Drets i llibertats inqüestionables

Ascó se suma al Let's Clean Up Europe

L'Associació Cultural Lo Llaüt convida la població a participar un any més del projecte Let's Clean Up Europe, que es durà a terme el dissabte 8 de maig.
La concentració serà a les 10h, a la plaça de l'Església, i es realitzarà la netejaa la senda que porta al castell.

Festa de Sant Miquel de Maig - Ascó 2021

Malpàs 109

Una fotografia des del porxo de l'ermita de Sant Miquel, de la Sonia Navarro, és la protagonista de la portada del número 109 de Malpàs, corresponent al mes de març de 2021.

En l'apartat de l'actualitat, l'exemplar recull aquelles notícies que han protagonitzat el primer trimestre de l'any, algunes d'elles condicionades per la pandèmia com van ser el campament reial que van haver de muntar els Reis de l'Orient o el Sant Antoni Indoor que van organitzar els Majorals i les Majorales de la festa. Però si hi va haver una notícia que va marcar els primers compassos de l'any, va ser la nevada del 9 de gener. Un recull d'imatges en deixa testimoni.

A més, un clàssic del primer exemplar de l'any és la fotografia dels nadons nascuts l'any anterior, i que en poc més d'un mes, protagonitzaran la plantada de l'arbre a l'ermita de Santa Paulina, al paratge de Mas de Prades.

La protagonista de l'I tu, què estudies? és la Blanca Morales, estudiant del Grau d'Estudis Anglesos a la URV.

L'Ascó d'ahir ens remet a la tradició de la plantada del pi que cada Nadal fan els Quintos i Quintes i a l'art del pessebre, el record fotogràfic ens trasllada a una cantada de caramelles de l'any 1971 i amb la premsa d'ahir viatgem fins l'any 1927 amb una festa organitzada per les germanes de la Consolació.

A jugar fa un anàlisi detallat del patrimoni d'Ascó a través dels jocs amb un text de Biel Pubill.

Un article interessant de Felip Fucho i de Montserrat Ortiz ens explica un producte de la terra poc habitual com són les olives blanques.

El medi ambient ens ocupa i ens preocupa, és així com Anna Ferrús signa n article sobre l'amiant.

Esports, literatura, passatemps... són moltes altres de les seccions que completen aquest nou número de la revista Malpàs.

Cicle Gaudí d'abril: 'Sentimental'

SINOPSI

En Julio (Javier Cámara) i l’Ana (Griselda Siciliani) fa més de quinze anys que estan junts. Formen una parella que ja no es mira ni es toca, i que ha fet del combat diari l'essència de la seva relació. Aquesta nit l’Ana ha convidat a casa als seus veïns de dalt, en Salva (Alberto San Juan) i la Laura (Belén Cuesta), una parella més jove que ells, amable i simpàtica, però els "sorolls" s'han convertit en una molèstia per a en Julio i l’Ana... La primera pel.lícula de Cesc Gay, després de l’èxit de “Truman” (2015) és una reflexió sobre la vida en parella i la sexualitat que tracta amb ironia i humor temes com la convivència, la valentia, el sexe, l’amor i l’apariència.

Enllaçats per la llengua

MANIFEST

Les persones catalanoparlants formem una comunitat lingüística europea amb la major part del seu domini lingüístic dividit en diversos estats en el si dels quals constituïm una minoria no explícitament reconeguda, i a la qual no se li reconeix de manera efectiva la capacitat legal de protegir-se col·lectivament i de decidir en llibertat el seu futur.

Mentre la constitució espanyola estableix l’obligat coneixement de la llengua castellana a tota la ciutadania de l’estat, les comunitats autònomes de llengua catalana no han pogut legislar, als seus estatuts, l’obligatorietat del coneixement de la llengua pròpia; d’aquesta manera s’ha instaurat el principi de desigualtat legal entre ciutadans en matèria lingüística.

Aquesta mateixa desigualtat la trobem a la constitució francesa, on es determina que «la llengua de la República és el francès», sense que es faça referència a la resta de llengües territorials de l’estat. Igualment, tampoc la legislació italiana preveu reconèixer al català, a la ciutat sarda de l’Alguer, un estatut equivalent al que rep l’italià. En conseqüència, en no establir-se per al català un estatut equiparable al que se li atorga al castellà, al francès o a l’italià, ni en les legislacions estatals ni en els textos constitucionals que li són aplicables (amb l’excepció del cas andorrà), es consagra que els drets lingüístics de les comunitats de llengua catalana no es puguen exercir de manera igualitària en aquells estats on les persones catalanoparlants constitueixen un grup minoritzat.

Constatem, a més, que per causa d’això, creix la minorització de la llengua i avança el procés intencionat de substitució a què es veu sotmesa, i ho fa de manera especialment greu en les generacions més jóvens. Davant d’això i de la situació que ho fa possible i ho promou, declarem que tenim el dret a desenvolupar la llengua i la cultura pròpies de forma normal, plena i lliure, que tenim el dret que estiga garantida la nostra existència i el dret a disposar de les eines que facen una cosa i l’altra possibles.

Per això les entitats signants d’aquest manifest expressem la nostra ferma voluntat de treballar totes plegades per:

1. Reivindicar la unitat, el reconeixement i l’oficialitat de la llengua catalana en tot del seu domini lingüístic, que s’estén per Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, Andorra, les Illes Balears i Pitiüses, la ciutat de l’Alguer i la major part del País Valencià, on rep també el nom de valencià, i promoure, en conseqüència, que les relacions entre les diferents institucions del territori que la tenen com a llengua pròpia s’hi vehiculen, i que hi haja una plena reciprocitat dels mitjans de comunicació en català.

2. Aconseguir el reconeixement ple dels nostres drets lingüístics, resumits en el dret irrenunciable a poder viure plenament en català en el territori històric del domini lingüístic de la nostra llengua.

3. Combatre les polítiques discriminatòries envers el català que condicionen les eleccions lingüístiques dels parlants. Cal pensar que la renúncia a l’ús normal de la llengua pròpia en el si del territori sobre el qual s’estén el seu domini lingüístic no és mai un acte espontani, sinó l’expressió d’una situació de subordinació mantinguda en el temps que facilita que s’arribe a un moment en el qual els propis parlants s’autolimiten i s’autocensuren, i acaben veient en la renúncia als propis drets lingüístics un acte de llibertat. És per això que proposem dignificar l’ús del català com a opció lingüística de prestigi front a l’autoodi encara present en la societat.

4. Garantir que totes les persones que viuen a territoris de parla catalana coneguen i puguen usar la llengua que identifica la societat on viuen i, d’aquesta manera, garantir el seu dret a formar-ne part en igualtat de condicions independentment del seu origen i de la seua llengua inicial.

5. Defensar polítiques lingüístiques basades en l’equitat que permeten aconseguir la normalització del coneixement i de l’ús social de la nostra llengua en tots els àmbits comunicatius (administracions públiques, centres educatius, mitjans de comunicació, món econòmic i laboral, oci i entreteniment…)

6. Defensar que els centres educatius, com a espais principals de formació i socialització, garantisquen que els infants i els jóvens siguen competents en català i puguen gaudir de les mateixes oportunitats, siga quina siga la seua llengua inicial i amb independència de la seua situació socioeconòmica. La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l’escola.

7. Exigir, amb l’objectiu de compensar la situació sociolingüística actual, la utilització eficient de mètodes escolars immersius, dotats de recursos adequats, en aquells contextos que així ho aconsellen.

8. Promoure que el català siga llengua per defecte en l’àmbit del lleure dels jóvens.

9. Promoure normatives que asseguren la igualtat de drets lingüístics de les comunitats catalanoparlants respecte de les comunitats de parlants de les llengües oficials dels estats en què es troba dividit el nostre domini lingüístic.

STEPV – Intersindical Valenciana
Acció Cultural de País Valencià
Associació Amics la Bressola – Bressola
Centre de Cultura Catalana d’Andorra
Decidim – Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
Docents per la República
Escola Valenciana
Federació Organitzacions per la Llengua Catalana
InfoMigjorn Butlleti digital sobre llengua catalana
Intersindical – Confederació Sindical de Catalunya
Llengua i república
Moviment Franjolí per la Llengua
Òmnium Cultural de l’Alguer
Plataforma per la Llengua
STEI – Intersindical Illes Balears
Associació Cívica per la Llengua El Tempir d’Elx
Unió Sindical de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya USTEC – STES – Intersindical Alternativa de Catalunya

Ascó celebra Sant Jordi amb una lectura col·lectiva del Quixot

Per iniciativa del Club de Lectura d'Ascó i de la Regidoria de Cultura, es va programar per Sant Jordi la lectura col·lectiva del Quixot dels primers capítols del Quixot. Per l'activitat es va comptar amb la inestimable col·laboració de Vídeo Ascó Televisió.