Sant Antoni d'Ascó: tradició viva, patrimoni compartit

La festa de Sant Antoni d’Ascó és molt més que una celebració popular arrelada al calendari lúdic de l’hivern. Des de l’any 2010, quan va ser reconeguda com a festa patrimonial d’interès nacional, ha esdevingut també un símbol del valor cultural i identitari que tenen les tradicions locals quan es viuen, es transmeten i s’actualitzen de manera col·lectiva.

Aquest reconeixement situa Sant Antoni d’Ascó al costat de festes tan emblemàtiques com la Patum de Berga, el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, les Festes de Santa Tecla de Tarragona o les Falles d’Isil. Però hi ha un fet que sovint passa desapercebut i que cal remarcar: és l’única festa d’aquesta categoria a les Terres de l’Ebre. Una dada que diu molt de la singularitat de la celebració i també del paper que el patrimoni ebrenc ocupa en el conjunt del país.

Aquest reconeixement no va arribar per casualitat. Sant Antoni a Ascó és una festa completa, estructurada a partir d’un conjunt de rituals d’origen antic que s’han mantingut vius al llarg del temps: la foguera, la jota, els animals, les figures del Clavari i dels Majorals, i sobretot la participació activa del veïnat. És precisament aquesta implicació comunitària la que converteix la festa en patrimoni viu, i no en una simple postal folklòrica.

Sant Antoni no és una festa per observar des de la distància. És una celebració viscuda intensament pel poble, transmesa de generació en generació, que ha sabut preservar el sentit profund dels seus rituals sense quedar fossilitzada. Aquí rau la clau del patrimoni viu: no es tracta de conservar formes buides, sinó de mantenir significats compartits.

En un context de globalització accelerada, on moltes celebracions perden sentit o es transformen en productes descontextualitzats, el cas d’Ascó és un exemple clar de resistència cultural. La festa no només s’ha conservat, sinó que ha sabut dialogar amb el present sense trencar amb l’essència. Perquè el patrimoni no és allò que es momifica, sinó allò que evoluciona sense perdre l’ànima.

Cal entendre també la importància d’aquest tipus de festes per a territoris com les Terres de l’Ebre. El reconeixement nacional posa al mapa realitats diverses i recorda que el país es construeix a partir de la suma de pobles, tradicions i identitats locals. Sant Antoni d’Ascó no és només d’Ascó: és patrimoni compartit de tots els catalans.

El reconeixement institucional és important, però encara ho és més el compromís col·lectiu que fa possible que la festa continuï sent autèntica. Ara bé, aquest reconeixement comporta també una responsabilitat. Cal garantir recursos, suport i respecte perquè la festa continuï sent del poble i per al poble, així com preservar el sentit original de la celebració. Les festes de Sant Antoni d’Ascó ens recorden que la cultura popular és un pilar fonamental de la cohesió social i de la identitat col·lectiva. Preservar-la no és mirar enrere amb nostàlgia, sinó apostar pel futur amb arrels profundes.

Cicle Gaudí de gener: 'Una quinta portuguesa'

 

SINOPSI

Després del seu debut directorial amb Vasil, Avelina Prat torna amb Una Quinta Portuguesa, una pel·lícula  que explora les relacions humanes a través de la pèrdua, la trobada amb un mateix i l’acceptació d’allò inesperat.

Fernando és un meticulós mestre de geografia que, després del sobtat abandonament de la seva dona, veu la seva realitat feta miques. Deixant enrere qualsevol vincle amb la seva vida anterior,  emprèn en soledat un nou camí que el porta a Portugal on, per atzars del destí, suplanta la identitat d’un jardiner en una finca. Allí,  formarà nous vincles  que canviaran completament  la seva visió sobre l’amistat, les relacions humanes, la felicitat,  la seva vida i les seves prioritats.

Amb un ritme pausat i serè, Una Quinta Portuguesa s’endinsa amb tendresa i delicadesa a la cerca de la identitat a través de les segones oportunitats.  Amb les esplèndides actuacions  de Manolo Solo i María de Medeiros, Avelina (qui també firma el guió de la pel·lícula) obre la mirada a l’optimisme i a la incertesa com a possibilitat, i en la deconstrucció personal i social d’un individu que tenia la vida resolta, ens recorda que tot el que sembla que acabi, en realitat possibilita un nou començament.

Aclamada per la crítica i superant els 105.000 espectadors, la pel·lícula ha estat una de les revelacions de l’any 2025.  El títol és candidat a la Millor pel·lícula en llengua no catalana als Premis Gaudí.

Campiones Supercopa

F.C. BARCELONA 

Campió de la Supercopa d'Espanya 2026

FC Barcelona 2 - R. Madrid 0

Programa de Sant Antoni - Ascó 2026

La Supercopa és blaugrana

 F.C. BARCELONA 

Campió de la Supercopa d'Espanya 2026

FC Barcelona 3 - R. Madrid 2

Malpàs 128

Ja tenim a punt el número 128 de la revista Malpàs, la publicació trimestral d’Ascó que continua fent de cronista fidel del dia a dia del poble, de la seva memòria i de la vitalitat cultural i social. En aquesta nova edició, Malpàs torna a oferir un ampli ventall de continguts que combinen actualitat, història, opinió i participació ciutadana.

El número s’obre, com és habitual, amb l’editorial i el sumari, i ens convida a sortir d’Ascó amb la secció Malpàs al món, que en aquesta ocasió ens porta fins al Camp Nou, a més d’un repàs a les revistes rebudes.

La secció d’Actualitat recull un bon grapat de notícies i iniciatives: des d’un viatge a Portugal, la 1a Festa de l’Esport, i la informació municipal, fins a les novetats del Consell Comarcal, d’ANAV i la presència d’Ascó als mitjans de comunicació.

L’opinió hi té un paper destacat amb l’article Les Terres de l’Ebre. Gent de la Ribera d’Ebre (2), de Jordi Hernández Cardona, mentre que seccions ja consolidades com Pel forat del pany —aquest cop amb una reflexió ben suggeridora sobre Pompeu Fabra— i Pareidòlia continuen convidant a pensar i mirar la realitat des d’altres punts de vista.

Les pàgines dedicades a Lo Llaüt recullen l’activitat cultural de l’associació i l’agenda prevista, i la secció Arrels ens fa viatjar en el temps amb articles sobre l’Ascó d’ahir: el molí de ca Pere Sans, el sorteig dels quintos de 1975, fotografies històriques -els Tres Tombs dels anys cinquanta-, jocs tradicionals i fins i tot una crònica esportiva de l’any 1895.

El número també inclou dades d’Ascó en xifres, amb el cens de població 2025, i espais dedicats a la comunitat educativa amb El Miquelet informa i La Veu de l’Institut, així com una mirada al turisme de proximitat amb l’ermita de Sant Bartomeu de les Camposines.

No hi falten els continguts d’interès ciutadà, el Racó literari, les bases dels premis literaris Vila d’Ascó 2026, l’esport i la salut, ni tampoc l’humor, els passatemps i l’agenda pràctica que tanquen la revista.

A més, aquest número 128 ve acompanyat d’un calendari de 2026, una peça especial dissenyada per Jaume Ferrús i titulada Farem el cim, una proposta visual inspirada en les muntanyes catalanes que ens convida a començar l’any amb una mirada optimista, arrelada al territori i amb esperit de superació.

Com sempre, us convidem a llegir i gaudir d’aquest nou número de la revista Malpàs, una publicació feta des d’Ascó i per a Ascó, amb la complicitat de totes les persones que la fan possible.

Aquest Nadal, 'La fàbrica de joguines'