33è Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

Dia internacional de l'orgull LGBTI 2022: #OrgullDePaís

 

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL EN MOTIU DEL 28 DE JUNY DE 2022, DIA PER L’ALLIBERAMENT LGBTI+

El dret a caminar pel carrer sense por, sense rebre insults ni patir agressions per ser qui som o per anar agafats de la mà de la nostra parella. El dret que el nostre lloc de treball sigui un espai segur, sense que la nostra orientació sexual sigui motiu de discriminació. El dret a expressar-nos i mostrar-nos tal com som en l’àmbit familiar, educatiu o en els espais d’oci. El dret al reconeixement de la nostra identitat de gènere i de la diversitat familiar per part de les administracions... Tots aquests drets no són drets que hagin vingut donats per a totes les persones. Els col·lectius LGBTI+ han hagut de lluitar durant dècades per aconseguir-los, tant al nostre país com arreu del món, i encara avui no estan plenament garantits.

Les mobilitzacions socials en defensa dels drets de les persones LGBTI+, iniciades amb els fets de Stonewall l’any 1969 a Nova York i a la dècada dels setanta a casa nostra, han contribuït a tenir un país més just, mitjançant la conscienciació social i l’impuls d’un marc normatiu de protecció dels drets humans. La Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia va ser un punt d’inflexió per elaborar polítiques públiques LGBTI+ a Catalunya, al mateix temps que ha permès atendre i acompanyar les persones que han vist vulnerats els seus drets a través del desplegament arreu del territori de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI+. 

Més recentment, la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i nodiscriminació reforça les mesures per assolir una protecció real i efectiva contra qualsevol forma o acte de discriminació o d’intolerància per motiu de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere de les persones. La futura llei trans* catalana, actualment en elaboració, ha de continuar el camí cap a la plena garantia de drets. Com més drets, més justícia, més democràcia. Els nous drets no resten altres drets assolits ni tampoc no esborren res ni ningú. Fer 

valdre les lleis d’igualtat en tots els àmbits i desplegar-les amb la màxima potència és una obligació de tots els poders públics. I ho és encara més avui dia davant els discursos d’odi a la diferència i el qüestionament per part de l’extrema dreta dels drets assolits. Com va dir Judith Butler respecte d’aquests grups en l’acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya el 27 d’abril d’enguany: «Quina visió de la nació és aquella que pot estar amenaçada per qui persegueix la igualtat, la llibertat, la justícia, la fi de les guerres, un futur sense violències, o el dret a caminar pel carrer sense por?».

A Catalunya tornarem a dir tantes vegades com faci falta «No passaran!». Més que mai, les entitats i els poders públics del país defensarem el dret de les persones a viure en llibertat, i treballarem per accelerar un canvi social que només serà possible si les polítiques públiques feministes són transinclusives, si les polítiques LGBTI+ són feministes, i si totes aquestes polítiques són també antiracistes i tenen en compte l’edat o la discapacitat. 

Els drets de les persones LGBTI+ són part de la lluita compartida per la defensa del dret de totes les persones a ser i a viure lliures de discriminacions i de violències. Ja siguem persones cis, trans* o no-binàries i sigui quina sigui la nostra orientació sexual, aquesta lluita ens ha d’interpel·lar sempre, perquè els drets s’exerceixen i es garanteixen de manera col·lectiva. 

Suport del Govern a les reivindicacions de les entitats membres del Consell Nacional LGBTI. 

Amb motiu del 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+, el Govern de la Generalitat referma un any més el seu compromís amb la defensa dels drets de les persones LGBTI+ i emplaça tota la ciutadania a participar dels actes i mobilitzacions que aquests dies tindran lloc arreu del territori amb tot l’#Orgull. 

Així mateix, el Govern recull les reivindicacions de les entitats membres del Consell Nacional LGBTI, l’òrgan col·legiat constituït com un espai de participació ciutadana superior en matèria de drets i deures de les persones LGBTI+ i com a òrgan consultiu de les administracions catalanes que incideixen en aquest àmbit, sens perjudici de les funcions i les competències d’altres òrgans o ens que la legislació estableixi. 

Aquestes reivindicacions es concreten en: 

— Superar les dificultats que encara troben en el Registre Civil les persones trans* per al canvi de nom o les famílies homoparentals per al registre de fills i filles.

— Instar el Govern de l’Estat a considerar de manera especial el dret d’asil i la protecció de les persones LGBTI+ que es troben en situacions de vulnerabilitat en els països d’origen, i d’aquelles que no han pogut accedir a la regularitat administrativa, i que la Generalitat tingui un paper decisiu en l’acollida de persones LGBTI+ que arribin al país, reconeixent les seves necessitats específiques. 

— Continuar avançant en la formació específica del professorat en matèria de diversitat i de la realitat LGBTI+, també en l’àmbit de l’educació física i la pràctica esportiva, per tal d’afavorir la creació d’espais segurs i de confiança per a l’alumnat LGBTI+. 

— Dotar els Serveis d’Atenció Integral LGBTI+ (SAI) de més recursos i dur a terme campanyes per tal de donar a conèixer aquest servei, amb l’objectiu de millorar l’atenció i l’acompanyament que ofereixen, així com les actuacions davant d’una situació d’LGBTI-fòbia. 

— Garantir el dret a la reproducció assistida a les dones lesbianes i els homes trans* i la reducció de les llistes d’espera en aquest camp. Continuar amb la descentralització del Servei Trànsit, amb la creació progressiva d’una xarxa funcional d’unitats de Trànsit de referència territorial en l’àmbit de l’atenció primària i la salut comunitària de Catalunya que atén les persones trans*. 

— Millorar l’accés a la informació de les persones del col·lectiu LGBTI+ amb discapacitat sensorial o física en igualtat de drets. 

— Crear i administrar uns espais inclusius i segurs per a les persones grans LGBTI+, així com fomentar la formació de les persones que treballen amb persones grans i dependents. 

— Tenir molt present el món rural, on el nombre de persones del col·lectiu LGBTI+ es troba més invisibilitzat i dispers, i contribuir a disposar d’espais de trobada, reforçar els serveis de suport als col·lectius i promoure activitats que ajudin a visualitzar-los des de l’Administració més propera. 

— Disposar d’un avantprojecte de llei trans* catalana per tal que pugui ser debatut i aprovat al Parlament de Catalunya.

Malpàs 113

La revista Malpàs 113, corresponent al primer trimestre de 2022, arriba encapçalada amb una fotografia de Biel Pubill de la torre garita del castell d'Ascó, un espai que ha augmentat les visites arran de l'adequació de la sendera que ens condueix fins al castell.

L'editorial de la revista es fa ressò de l'atac rus a Ucraïna, ja que quan va aparèixer la publicació (març de 2022), feia poques setmanes que havia esclatat el conflicte bèl·lic.

Un dels alicients de la primera revista de l'any és la fotografia de les asconenques i els asconencs nascuts l'any anterior.

Com sempre, el bloc de l'actualitat ocupa bona part del contingut de la revista: des de la nit de Reis fins  la festa de Carnaval, passant per la festa de Sant Antoni. D'aquesta celebració, es recull el pregó de la festa major d'hivern pronunciat per l'artista local M. Teresa Martorell Rull.

En aquesta ocasió el Malpàs ha viatjat a París i ha passejat pel costat del riu Sena. Coneixem les vivències d'estudiant universitària de l'Aina Ribes Montaña i amb Enrique Domènech Pascual ens atansem al nom de la casa de Ca l'Hort.

Al Racó Literari la revista es fa ressò del XXè Premi Artur Bladé i Desumvila que es va lliurar a Ascó i va recaure en Felip Fucho i el seu treball històric "L'Islam a Ascó (S. X-XVII). Aportacions i herència".

Esports, el món del joc, els passatemps i curiositats, les fotografies del record, la premsa històrica o Ascó en xifres són altres continguts que podem trobar en aquest exemplar de Malpàs.

Missatge de la Flama del Canigó 2022

Som llengua i foc. De llengua, en tenim una, nacional i innegociable; la que ens uneix i ens identifica: el català de base que fonamenta la nostra cultura, que vehicula les nostres idees, que dona forma als nostres ideals i que es ramifica en una multitud de fórmules locals que l'endolceixen i el fan ric. 

També som foc, deia. Foc primigeni, purificador i renovador de vida, i ho festegem amb ancestrals rituals pagans arreu dels Països Catalans. Les Falles de València anuncien l'arribada de la primavera. Uns mesos abans s'hauran encès les fogueres de Sant Antoni, de les quals en diem barraques als Ports de Morella i al Maestrat, o foguerons a Mallorca. Els correfocs i els focs d'artifici, d'aparatosa pirotècnia, inunden els carrers de pobles i viles en festa d'una atmosfera ensordidora i amb la dolça olor a pólvora. 

Però sobretot no podem oblidar el foc amb què celebrem el solstici d'estiu. L'esperada vigília de la Nit de Sant Joan s'encendrà, al Canigó, la flama que haurà d'estendre's simbòlicament de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó, i que serà baixada a peu per complicats camins de muntanya, des del cim de la nostra muntanya-emblema, gràcies a l'esforç de la nostra gent. 

I és que, a diferència d'altres cultures, les catalanes i els catalans, del nord i del sud, de ponent i insulars, som un poble que camina. Caminem per conèixer i per estimar el país. El nostre present beu encara d'aquell excursionisme primigeni que, pas a pas, va fondre's amb el territori. Transitar-lo lentament i amb la mirada amatent esdevé un tret de cultura. Ho varen fer Mossèn Cinto Verdaguer, Joan Coromines o Josep Maria Espinàs; i Perejaume amb el seu caminar artístic. 

Caminem, també, com a expressió d'una resistència radicalment pacífica i revolucionària. Som de pas contundent, marcat, inflexible, que ens uneix com a poble en un sol crit, llimant divergències, acostant mirades. Caminar ha esdevingut un signe d'identitat propi, un gest de llibertat en el procés cap a la sobirania nacional. Recordeu les Marxes per la Llibertat, aquelles columnes humanes que entraren a Barcelona l'octubre del 2019. Aquesta imatge ho digué tot de nosaltres. 

Som així: llengua i foc, i al mateix temps i si em permeteu la irònica paradoxa, som un poble incombustible que forja pas a pas, obstinadament, el seu propi futur. 

Eliseu Climent

23 de juny del 2022

Festa de Sant Joan - Ascó 2022

Cicle Gaudí de juny: 'El ventre del mar'

 SINOPSI

Juny de 1816. Una embarcació francesa s’encalla davant les costes del Senegal.

Sense bots suficients per a tots, es construeix una bassa per remolcar a 147 persones. El pànic i la confusió s’apodera dels tripulants de la nau que acaben tallant la soga de remolc i abandonant la bassa a la seva sort. D’aquests 147 homes només 9 van aconseguir salvar les seves vides.

Entre ells estaven Savigny, un oficial mèdic implacable i Thomas, un rebel mariner ras. Enfrontats, viuen aquests fets mostrant diferents actituds per a sobreviure.

Vols fer un taller per a l'Escola d'Estiu - Ascó 2022?