'La gota Clara', a la Biblioteca d'Ascó

Dia Mundial de la Poesia

Foc d'ocell

La llibertat és una cantata a la llibertat. 
Si es creu, o mana creure que és més que un cant,  
és perquè tan sols no és un càntic.  
La llibertat també ha de ser una cançó de poble.  
La llibertat no és, just dura el temps en una rosella dels Segadors. 

Qui cala foc a l'ocell del desig és el misteri.  
El misteri de l'amor és el temps,  
com el misteri de la llibertat és el temps que dura el seu cant,  
perquè l'amor fet i la llibertat són el mateix càntic. 

El plaer de l'amor fet és una cantata a l'amor.  
No és l'amor. La llibertat és just un himne a la llibertat.  
No és la llibertat. Veig que no ho creus. Saps per què?  
Tu voldries ser lliure, però que no et passés res,  
i res és massa poc, talment com tot són massa coses... 

BLAI BONET

Cant de l'arc, 1979

Agenda Cultural de Primavera - Ascó 2026

Amb l’arribada de la primavera, Ascó es torna a omplir de vida, d’activitat i d’oportunitats per compartir cultura, lleure, espais de trobada... en definitiva un ampli programa, divers i pensat per a tots els públics. 

Durant els mesos de març, abril, maig i juny, la nostra vila acollirà un conjunt d’activitats que reflecteixen la riquesa cultural d’Ascó i el compromís de les seves entitats. Aquesta agenda no només és un recull d’actes, sinó també una mostra viva del dinamisme del nostre poble.

La primavera s’inicia amb propostes tan significatives com la commemoració del Dia Mundial de la Poesia, activitats literàries, cinema del Cicle Gaudí o presentacions de llibres. La cultura escrita i audiovisual hi tenen un paper destacat, així com el foment de la lectura a través del Club de Lectura i les activitats a la Biblioteca Municipal.

L’abril arriba marcat per una de les diades més estimades: Sant Jordi. Una jornada que combina tradició, participació ciutadana i promoció de la cultura, amb concursos, lectures de poemes i activitats per als més petits. A més, aquest mes destaca per una intensa programació d’exposicions, tallers, xerrades i espectacles, així com esdeveniments de gran format com el Lleida Canta per la Pau, que omplirà Ascó de música.

El mes de maig consolida aquesta aposta cultural amb cites tan rellevants com la Nit de la Cultura, un dels moments més especials de l’any, on es reconeix el talent i la creativitat a través dels Premis Vila d’Ascó. També hi trobem activitats populars, esportives i gastronòmiques, com la Mostra d’Arts i Oficis o la Gran Nit del Vi, que reforcen el vincle amb el territori.

Finalment, el juny ens convida a continuar gaudint de la cultura a l’aire lliure, amb festes tradicionals com Santa Paulina, activitats esportives, concerts i propostes escèniques. La revetlla de Sant Joan posarà el punt final a una temporada plena d’experiències compartides.

Cal destacar que aquesta agenda és possible gràcies a la implicació de les entitats locals, associacions, centres educatius i diferents regidories, que treballen conjuntament per oferir una programació variada i de qualitat. 

Premi d'Honor 2026

Biel Mesquida, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: la força viva de la llengua

El panorama cultural català celebra enguany una de les seves figures més singulars i imprescindibles: l’escriptor, biòleg i comunicador Biel Mesquida, guardonat amb el 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural de manera ininterrompuda des de 1969. Un reconeixement que transcendeix la trajectòria literària per esdevenir també un homenatge a la resistència, a la llengua i a la passió per la cultura.

Un explorador de la llengua: la seva obra —que abraça gairebé una trentena de títols— recorre tots els gèneres: poesia, novel·la, conte, teatre, assaig i crítica literària. Tot plegat amb un denominador comú indiscutible: la llengua catalana com a eix vertebrador.

La poesia és el territori que ho engloba tot en la seva creació. Però és sobretot la seva manera d’escriure —precisa, delicada, intensa— la que ha contribuït decisivament a enfortir la llengua literària catalana. Mesquida no només escriu en català: el defensa com un principi vital, com una riquesa que cal preservar i projectar.

Literatura, llibertat i activisme: la llibertat travessa tota l’obra de Mesquida. És un dels seus eixos centrals, juntament amb un esperit crític constant que impregna cada línia escrita. La seva trajectòria no es pot entendre sense aquest compromís amb la cultura i el país.

Biel Mesquida és autor d'una obra extensa i influent. Entre les seves obres més destacades trobem títols que ja formen part del cànon contemporani, com L’adolescent de sal —prohibida durant dos anys per la censura franquista—, El bell país on els homes desitgen els homes, Trast, Excelsior o el temps escrit o Vertígens.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis: el Premi Nacional de Cultura de literatura (2006), la Creu de Sant Jordi (2005), el Premi Ciutat de Barcelona (1996) o el Premi Prudenci Bertrana (1973), entre d’altres. El 2021, també va rebre el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.

Ascó commemora el Dia Mundial de la Poesia 2026

Els joves que marxen... i els que tornen

Durant molts anys, a les zones d’interior de les Terres de l’Ebre hem repetit una idea gairebé com si fos inevitable: els joves han de marxar si volen tenir oportunitats. I, en gran part, la realitat ho ha confirmat. Molts estudiants han fet les maletes per anar a estudiar o treballar a ciutats més grans, sovint amb la sensació que el retorn era poc probable.

Aquest fenomen no és exclusiu del nostre territori. Forma part d’una tendència global que afecta moltes zones rurals o allunyades dels grans centres econòmics. Però aquí s’ha viscut amb una intensitat especial. Les mancances històriques en infraestructures, les dificultats de mobilitat o la concentració d’oportunitats laborals en altres àrees han alimentat durant dècades la idea que el futur es trobava, gairebé sempre, fora.

Així, cada setembre, amb l’inici del curs universitari, moltes famílies s’acomiaden dels seus fills amb una barreja d’orgull i resignació. Orgull perquè continuen estudiant i obrint-se camí. Resignació perquè, sovint, aquell primer viatge és també el principi d’un distanciament progressiu del territori.

Però aquesta història, que durant molt de temps s’ha explicat només en clau de pèrdua, comença a tenir alguns matisos nous. En els darrers anys també han aparegut els joves que tornen.

No són multitud, però tampoc són casos aïllats. Alguns tornen després d’haver acumulat experiència professional en altres llocs. Altres descobreixen que la qualitat de vida que ofereix el nostre territori —un ritme menys accelerat, un entorn natural privilegiat, un entorn social més pròxim— és difícil de trobar en les grans ciutats.

Aquest retorn sovint va lligat a nous projectes. Petites empreses, iniciatives de turisme sostenible, projectes culturals o activitats professionals que avui es poden desenvolupar gràcies al teletreball. Allò que abans semblava una limitació territorial pot convertir-se, en alguns casos, en un avantatge.

El territori, amb espais i paisatges singulars, amb una identitat molt marcada, té actius que cada cop són més valorats. Però el retorn dels joves no pot dependre només de decisions individuals o de la nostàlgia pel lloc d’origen.

Si realment volem que més joves tornin —i, sobretot, que s’hi quedin— cal crear les condicions adequades. Això significa millorar les infraestructures de transport, facilitar l’accés a l’habitatge, garantir serveis públics de qualitat i reforçar un teixit econòmic capaç de generar oportunitats reals.

Potser ha arribat el moment de canviar el relat. Deixar de veure el territori només com un lloc del qual els nois i les noies marxen i començar a pensar-lo com un lloc on també poden tornar per construir-hi el seu futur.

Perquè, al capdavall, el veritable repte ja no és només entendre per què marxen els joves. El repte és aconseguir que els qui decideixen tornar trobin prou motius per quedar-s’hi. I que, algun dia, marxar deixi de ser gairebé una obligació per convertir-se simplement en una opció més.

Discurs de Carles Rebassa, Premi Sant Jordi de novel·la 2026

Sense llengua no hi ha ni país, ni llibres, ni projecte, ni rondalles, ni estratègies, ni res.
Ja en podem fer de grans propòsits. Però sense el català, nosaltres no hi som. La resta són mentides del temps de la moixa coixa i els nostres enemics això ho saben de fa molt de temps.

Cal que ens defensam dels atacs que rebam per ser qui som. Als jutajts i al carrer, al Senat i al Parlament, a l'escola, al metge i al cafè.

El futur del català també depèn de nosaltres, Carme Junyent, i tant que sí. Però no tan sols de nosaltres. Ni discursos apocalíptics ni mentides bilingüistes, ni racistes, ni franquistes que ens acusen de racistes, ni pactes autonòmics per la llengua.

Hem de tenir una legislació que faci que el català sigui imprescindible per viure als Països Catalans. I això els virreis i els titelles que ens governen no ho faran possible mai. Això tan sols ho podem fer possible nosaltres si ens tornam a determinar com vam fer fa nou anys abans que porucs, messells i traïdors ens deixessin amb el cul a l'aire. Tornam-hi doncs!