Cada estiu, quan
arriben les altes temperatures, mirem el cel amb una certa inquietud. Sabem que
el nostre clima mediterrani, els episodis de calor extrema i les llargues
setmanes sense pluja converteixen qualsevol guspira en una amenaça. Però sovint
oblidem que els grans incendis no només són conseqüència de les condicions
meteorològiques. També són el resultat de molts anys d'abandonament del
territori.
Fa pocs dies
llegia que el nombre de persones que es
dediquen al sector primari continua disminuint any rere any. És una dada
que pot passar desapercebuda entre tantes estadístiques, però que amaga una
realitat preocupant. Cada pagès que deixa de treballar una finca, cada
explotació ramadera que tanca, cada camp que deixa de conrear-se és també una
part del nostre paisatge que es transforma.
Durant segles, l'activitat
agrícola i ramadera ha modelat el territori. Els conreus, els marges de pedra
seca, les pastures i els camins han actuat, sense anomenar-los així, com els
primers tallafocs naturals. Avui, en canvi, el bosc guanya terreny, però sovint
ho fa sense gestió, acumulant combustible vegetal que converteix els incendis en episodis cada vegada més
difícils de controlar. Aquest 2026
ja s'han cremat a Catalunya 4.571 hectàrees en 461 incendis.
L’any passat l’incendi de Paüls que tenim ben present va cremar 3.321 hectàrees.
És evident que el
canvi climàtic agreuja aquesta situació. Les onades de calor són més freqüents
–ja n’hem comptat tres i portem un mes d’estiu-, els períodes de sequera més
llargs i les condicions meteorològiques més extremes. Tot això fa que els
dispositius d'extinció hagin d'afrontar incendis més intensos i imprevisibles.
Però seria un error pensar que tota la resposta passa per tenir més avions, més
helicòpters o més camions de bombers. La
millor política contra els grans incendis continua sent la prevenció.
I prevenir
significa recuperar múscul al sector primari. Significa ajudar els joves que
volen viure de la terra, garantir la viabilitat de les explotacions agrícoles i
ramaderes, impulsar una gestió forestal activa i entendre que cuidar el bosc
també és generar economia. No hi ha
millor política forestal que un territori viu.
Les Terres de
l'Ebre coneixem bé aquesta realitat. Som un territori de boscos, de muntanyes i
de conreus. Però també sabem que darrere de cada paisatge hi ha persones que,
durant generacions, l'han modelat amb esforç i constància. Sense aquesta
presència humana, el territori es fa més vulnerable.
Potser ha arribat el moment de deixar de veure el sector primari com un vestigi
del passat i començar a entendre'l com una
inversió de futur. Perquè quan defensem la pagesia, la ramaderia o la
gestió forestal, no només estem protegint una activitat econòmica. Estem
protegint el paisatge, la biodiversitat, els nostres pobles i, en definitiva,
la millor eina que tenim per conviure amb un clima que cada vegada ens posarà
més a prova.
Josep Maria Raduà Serra
Juliol 2026
