dijous, 22 de febrer del 2024

dimecres, 21 de febrer del 2024

Cicle Gaudí de gener: 'Upon entry'

 

SINOPSI

Diego, urbanista veneçolà, i Elena, ballarina contemporània de Barcelona, es muden als Estats Units amb els seus visats aprovats per començar una nova vida.

La seva intenció és impulsar les seves carreres professionals i formar una família a “la terra de les oportunitats”. Però en entrar a la zona d’immigració de l’aeroport de Nova York, són conduïts a la sala d’inspecció secundària, on seran sotmesos a un procés d’inspecció desagradable pels agents de duanes ia un interrogatori psicològicament extenuant, en un intent de descobrir si la parella pot tenir alguna cosa a amagar.


dimarts, 20 de febrer del 2024

La revolta de la dignitat

Les mobilitzacions de la pagesia d’aquest mes de febrer han servit per posar en primer pla la llastimosa situació del sector primari, que des que tinc consciència, pateix els estralls d’un sistema que els va  minant la moral i l’esperança, però sobretot, la butxaca.

Han passat els anys, i la situació es va tornant més insostenible. Els preus en origen no fan justícia als costos que han de suportar i que han vist com s’han anat incrementant. Ni tampoc són uns preus de producció justos si ho comparem amb el que ens costen els seus productes al mercat, que tot i viure en una tendència alcista,  no repercuteix en els productors. Més que viure, la població rural dedicada al sector primari ha de sobreviure. La burocràcia és un altre dels elements que està desgastant els curadors dels nostres camps i les nostres granges. No se senten prou valorats quan reivindiquen la seva funció de custodiar el territori i el paisatge, i no menys important, quan esdevenen el rebost del país. I finalment, també s’han queixat de la competència deslleial d’un mercat global que juga amb unes regles de joc diferent quant a condicions laborals o requisits mediambientals.

Conseqüències? Que continuï descendint el nombre de persones que viuen del sector primari, milers cada any, i a més, que la mitjana d’edat de pagesos i ramaders sigui cada vegada més elevada. Més conseqüències? Que els pobles, que és on es concentra el sector primari, vagin perdent habitants, ja que els joves busquen alternatives a guanyar-se la vida. És així com deixa de produir-se el relleu generacional que hauria d’ajudar a fixar població. Un drama per als petits municipis.

La seva poca fe en el futur es percep quan desitgen que les noves generacions, que els seus fills i filles, no segueixin en l’explotació agrària o ramadera familiar, perquè són conscients de les dificultats creixents per guanyar-se la vida dignament.

Qui més qui menys, comparteix la diagnosi, i per tant, anticipa el pitjor dels escenaris en els propers anys d’un sector primari minvant. Una situació que fa anys (i dècades) que és evident, però que fa igualment anys (i dècades) que continua embarrancada. D’aquí aquest crit d’alerta... o potser hauríem de dir que és un crit desesperat d’auxili.

Aquesta revolta pagesa ha despertat consciències, ha obert telenotícies, ha fet sentir la veu de la terra.  I ho han fet comptant amb la complicitat de la societat. Potser només ha estat una percepció personal, però no creuen que la gent els ha fet costat? Normalment les mobilitzacions que tenen afectacions en la vida quotidiana, com per exemple el trànsit, acostumen a generar crítiques entre la ciutadania que es veu perjudicada. A ningú ens agrada trobar-nos retinguts a la carretera o haver de circular a pas de tortuga a causa de qualsevol protesta per justa que sigui. En aquesta ocasió, han tingut la virtut de guanyar-se la nostra comprensió.

Tant de bo que l’esforç de la vaga hagi servit per visualitzar que calen polítiques ambicioses des de les diferents administracions per no deixar morir una part del país; però també cal que es visualitzi el suport diari dels consumidors fent una compra responsable i de proximitat.

El 6 de febrer va començar la revolta de la pagesia, però que ben bé podríem anomenar com la revolta de la dignitat.



Josep Maria Raduà Serra
Febrer 2024

divendres, 16 de febrer del 2024

dimarts, 13 de febrer del 2024

Nous poemes i velles promeses

Cançó que recorda Carles Sabater, el cantant de Sau, en els 25 anys de la seva mort. Passen els anys, el record perdura en la generació que va créixer en el rock català dels 90.