divendres, 5 de juny del 2026

Benvinguda al Papa Lleó XIV a Catalunya / Benvenuto a Papa Leone XIV in Catalogna


Benvolgut Sant Pare,

Aviat tindrem el goig de donar-vos la benvinguda a Catalunya, ara que ja està col·locada la creu que corona audaçment la basílica de la Sagrada Família a 172 metres i mig sobre la ciutat de Barcelona.

Dos predecessors vostres, Sant Joan Pau II i Benet XVI, hi van fer parada. L’un el 1982, a l’hora de l’Angelus, i l’altre el 2010, per consagrar-la. Ara, vos tindreu ocasió de veure-la com sembla que toca el cel des de la torre de Jesucrist. En l’arquitecte creador d’aquesta meravella coincideixen la seva genialitat i les seves arrels nacionals. Sense la catalanitat no hauria existit la universalitat d’Antoni Gaudí.

Vos ja coneixeu Catalunya. El 2016 vareu visitar com a prior agustinià la parròquia i l’Ateneu de Sant Roc, a Badalona, un dels barris més pobres del nostre país, allà on creients i no creients treballen per portar el pa, la cultura i l’emancipació de la dona a tots els que n’estan privats. A Sant Roc, com a l’Hospital de Campanya de Santa Anna, a Barcelona, tan estimat pel papa Francesc, es fa realitat la vostra exhortació apostòlica Dilexit te: “La tradició de l’activitat de l’Església amb i per als immigrants continua. (...) On s’aixequen murs, ella construeix ponts”.

Catalunya no ha estat mai un país que hagi aixecat murs. Ans al contrari, som una societat d’acollida. Milions de persones han trobat entre nosaltres un futur millor per a ells i les seves famílies, esdevenint els nous i, ara, els novíssims catalans. La nostra llengua i la nostra identitat nacional han estat perseguides, i per això, el fet que la cultura catalana sigui una realitat vibrant entrat el segle XXI s’ha de considerar una victòria de la llibertat dels pobles. I per això, quan pugem com vos a Montserrat, cantem a la Mare de Déu que continuï il·luminant “la catalana terra”.

Ens amoïnem, com a Vos, els que volen fer anar enrere el rellotge de la història. Quan vareu dir, el vespre de la vostra elecció, que “el mal no prevaldrà”, vareu omplir d’esperança el cor d’una societat com la catalana que sempre s’ha manifestat contra la guerra.

El dia que els obrers van col·locar la peça final de la torre de Jesucrist, van seguir el costum del gremi de paletes i van col·locar-hi la bandera catalana a dalt de tot, que anunciava a tothom que l’obra havia quedat coberta i sense que ningú hagués pres mal. Al costat, hi van fer onejar la bandera de la Santa Seu. Amb totes dues banderes esperem a la terra que va trepitjar Sant Pau a Tarragona, per pregar, juntament amb vos, en la llengua en què ens adrecem a Déu.

Santedat, sigueu benvingut a Catalunya!


La carta s'ha publicat de manera simultània en diversos mitjans europeus per demanar al pontífex que prioritzi l'ús de la llengua catalana durant els seus actes a Catalunya.

La carta d'autoritats ha estat signada per cinc expresidents de la Generalitat de Catalunya: Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès, i pels expresidents del Parlament Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent, Laura Borràs, Anna Erra, i per l'actual president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. També per líders polítics com Oriol Junqueras i Jordi Turull. A més de l'àmbit polític, la carta ha estat secundada per destacades entitats socials, com ara el Futbol Club Barcelona, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

dijous, 4 de juny del 2026

dimecres, 27 de maig del 2026

Cicle Gaudí de maig: 'Sirat'

SINOPSI


Oliver Laxe torna amb la inclassificable Sirat, una experiencia sensorial inmersiva en forma d’aventura a mig camí entre la road movie, el drama familiar i el western. Una pel·lícula lliure i sorprenent que a ritme de techno i un disseny sonor vibrant, planteja una distopia del món rave i un viatge a la recerca no només d’un ésser estimat, sinó de la identitat de cadascun dels seus protagonistes.

En Lluís (Sergi López) i el seu fill Esteban (Bruno Núñez) emprenen un viatge cap a les muntanyes del sud del Marroc a la recerca de la Mar, la filla i germana dels dos protagonistes, després de mesos desapareguda. La busquen desesperadament enmig d’una rave al desert i en aquest lloc inhòspit i envoltats de música electrònica i d’un món que desconeixen, troben a un grup de ravers que els parlen d’una última festa encara més lluny, al sud d’Àfrica. Amb l’esperança de trobar-la allà, pare i fill s’uneixen al grup i inicien un perillós pelegrinatge cap a la festa definitiva, una travessa pel desert marroquí plena d’incerteses i entrebancs.

Després de ser reconeguda a múltiples festivals internacionals, incloent Cannes, on va obtenir el premi del Jurat i després de l’èxit de taquilla a Espanya i França, Sirat s’ha consolidat com un dels títols més destacats de l’any. Multipremiada amb 8 Premis Gaudí, 6 Premis Goya, 5 Premis EFA, culmina el seu recorregut internacional amb dues nominacions als Premis Oscar.

diumenge, 24 de maig del 2026

'Manual en defensa del català', d'Òscar Andreu


Una de les lectures que em van regalar per Sant Jordi és el llibre Manual de defensa del català, d'Òscar Andreu. Va ser un dels èxits de vendes en llibres de no ficció de la recent diada. No sé si el podem catalogar dins dels llibres mediàtics per la popularitat de l'autor, però ho sigui o no, sens dubte es pot dir que val molt la pena llegir-lo. Sense perdre el seu toc d'humor, posa el català davant de l'espill i malauradament el reflex no és precisament massa afalagador. 

Mitjançant anècdotes i vivències, i amb dades que ho avalen, posa el termòmetre a la situació de la llengua catalana. El format és un monòleg, ja que en certa manera està inspirat en el que va estrenar el novembre de 2023 amb el títol de Crida als ocells de colors llampants, amb què va participar al festival Cruïlla Comèdia.

Aconsegueix arrencar-nos més d'un somriure, o d'una riallada... però també pot arribar a congerlar-nos el somriure. Són 76 pàgines que es llegeixen ràpid i que no tenen desperdici. I em quedo amb una idea tan certa com sovint ignorada, i és que proposa "una mesura radical per assegurar-ne la pervivència: parlar-la. Vet aquí el primer pas -fonamental, però no l'únic- per salvar el català: parlar-lo peti qui peti, a tot arreu, a tota hora i amb tothom".

Nova Gent 94


Cada any, després de Sant Jordi, l'escola edita un nou número de la revista Nova Gent en què aplega els treballs realitzats de prosa, poesia i dibuix. Comparteixo l'editorial que encapçala el número 94 de la nostra revista escolar.

En aquest nou número de la revista Nova Gent us presentem un recull molt especial dels contes, poemes i dibuixos creats pel nostre alumnat.
Aquest curs, per la Setmana Cultural, vam posar la mirada en una de les celebracions més arrelades i estimades del nostre poble: la festa de Sant Antoni d’Ascó. Una festa emblemàtica que forma part de la nostra identitat col·lectiva i que any rere any és viscuda amb il·lusió tant per grans com per petits.
Al llarg de la Setmana Cultural, vam treballar aquesta tradició des de diferents perspectives, descobrint-ne els orígens, els costums i el significat. Tot plegat ha donat lloc a contes plens de creativitat, sensibilitat i estimació pel nostre entorn i la nostra cultura.
Els poemes que acompanyen aquest recull, de temàtica lliure, ens ofereixen una finestra oberta a les emocions, els pensaments i la imaginació del nostre alumnat, enriquint encara més el contingut d’aquesta revista.
A més, també hi trobareu els dibuixos guardonats del concurs de Sant Jordi, realitzats amb la tècnica del pastel, que destaquen per la seva expressivitat i qualitat artística.
Amb aquesta revista, volem compartir amb tots vosaltres l’experiència creativa i artística dels nostres xiquets i xiquetes.
Esperem que gaudiu de la lectura de la revista, tant com nosaltres hem gaudit creant-la.

dissabte, 23 de maig del 2026

Campiones d'Europa! El nostre camí. Present i futur

FC BARCELONA

Campiones de la Champions League 2026
BARÇA 4 - OLYMPIQUE LYONNAIS 0