Salutació de Festa Major

Asconenques i asconencs,

Diuen que la Festa Major és la festa de tot un poble. I és ben cert. Però també és cert que no n'hi ha una de sola: n'hi ha tantes com persones la viuen.

Hi ha qui espera aquests dies per retrobar la família que torna a casa. Qui compta les hores per compartir-les amb els amics. Qui les viu amb els ulls il·lusionats dels infants i qui les assaboreix des del record de tantes festes viscudes. Hi ha qui no es perd cap acte i qui en tria només aquells que més l'emocionen. Cadascú escriu la seva pròpia Festa Major, però entre tots acabem escrivint la història d'un mateix poble.

Aquesta és la màgia de la festa: convertir milers de moments personals en una emoció compartida.

Enguany, aquesta emoció tindrà també una nova banda sonora. La Sança i el Falcó, els nostres gegants, estrenaran la música del seu ball, una composició creada per Bartolomé García-Plata Gironés. És un nou element per al nostre patrimoni festiu i que, de ben segur, acabarà formant part dels nostres records.

La Festa Major és possible gràcies a moltes mans. Per això vull expressar el meu més sincer agraïment a la Comissió de Festes, a la regidoria que la coordina, a les entitats, al personal municipal, i a totes les persones que, sovint des de la discreció, treballen perquè aquests dies siguin un èxit. El vostre compromís és el millor exemple que la festa és una obra col·lectiva.

També vull felicitar el pubillatge entrant i sortint. Amb la vostra dedicació representeu Ascó amb orgull i contribuïu a mantenir ben vives unes tradicions que formen part de la nostra identitat i recolliu el testimoni de més de 60 anys de pubillatge.

La meva felicitació s'estén també al nostre pregoner, una persona profundament compromesa amb la vida social del municipi, tant des de la seva tasca a l'Ajuntament com des de la implicació en el teixit associatiu. És un reconeixement ben merescut a una trajectòria de servei i estima pel nostre poble.

Ara arriba el moment de deixar que la festa ens trobi. De sortir al carrer, de compartir taula i conversa, de ballar, de riure, d'emocionar-nos...

Que gaudiu intensament de cada instant.

Bona Festa Major 2026!

JOSEP MARIA RADUÀ SERRA
Regidor de Cultura

Cuidar també és curar

Durant més de cinc setmanes he entrat cada dia en una UCI. No hi he entrat com a professional sanitari, sinó com a familiar. I aquesta experiència m’ha fet mirar d’una altra manera les persones que hi treballen i entendre, encara més, la importància de la seva tasca.

Quan pensem en una unitat de crítics, probablement pensem en la tecnologia, en els aparells, en els monitors, en els tractaments i en la complexitat de les decisions mèdiques. I tot això és imprescindible. Però després de cinc setmanes he après que en una UCI hi ha una altra cosa que també resulta imprescindible: les persones que tenen cura de les persones.

Infermers i infermeres, metgesses i metges, tècnics en cures auxiliars d’infermeria, zeladors i tot l’equip que fa possible que una unitat com aquesta funcioni. Professionals que treballen en situacions sovint difícils, que conviuen diàriament amb la malaltia i la fragilitat i que, malgrat tot, mantenen una actitud que va molt més enllà de complir amb la seva obligació.

En una UCI no només tenen cura dels pacients; també sostenen les famílies. Perquè quan un pacient ingressa en una UCI, la família també entra, d’alguna manera, en una realitat desconeguda. Són dies d’incertesa, de por, d’espera i de preguntes. I enmig d’aquest escenari, un professional que s’atura per explicar-te què està passant, que respon una pregunta per enèsima vegada, que et transmet tranquil·litat o que simplement et tracta amb humanitat té un valor immens.

Durant aquestes setmanes he vist professionals que fan fàcil allò que per a una família és extraordinàriament difícil. He vist paciència, rigor, sensibilitat i una enorme capacitat d’adaptar-se a cada pacient i a cada família. I he vist també una cosa que potser és més difícil de descriure: la manera com continuen fent la seva feina, amb serenitat i respecte, fins i tot en les circumstàncies més complicades.

Sovint parlem de la vocació dels professionals sanitaris. I és cert que n’hi ha molta. Però crec que hem d’anar més enllà. La vocació no pot convertir-se en una justificació per donar per fet l’esforç de qui cuida. Reconèixer els professionals sanitaris també significa valorar les condicions en què treballen, els recursos que necessiten i la responsabilitat que assumeixen cada dia.

Aquesta experiència m’ha fet valorar encara més la sanitat pública i, si em permeteu singularitzar-ho, l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta: un servei essencial per a milers de persones que, en algun moment de la seva vida, hi necessitarem ser ateses.

I és precisament per això que cal defensar-lo, dotar-lo dels recursos necessaris i reconèixer els professionals que hi treballen. No només quan apareixen dades sobre llistes d’espera, manca de professionals o dificultats del sistema sanitari. També quan les coses funcionen. També quan algú fa extraordinàriament bé la seva feina i aconsegueix que un moment terrible sigui una mica més suportable.

Aquest article no pretén explicar què és una UCI ni com funciona. Tampoc vol parlar en nom de tots els familiars que hi han passat. Només vol posar paraules a una experiència personal i fer arribar un agraïment.

Gràcies a totes les persones que durant aquestes cinc setmanes han tingut cura del meu familiar. Gràcies per la professionalitat, però també per la paciència. Per l’exigència, però també per la sensibilitat. Per la capacitat de curar, però sobretot per la capacitat de cuidar.

Perquè en una UCI, curar és imprescindible. Però cuidar també és curar.

A tots vosaltres, gràcies!

Josep Maria Raduà Serra
Agost 2026

Monogràfic 2026: La força transformadora de l'aigua Cent anys de la Comunitat de Regants d’Ascó

Un any més, i des de 2007, el programa de festa major presenta un monogràfic dedicat a algun aspecte històric, social, etnològic... d'Ascó. En aquesta ocasió és un monogràfic dedicat a commemorar els 100 anys de la Comunitat de Regants d'Ascó.

Està format per set apartats i una introducció. Els apartats de què consta són:

1. D'un vell anhel a un projecte col·lectiu (1859-1925)

2. La fundació de la Comunitat de Regants: convertir un somni en una empresa (1925-1929)
3. Quan el somni va estar a punt d'esfondrar-se (1929-1935)
4. Guerra, postguerra i renaixement del projecte (1936-1950)
5. El regadiu en funcionament
6. El llarg camí cap a l'ampliació del regadiu (1950-1995)
7. L'aigua que va canviar el paisatge i la vida d'Ascó

***

Us adjunto la introducció del mateix.

Introducció

D. Miguel Ferrús Pros, vecino de Ascó, en calidad de presidente de la Comunidad de regantes, ha presentado en este Gobierno civil instancia y proyecto solicitando la concesion para elevar 500 litros de agua por segundo del rio Ebro, por medio de tres estaciones elevatorias sucesivas, con el fin de poner en regadio tres zonas de terreno cuya superficie total tiene una extension de 1.300 hectareas, en el termino municipal de Ascó.

LAS CIRCUNSTANCIAS (16/06/1926)

 

Fa un segle un grup de propietaris d'Ascó va decidir emprendre una de les iniciatives més ambicioses que havia conegut mai al nostre poble: constituir una Comunitat de Regants amb l'objectiu d'elevar les aigües de l'Ebre i transformar una extensa superfície de terres de secà en conreus de regadiu. Aquell projecte, que commemora el seu centenari, no va ser només una obra d'enginyeria hidràulica. Va representar una aposta col·lectiva pel futur, una empresa que va exigir sacrificis econòmics, una perseverança extraordinària i la capacitat de superar nombrosos entrebancs administratius, financers i socials abans que l'aigua arribés finalment al tros.

Durant gairebé tres dècades, la història de la Comunitat de Regants va transcórrer entre l'entusiasme inicial, les dificultats per finançar les obres, els desacords entre els mateixos propietaris, la intervenció de les administracions, la interrupció provocada per la Guerra Civil i la lenta recuperació dels anys de postguerra. Quan el juliol de 1950 es va inaugurar oficialment el primer regadiu, culminava un llarg procés iniciat vint-i-cinc anys abans, fruit de l'esforç de diverses generacions de pagesos que mai no van renunciar a veure feta realitat aquella aspiració.

Per comprendre la transcendència d'aquell projecte cal situar-se en l'Ascó de les primeres dècades del segle XX. L'agricultura constituïa la principal activitat econòmica del poble i condicionava la vida quotidiana de la majoria de les famílies. Les oliveres, els ametllers, la vinya i els cereals ocupaven la major part del terme, mentre que els horts propers al riu constituïen gairebé l'únic espai on l'aigua permetia obtenir collites més regulars. La resta del territori depenia exclusivament de la pluja, de manera que cada any agrícola quedava sotmès a la incertesa del règim meteorològic.

Les sequeres recurrents limitaven els rendiments agrícoles i feien molt difícil incrementar la productivitat de les explotacions. Els pagesos coneixien perfectament el potencial que tindrien aquelles mateixes terres si disposessin d'aigua de manera regular. L'Ebre passava als peus del poble, però el seu cabal només podia contemplar-se des de la distància, incapaç de beneficiar unes finques situades desenes de metres més amunt. Aquesta aparent contradicció —viure al costat d'un dels rius més cabalosos de la península i continuar depenent exclusivament de la pluja— va alimentar durant dècades el desig de construir una infraestructura capaç d'elevar l'aigua fins als conreus.

En realitat, aquesta aspiració era molt anterior a la fundació de la Comunitat de Regants. Ja a mitjan segle XIX apareixen els primers projectes destinats a aprofitar les aigües de l'Ebre per transformar agrícolament els termes de Flix, Ascó i Vinebre. Aquelles iniciatives no prosperaren, però posen de manifest que la necessitat del regadiu era percebuda molt abans que la tecnologia i els recursos econòmics permetessin convertir-la en una realitat. També a finals del segle XIX hi ha constància d'autoritzacions particulars per elevar aigua del riu amb bombes destinades al reg, antecedents modestos però significatius del gran projecte col·lectiu que acabaria prenent forma entre 1925 i 1926.

Quan la Junta promotora començà a organitzar la futura Comunitat de Regants, no partia d'una idea improvisada. Recollia una aspiració llargament madurada per diverses generacions de pagesos asconencs, convençuts que l'aigua havia de convertir-se en el principal instrument de transformació econòmica del municipi. Els cent anys que es commemoren són, per tant, molt més que l'aniversari d'una institució. Representen el record d'un projecte col·lectiu que va modificar profundament el paisatge, l'agricultura i, en bona mesura, la història contemporània d'Ascó.

Programa de la Festa Major Ascó 2026

https://drive.google.com/file/d/1G7KerIlTQP-9BWwQ5p1NKQ5fbQ8hjxqH/view

L'eclipsi total de sol des d'Ascó

Un eclipsi total de sol és l’esdeveniment astronòmic en el qual la Lluna se situa exactament entre la Terra i el Sol, de manera que l’oculta completament durant uns minuts. En aquell moment, el cel s’enfosqueix i el dia es converteix en nit, donant pas a un fenomen espectacular. 

Això és el que es viurà demà, 12 d'agost de 2026, a Catalunya.

En el cas del nostre país, el darrer eclipsi total de sol visible des d’algun punt del territori es va produir el 30 d’agost del 1905. El següent, més enllà del 2026, no es produirà fins al 17 de novembre del 2180, i després caldrà esperar més de dos segles i mig per tenir una nova oportunitat: serà l’any 2433.

https://eclipsicatalunya.cat/

Mapa d’ombres de l’eclipsi del 12 d’agost del 2026

Mapa de visibilitat del Sol en la totalitat de l'eclipsi

Ascó Batega 2026: Residència artística Ascó Batega Jove

CONCERT DE L’ASCÓ BATEGA + TAST DE VI I CAVA

Aquest dissabte 15 d’agost tenim una nova cita amb el cicle de clàssica de l’Ascó Batega 2026 amb un concert dels participants de la residència artística de l’ASCÓ BATEGA JOVE que acollirem al poble aquests dies.

L’acte es complementarà amb un tast de vi i cava a cura de L’EFECTE DEL VI al jardí del Centre Cultural Magatzem de Rita.

El preu del tast és de 10 euros i la inscripció serà a l’Ajuntament els dies 11, 12 i 13 d’agost, de 10.30 h a 13.30 h. Places limitades!!

Ascó mira al cel