Hi ha persones que deixen empremta al seu poble, però n’hi ha d’altres que, a través de la seva feina, acaben esdevenint referents per a tot un territori. Carmel Biarnés i Biarnés (Ascó 1928-1992) és, sens dubte, una d’aquestes figures. La seva dedicació a l’estudi de la història, les tradicions, el patrimoni, el parlar i les formes de vida d’Ascó i de l’Ebre ens ha deixat un llegat que, més de tres dècades després de la seva mort, continua tenint un valor extraordinari.
Biarnés va ser molt més que un estudiós
local. Va entendre que per conèixer un territori calia escoltar la gent,
documentar els costums, observar les transformacions i preservar els
testimonis. Va dedicar temps i esforç a recollir allò que, sense aquesta mirada
atenta, corria el risc de desaparèixer amb el pas de les generacions. Avui, quan parlem de memòria històrica i de
patrimoni, som conscients de fins a quin punt aquesta feina era necessària.
Una de les mostres més valuoses d’aquesta
herència és el seu extens fons fotogràfic, accessible en línia, que retrata
Ascó i el seu entorn més immediat des dels anys seixanta fins a finals dels
vuitanta. Les imatges ens permeten retrobar carrers, paisatges, celebracions i
escenes de la vida quotidiana. Però també deixa testimoni d’un període històric
i controvertit com va ser la implantació nuclear i les seves circumstàncies.
El seu valor va més enllà de la nostàlgia. Són
documents que ens ajuden a entendre com érem, com hem canviat i quins elements
de la nostra identitat han perdurat. Cada fotografia és una finestra oberta a
una època i, alhora, una oportunitat per continuar investigant.
Precisament, iniciatives com les Jornades d’Estudis Locals i Territorials Carmel
Biarnés demostren que aquest llegat continua viu. Impulsades l’any 2009,
han arribat enguany a la dissetena edició, fruit de la col·laboració des del
primer dia de l’Associació Cultural Lo Llaüt, del Centre d’Estudis de la Ribera
d’Ebre i de l’Ajuntament d’Ascó. Al llarg d’aquest recorregut s’hi han abordat
temàtiques molt diverses, que han permès aprofundir en aspectes de la nostra història
i del nostre patrimoni.
Que les Jornades portin el nom de Carmel
Biarnés és, per tant, molt més que un homenatge. És una manera de reconèixer la
seva aportació i, al mateix temps, d’assumir el compromís de donar continuïtat
a la seva tasca. El fet que el seu fons documental també sigui accessible a
l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) ens permet
continuar obrint camins de recerca a partir de la seva obra. Els arxius no són
dipòsits tancats del passat sinó portes obertes a noves recerques.
En un moment en què sovint reclamem resultats
immediats, convé recordar que la recerca històrica i patrimonial necessita
temps, rigor i constància. També necessita institucions que hi apostin,
entitats que s’hi impliquin i estudiosos que recullin el testimoni. El
coneixement del territori no es construeix d’un dia per l’altre: és una feina
col·lectiva en què cada aportació esdevé el punt de partida de la següent.
Carmel Biarnés és un homenot de la Ribera
d’Ebre perquè va saber mirar el seu entorn amb curiositat, compromís i voluntat
de deixar-ne constància. El nostre deure és evitar que aquesta herència quedi
reduïda al record d’un nom o a una cita anual. Cal mantenir-la accessible,
donar-la a conèixer i posar-la a l’abast de les noves generacions. En
definitiva, fer que el seu llegat continuï
donant fruits.
