diumenge, 24 de maig del 2026

'Manual en defensa del català', d'Òscar Andreu


Una de les lectures que em van regalar per Sant Jordi és el llibre Manual de defensa del català, d'Òscar Andreu. Va ser un dels èxits de vendes en llibres de no ficció de la recent diada. No sé si el podem catalogar dins dels llibres mediàtics per la popularitat de l'autor, però ho sigui o no, sens dubte es pot dir que val molt la pena llegir-lo. Sense perdre el seu toc d'humor, posa el català davant de l'espill i malauradament el reflex no és precisament massa afalagador. 

Mitjançant anècdotes i vivències, i amb dades que ho avalen, posa el termòmetre a la situació de la llengua catalana. El format és un monòleg, ja que en certa manera està inspirat en el que va estrenar el novembre de 2023 amb el títol de Crida als ocells de colors llampants, amb què va participar al festival Cruïlla Comèdia.

Aconsegueix arrencar-nos més d'un somriure, o d'una riallada... però també pot arribar a congerlar-nos el somriure. Són 76 pàgines que es llegeixen ràpid i que no tenen desperdici. I em quedo amb una idea tan certa com sovint ignorada, i és que proposa "una mesura radical per assegurar-ne la pervivència: parlar-la. Vet aquí el primer pas -fonamental, però no l'únic- per salvar el català: parlar-lo peti qui peti, a tot arreu, a tota hora i amb tothom".

Nova Gent 94


Cada any, després de Sant Jordi, l'escola edita un nou número de la revista Nova Gent en què aplega els treballs realitzats de prosa, poesia i dibuix. Comparteixo l'editorial que encapçala el número 94 de la nostra revista escolar.

En aquest nou número de la revista Nova Gent us presentem un recull molt especial dels contes, poemes i dibuixos creats pel nostre alumnat.
Aquest curs, per la Setmana Cultural, vam posar la mirada en una de les celebracions més arrelades i estimades del nostre poble: la festa de Sant Antoni d’Ascó. Una festa emblemàtica que forma part de la nostra identitat col·lectiva i que any rere any és viscuda amb il·lusió tant per grans com per petits.
Al llarg de la Setmana Cultural, vam treballar aquesta tradició des de diferents perspectives, descobrint-ne els orígens, els costums i el significat. Tot plegat ha donat lloc a contes plens de creativitat, sensibilitat i estimació pel nostre entorn i la nostra cultura.
Els poemes que acompanyen aquest recull, de temàtica lliure, ens ofereixen una finestra oberta a les emocions, els pensaments i la imaginació del nostre alumnat, enriquint encara més el contingut d’aquesta revista.
A més, també hi trobareu els dibuixos guardonats del concurs de Sant Jordi, realitzats amb la tècnica del pastel, que destaquen per la seva expressivitat i qualitat artística.
Amb aquesta revista, volem compartir amb tots vosaltres l’experiència creativa i artística dels nostres xiquets i xiquetes.
Esperem que gaudiu de la lectura de la revista, tant com nosaltres hem gaudit creant-la.

dissabte, 23 de maig del 2026

Campiones d'Europa! El nostre camí. Present i futur

FC BARCELONA

Campiones de la Champions League 2026
BARÇA 4 - OLYMPIQUE LYONNAIS 0

divendres, 22 de maig del 2026

17a Mostra d’Arts i Oficis i 12a Mostra Intercomarcal Tastavin's

 

L’Ajuntament d’Ascó ja té a punt la XVII Mostra d’Arts i Oficis i el XII Tastavins, que se celebraran a Ascó els propers 23 i 24 de maig. Tots dos esdeveniments s’han consolidat com una referència en l’àmbit de la cultura popular, les arts i oficis tradicionals i la promoció del patrimoni gastronòmic i vitivinícola del territori.

A aquesta edició de la Mostra d’Arts i Oficis hi prendran part 78 artesans, tots ells amb el certificat que atorga la Generalitat de Catalunya i altres comunitats autònomes. De fet, a banda dels artesans de diversos punts del país, també n’hi haurà arribats d’Andalusia, València o Aragó. A la Mostra hi trobarem representants de 13 de les 15 modalitats d’oficis artesans reconegudes per la Generalitat, dins de famílies com la ceràmica, la pell i el cuir, el ferro i el metall, els elements naturals, la fusta, el tèxtil o el vidre, entre d’altres.

La Mostra inclourà 22 tallers participatius adreçats a totes les edats i que impartiran artesans qualificats que oferiran al públic l’oportunitat de conèixer i experimentar amb les diferents tècniques artesanes, com la cal·ligrafia, les fibres vegetals, la pedra, el sabó o la terrissa i la ceràmica. L’esdeveniment comptarà també amb les habituals parades d’embotits, formatges, licors artesanals, joieria, minerals i altres productes singulars arribats de diferents punts de la geografia catalana. També hi haurà un espai de jocs per als més petits o sortides pel riu Ebre amb l’embarcació turística Lo Roget entre d’altres activitats dins d’un programa pensat per a tots els públics.

En paral·lel a la Mostra d’Arts i Oficis se celebrarà el Tastavins, una fira centrada en el món del vi en la que prendran part una vintena de cellers de 4 denominacions d’origen del territori: la DOQ Priorat, la DO Montsant, la DO Terra Alta i la DO Tarragona.

L’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, ha destacat els tres objectius de la Mostra d’Arts i el Tastavins: “Amb aquests esdeveniments posem en valor les nostres tradicions i la nostra cultura, però també dinamitzem activitats econòmiques de proximitat i, en tercer lloc, fomentem l’oci i el lleure al municipi i a la comarca, que necessita que iniciatives com aquestes tinguin una bona salut per tot el que representen”.

La regidora de Projecció Econòmica, Carolina Baiges, posa en valor que “amb la Mostra d’Arts i Oficis i el Tastavins posem a l’aparador el nostre municipi i els seus actius turístics i donem un reconeixement als oficis tradicionals i els vins del territori, dos tresors que hem de contribuir a difondre i preservar perquè són una part important de la nostra identitat”.

dimarts, 19 de maig del 2026

Un malestar creixent

Aquest mes de maig es compleixen dos anys de les darreres eleccions catalanes. Quan s’arriba a l’equador d’una legislatura, és habitual que la ciutadania comenci a fer balanç. És el moment en què les promeses deixen de ser expectatives i passen a confrontar-se amb la realitat quotidiana. I avui, arreu del país, però especialment en territoris com les Terres de l’Ebre, hi ha una sensació que cada vegada costa més dissimular: el malestar creix.

No és un malestar únic ni homogeni. Té moltes cares i molts accents. El trobem entre els docents, que denuncien manca de recursos i una burocratització creixent del sistema educatiu. També entre els professionals sanitaris de la medicina i la infermeria, cansats d’un sistema tensionat des de fa anys. El sentim en els bombers, que fa temps que reclamen més efectius i millors condicions. I el veiem igualment en la pagesia, ofegada pels costos de producció i per una sensació d’abandonament que ve de lluny.

Però si hi ha un exemple especialment visible de la desconnexió entre els grans centres de decisió i la realitat del territori, aquest és el transport ferroviari. A les Terres de l’Ebre ho sabem prou bé. Durant mesos hem patit alteracions, talls i la supressió de serveis als trens regionals. Tot i que el passat 4 de maig es va reprendre la circulació ferroviària a la R-15 entre Reus i Móra la Nova, encara es manté el tall en part de la Ribera d’Ebre i els trens continuen sense aturar-se a les estacions de Flix i Ascó.

Moltes vegades el problema no és només la incidència concreta; és la sensació de viure amb uns serveis públics clarament millorables. Segurament seria injust atribuir tota aquesta situació a l’actual Govern de la Generalitat. Molts dels problemes que avui esclaten són conseqüència de decisions ajornades, infraestructures poc prioritzades i serveis públics que han anat acumulant mancances. Però en un moment de tensió social, la ciutadania no sempre mira enrere i demana solucions a qui hauria de ser capaç d’afrontar-lo.

I aquí és on apareix la qüestió de fons: la percepció creixent que hi ha una distància massa gran entre els llocs de decisió i la vida real de la gent. Quan un docent se sent poc valorat i amb un cúmul de responsabilitats que sobrepassen el seu dia a dia; quan les llistes mèdiques no acaben de reduir-se o els territoris rurals tenen dificultats per cobrir els places de metges de família; quan un pagès veu perillar la seva explotació o quan un poble es queda sense tren, el que s’erosiona no és només un servei concret, sinó la confiança en les institucions.

El país necessita governs que gestionin el dia a dia, però també que transmetin horitzó i confiança. I això només és possible quan la ciutadania percep que les seves preocupacions són escoltades i ateses amb la mateixa intensitat arreu del territori.

El nostre territori ha demostrat paciència i capacitat de resistència. Però la resignació no pot convertir-se en normalitat. Perquè quan el malestar s’estén simultàniament entre sectors tan diversos, el missatge és clar: hi ha coses que fa massa temps que esperen solució.