Dissabte, concert del cor de cambra femeni Scherzo

El fons personal de Carmel Biarnés d'Ascó es posa a l'abast de noves recerques

La XVII Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés se celebrarà el 10 d’octubre al Centre Cultural Magatzem de Rita i es clourà amb un concert del Cor de Cambra Femení Scherzo

ASCÓ (Ribera d’Ebre)

Ascó acollirà el pròxim dissabte 10 d’octubre la XVII Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, una cita que enguany posarà el focus en el fons personal de Carmel Biarnés i en les possibilitats que ofereix per aprofundir en el coneixement de la història, el patrimoni i la cultura d’Ascó i de les Terres de l’Ebre.

Amb el títol «El fons personal de Carmel Biarnés: una porta oberta a la recerca», la jornada vol donar a conèixer aquest conjunt documental, custodiat a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, i posar en valor les possibilitats que ofereix per a noves investigacions. El recent acabament de l’inventari del fons ha permès fer més accessibles papers, notes, correspondència, documents i apunts que permeten aproximar-se tant a l’obra de Biarnés com a la seva manera de treballar i als interessos que van guiar la seva trajectòria investigadora.

«El fons personal de Carmel Biarnés ens permet aproximar-nos no només a la seva obra, sinó també a la manera com mirava i estudiava el nostre territori. Que avui aquest fons estigui inventariat i sigui més accessible és una molt bona notícia per a la recerca, però també per a Ascó, perquè ens dona l’oportunitat de continuar descobrint aspectes de la nostra història i de la nostra cultura», destaca Josep Maria Raduà, regidor de Cultura d’Ascó. En aquest sentit, «aquesta jornada vol ser precisament una invitació a obrir aquests documents, fer-nos noves preguntes i mantenir viu el llegat de Carmel Biarnés».

La jornada també vol reivindicar la importància dels arxius com a espais que no només conserven el passat, sinó que permeten formular noves preguntes i generar coneixement. La proposta d’enguany vol, així, estimular la consulta i l’estudi del fons personal de Carmel Biarnés i obrir noves línies de recerca al voltant de la seva obra i del territori que va estudiar i divulgar.

Una jornada per descobrir Carmel Biarnés a través dels seus documents

El programa començarà a les 17 h amb la benvinguda institucional. A continuació, Gerard Mercadé, director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, oferirà la ponència «Carmel Biarnés: vida, obra i territori a través dels seus documents personals». La intervenció permetrà aproximar-se al fons documental des de la trajectòria vital i investigadora de Biarnés.

Després d’una pausa cafè, a les 18.30 h, el filòleg i expresident del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre Josep-Sebastià Cid i Català presentarà la ponència «El món literari de Carmel Biarnés. El teatre en la seva obra». La sessió posarà el focus en una de les diverses facetes de l’obra d’un autor que no es va limitar a una única temàtica i que va conrear, entre altres àmbits, la història, la literatura, la poesia i el teatre.

La música, protagonista de la cloenda

La jornada es clourà amb l’actuació del Cor de Cambra Femení Scherzo, un conjunt vocal de Vila-seca creat l’any 1989 i amb una llarga trajectòria en l’àmbit de la música coral. Al llarg de més de tres dècades, el cor ha actuat en diversos espais de referència, entre els quals el Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música de València i l’Auditori Enric Granados de Lleida, i ha participat en produccions amb diverses orquestres. Actualment és dirigit per Esteve Nabona.

Per a la seva actuació a Ascó, Scherzo presentarà un programa dedicat a Albert Guinovart, amb les Balades amargues, sobre poemes de Josep Palau i Fabre, i la Suite La mar, sobre poemes de Joan Maragall. El concert comptarà amb Daniel Ruiz al piano.

Una jornada per mantenir viu un llegat

Carmel Biarnés i Biarnés (Ascó, 1928-1992) va dedicar bona part de la seva vida a investigar i divulgar la història, les tradicions, el paisatge i les formes de vida d’Ascó i de les Terres de l’Ebre. La seva inquietud el va portar a interessar-se per àmbits molt diversos i a desenvolupar una extensa obra com a investigador, articulista i escriptor. Entre les seves publicacions hi ha Moros i moriscos a la Ribera d’Ebre, Els moriscos a Catalunya, La implantació de l’Orde del Temple a la Ribera d’Ebre, Guia d’Ascó, El meu riu, l’Ebre. Pàgines viscudes o La navegació fluvial per l’Ebre.

La XVII Jornada d’Estudis Locals i Territorials vol contribuir a mantenir viu aquest llegat i, alhora, mirar-lo cap al futur. Conservar és només el primer pas: investigar, interpretar i donar a conèixer els documents és també una manera de continuar fent viure la tasca de Carmel Biarnés i el seu compromís amb el territori.

La jornada està organitzada per l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre i l’Ajuntament d’Ascó.

Jornada Carmel Biarnés 2026

PROGRAMA

DISSABTE 10 D'OCTUBRE

XVII JORNADA D’ESTUDIS LOCALS I TERRITORIALS CARMEL BIARNÉS:
El fons personal de Carmel Biarnés: una porta oberta a la recerca

17:00 h. Benvinguda institucional a càrrec de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i de l’Ajuntament d’Ascó.

17:15 h. “Carmel Biarnés: vida, obra i territori a través dels seus documents personals”, a càrrec de Gerard Mercadé Pié, director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre.

18:00 h. Pausa cafè.

18:30 h. “El món literari de Carmel Biarnés. El teatre en la seva obra”, a càrrec de Josep-Sebastià Cid i Català, filòleg i expresident del CERE.

19:15 h. Cloenda de la jornada amb un concert del cor de cambra femení Scherzo.

 DIUMENGE 11 D’OCTUBRE

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI

16:00 h. Visita teatralitzada al Castell d’Ascó.
Viu una experiència única! Descobreix la història i els secrets del Castell d’Ascó amb una visita teatralitzada plena d’històries i sorpreses. En acabar, gaudeix d’una degustació de moscatell i pastissets, productes tradicionals de la nostra terra.

Organitzadors:
ASSOCIACIÓ CULTURAL LO LLAÜT D’ASCÓ
CENTRE D’ESTUDIS DE LA RIBERA D’EBRE
ARXIU COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE
AJUNTAMENT D’ASCÓ
 
Amb el suport:
INSTITUT RAMON MUNTANER
DIPUTACIÓ DE TARRAGONA
DEPARTAMENT DE CULTURA – GENERALITAT DE CATALUNYA

'Sant Pere M. Sans Jordà', de Josep Serrano Daura

Com a cloenda de l'Any Jubilar pel 25è aniversari de la canonització del fill d'Ascó Pere Màrtir Sans i Jordà, la parròquia ha repartit per les llars del poble un petit llibre de Josep Serrano Daura que recull la vida i obra d'aquest bisbe màrtir que va néixer a Ascó el 1680.

Els apartats de què consta la publicació abasten la figura de Pere Sans tant des del punt de vista religiós com cultural i civil:

- Origen, vocació religiosa i ordenació.

- Missioner a la Xina.

- L'activitat missional.

- L'episcopat.

- La persecució de 1746.

- L'execució del bisbe Sans.

- La beatificació.

- Memòria i canonització.

- Per pregar.

Aquesta publicació forma part de la col·lecció Sants i Santes que edita el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona.

Manifest del Correllengua 2026

L’ofici d’estimar una llengua

En homenatge a Josep Maria Espinàs

Definit per ell mateix com un “home de fer feines”, la tasca per la qual estem i estarem en deute perpetu amb Josep Maria Espinàs és la d’haver mantingut el català com la llengua natural del poble: una llengua clara, rica i normativa. 

L’Espinàs —perquè així li hem dit sempre— era perfectament conscient de la càrrega històrica que pesava sobre el nostre idioma. Amb una habilitat prodigiosa, va saber portar el català als espais de consum de masses, despullant-lo de qualsevol feixuguesa i fent-lo atractiu per a tothom. Ho va aconseguir en camps tan diversos com la Nova Cançó, la publicitat o l’articulisme diari, on cada paraula era un pont i no un obstacle. 

No és casualitat que la cançó catalana que avui canta mig món porti la seva firma: el Cant del Barça. L’any 1974, quan l’Espinàs i en Picas en van escriure la lletra, es van proposar que cada vers tingués sentit per ell mateix. I quina fita: “Tot el camp és un clam”, “Tant se val d’on venim”, “Tots units fem força”, “Una bandera ens agermana”, “Tenim un nom, el sap tothom”... Van encertar-la tant que, mig segle després, ningú s’imagina cap altre himne. L’Espinàs va ser un model d’utilitat; anava sempre de dret a la solució més pràctica, entenent la llengua com un vehicle de transport d’idees, lliure i viu. 

Però no ens confonguem: la seva senzillesa no era ingenuïtat. L’Espinàs sabia bé, com deia Joan Fuster, que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. En ple franquisme, quan li preguntaven per la situació de l'escriptor català, ell responia amb un somriure sota el bigoti: “Escriure en català és una sort. L’escriptor català té un avantatge que no té cap altre escriptor al món, que és que disposa d’una causa per la qual lluitar: la seva pròpia llengua. Nosaltres disposem d’aquest anacrònic privilegi, i en dic privilegi perquè en un món on només es parla de crisis d’ideals, disposar d’un ideal col·lectiu és un gran privilegi”. Era una crida a la resistència sense victimisme, una invitació a agafar les armes culturals amb l'orgull natural d'aquell qui fuma en pipa i sap que té la raó. 

Va posar la seva popularitat al servei de la causa. Sabia que cada vegada que algú el reconeixia en un cafè, la literatura catalana guanyava un lector. Amb el seu talent immens, va treballar molt i es va queixar poc. Ens ha deixat una obra monumental —desenes de llibres, centenars d’aparicions en ràdio i televisió, milers d’articles— on feia servir el català per explicar el més universal: el comportament del gènere humà. 

Fins a l’últim dia, l'Espinàs va ser un home exigent. Enganxat a les pàgines del diccionari, volia respondre de cada paraula que sortia de la seva màquina d’escriure Olivetti. Per això avui, en aquest Correllengua 2026, reivindiquem la seva figura. Perquè el català no és només una herència que cal guardar, sinó una eina que cal fer servir, caminar i escriure cada dia. 

Com feia l'Espinàs, amb intel·ligència, autoexigència i mans a la feina continuem fent camí, pas a pas, paraula rere paraula. Que el seu exemple ens serveixi per recordar que viure en català no és cap anacronisme, sinó el nostre privilegi més gran. 

Antoni Bassas 
Periodista

El Club de Lectura d'Ascó enceta una nova etapa amb el periodista Oriol Gracià Carles

45 anys del Centre de Lectura d’Ascó: una història que va començar molt abans

Avui fa quaranta-cinc anys, el 22 de setembre de 1981, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava l’Ordre per la qual es donava publicitat al conveni de creació del Centre de Lectura Municipal d’Ascó. Aquella disposició, signada pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Max Cahner, i per l’alcalde d’Ascó, Joan Carranza Balsebre, formalitzava la incorporació del nou Centre de Lectura a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat.

Però aquella signatura no representava el naixement de l’interès per facilitar l’accés als llibres i a la lectura al nostre poble. La història venia de molt més enrere.

Una Agència de Lectura l'any 1958

Les actes de l’Ajuntament d’Ascó ens permeten documentar un primer precedent l’any 1958. En la sessió del 6 de març d’aquell any es va donar compte d’un escrit del president del Patronato del Servicio de Bibliotecas en què s’informava que, en les localitats de menys de 2.000 habitants, no s’autoritzava la creació de biblioteques municipals.

La resposta de l’Ajuntament va ser buscar una alternativa. La corporació va acordar establir una Agència de Lectura, habilitant un local de la Casa Consistorial i facultant l’alcalde per proposar les persones o la junta que se’n farien càrrec.

Uns mesos més tard, en el Ple del 17 de desembre de 1958, l’alcalde informava que aquella Agència de Lectura ja s’havia constituït i que estava vinculada al Centro Coordinador de Bibliotecas. El servei rebia lots de llibres ambulants que es renovaven periòdicament i, a més, s’havia comunicat l’arribada d’un lot que quedaria fix a l’Agència: 29 volums valorats en 4.427 pessetes.

La corporació acordava continuar les gestions per aconseguir més donacions de llibres.

De l’Agència de Lectura al Centre de Lectura

Vint-i-tres anys després, aquella voluntat havia fet un pas important.

El conveni signat el setembre de 1981 establia la creació del Centre de Lectura Municipal d’Ascó, que quedava integrat a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat i adscrit funcionalment a la Central de Biblioteques de Tarragona. 

El conveni també fixava les responsabilitats de cadascuna de les administracions. L’Ajuntament d’Ascó havia de proporcionar i moblar un local adequat, assumir-ne les despeses de funcionament, cobrir la plaça de l’encarregat i destinar-hi anualment una partida específica del pressupost municipal.

La Generalitat, per la seva banda, es comprometia a lliurar al nou Centre de Lectura un lot fundacional d’un mínim de 1.000 volums, incrementar anualment el fons bibliogràfic, organitzar-ne tècnicament el servei i facilitar-ne la connexió amb la xarxa de biblioteques i el préstec interbibliotecari.

Dels 29 llibres de l’Agència de Lectura de 1958 es passava, així, a un fons fundacional de com a mínim 1.000 volums.

El nou Centre de Lectura es va instal·lar al carrer de l’Abadia, a ca Biarnés, un espai que forma part de la memòria de diverses generacions d’asconencs ja que al llarg de la seva història ha passat per diferents vicissituds: casa pairal dels Montcada a Ascó, col·legi, quarter de la guàrdia civil o els estudis de Vídeo Ascó Televisió.

Ca Biarnés, seu del Centre de Lectura d'Ascó

Va ser a mitjans dels anys vuitanta que el Centre de Lectura es va traslladar a l’antic economat de NUCEA, a la Residència Rojar. I l’any 1999 arribaria un nou trasllat, aquest cop al seu emplaçament actual, al carrer Molins, 4.

Amb la Llei 4/1993, del sistema bibliotecari de Catalunya, es va crear el nou Sistema de Lectura Pública de Catalunya. La mateixa llei establia que les biblioteques públiques de titularitat pública que ja estiguessin en funcionament s’hi integrarien d’ofici. D’aquesta manera, el Centre de Lectura d’Ascó quedava incorporat al nou sistema sense necessitat d’un nou acte específic de reconeixement i als anys noranta ja apareix amb la denominació Biblioteca Municipal d'Ascó.

Tres espais diferents per a una mateixa història: la d’un servei que ha anat canviant de lloc, de formats i de maneres d’oferir la lectura, però que ha mantingut una mateixa finalitat. Perquè una biblioteca no és només un lloc on es guarden llibres. És un lloc on els llibres troben lectors.

Biblioteca Municipal d'Ascó