dissabte, 31 d’agost del 2013

Homes d'honor


Xavier Bosch, amb Homes d'honor, torna amb el personatge Dani Santana, que ja protagonitza la seva anterior obra, Se sabrà tot. El protagonista, periodista de professió, abans dirigint el diari Crònica, ara com a presentador del programa d'investigació i entrevistes Punt de vista al canal TV10. 
Una trama que avança a un ritme trepidant i en què les veritats incòmodes poden causar força maldecaps i problemes. A través de les memòries d'un senyor ja desaparegut es destapa que el pare de l'alcalde de Barcelona, tingut per heroi nacional, va ser qui va trair el president Companys a l'exili. Un dels operaris que treballaven al Liceu el matí de l'incendi de l'any 1994 es troba al periodista i li diu que la versió oficial del que va passar no és precisament correcta, però que es va voler tapar. Temes que sense deixar indiferent, fan contenir la respiració quan Dani Santana entrevista a Tuzza Talese, l'autora d'un llibre (Homes d'honor) en què destapa les interioritats de la Cosa Nostra després d'haver estat casada amb un mafiós i haver-lo delatat. A causa d'això, la seva vida corre perill constantment. Sense passar per alt la relació especial que s'estableix entre l'autora italiana i el periodista.
Aquestes tres històries es van entrellaçant sense arribar a ser un trencaclosques difícil, jugant amb el factor de la intriga, i amb capítols no massa extensos, que li dóna major ritme.
Un bon llibre de Xavier Bosch, amb un estil àgil, fresc i lleuger, amb exposa cruament les relacions que s'estableixen entre el poder, la política, la comunicació, la corrupció... Potser la seva experiència periodística ha permès retratar aquest món amb encert. 

divendres, 30 d’agost del 2013

La Santantonada de Forcall

La Santantonada de Forcall és una publicació de 2011 que fa una aproximació històrica i etnogràfica a aquesta festa de gran anomenada a la comarca dels Ports (País Valencià). I ho fa a partir d'un acurat text de Juan Manuel Segura i d'unes imatges, en molts casos espectaculars, de Francisco Ramón Chervet i José Ramón Gil. La lectura d'aquest llibre és assegurar-se el coneixement d'aquesta festa tan volguda pels 500 habitants de Forcall així com per tots aquells que ho són i se'n senten, però que no hi resideixen. Un exemple és el cas de Víctor M. Amela, amb arrels a aquesta terra, i que s'encarrega de prologar la publicació.
La festa compta amb pràcticament tots aquells elements que conformen l'esquema clàssic de la festa de Sant Antoni als Països Catalans. I vist amb ulls d'Ascó, és inevitable buscar-hi aquelles coincidències o aquelles diferències, que de tot hi ha. 
Sant Antoni de Forcall és una celebració comunitària que compta amb uns organitzadors que reben el nom de Majorals -primera similitud-, quatre persones, un dels quals ostenta el càrrec de Primer Majoral -A Ascó hi ha tres Majorals, un dels quals és el Clavari. 
La preparació de la festa comença un any abans, quan des de la Parròquia es comunica els noms dels nous Majorals. El dia de Sant Esteve, segon dia de Nadal, es va a tallar el Maio i sis pins, que es deixen a la plaça del poble i que la vespra de la festa de Sant Antoni serviran per muntar l'estructura de la barraca.
Probablement l'acte més singular de la festa és la Santantonà, una desfilada que escenifica la vida de Sant Antoni Abat, amb la presència de tota una sèrie de personatges malèfics i demoníacs (els cremallers, els teeros, el Despullat, les botargues -dimonis-, la Filoseta) i Sant Antoni i Sant Pau. Una representació molt rica simbòlicament en la qual sembla que el Mal triomfa sobre el Bé, però al final ressorgeixen les figures dels Sants, i es recupera l'equilibri a l'univers entre Bé i Mal. Al final, amb la barraca encesa, es balla al seu voltant i fins i tot els més valents s'atreveixen a passar per sota del foc.
En acabar, té lloc la processó de matxos, de cavalleries diverses, i també d'altres animals domèstics, els quals són beneïts i les Majorales (parelles dels Majorals) reparteixen una coqueta de mitja lliura -a Ascó la benedicció té lloc després dels Tres Tombs i es reparteix pa beneït.
Els menjars comunitaris amb graellades de carn aprofitant les brases de la barraca també formen part de l'ambient de festa, de la relació social que tan bé identifica aquesta festa solsticial. A Ascó també hi ha tres nits amb sopars de germanor, on destaca especialment l'àpat de la clotxa, i que des dels anys vuitanta s'ha anat repetint any rere any, una de les nits de la festa d'hivern.
El seu corpus festiu inclou una altra representació, en aquest cas una representació de la vida d'aquest sant eremita, i que procedeix dels autos sagramentals amb què es volia apropar la fe als infidels.
La vessant religiosa també hi és present amb la missa i la processó, al final de la qual es fa una degustació de pastes i també de licorets a la casa del Primer Majoral. A Ascó, després de la missa de Sant Antoni, es trasllada en processó la imatge del Sant a casa del Clavari, el qual, en arribar, obsequia a tots els veïns del poble amb un tast de dolços casolans i altres llepolies.
A Forcall també apareixen espectadors disfressats en el marc de la representació d'una simulació de les tasques agràries pròpies de la sembra. Un anunci clar de la festa de Carnestoltes. Tot i que s'ha anat perdent, a Ascó, especialment l'últim dia de la festa, apareixien els "Tonis", que es posaven a ballar entre les parelles de la plaça. Com diu la dita, "per Sant Antoni, es comença a fer el Toni".
Dels darrers elements d'aquest ric corpus festiu de Forcall, hi ha el ball rodat (una dansada a ritme de jota), novament un paral·lelisme amb Ascó, i els botets, que es com anomenen als jocs i les competicions. A casa nostra ho trobem en les emocionants corrides de cavalls, matxos i rucs; i també en la tarda de jocs populars i tradicionals al pla de l'Església.
Sens dubte, Forcall presenta un ric i variat repertori d'elements propis d'una festa de Sant Antoni tan arrelada en algunes comarques dels Països Catalans, i que comparteixen un esquema similar, derivat  dels ritus pagans per escalfar la terra i instar la presència del Sol en una societat pagesa, en forma de foguera o barraca; de renovar la devoció amb les activitats religioses; del caire lúdic d'alguns dels seus actes; i finalment de conrear la germanor, la retrobada, en definitiva, la importància del rol d'interacció social de què disposa tota bona festa.

dijous, 29 d’agost del 2013

Mou-te per la Via, tu la faràs possible!

Es lliura el 31è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Comença la festa major de Vinebre, i com cada mes d'agost, el dia de la vespra, és la data escollida per dedicar-lo a les lletres amb el lliurament del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre. Un guardó literari, pioner a la nostra comarca, que assoleix ja la més que remarcable xifra de 31 edicions, havent-se consolidat com un dels principals premis de les comarques meridionals del país.
L'obra guanyadora de l'edició de 2013 ha estat Pluja sobre terra molla de Maria Carme Poblet.
Enguany, i molt adient en el procés que ha endegat una part important de la societat catalana, la convidada ha estat la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.
Aquí teniu un extracte de la informació facilitada per Cossetània Edicions al seu lloc web:

Maria Carme Poblet Casanovas ha guanyat el 31è Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre amb el treball Pluja sobre terra molla, que editarà Cossetània. En l'obra, una àvia explica la seva experiència durant la guerra en una carta a la seva néta, servint-li de suport per retrobar una estabilitat emocional que ha tingut vetada des de la infantesa. Durant l’acte de lliurament del Premi, presidit per la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, el 28 d’agost a Vinebre, també es va presentar l’obra guanyadora en l’anterior edició, El metge i un gos d'atura, d'Inès Vidal.
Maria Carme Poblet, va néixer a a l'Espluga de Francolí  el 1953 i viu a Blanes. Administrativa de professió i afeccionada a prendre notes d'allò que succeeix en el seu entorn, ha presentat a aquest certamen literari la seva primera novel·la. Al treball hi ha plasmats alguns fets sobre els quals es va informar i la van impactar des de ben jove, com l'Olimpíada popular de Barcelona del 1936, amb una clara voluntat antifeixista i de denúncia dels jocs olímpics a l'alemanya nazi, o els hospitals militars on els soldats eren cuidats per joves infermeres voluntàries. L'autora en aquest moment ja prepara el seu segon treball, ambientat entre el 1917 i el 1971 i amb una forta base històrica centrada en les guerres d'aquest període.
Pluja sobre terra molla és una novel·la sobre la connexió entre dues generacions, les d'una àvia i una néta que no han tingut la vida fàcil a causa de la guerra i d'altres fets, com la pèrdua de persones estimades, el desengany amorós i la malaltia. La sensibilitat artística de la protagonista es veurà beneficiada pel seu retorn a l'Espluga de Francolí, on hi té vincles familiars i hi retrobarà l'amor i començarà a espantar els fantasmes del passat que reapareixen en qualsevol moment. El llast de la guerra civil, a través del record de les experiències més doloroses de persones properes, és ben palpable en aquesta obra.

La primera de Tata Martino


F.C. BARCELONA 
Campió de la Supercopa d'Espanya 2013
 

dimecres, 28 d’agost del 2013

"I have a dream" fa 50 anys

El 28 d'agost de 1963 Martin Luther King pronunciava un discurs que ja forma part de la història, un discurs de reivindicació de la llibertat i la igualtat. Suposo que s'ha avançat en aquest trajecte (fins i tot els Estats Units han escollit el primer president negre), però aquests dies, llegint la premsa que estava analitzant la situació actual, comproves que encara hi ha camí per recórrer. Així, que el record d'aquesta efemèride sigui un impuls per acompliment total del somni.
Martin Luther King: "Que els meus fills un dia visquin en un país on no siguin jutjats pel color de la pell sinó pel caràcter".

dilluns, 26 d’agost del 2013

Premsa de Bali i de Malàisia


La col·lecció de premsa estrangera s'amplia en aquest ocasió amb mitjans asiàtics. D'una banda, l'edició internacional del Bali Post, una publicació recent, ja que es troba en el seu cinquè any d'existència. Tot i que el conglomerat de mitjans on pertany aquest periòdic data dels anys quaranta. Està editat en anglès, tot i que l'idioma propi d'aquesta illa indonèsia és el balinès i tenen l'indonesi com a segona llengua.
Bali és un territori de més de cinc milions de quilòmetres quadrats on hi viuen més de tres milions d'habitants.









D'una altra banda, hi ha el New Sunday Times, de Malàisia. La publicació està escrita en anglès i en tractar-se d'un dominical, és molt complerta, amb tot un ventall de seccions. Entre molts dels temes, es fa ressò del partit que el Barça va disputar en aquell territori contra una selecció de jugadors del país en la gira asiàtica.
Malàisia és una denominació recent d'aquests territoris del sud-est asiàtic, i la seva independència del Regne Unit data de 1957. L'idioma oficial és el malai i la capital és Kuala Lumpur.







Agrair com sempre l'aportació dels amics Biel i Lurdes.

dijous, 22 d’agost del 2013

Xeic: Festa Major!


XEIC a la FESTA MAJOR d'ASCÓ
Dijous 22 d'agost
Plaça de l'estació
01.00 h

El coaching de Oscar Wilde, Allan Percy

Oscar Wilde (1854-1900) és conegut per una brillant trajectòria literària amb títols com El retrat de Dorian Grey així com per alguns episodis envoltats de polèmica. Però també és considerat un dels millors autors d'aforismes de la història, el que en aquest llibre -El coaching de Oscar Wilde- Allan Percy converteix en "píndoles de saviesa". Són ocurrències enginyoses que mostren una actitud davant la vida per fer-la més fàcil, digerible i fins i tot divertida.
Tot i ser pensaments ideats fa més d'un segle, en general no han perdut actualitat. Això és el que ens demostra Allan Percy amb aquest llibre de poc més de cent pàgines que recull les ensenyances d'Oscar Wilde, el "coaching" d'aquest autor d'origen irlandès, controvertit per la seva actitud vital, que creu que la millor manera de gaudir de la vida i de contagiar-ho al nostre entorn és a través d'apreciar la bellesa de les coses, de conrear una actitud artística i de viure de forma despreocupada.
Forma part de la categoria de llibres d'autoajuda o de superació personal. De vegades observats amb certa reticència. Però sempre se'n pot fer una lectura distesa.
"La vida és un mal quart d'hora format per moments exquisits"

dimecres, 21 d’agost del 2013

Pregó festiu

En gai esclat d’entusiasme
s’esbotza el poble d’Ascó
perquè ja n’és arribada
l’alegre festa major.

Jolius repics de campanes,
i amb esclafits de coets
globus pacífics per l’aire;
de traques forts espetecs
amb airosos cercaviles,
serenates i concerts,
rosaris d’alba, dianes
pels dorments i pels desperts.

Cap als vols de mig matí
festejant als Sants Patrons,
solemnes misses cantades,
motets en les processons;
cridòria en les curses
de forca, ciclista, a peu...
en la plaça de l’Església
la sardana i jota arreu
succeint-se s’agermanen,
infantils i variats jocs;
i com a final de festes
mirífic castell de focs.

Forasters i absents paisans
veniu, que comença a Ascó
amb inefable gaubança
l’alegre FESTA MAJOR.

CARMEL BIARNÉS
Ascó, setembre 1951

dimarts, 20 d’agost del 2013

Bladé: Cicle de l'exili II

Dins de l'Obra Completa reeditada d'Artur Bladé i Desumvila, hi ha unes obres que formen part del Cicle de l'exili. Entre aquestes hi ha dos llibres que conformen el sisè volum:  Viatge a l'esperança i De l'exili a Mèxic. Complementen una obra ja ressenyada anteriorment, L'exiliada, que és la crònica dels primers temps de l'exili a França.
El primer dels llibres narra el primer viatge a Catalunya d'Artur Bladé. Això ocorria l'any 1956. Feia més de quinze anys que patia l'exili, primer a França, després a Mèxic. El títol ben evocador, Viatge a l'esperança, i comença des de que embarca a Veracruz (Mèxic) fins que arriba a Santander per després traslladar-se a Barcelona i fer visites a Tarragona i al seu Benissanet natal. Bladé utilitza el seu llenguatge de cronista per fer-nos avinents no únicament els detalls del viatge i del retorn a casa, sinó també s'hi fan present les emocions i les sensacions de la retrobada amb la seva terra.
De l'exili a Mèxic es una compilació de diferents elements: primerament tenim un dietari on es dóna notícia en forma de crònica de les vicissituds dels exiliats a Mèxic. Bladé ens atansa a les activitats, personatges i ocurrències de l'exili català a Mèxic. Tot això fet en forma de dietari. Alguns dels capítols d'aquest dietari havien estat publicats a la revista Xaloc. Però també en formen part un recull de més d'una vintena de biografies d'exiliats que van morir a Mèxic, on no només hi ha una semblança biogràfica, sinó que també hi incorpora la seva particular relació personal. Molts d'aquests articles també havien estat publicats en el seu temps a la mateixa revista Xaloc com en el diari Avui.

dissabte, 10 d’agost del 2013

Programa de Festa Major Ascó 2013


Un poble de la mà de la cultura

Aquest és el títol que hem escollit amb Biel Pubill per encapçalar el monogràfic del programa de la festa major d'aquest any. Una petita publicació que acompanya el programa de festa i que proposa la reflexió, l’anàlisi o la coneixença d’algun aspecte rellevant d’Ascó, un espai que permet fer una aproximació històrica, etnogràfica, cultural, festiva... a aquest relat que compartim tots plegats i que explica l’esdevenir col·lectiu.
En aquesta ocasió, aquest espai es fa ressò de dos esdeveniments de l’actualitat recent que ens serveixen per fer una mirada enrere: la presentació de la Colla Gegantera d’Ascó i la celebració dels 25 anys dels Premis Vila d’Ascó.
Els apartats d'aquest treball són:
- El despertar dels gegants: Fa pocs mesos que va néixer la Colla Gegantera d’Ascó. Aquesta nova entitat apareixia amb la voluntat de dinamitzar aquesta tradició del folklore català al nostre poble a partir dels Gegants d’Ascó: Lo Falcó, que representa un cavaller de l'orde del Temple del segle XIII, i Na Sança, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, casada amb el rei Alfons I, que cedí a l'orde del Temple el castell d’Ascó i totes les seves terres -. 
Aquells gegants, des de la seva presentació i bateig a la Festa Major de 1995, han dormit la son dels justos a diferents estances municipals. Lo Falcó i na Sança han esdevingut uns autèntics Gegants de museu precisament per la seva constitució. En tots aquests anys ha estat difícil el seu trasllat i carregosa la seva manipulació per poder ser presents d’una forma habitual en actes locals com també en certàmens i trobades en diferents viles i ciutats. 
Amb l’impuls d’aquesta nova entitat, sorgia la necessitat de disposar d’uns Gegants que permetessin el seu lluïment festiu i l’intercanvi amb d’altres colles. El dissabte 23 de març de 2013 el Pla de l’Església era l’escenari de la presentació de la rèplica de Falcó i Sança, que iniciaven així la seva singladura, esperem que més reeixida que la dels seus predecessors originaris.
- Ascó, vint-i-cinc anys de cultura en lletres majúscules: Des dels anys vuitanta del segle passat i fins ara el poble d’Ascó s’ha anat dotant d’un ampli ventall de guardons culturals que van des de la literatura a la fotografia passant per la pintura o el periodisme. Ha estat una forma de donar projecció a la cultura des d’un poble petit però que ha disposat de recursos econòmics i humans per convertir el fet cultural en una de les seves cartes de presentació a l’exterior. Tot va començar amb els premis de narrativa i fotografia, als quals s’hi van afegir un certamen de Poesia que pren el nom de Joan Perucho (2006), el Premi de Pintura Sant Antoni (2008) i el Premi de Periodisme Carmel Biarnés (2009).
Atès que els primers premis han assolit la xifra de 25 edicions, us proposem un repàs a la trajectòria d’aquests guardons –però cenyint-nos als de caire literari-, a partir de la relació de les obres que han resultat guanyadores i que han consolidat aquests Premis Vila d’Ascó com un referent del nostre territori.

dijous, 8 d’agost del 2013

Banda sonora de "La via"


LA VIA - PEPET I MARIETA

dilluns, 5 d’agost del 2013

Quan érem feliços

Quan érem feliços és el retrat d'una època de fotografies de color sèpia que segueix l'influx d'una família nombrosa (de dotze germans) d'una classe benestant a la Girona de la postguerra. Els Nadal Farreras. L'autor, Rafel Nadal, és el sisè de la colla i qui esdevé el narrador de les peripècies de la seva família, amanit amb evocacions gairebé bucòliques de sentiments i paisatges de la seva infantesa i joventut. 
És un llibre que malgrat les seves 400 pàgines, té un ritme que et fa avançar amb agilitat per la la setantena de capítols. Són petits tastets dels records de les persones importants com els pares, les àvies (a qui anomena babes), i evidentment els germans. Però també tot un catàleg de personatges que han deixat empremta com altres parents, els mestres, els veïns, els primers amors... Records que li permeten algunes confidències amb els lectors. Records de la casa familiar al Barri Vell de Girona, els anys d'internat al Collell, o els estiueigs a la Fosca (Palamós) i a pàges. Records que travessen tot el calendari d'un cap a l'altre. 
Uns quants dels germans de la nissaga Nadal Farreras han tingut projecció pública, especialment en l'àmbit de Girona, però també arreu del país. Per exemple, el propi autor, Rafel Nadal, és un periodista que actualment participa en diferents tertúlies a ràdio i televisió i va dirigir durant un període El Periódico de Catalunya. Potser el més conegut és Joaquim Nadal, exalcalde de Girona i exconseller del govern de la Generalitat. Però també hi ha Manel Nadal, també polític socialista amb càrrecs orgànics al partit com al govern català. O Pep Nadal que va ser rector de la Universitat de Girona. 
Aquesta obra va ser guardonada amb el Premi Josep Pla 2012. Llegint-la t'adones que el jurat no va tenir massa complicació per conèixer-ne l'autor.

dissabte, 3 d’agost del 2013

L'arbreda ebrenca

L'arbreda ebrenca és un llibre de relats de cinquanta-cinc autors diferents que va ser publicat l'any 2010. Com el seu títol indica, el fil conductors dels diferents textos -tant en prosa com en poesia- són els arbres. És així com trobem garrofers, pins, carrasques, xops, olivers, entre d'altres, i ens trenen una història on la vegetació es fa protagonista. Històries llegendàries o contes costumistes. Relats inventats o fets reals. 
Aquesta iniciativa sorgeix a redós de la vitalitat literària i cultural de les Terres de l'Ebre, el Priorat i el Matarranya; i de les Trobades d'Autors Ebrencs que s'organitza als estius al Matarranya, a la llibreria Serret de Vall-de-roures. Fruit d'això, apareix aquest recull de textos mitjançant una convocatòria a internet.
El pròleg és del periodista Víctor M. Amela i de la Ribera d'Ebre tenim dos representants, els escriptors de Flix Albert Guiu ("El rossinyol i el pi") i Laura Mur ("Als xops").
Un petit fragment del pròleg ens convida a llegir-lo amb aquestes paraules:
"Sota aquests arbres que els seus creadors aixequen aquí m'he vist llaurant, collint fruits, acaronant escorces, abraçant troncs, tancant els ulls, olorant aromes, veient ballar fulles amb el vent, endormiscant-me, fent l'amor dolçament, morint-me i deixant-hi els ossos entre les arrels... A aquests escriptors agraeixo haver-me empeltat tanta saba, tanta vida".

dijous, 1 d’agost del 2013

Cadena de blogs per la independència

Continuen les iniciatives que estan fent visible la voluntat d'un ampli sector de catalans d'assolir la independència del nostre país.
Emulant la cadena humana que enllaçarà Catalunya de nord a sud, també està en marxa una cadena, en aquest cas de blogs, que al llarg de la setmana de l'Onze de Setembre, i seguint un ordre establert, publicaran apunts sobre qualsevol aspecte que ens belluga i ens motiva per forma part d'aquesta cadena, ja sigui amb imatges, textos, poemes, pensaments, humor... 
Així, Lo Rogle és el blog número 167 de la cadena, per tant, després que em passi el relleu el blog Retratos de la historia, hauré d'escriure un apunt, al final del qual hauré d'enllaçar el blog de Jaume Pubill Gamisans.

Per a més informació i per poder fer un seguiment d'aquesta proposta blocaire:
http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com

Embarcats

Embarcats és el títol de la novel·la que va ser guardonada amb el XXIII Premi Literari Vila d'Ascó l'any 2011. N'és autor Joan Rebagliato Nadal, de Calella. I és precisament aquesta població del Maresme on es desenvolupa aquesta obra coral, en què a l'igual que en un poble, tots els personatges tenen moltes coses a aportar mentre es va trenant una novel·la amb tocs costumistes o d'altres ben surrealistes que poden ratllar l'absurd. Tot i la presència fins i tot de fantasmes, aquests no fan por, més aviat et poden causar algun moment d'hilaritat. 

De la novel·la
"Embarcats arrenca amb quatre persones a sobre de l'Enriqueta barca en una tempesata, amb el risc per a tots cinc -barca inclosa- de deixar-hi la pell. Alhora, l'Enriqueta que va donar nom a la barca se sent sola, el seu ex triomfa amb el piano al Palau de la Música, la parella del pianista prepara centres de núvia i el carnisser es talla pensant en la Mercè, que és dalt de la barca. I cada dissabte els fantasmes estenen els sudaris i parlen d'immortalitat.
Perquè tots som, en la vida i en la mort, passatgers solitaris que busquem companyia a coberta de la mateixa nau".

De l'autor
En la línia difusa entre vida i literatura, Joan Rebagliato Nadal ha escrit sempre -però ha publicat poc: Camins en el temps (IV Premi de Relats Breus Joan Castelló, 2004), El parany (menció en el III Premi Mossèn Romà Comamala, 2005) i Amb la pell estripada (III Premi de Novel·la JoEscric, 2006).
Professional de la llengua, la seva altra passió, ha estat lingüista a Catalunya Ràdio, lexicògraf a l'IEC i terminòleg al TERMCAT, on ha redactat La definició terminològica i El diccionari terminològic.