dimarts, 14 de gener del 2025
diumenge, 12 de gener del 2025
dissabte, 4 de gener del 2025
Ascó acull una captivadora exposició de diorames del pessebre
Gairebé un miler de persones ja han passat a visitar l’exposició de diorames del pessebre que s’ha organitzat a Ascó juntament amb l’Associació Pessebrista de Tarragona i sota la coordinació d’Ignasi Biarnés Biarnés.
I encara hi ha temps per visitar la mostra, ja que estarà oberta fins el 19 de gener al Centre Cultural Magatzem de Rita (carrer del Riu, 25 d’Ascó).
L’exposició consta de 14 diorames elaborats per diferents artistes pessebristes: Ignasi Biarnés, David Bosch, Esteve Coll, Josep Puig, Carles Tarragó, Teresa Gené, Lourdes Banqué, Àngels Boada, Josep Maria Borrut, Glòria Garcia, Joan Plana i M. Josepa Pasano.
Els diorames del pessebre són representacions tridimensionals que recreen escenes del naixement de Jesús. Aquests diorames no únicament inclouen el naixement de Jesús o l’adoració dels Reis, sinó també representen altres escenes de la història bíblica. En el cas de la mostra d’Ascó, s’hi poden contemplar escenes com el festeig de Josep i Maria, l’anunciació a Maria, la visitació a Elisabet, el somni de Josep, l’empadronament, buscant posada, l’anunciació als pastors, els Reis davant Herodes, la fugida a Egipte o el taller de Sant Josep a Natzaret.
Els diorames es caracteritzen per ser molt detallats i realitzats amb diversos materials i amb figures que es col·loquen generalment en una estructura de fons decorat que imita un paisatge natural. Aquesta tradició és una manera de fer més visual la història del Nadal, i inclouen personatges i escenes quotidianes que reflecteixen la vida de l'època de Jesús.
La tradició pessebrista
El pessebrisme va començar a prendre forma a Catalunya
durant el segle XVIII, influenciat per la tradició italiana. No obstant això,
va ser durant el segle XIX quan va aconseguir una major popularitat al nostre
país, amb la creació de pessebres més realistes i elaborats. Un dels moments de
màxima expansió del pessebrisme a Catalunya va ser durant el segle XX, amb la
creació de pessebres monumentals i pessebres vivents.
Ascó ha estat un lloc on el pessebrisme ha tingut una gran presència, destacant especialment pel seu pessebre monumental a l’església des dels anys de la postguerra. A més, també s'hi han celebrat exposicions de pessebres, en què s’han exposat les creacions en espais públics i en llocs emblemàtics del municipi.
L’asconenc Ignasi Biarnés és a dia d’avui un destacat artista en l’art del pessebrisme i membre de l’Associació Pessebrista de Tarragona; i la seva trajectòria recull l’herència i el mestratge del cronista local Carmel Biarnés (1928-1992) o del pintor Domingo Margalef (1920-1989).
La història del pessebrisme a Ascó reflecteix el
compromís amb la conservació de les tradicions populars i religioses, a la
vegada que aporta una visió contemporània de la cultura catalana.
dijous, 2 de gener del 2025
dimecres, 1 de gener del 2025
Commemoracions catalanes de 2025
- 50 anys de la mort de Concepció Badia i Millàs. Soprano.
- 50 anys de la mort d’Agustí Duran i Sanpere. Historiador, arxiver i arqueòleg.
- 50 anys de la celebració del Congrés de Cultura Catalana.
- 100 anys del naixement d’Oriol Bohigas i Guardiola. Arquitecte i urbanista.
- 100 anys del naixement de Mercè Bruquetas i Lloveras. Actriu.
- 100 anys del naixement de Francesc Candel Tortajada. Escriptor i periodista.
- 100 anys del naixement de Maria Assumpció Català i Poch. Astrònoma i matemàtica.
- 100 anys del naixement de Josep Cercós i Fransí. Compositor i pianista.
- 150 anys del naixement de Juli Garreta i Arboix. Compositor.
- 100 anys del naixement de Conxita Grangé i Beleta. Activista.
- 100 anys del naixement de Josefina Güell i Saumell. Actriu.
- 100 anys del naixement de Josep Maria Llompart i de la Peña. Poeta i assagista.
- 100 anys del naixement de Pepeta Planas i Capdevila. Esquiadora.
- 150 anys del naixement de Maria Lluïsa Ponsa i Bassas. Pianista i compositora.
- 150 anys del naixement de Ricard Viñes i Roda. Pianista.
- 300 anys de la Pau de Viena i l’exili català austriacista.
- 650 anys de l’Atles català.
- Mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat.
dimarts, 31 de desembre del 2024
Per un venturós 2025! Bon Any!
Campanetes de Nadal;
lluïssor de guarnitures
i un pessebre angelical
fet per mans de criatures.
Un avet al menjador,
al portal o bé a la sala;
un gran lot del bo i millor
damunt del bufet s'instal·la.
Mentre escumeja el xampany
a les copes dringadisses,
ens desitgem un bon any
i unes festes ben felices.
Joana Raspall
dilluns, 30 de desembre del 2024
Ascó al Cançoner Popular de Catalunya
Els hereus del promotor i mecenes de l’obra, Rafael Patxot i Jubert, van cedir a l'Abadia de Montserrat tot el material inèdit que l'Obra havia anat acumulant al llarg d'anys de feina abnegada i constant, amb el desig que pogues ser utilitzat pels estudiosos i posat a l'abast de totes les persones interessades.
El curador d’aquest volum va ser el monjo de Montserrat, Josep Massot i Muntaner.
Remenant en el seu contingut, trobem diferent material que ha estat referenciat a Ascó, i en concret trobem dos cançons referides al temps de Nadal:
Tres Reys d’Orient
ab gran cavalcada
sen van á adorar
lo Rey que es nat ara.
**
Portal de Betlem
portal molt hermos
ni ha nat un home
molt alt i dispost.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)