Ascó acull el “Lleida Canta per la Pau”, la gran trobada coral del país amb més de 1.000 cantaires

 ASCÓ (Ribera d’Ebre)

La vila d’Ascó (Ribera d’Ebre) serà l’escenari, el proper diumenge 26 d’abril de 2026, de la 16a edició del Lleida Canta, que enguany porta per lema “Lleida Canta per la Pau”. La trobada reunirà més d’un miler de cantaires d’arreu de Catalunya en una jornada que combina música, memòria històrica i convivència.

Considerat l’aplec coral més multitudinari del calendari català, l’esdeveniment vol convertir el cant en una eina de reflexió i compromís col·lectiu. Aquesta edició coincideix amb el 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i tindrà com a escenari diversos espais vinculats a la batalla de l’Ebre.

Amb la música com a fil conductor, la jornada proposa recordar el passat per reivindicar la pau i els valors de convivència. En aquest sentit, la figura de Pau Casals, en el 150è aniversari del seu naixement, serà un dels referents simbòlics de la trobada, tant pel seu llegat musical com pel seu compromís amb els drets humans.

Una jornada de música i memòria

El programa combinarà actuacions corals amb una ruta guiada per espais històrics de la batalla de l’Ebre, com el Poble Vell de Corbera d’Ebre, el Memorial de les Camposines o diferents punts del terme d’Ascó. Els participants, repartits en diversos grups, visitaran aquests indrets mentre hi interpreten peces del seu repertori.

La jornada començarà al matí amb la benvinguda institucional i acabarà amb un gran cant comú al parc Joan XXIII d’Ascó, seguit d’un dinar popular i activitats de cultura tradicional.

Un projecte col·lectiu i arrelat al territori

El “Lleida Canta per la Pau” està organitzat per la Coral Maristes Montserrat de Lleida, l’Ajuntament d’Ascó i l’Orfeó d’Ascó, amb el suport de la Federació Catalana d’Entitats Corals i diverses institucions i entitats del territori.

L’esdeveniment mobilitzarà prop de 1.500 persones entre cantaires, voluntaris i públic, amb la participació de 39 corals procedents de 19 comarques catalanes.

Cultura, territori i cohesió

Més enllà de la música, el Lleida Canta es defineix com una experiència cultural integral que posa en valor el patrimoni, el paisatge i el teixit social del territori. En aquesta edició, Ascó i les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta esdevindran un espai de trobada on la cultura es posa al servei de la memòria i la construcció d’un futur en pau.

'From Head to Toe', contacontes en anglès a la Biblioteca d'Ascó

"Situació i propostes de futur de la gent gran de la Ribera d'Ebre", amb Ramon Sans Fonfria

La Processó de l'Angelet: article de 1926

 EL LLAMP, 1926

RESSURESCIT

¿Haveu vist alguna vegada, estimats llegidors, la professó que's celebra en moltes viles el dematí de Pasqua de Ressurrecció?

A n'aquesta processó se la nomena la del “encontre” i aquest no és altre que'l de Crist i la seva Mare, després de la ressurrecció gloriosa que seguí a la passió i mort del nostre Redemptor.

Potser algú de vosaltres ha presenciat en algún poble aquest cerimònia commemorativa; més, estic certa de que molts desconeixen la senzilla solemnitat amb que és celebrada al poble on vaig néixer.

La cerimònia en si, o sigui, l'acte en que té lloc l'encontre és, per cert, ben curt, empró cal descriure l'emoció que corprèn les ànimes per sa senzilla grandesa i per els, diguem-ne preludis, que precedeixen a la mateixa.

A toc d'oració, les campanes, que dies ans estaven en silenci dolorós per la mort de Jesucrist, deixen sentir els seus tocs alegres i seguidament veureu baixar cap l'Esglèsia, acompanyat per la música, un estol de nenes blanques com l'estel de la matinada; totes porten en son front una garlanda de flors també blanques i moltes d'elles porten ales, oferint la visió de que un vol d'àngels baixa volant fins arrans de terra. Totes son boniques, puix que totes són ignoscents. Moltes i algunes d'elles, les més petitones, porten penjades al coll amb cintes, unes artístiques cistelles plenes de flors.

Colocades totes al voltant del presbiteri, amb el penó i les banderes que han de retre homenatge al Déu del Cel i terra, comensa la Missa, i allavores podem contemplar plàsticament aquells quadros que'ns representen a un nombrós grop d'esperits celestials fent cort d'honor a la Eucaristia. Moment solemnial és aquell en que les nenes s'acosten a la santa Taula amb sos vestides blancs, ses corones i ses ales. ¡El Pa dels àngels, que's dóna als àngels!

Acabada Ja missa, surt una processó amb una secció d'aquelles nenes, portant l'imatge de la Verge entre quatre d'elles, sostenint quatre mes les cintes que adornen el tabernacle. Van també en aquesta processó les banderes del Col·legi i la il·luminació deguda, tot portat per noietes i un cop a la plassa, que esta devant de l'Església,  surt l'altra processó en la que va Cristo ressucitat  i gloriós baix tàlem; fent-li escolta les petites que porten les cistelles, les que van tirant flors a son pas; éssent un acte de mai prou ponderada grandiositat el moment en que als acords de la marxa real, al só alegre de les campanes i caient la multitut de genolls, apareix Jesús Sagramentat entre'l fum del incens a la porta de sortida, on en aquells moments i per maravella (puix que sempre ho he observat encar que'l reste del dia permaneixi ocult) el sol naixent envia'ls seus raigs lluminosos, besant l'ostia divina i posat enfront sembla que vulgui demostrar que la seva bellesa éssent tan esplendorosa és superada encara per la de la Magestat Divina.

La cerimònia comensa amb l'adoració del Àngel que és un nen que porta una bandera blanca amb la que rendeix honors genolls en terra tres vegades davant del Santíssim.

Després venen les banderes del Col·legi i fan lo mateix, i últimament les que porten a la Verge amb les de las cintes i demés s’agenollen tres vegades i totes a una s’inclinen devant de Déu esplendorós però ocult baix les espècies sagramentals.

Finida ja l'adoració, les dues processons en formen una sola i tornen a l'Esglèsia passant per sobre una especie de catifa blanca que s'ha estès abans i que dóna, per cert, un aire ben escaient a la festa.

Entra Jesús radiant i gloriós amb l'imatge de la seva Mare Divina, dins sa casa i abans de recloure's en son retir voluntari, vol beneir-nos solemnement i mentres una pluja de flors surt de les manetes infantívoles, en tots els cors hi cau la pluja de la benedicció divina, demostrant tots els rostres santa alegria, sentint-se dins les animes la veu dolça de Jesucrist que'ns diu: ¡La pau sigui amb vosaltresl!

C. BIARNÉS

Ascó, 6 Abril 1926.

Exposició de pintura: 'Traços suaus, ànimes fortes'

Cicle Gaudí de març: 'Frontera'

 SINOPSI

Judith Colell torna a la pantalla gran amb Frontera, una mirada cap a les entranyes de la postguerra als Pirineus Catalans. Un thriller històric inspirat en les vides reals d’un grup de persones que van posar en risc les seves vides per salvar-ne d’altres.

Som al 1943, i Franco ha bloquejat el pas als refugiats jueus que fugen del nazisme. En un poble fronterer, Manel Grau és un funcionari de duana amb un passat republicà que, juntament amb la seva dona Mercè i altres habitants del poble, ajudarà a travessar clandestinament a tants jueus com sigui possible. Entre tots, contravenint les ordres franquistes i desafiant la por, es veuen atrapats en una causa que posarà a prova fins on estan disposats a arriscar per aquells que ho necessiten. 

Amb un repartiment estel·lar format per Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Bruna Cusí i Jordi Sánchez, Frontera rescata el passat per parlar del present, i ens ofereix una commovedora reflexió sobre el coratge individual i la responsabilitat col·lectiva, i la fràgil línia que separa la humanitat de la barbàrie.

Frontera ha estat guardonada, entre d’altres, amb el Premi a Millor Actriu Secundària, Millor Pel·lícula i el Premi del Públic als XVIII Premis Gaudí 2026.

'La gota Clara', a la Biblioteca d'Ascó