, però, no la duia a aïllar-se ni a enrocar-se. Ben al contrari, reclamava que el català fos la llengua comuna de tots els catalans “vinguts de totes bandes del món”. Ella volia, doncs, que el català fos una llengua per conviure, una llengua per compartir. I aquest somni no era gens forassenyat. En tots els territoris de parla catalana hi ha més gent que s’identifica amb el català que gent que el té com a llengua d’origen. Gent que ha fet seva la llengua encara que no els l’hagin transmès familiarment. I aquest és un present que no podem malbaratar. 

La diversitat que ens ha arribat ha estat un regal, una nova realitat que ens recorda que no som sols al món i que la tasca de revitalitzar les llengües subordinades arriba a tots els confins del planeta, perquè arreu hi ha gent que lluita per viure en la seva llengua. Però en aquesta lluita no hem d’estar sols perquè, quan una llengua es mor, tots hi perdem alguna cosa. És l’hora doncs d’apel·lar a la solidaritat dels parlants de llengües dominants perquè només amb el seu concurs aconseguirem restaurar l’equilibri ecolingüístic. Uns tenim la responsabilitat de preservar el llegat que ens han transmès i els altres de respectar-lo. Un llegat que no és només nostre, perquè totes les llengües són de tots. Totes ens aporten maneres alternatives d’explicar el món. Per això mateix al nostre compromís cal sumar-hi la companyonia de tots aquells que lluiten per la llibertat i la justícia parlin la llengua que parlin. 

El 96% de la humanitat parla el 4% de les llengües. Aquest és el resultat de segles d’història en què uns pocs han volgut ocupar l’espai de molts. En aquesta confrontació el primer que els han arrabassat ha estat la llengua perquè no puguin recordar qui van ser quan eren lliures. Nosaltres encara hi som a temps perquè malgrat tot hem perpetuat fins aquí les llengües que s’han generat al nostre territori: el català, l’aranès i la llengua de signes catalana. Però no ens queda gaire temps i per això cal que reaccionem, que fem viure la nostra llengua amb tothom i en tots els entorns. I que la fem viure amb la consciència que, quan la compartim, estem donant el millor que tenim i estem dient: tu també ets nosaltres. 

La tasca no és fàcil, però és possible. No és fàcil perquè hem de vèncer un estigma que fa segles que dura. És possible perquè només ens cal parlar en la nostra llengua, sempre i arreu. Isabel-Clara Simó ho va expressar clarament com un dels seus bons desitjos: “Aquest any hauries de dedicar algun esforç a salvar la teva llengua, que està en perill d’extinció; per exemple, parlant-la.” 

Visca la diversitat i visca el Correllengua. 

M. Carme Junyent 
Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades