El Festival Ascó Batega consolida el seu model de festival cultural amb una nova aposta per la música clàssica i el talent jove

El festival amplia la seva programació amb un nou cicle de música de cambra i reafirma el seu compromís amb la cultura catalana, la proximitat i la participació comunitària

Ascó Batega presenta aquesta edició el seu nou Cicle de Clàssica, una proposta de música de cambra amb cinc concerts que portarà al municipi formacions de referència nacional i internacional, talent emergent i una residència artística en col·laboració amb l’ESMUC. El festival, que des del 2021 omple el poble de música durant els mesos d’estiu, consolida així la seva voluntat de situar Ascó dins de la xarxa cultural de Catalunya i contribuir a l’enriquiment de l’oferta cultural de la Ribera d’Ebre.

Nova aposta: el cicle de música clàssica

La gran novetat d’aquesta edició és el rellançament del cicle de música clàssica, impulsat des de la Regidoria de Cultura d’Ascó i amb la direcció artística d’Aina Ribes Millet, responsable també del cartell i la imatge gràfica del festival. Segons indica Aina Ribes, “la cultura i la música han d’estar sempre a disposició de tothom: és un dret i un acte de comunicació amb el públic.”

 

Pel que fa a la programació, amb la voluntat de fer partícip el poble de la xarxa musical de Catalunya, hi tocaran dos grups de referència a nivell català amb projecció internacional, Kebyart i el Trio Fortuny, però també es donarà espai a formacions emergents de joves talents amb una trajectòria creixent, com el Quartet Vivancos i el cor de cambra Noctes sota la direcció de Josep Vila. Finalment, el festival acollirà una residència artística de tres dies, l’Ascó Batega Jove, adreçada a estudiants dels últims cursos o graduats recents de l’ESMUC en les especialitats d’interpretació de Jazz, Música Moderna i CIC, que conclourà amb un concert el 15 d’agost.

 

“Amb la incorporació d’aquest nou cicle de música clàssica, Ascó Batega fa un pas endavant en la seva consolidació com a projecte cultural de referència al territori. Volem apropar propostes artístiques d’alta qualitat a la ciutadania, generar oportunitats per al talent emergent i demostrar que els municipis rurals també poden ser espais de creació, excel·lència i innovació cultural” ha manifestat el regidor de Cultura d’Ascó, Josep Maria Raduà.

 

El cicle de música clàssica s’iniciarà el 27 de juny amb l’actuació del Quartet Vivancos i continuarà el 4 de juliol amb el concert del cor de cambra Noctes. La programació seguirà el 25 de juliol amb Kebyart, i el 15 d’agost amb el concert de cloenda de la residència artística Ascó Batega Jove. Finalment, el cicle es tancarà l’11 de setembre amb l’actuació del Trio Fortuny.

Tots els concerts seran gratuïts i es realitzaran a les 20h del vespre al Centre Cultural Magatzem de Rita, una sala recentment rehabilitada que conserva, restes arqueològiques del segle XVIII, i que compta amb una acústica ideal per a la música de cambra.

Entre el repertori, s’hi trobaran obres de F. Schubert, R. Schumann, Amy Beach i Caroline Shaw, al costat de creacions recents de compositors del país com Ferran Cruixent, Josep Vila i Dani López Pradas. Com a compromís amb el patrimoni cultural del territori, també s’interpretaran dues obres de Josep Raduà (1610–1668), compositor barroc nascut a Flix, transcrites per Martí Sabaté fruit del seu treball de recerca.

Per fomentar la participació de la població jove local, després de cada concert s’organitzarà una activitat lúdica o gastronòmica impulsada per entitats i projectes gestionats per joves del municipi, com els Kintos d’Ascó, el Celleret de Darmós i L’Efecte del Vi. Aquestes activitats tindran lloc al jardí annex a l’edifici o a la plaça del Riu, un espai d’alt valor paisatgístic que convida a la convivència.

El cicle de festa: música catalana i referents del panorama actual

En paral·lel, el cicle de festa, gestionat per la Regidoria de Festes, continua consolidant-se com un dels grans pols d’atracció del festival. Des del 2021 ha portat a Ascó alguns dels noms més destacats de la música catalana, així com artistes de projecció estatal i internacional. Enguany, la programació inclou Els Catarres (21 d’agost), The Tyets (22 d’agost) i Ginestà (12 de setembre) mantenint l’aposta per la música en català com a eix central i per concerts accessibles i oberts a tots els públics.

Un festival arrelat al territori i amb vocació de futur

Ascó Batega és, més enllà d’un festival, una eina de dinamització cultural i social que dona veu a les entitats locals, impulsa el talent jove i garanteix l’accessibilitat cultural. Amb cada edició, el festival reafirma la seva voluntat de fer créixer la vida cultural del municipi i del seu entorn, consolidant-se com un punt de referència per a la música i la cultura a la Ribera d’Ebre. Pel regidor Josep Maria Raduà “és molt més que una programació de concerts. És una aposta per la cohesió social, per la participació de les entitats locals. El nostre objectiu és que la cultura sigui un motor de dinamització del municipi i una eina per projectar Ascó arreu del país.»

Casal d'Estiu - Ascó 2026

 🏖️ L’estiu és a tocar i nosaltres ja ho tenim tot preparat!

📢 Aquest dimarts s’obren les inscripcions per al Casal d’Estiu d’Ascó 2026. Reserveu la vostra plaça abans del 23 de juny i prepareu-vos per viure un estiu inoblidable! ☀️😎

Benvinguda al Papa Lleó XIV a Catalunya / Benvenuto a Papa Leone XIV in Catalogna

Benvolgut Sant Pare,

Aviat tindrem el goig de donar-vos la benvinguda a Catalunya, ara que ja està col·locada la creu que corona audaçment la basílica de la Sagrada Família a 172 metres i mig sobre la ciutat de Barcelona.

Dos predecessors vostres, Sant Joan Pau II i Benet XVI, hi van fer parada. L’un el 1982, a l’hora de l’Angelus, i l’altre el 2010, per consagrar-la. Ara, vos tindreu ocasió de veure-la com sembla que toca el cel des de la torre de Jesucrist. En l’arquitecte creador d’aquesta meravella coincideixen la seva genialitat i les seves arrels nacionals. Sense la catalanitat no hauria existit la universalitat d’Antoni Gaudí.

Vos ja coneixeu Catalunya. El 2016 vareu visitar com a prior agustinià la parròquia i l’Ateneu de Sant Roc, a Badalona, un dels barris més pobres del nostre país, allà on creients i no creients treballen per portar el pa, la cultura i l’emancipació de la dona a tots els que n’estan privats. A Sant Roc, com a l’Hospital de Campanya de Santa Anna, a Barcelona, tan estimat pel papa Francesc, es fa realitat la vostra exhortació apostòlica Dilexit te: “La tradició de l’activitat de l’Església amb i per als immigrants continua. (...) On s’aixequen murs, ella construeix ponts”.

Catalunya no ha estat mai un país que hagi aixecat murs. Ans al contrari, som una societat d’acollida. Milions de persones han trobat entre nosaltres un futur millor per a ells i les seves famílies, esdevenint els nous i, ara, els novíssims catalans. La nostra llengua i la nostra identitat nacional han estat perseguides, i per això, el fet que la cultura catalana sigui una realitat vibrant entrat el segle XXI s’ha de considerar una victòria de la llibertat dels pobles. I per això, quan pugem com vos a Montserrat, cantem a la Mare de Déu que continuï il·luminant “la catalana terra”.

Ens amoïnem, com a Vos, els que volen fer anar enrere el rellotge de la història. Quan vareu dir, el vespre de la vostra elecció, que “el mal no prevaldrà”, vareu omplir d’esperança el cor d’una societat com la catalana que sempre s’ha manifestat contra la guerra.

El dia que els obrers van col·locar la peça final de la torre de Jesucrist, van seguir el costum del gremi de paletes i van col·locar-hi la bandera catalana a dalt de tot, que anunciava a tothom que l’obra havia quedat coberta i sense que ningú hagués pres mal. Al costat, hi van fer onejar la bandera de la Santa Seu. Amb totes dues banderes esperem a la terra que va trepitjar Sant Pau a Tarragona, per pregar, juntament amb vos, en la llengua en què ens adrecem a Déu.

Santedat, sigueu benvingut a Catalunya!

La carta s'ha publicat de manera simultània en diversos mitjans europeus per demanar al pontífex que prioritzi l'ús de la llengua catalana durant els seus actes a Catalunya.

La carta d'autoritats ha estat signada per cinc expresidents de la Generalitat de Catalunya: Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès, i pels expresidents del Parlament Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent, Laura Borràs, Anna Erra, i per l'actual president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. També per líders polítics com Oriol Junqueras i Jordi Turull. A més de l'àmbit polític, la carta ha estat secundada per destacades entitats socials, com ara el Futbol Club Barcelona, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Missatge per Lleó XIV

Projecció dels documentals "Swim for ELA " i "Joana"

Cicle Gaudí de maig: 'Sirat'

SINOPSI

Oliver Laxe torna amb la inclassificable Sirat, una experiencia sensorial inmersiva en forma d’aventura a mig camí entre la road movie, el drama familiar i el western. Una pel·lícula lliure i sorprenent que a ritme de techno i un disseny sonor vibrant, planteja una distopia del món rave i un viatge a la recerca no només d’un ésser estimat, sinó de la identitat de cadascun dels seus protagonistes.

En Lluís (Sergi López) i el seu fill Esteban (Bruno Núñez) emprenen un viatge cap a les muntanyes del sud del Marroc a la recerca de la Mar, la filla i germana dels dos protagonistes, després de mesos desapareguda. La busquen desesperadament enmig d’una rave al desert i en aquest lloc inhòspit i envoltats de música electrònica i d’un món que desconeixen, troben a un grup de ravers que els parlen d’una última festa encara més lluny, al sud d’Àfrica. Amb l’esperança de trobar-la allà, pare i fill s’uneixen al grup i inicien un perillós pelegrinatge cap a la festa definitiva, una travessa pel desert marroquí plena d’incerteses i entrebancs.

Després de ser reconeguda a múltiples festivals internacionals, incloent Cannes, on va obtenir el premi del Jurat i després de l’èxit de taquilla a Espanya i França, Sirat s’ha consolidat com un dels títols més destacats de l’any. Multipremiada amb 8 Premis Gaudí, 6 Premis Goya, 5 Premis EFA, culmina el seu recorregut internacional amb dues nominacions als Premis Oscar.

'Manual en defensa del català', d'Òscar Andreu

Una de les lectures que em van regalar per Sant Jordi és el llibre Manual de defensa del català, d'Òscar Andreu. Va ser un dels èxits de vendes en llibres de no ficció de la recent diada. No sé si el podem catalogar dins dels llibres mediàtics per la popularitat de l'autor, però ho sigui o no, sens dubte es pot dir que val molt la pena llegir-lo. Sense perdre el seu toc d'humor, posa el català davant de l'espill i malauradament el reflex no és precisament massa afalagador. 

Mitjançant anècdotes i vivències, i amb dades que ho avalen, posa el termòmetre a la situació de la llengua catalana. El format és un monòleg, ja que en certa manera està inspirat en el que va estrenar el novembre de 2023 amb el títol de Crida als ocells de colors llampants, amb què va participar al festival Cruïlla Comèdia.

Aconsegueix arrencar-nos més d'un somriure, o d'una riallada... però també pot arribar a congerlar-nos el somriure. Són 76 pàgines que es llegeixen ràpid i que no tenen desperdici. I em quedo amb una idea tan certa com sovint ignorada, i és que proposa "una mesura radical per assegurar-ne la pervivència: parlar-la. Vet aquí el primer pas -fonamental, però no l'únic- per salvar el català: parlar-lo peti qui peti, a tot arreu, a tota hora i amb tothom".