Manifest amb motiu del 28J, Dia Internacional per l’Alliberament LGBTI+
Catalunya és terra de drets, de llibertats i de diversitat. Ho és gràcies a moltes generacions de persones que, amb valentia, van decidir alçar la veu quan encara fer-ho significava persecució, estigma o violència. La història del moviment LGBTI+ és també la història de la lluita democràtica del nostre país.
Aquest 28 de juny de 2026 és especialment significatiu. És el primer Orgull que celebrem amb la nova Llei 13/2025, de 29 de desembre, dels drets de les persones LGBTI i l’erradicació de l’LGBTI-fòbia, plenament aprovada i vigent. Una llei que situa Catalunya novament a l’avantguarda europea en la defensa dels drets LGBTI+. Una norma que recull l’experiència acumulada durant més d’una dècada d’aplicació de la Llei 11/2014 i que respon als reptes socials i polítics del present amb més garanties, més eines i més ambició democràtica.
La nova llei reforça els drets de les persones trans i intersexuals, amplia els mecanismes de protecció davant la discriminació i la violència, actualitza el règim sancionador i incorpora una mirada més integral sobre la diversitat sexual, afectiva i de gènere. Però és també molt més que un text jurídic: és un missatge polític i social clar. Un missatge que diu a les persones LGBTI+ que no estan soles. Que les institucions del país les reconeixen, les protegeixen i les acompanyen. I un missatge igualment clar als qui promouen l’odi i la discriminació: a Catalunya no hi ha espai per als discursos que neguen drets i dignitats.
Aquest avenç se suma a una trajectòria colꞏlectiva de conquestes socials que han convertit Catalunya i Espanya en referents internacionals. Des de la primera manifestació de l’Orgull celebrada a Barcelona el 1977 fins a l’aprovació del matrimoni igualitari o les lleis estatals de protecció de les persones LGBTI+, hem demostrat que les societats avancen quan posen els drets humans al centre.
El reconeixement d’Espanya com el país europeu més avançat en drets LGBTI+ segons l’associació ILGA-Europe és motiu d’orgull colꞏlectiu. Però aquest orgull no ens pot portar a la complaença. Els drets conquerits no són irreversibles. Arreu del món, i també molt a prop nostre, creixen discursos reaccionaris que qüestionen drets fonamentals i converteixen les persones LGBTI+ en objecte d’odi i confrontació política.
A Catalunya, les dades sobre LGBTI-fòbia continuen sent alarmants. Les agressions, els insults, la discriminació i la violència persisteixen als carrers, a les escoles, a l’esport, a la feina i també a les xarxes socials. Darrere de cada incidència hi ha una persona que ha vist vulnerada la seva dignitat i la seva llibertat. I davant d’això, cap institució democràtica no pot mirar cap a una altra banda.
Per tot això:
- Reivindiquem que l’Orgull no és només una celebració. És memòria, és resistència i és futur. És el record de totes aquelles persones que van obrir camí en temps difícils. És el compromís amb totes les persones que encara avui pateixen discriminació. I és la responsabilitat colꞏlectiva de garantir que les noves generacions puguin créixer sense por, sense violència i sense haver d’amagar qui són o a qui estimen.
- Defensem una Catalunya on totes les persones puguin desenvolupar lliurement el seu projecte de vida, independentment de la seva orientació sexual, identitat, expressió de gènere o característiques sexuals. Una Catalunya que entengui la diversitat no com una amenaça, sinó com una riquesa compartida.
- Reivindiquem el paper de les institucions públiques en la defensa activa dels drets humans. Davant els discursos que volen fer-nos retrocedir, cal més democràcia, més educació, més drets i més polítiques públiques valentes.
- Defensem les realitats existents dins del mateix colꞏlectiu, una diversitat que també es manifesta territorialment i socialment. Per això posem una especial atenció en aquelles persones que continuen afrontant nivells de vulnerabilitat, invisibilització o discriminació més elevats. Les persones trans, especialment les dones trans, les persones intersexuals, moltes lesbianes encara invisibilitzades, les persones grans LGBTI+ i aquelles que viuen en entorns rurals continuen trobant obstacles específics que requereixen respostes concretes, compromisos efectius i polítiques públiques valentes.
- Reivindiquem també la memòria i l’experiència de les persones grans LGBTI+, moltes de les quals van haver de viure durant dècades en contextos de persecució, repressió o invisibilitat. La seva trajectòria forma part de la memòria democràtica del nostre país i mereix ser reconeguda, preservada i transmesa a les noves generacions.
Aquest primer 28J amb la nova llei catalana és, per tant, una oportunitat per reafirmar el compromís del país amb la llibertat i la igualtat; per recordar que cada dret conquerit és fruit de moltes lluites colꞏlectives, i per dir amb claredat que Catalunya continuarà avançant, perquè no acceptarem cap pas enrere en drets humans.
Perquè una societat només és plenament lliure quan totes les persones poden viure amb dignitat, seguretat i igualtat de drets. Perquè la diversitat és una riquesa colꞏlectiva que ens enforteix com a país i com a societat democràtica. I perquè els drets LGBTI+ no són drets d’una minoria: són drets humans, drets democràtics i drets de ciutadania.
