diumenge, 5 d’abril del 2026

La Processó de l'Angelet: article de 1926

 EL LLAMP, 1926

RESSURESCIT

¿Haveu vist alguna vegada, estimats llegidors, la professó que's celebra en moltes viles el dematí de Pasqua de Ressurrecció?

A n'aquesta processó se la nomena la del “encontre” i aquest no és altre que'l de Crist i la seva Mare, després de la ressurrecció gloriosa que seguí a la passió i mort del nostre Redemptor.

Potser algú de vosaltres ha presenciat en algún poble aquest cerimònia commemorativa; més, estic certa de que molts desconeixen la senzilla solemnitat amb que és celebrada al poble on vaig néixer.

La cerimònia en si, o sigui, l'acte en que té lloc l'encontre és, per cert, ben curt, empró cal descriure l'emoció que corprèn les ànimes per sa senzilla grandesa i per els, diguem-ne preludis, que precedeixen a la mateixa.

A toc d'oració, les campanes, que dies ans estaven en silenci dolorós per la mort de Jesucrist, deixen sentir els seus tocs alegres i seguidament veureu baixar cap l'Esglèsia, acompanyat per la música, un estol de nenes blanques com l'estel de la matinada; totes porten en son front una garlanda de flors també blanques i moltes d'elles porten ales, oferint la visió de que un vol d'àngels baixa volant fins arrans de terra. Totes son boniques, puix que totes són ignoscents. Moltes i algunes d'elles, les més petitones, porten penjades al coll amb cintes, unes artístiques cistelles plenes de flors.

Colocades totes al voltant del presbiteri, amb el penó i les banderes que han de retre homenatge al Déu del Cel i terra, comensa la Missa, i allavores podem contemplar plàsticament aquells quadros que'ns representen a un nombrós grop d'esperits celestials fent cort d'honor a la Eucaristia. Moment solemnial és aquell en que les nenes s'acosten a la santa Taula amb sos vestides blancs, ses corones i ses ales. ¡El Pa dels àngels, que's dóna als àngels!

Acabada Ja missa, surt una processó amb una secció d'aquelles nenes, portant l'imatge de la Verge entre quatre d'elles, sostenint quatre mes les cintes que adornen el tabernacle. Van també en aquesta processó les banderes del Col·legi i la il·luminació deguda, tot portat per noietes i un cop a la plassa, que esta devant de l'Església,  surt l'altra processó en la que va Cristo ressucitat  i gloriós baix tàlem; fent-li escolta les petites que porten les cistelles, les que van tirant flors a son pas; éssent un acte de mai prou ponderada grandiositat el moment en que als acords de la marxa real, al só alegre de les campanes i caient la multitut de genolls, apareix Jesús Sagramentat entre'l fum del incens a la porta de sortida, on en aquells moments i per maravella (puix que sempre ho he observat encar que'l reste del dia permaneixi ocult) el sol naixent envia'ls seus raigs lluminosos, besant l'ostia divina i posat enfront sembla que vulgui demostrar que la seva bellesa éssent tan esplendorosa és superada encara per la de la Magestat Divina.

La cerimònia comensa amb l'adoració del Àngel que és un nen que porta una bandera blanca amb la que rendeix honors genolls en terra tres vegades davant del Santíssim.

Després venen les banderes del Col·legi i fan lo mateix, i últimament les que porten a la Verge amb les de las cintes i demés s’agenollen tres vegades i totes a una s’inclinen devant de Déu esplendorós però ocult baix les espècies sagramentals.

Finida ja l'adoració, les dues processons en formen una sola i tornen a l'Esglèsia passant per sobre una especie de catifa blanca que s'ha estès abans i que dóna, per cert, un aire ben escaient a la festa.

Entra Jesús radiant i gloriós amb l'imatge de la seva Mare Divina, dins sa casa i abans de recloure's en son retir voluntari, vol beneir-nos solemnement i mentres una pluja de flors surt de les manetes infantívoles, en tots els cors hi cau la pluja de la benedicció divina, demostrant tots els rostres santa alegria, sentint-se dins les animes la veu dolça de Jesucrist que'ns diu: ¡La pau sigui amb vosaltresl!

C. BIARNÉS

Ascó, 6 Abril 1926.

dimecres, 25 de març del 2026

Cicle Gaudí de març: 'Frontera'


 SINOPSI

Judith Colell torna a la pantalla gran amb Frontera, una mirada cap a les entranyes de la postguerra als Pirineus Catalans. Un thriller històric inspirat en les vides reals d’un grup de persones que van posar en risc les seves vides per salvar-ne d’altres.

Som al 1943, i Franco ha bloquejat el pas als refugiats jueus que fugen del nazisme. En un poble fronterer, Manel Grau és un funcionari de duana amb un passat republicà que, juntament amb la seva dona Mercè i altres habitants del poble, ajudarà a travessar clandestinament a tants jueus com sigui possible. Entre tots, contravenint les ordres franquistes i desafiant la por, es veuen atrapats en una causa que posarà a prova fins on estan disposats a arriscar per aquells que ho necessiten. 

Amb un repartiment estel·lar format per Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Bruna Cusí i Jordi Sánchez, Frontera rescata el passat per parlar del present, i ens ofereix una commovedora reflexió sobre el coratge individual i la responsabilitat col·lectiva, i la fràgil línia que separa la humanitat de la barbàrie.

Frontera ha estat guardonada, entre d’altres, amb el Premi a Millor Actriu SecundàriaMillor Pel·lícula i el Premi del Públic als XVIII Premis Gaudí 2026.



dissabte, 21 de març del 2026

Dia Mundial de la Poesia


Foc d'ocell

La llibertat és una cantata a la llibertat. 
Si es creu, o mana creure que és més que un cant,  
és perquè tan sols no és un càntic.  
La llibertat també ha de ser una cançó de poble.  
La llibertat no és, just dura el temps en una rosella dels Segadors. 

Qui cala foc a l'ocell del desig és el misteri.  
El misteri de l'amor és el temps,  
com el misteri de la llibertat és el temps que dura el seu cant,  
perquè l'amor fet i la llibertat són el mateix càntic. 

El plaer de l'amor fet és una cantata a l'amor.  
No és l'amor. La llibertat és just un himne a la llibertat.  
No és la llibertat. Veig que no ho creus. Saps per què?  
Tu voldries ser lliure, però que no et passés res,  
i res és massa poc, talment com tot són massa coses... 

BLAI BONET
Cant de l'arc, 1979

divendres, 20 de març del 2026

Agenda Cultural de Primavera - Ascó 2026

Amb l’arribada de la primavera, Ascó es torna a omplir de vida, d’activitat i d’oportunitats per compartir cultura, lleure, espais de trobada... en definitiva un ampli programa, divers i pensat per a tots els públics. 

Durant els mesos de març, abril, maig i juny, la nostra vila acollirà un conjunt d’activitats que reflecteixen la riquesa cultural d’Ascó i el compromís de les seves entitats. Aquesta agenda no només és un recull d’actes, sinó també una mostra viva del dinamisme del nostre poble.

La primavera s’inicia amb propostes tan significatives com la commemoració del Dia Mundial de la Poesia, activitats literàries, cinema del Cicle Gaudí o presentacions de llibres. La cultura escrita i audiovisual hi tenen un paper destacat, així com el foment de la lectura a través del Club de Lectura i les activitats a la Biblioteca Municipal.

L’abril arriba marcat per una de les diades més estimades: Sant Jordi. Una jornada que combina tradició, participació ciutadana i promoció de la cultura, amb concursos, lectures de poemes i activitats per als més petits. A més, aquest mes destaca per una intensa programació d’exposicions, tallers, xerrades i espectacles, així com esdeveniments de gran format com el Lleida Canta per la Pau, que omplirà Ascó de música.

El mes de maig consolida aquesta aposta cultural amb cites tan rellevants com la Nit de la Cultura, un dels moments més especials de l’any, on es reconeix el talent i la creativitat a través dels Premis Vila d’Ascó. També hi trobem activitats populars, esportives i gastronòmiques, com la Mostra d’Arts i Oficis o la Gran Nit del Vi, que reforcen el vincle amb el territori.

Finalment, el juny ens convida a continuar gaudint de la cultura a l’aire lliure, amb festes tradicionals com Santa Paulina, activitats esportives, concerts i propostes escèniques. La revetlla de Sant Joan posarà el punt final a una temporada plena d’experiències compartides.

Cal destacar que aquesta agenda és possible gràcies a la implicació de les entitats locals, associacions, centres educatius i diferents regidories, que treballen conjuntament per oferir una programació variada i de qualitat. 

dijous, 19 de març del 2026

Premi d'Honor 2026

Biel Mesquida, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: la força viva de la llengua

El panorama cultural català celebra enguany una de les seves figures més singulars i imprescindibles: l’escriptor, biòleg i comunicador Biel Mesquida, guardonat amb el 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural de manera ininterrompuda des de 1969. Un reconeixement que transcendeix la trajectòria literària per esdevenir també un homenatge a la resistència, a la llengua i a la passió per la cultura.

Un explorador de la llengua: la seva obra —que abraça gairebé una trentena de títols— recorre tots els gèneres: poesia, novel·la, conte, teatre, assaig i crítica literària. Tot plegat amb un denominador comú indiscutible: la llengua catalana com a eix vertebrador.

La poesia és el territori que ho engloba tot en la seva creació. Però és sobretot la seva manera d’escriure —precisa, delicada, intensa— la que ha contribuït decisivament a enfortir la llengua literària catalana. Mesquida no només escriu en català: el defensa com un principi vital, com una riquesa que cal preservar i projectar.

Literatura, llibertat i activisme: la llibertat travessa tota l’obra de Mesquida. És un dels seus eixos centrals, juntament amb un esperit crític constant que impregna cada línia escrita. La seva trajectòria no es pot entendre sense aquest compromís amb la cultura i el país.

Biel Mesquida és autor d'una obra extensa i influent. Entre les seves obres més destacades trobem títols que ja formen part del cànon contemporani, com L’adolescent de sal —prohibida durant dos anys per la censura franquista—, El bell país on els homes desitgen els homes, Trast, Excelsior o el temps escrit o Vertígens.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis: el Premi Nacional de Cultura de literatura (2006), la Creu de Sant Jordi (2005), el Premi Ciutat de Barcelona (1996) o el Premi Prudenci Bertrana (1973), entre d’altres. El 2021, també va rebre el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.