dimarts, 18 de juny del 2024

Passat, història, memòria

Amb el que portem d’any, he pogut assistir, entre d’altres, a diferents presentacions de llibres, algunes de les quals són fruit d’una intensa i extensa recerca de 20 anys. Es tracta de Fray Pedro Mártir Sans Jordá, OP. Las misiones dominicas en China, de Josep Serrano Daura (Ascó, 1958) i Gent de pa i trago. Paraules, dites, refranys, cançons, versos, coples, i algun xascarrillo de la Fatarella, de Felip Fucho Pascual (la Fatarella, 1958). Dos treballs que els seus autors han anat cuinat a foc lent, cadascú des de la seva vessant i amb les particularitats de la investigació, aproximació a les fonts històriques i a les fonts orals, enfocament de la informació recollida... Un procés que requereix dedicació i temps, i precisament, dedicació i temps que deixen d’oferir a la família i els amics per bolcar-se en l’estudi de la temàtica que tenen entre mans. Per tant, la seva feina discreta, de vegades solitària, està envoltada de generositat envers les persones que el dia de demà s’amararan de les seves publicacions.

Aquí hi podríem afegir altres obres que també han vist la llum aquest 2024 com són Arquitectura i urbanisme al territori de la Ilercavònia septentrional a l’Ibèric ple (450-425 a 200 aC). El cas de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), de  Ramon Gironès Blanch (la Fatarella, 1975), i L’àguila napoleònica a Catalunya. La conquesta de les Terres de l’Ebre (juny 1810 - gener 1811), de Joan Ramon Vinaixa Miró (Benissanet, 1956).

La tasca d’historiadors, antropòlegs, arqueòlegs... que prenen el nostre territori, el nostre petit país, com a base de les seves investigacions i estudis serveix per, entre d’altres propòsits, mostrar l’estudi del nostre passat i la influència d’aquest en el nostre present. Els indrets petits també tenim passat i també tenim història. Fer memòria de la nostra història, conèixer els nostres orígens, és una manera de configurar la nostra identitat i ens fa estimar més d’on venim.

Des de l’aparició d’Internet als anys noranta del segle passat, i especialment, des d’aquest segle XXI la xarxa ens ha permès disposar de molta informació, tenir accés a estudis i treballs de recerca amb certa facilitat, ja que hi podem arribar únicament fent un clic a l’ordinador o fent lliscar el dit per la pantalla del mòbil o de la tablet. Però al mateix temps, cal posar en valor i agrair la tasca amb voluntat divulgadora que fan persones com Serrano, Fucho, Gironès o Vinaixa, entre d’altres, per tal que no quedem atrapats en la teranyina que pot acabar esdevenint la xarxa.

El ventall de temàtiques que ens ofereixen o les èpoques històriques que estudien abasten tota la línia del temps, i així esdevenen notaris del nostre passat. Com també ho són a la seva manera els autors de ficció que retraten un fet històric o una època concreta. Recentment n’hem tingut dos exemples: Justícia de garrot. Els Crims de Gandesa de 1885, de Josep Gironès Descarrega (la Fatarella, 1954), i Rondalla del Mal Pas, d’Isabel Jordà Cabacés (Ascó, 1957) que narra una història d’acció que mostra com era l’Ascó del tombant del segle XX.

Ja ho va deixar escrit l’activista jamaicà Marcus Garvey, “un poble que no coneix la seva història, origen i cultura, és com un poble sense arrels”.

Josep Maria Raduà Serra
Juny 2024

dilluns, 10 de juny del 2024

En marxa la XV legislatura del Parlament de Catalunya

Avui s'ha donat inici a la XV legislatura amb la constitució del Parlament sorgit de les eleccions del 12 de maig que va deixar una realitat política diferent a la de l'última dècada: victòria del PSC en vots i escons, i l'independentisme no suma majoria absoluta. Per tant, abans de la sessió era imprevisible com quedaria constituïda la Mesa del Parlament.

Al capdavant del Parlament s'ha escollit Josep Rull i Andreu, de Junts per Catalunya, qui ostentarà el segon càrrec del país, pren el relleu de l'anterior presidenta, Anna Erra (2023-2024).

La resta de la Mesa ha quedat distribuïda de la següent manera:

- Raquel Sans (ERC), vicepresidenta primera
- David Pérez (PSC), vicepresident segona
- Glòria Freixa (JxCAT), secretària primera
- Juli Fernández (ERC), secretari segon
- Rosa Maria Ibarra (PSC), secretària tercera
- Judit Alcalà (PSC), secretària quarta

Des del restabliment de la Generalitat l'any 1980, onze personalitats han precedit Laura Borràs en el càrrec: Heribert Barrera (ERC), Miquel Coll i Alentorn (CiU), Joaquim Xicoy (CiU), Joan Reventós (PSC), Joan Rigol (CiU), Ernest Benach (ERC), Núria de Gispert (CiU), Carme Forcadell (JxSí),  Roger Torrent (ERC), Laura Borràs (JxCAT) i Anna Erra (JxCAT).

diumenge, 9 de juny del 2024

Resultats a Ascó de les Europees 2024


La baixa participació és un dels titulars de la jornada electoral a Ascó, ja que no ha arribat ni a la meitat del cens: 44,51%. Comparat amb fa cinc anys, ha baixat 35 punts, ja que en aquella ocasió, coincidint amb les eleccions municipals, va ascendir fins al 79%. Si ho comparem amb les eleccions europees de 2014, la participació és similar, ja que aleshores va ser del 43%.
L'altre titular seria la victòria del PSC, a l'igual que la resta del país. A Ascó els socialistes no guanyaven unes europees des de 2009 quan va assolir un 40% de suport, enfront del 27,8% d'ara.
Finalment, el vot sobiranista pateix una davallada elecció rere elecció, ja que tot sembla indicar que no aconsegueix mobilitzar l'independentisme. A Ascó sumaven el 65% del suport el 2019 i ara han arribat a sumar el 46,4% dels vots.

Aquests han estat els resultats a ASCÓ:
ELECCIONS EUROPEES 2024 - 9 de juny

Cens: 1.231
Votants: 548 
Participació: 44'51 %

***

PSC-PSOE 151 vots 15’26 %%
Junts per Catalunya 130 vots 23’94 %
ERC-Ara Repúbliques 122 vots  11'46 %
PP 65 vots 11’97 %
VOX 21 vots 3'86 %
Podemos 13 vots 2'39 %
Se Acabó la Fiesta 12 vots 2’20 %
Sumar 6 vots 1’10 %
PACMA 5 vots 0’92 %
Altres 15 vots

***

Vots en blanc 3 vots 0'55%
Vots nuls 5 vots 0'91%

Reis d'Europa


FC BARCELONA

Campió de la EHF Champions League 2024
Aalborg 30 - Barça 31

dissabte, 1 de juny del 2024

dilluns, 27 de maig del 2024

Cicle Gaudí de maig: 'Un amor'

SINOPSI

Després d’escapar de la seva angoixant vida a la ciutat, la Nat (Laia Costa), de trenta anys, troba refugi al petit poble de l’Escapa, al més profund de l’Espanya rural.

En una casa rústica i en ruïnes, acompanyada d’un gos salvatge i tosc, intenta tornar a reconstruir la seva vida. Després d’enfrontar-se a l’hostilitat del seu propietari i la desconfiança dels habitants del poble, la Nat es descobreix a si mateixa acceptant una inquietant proposta sexual del veí Andreas (Hovik Keuchkerian). A partir d’aquesta estranya i confusa trobada, sorgeix una passió devoradora i obsessiva que consumirà la Nat completament i farà posar en qüestió el tipus de dona que creu ser.