dissabte, 22 de març del 2025
divendres, 21 de març del 2025
Dia Mundial de la Poesia
el fonoll de l’estiu, la raconada
que cobegen ones
agitadíssimes;
com si de cop
prohibissin l’Óssa Menor, les taronges,
el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;
com si sense avisar
els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;
com si les campanes
es negassin a repicar, com si la barca
ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
com si la torre de Pisa
s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes;
com si les llàgrimes
ja no poguessin emmelar-te l’esguard,
com si definitivament
et morissis en el cap de cantó de la memòria.
dijous, 20 de març del 2025
dimecres, 19 de març del 2025
Premi d'Honor 2025
Pere Lluís Font, 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Pere Lluís Font, filòsof, teòleg i traductor pallarès, ha estat nomenat 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el guardó que Òmnium Cultural atorga de manera ininterrompuda des de 1969 a grans personalitats que, per la seva obra en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
Pere Lluís Font és una de les figures intel·lectuals de més prestigi del pensament català i ha destacat per l’impuls de la filosofia en llengua catalana, amb una quarantena d’obres com a autor, editor o traductor, portant a la nostra llengua la filosofia més important d’àmbit europeu i contribuint a la normalització del català com a llengua filosòfica i de pensament.
A la seva trajectòria s’hi suma el compromís amb la llengua catalana i el país, la defensa dels valors de la modernitat, la racionalitat crítica, la tolerància, el respecte a la dignitat humana i els drets de les persones i els pobles, que són, en els temps que corren, més necessaris que mai.
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que decideix un jurat independent format per 9 persones i està valorat en 20.000 €.
Salou 2025
Salou pren el relleu de Sabadell com a Capital de la Cultura Catalana, esdevenint la vint-i-dosena ciutat que rep aquest reconeixement al llarg del temps.
dilluns, 17 de març del 2025
Abaixant la persiana
Per cada cinc botigues noves que s’obren a Catalunya, les dades ens indiquen que en tanquen vuit. Si ens cenyim a la regió de l’Ebre, s’ha passat de 2.775 establiments el 2019 a 2.338 comerços el 2023, cosa que vol dir que hi ha hagut 437 botigues que han abaixat la persiana en aquest període (un 15,7% de davallada).
Aquest
degoteig constant de tancaments de comerços de proximitat té diverses
afectacions en el teixit social i econòmic dels pobles i ciutats. Unes
conseqüències que van més enllà de l’activitat econòmica i de la pèrdua de
serveis per al veïnat, ja que les botigues de queviures, forns i fleques,
carnisseries, sabateries, llibreries... han permès històricament impulsar els
lligams socials i donar vida als carrers i places.
Tot
això s’accentua si el tancament comercial es produeix en municipis petits, com
són la majoria del nostre territori, i en molt casos, amb una població envellida,
pel que implica de pèrdua de serveis essencials si a això hi afegim dificultats
de mobilitat. Amb un despoblament rural que ja no sabem si és causa o és conseqüència
de tot plegat. Si a les ciutats la pèrdua de comerç de proximitat implica la despersonalització
dels barris, als pobles representa la pèrdua d’identitat de la població i l’erosió
del sentit de comunitat.
Aquesta
tendència no és nova i deriva de l’auge de les grans superfícies, però la
pandèmia ho va accelerar amb la intensificació de les compres per internet. Molts
consumidors ja busquen els productes a plataformes online. En definitiva, nous
hàbits de compra davant els quals el petit comerç queda en una situació de
vulnerabilitat. Sense perdre de vista la manca de relleu generacional en molts
negocis familiars. Per exemple, a Ascó, en els darrers temps, han tancat dues
carnisseries i un forn de pa per jubilació dels seus propietaris, després de
diferents generacions darrere el taulell.
No
crec que l’administració pública s’hagi desentès d’aquesta problemàtica, ja que
sovint hi ha incentius pel traspàs dels negocis, programes de formació, facilitats
en la digitalització... A més, molts ajuntaments promouen l’emprenedoria o
fomenten la conscienciació ciutadana sobre la importància de consumir en el
comerç local. Però no sembla fàcil revertir aquesta tendència que està fent
perdre una de les ànimes dels pobles.
Malgrat les dificultats actuals, cal que el comerç no abaixi els braços i sàpiga continuar diferenciant-se amb un servei personalitzat i de proximitat –que no poden oferir les plataformes- i sempre que es pugui, procuri posicionar-se a la xarxa. Per això també cal que la ciutadania entenguem que les botigues de poble o el comerç de barri formen part de la història d’aquella comunitat, fomenten les relacions socials i el sentit de pertinença.