Missatge de la Flama del Canigó 2026

Benvolguts i benvolgudes,

L’any 1966, ara fa seixanta anys, la Flama del Canigó va travessar per primera vegada el pas fronterer de Coll d’Ares, esdevenint un símbol potent d’unió entre la Catalunya del Nord i el Principat i, alhora, un gest carregat de compromís en temps difícils, que vaig tenir l’honor de viure en primera persona.

Aquell impuls, nascut amb convicció i esperança, ha perdurat ns avui com una expressió viva de la nostra llengua, de la nostra cultura i de la nostra identitat.

Amb els anys, la Flama s’ha expandit gràcies a l’esforç de les moltes entitats, els equips de foc i les persones, que n’heu sabut mantenir viu el sentit i la continuïtat, fent possible que hagi esdevingut un referent compartit que uneix els Països Catalans.

En aquest any de commemoracions, la Flama també ens convida a recordar gures cabdals de la nostra història, com Antoni Gaudí i Joan Alcover, en el centenari de la seva mort, així com Pau Casals, en els cent cinquanta anys del seu naixement, entre altres, els quals han projectat al món el nostre patrimoni intel·lectual i cultural.

Us animo a continuar engrandint la Flama amb l’esperit del Canigó i de Mn. Cinto Verdaguer, a portar-la a nous indrets i a reforçar la nostra tradició ancestral de l’encesa de les fogueres de Sant Joan.

És un llegat que cal transmetre amb fermesa als nostres joves perquè en garanteixin el futur i, alhora, afavorir també la participació de les persones nouvingudes i de cultures diverses, que formen part del nostre present col·lectiu.

Que la Flama ens continuï esperonant amb força i determinació en la defensa dels nostres ideals i dels nostres drets nacionals com a poble.

De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, passant per l’Alguer.

VISCA LA FLAMA DEL CANIGÓ!

VISQUIN ELS FOCS DE SANT JOAN!

VISQUIN ELS PAÏSOS CATALANS!

Ramon Torra i Orra
TRADICAT - TRADIFOC
Manlleu, 15 de maig de 2026

35 anys fent estiu! Descobreix les novetats de l'Escola d'Estiu d'Ascó

L'Ajuntament d'Ascó garanteix la continuïtat del Casal d'Estiu amb una nova adjudicatària

Produir energia, construir futur

Fa pocs dies llegia un informe que apuntava que allargar la vida útil de les centrals nuclears podria representar un estalvi de més de 1.400 milions d'euros anuals per a la indústria. Més enllà de les xifres, la notícia em va portar a una reflexió que sovint ens fem molts veïns d'Ascó: quin retorn rep realment el territori que produeix una part tan important de l'energia que consumeix el país?

Ascó és conegut arreu de Catalunya per les seves centrals nuclears. Des de fa més de quaranta anys, el nostre poble contribueix de manera decisiva a garantir el subministrament elèctric de llars, comerços i empreses. Riu amunt tenim les centrals hidroelèctriques de Flix i Riba-roja d’Ebre. Al mateix temps, les Terres de l'Ebre han esdevingut també un dels principals territoris productors d'energia renovable, amb una presència cada vegada més important de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques.

L’Ebre català i especialment el nord de la comarca de la Ribera d’Ebre s’ha especialitzat en la producció d’energia, i probablement, si es preguntés als seus habitants per on ha de passar el propi futur, considerarien que atraure un sector industrial vinculat a la transició energètica hauria de ser una prioritat.

Per tant, no es tracta de qüestionar aquest paper com a territori productor d'energia. Al final els territoris hem de ser solidaris i contribuir al progrés col·lectiu. Però la solidaritat ha de ser recíproca. I és aquí on apareix una pregunta legítima: el retorn que rebem és proporcional a l'aportació que fem?

Durant dècades hem produït energia per al conjunt del país mentre continuàvem reclamant millors infraestructures, millors comunicacions i més oportunitats de desenvolupament econòmic. Encara avui, a les Terres de l'Ebre, continuem parlant de connexions ferroviàries insuficients, de dificultats per atraure determinades inversions o de la necessitat de generar ocupació qualificada que permeti als joves construir aquí el seu projecte de vida.

El debat actual sobre el futur de l'energia nuclear i sobre la transició cap a les renovables no hauria de limitar-se exclusivament a la producció energètica. La qüestió fonamental és què volem que passi als territoris que fan possible aquesta producció. Perquè el repte no és només garantir electricitat; el repte és garantir futur. Els territoris que contribueixen al progrés col·lectiu també han de participar dels beneficis d'aquest progrés.

Els Fons de Transició Nuclear representen una oportunitat important. Però només tindran sentit si rere el fons hi ha una estratègia que passi per infraestructures modernes, sòl industrial, suport a l'emprenedoria, formació especialitzada i una aposta decidida per la innovació i la creació d'ocupació.

A aquestes alçades del partit sabem que el millor retorn per a un territori productor d'energia no són les compensacions, sinó les oportunitats. Per tant, convé canviar el focus, i la pregunta no ha de ser només quanta energia produïm, sinó quin futur construïm gràcies a aquesta aportació.

Josep Maria Raduà Serra

Juny 2026

Ascó Batega fa un pas endavant amb un nou cicle de música clàssica i l'aposta pel talent jove

 

'Navegant', sessió de contes per a nadons

La vigència d'Antoni Gaudí, 100 anys després

El 10 de juny de 2026 es compleix el centenari de la mort d'Antoni Gaudí (1852-1926), una de les figures més universals de l'arquitectura catalana. Un segle després de la seva desaparició, les seves obres continuen captivant milions de visitants i inspirant arquitectes d'arreu del món. Les seves paraules, menys conegudes que els seus edificis, ens permeten entendre millor la mirada d'un creador que va trobar en la natura, la fe i l'observació pacient les claus de la innovació.

Amb motiu del centenari de la mort d'Antoni Gaudí, recuperem algunes de les reflexions més representatives del genial arquitecte català. 

1. «L'originalitat consisteix a tornar a l'origen.»

2. «Res no és inventat; perquè primer està escrit a la natura.»

3. «La pintura, a través del color, i l'escultura, mitjançant la forma, representen els organismes existents. L'arquitectura crea l'organisme.»

4. «Els homes es divideixen en dues classes: els homes de paraules i els homes d'acció. Jo sóc dels segons.»

5. «Les meves idees no les sé explicar; les faig.»

6. «Quan les catedrals eren blanques, Europa ja havia organitzat la demanda imperativa de les tècniques.»

7. «L'arquitecte del futur s'inspirarà en la natura, perquè és la forma més racional, duradora i econòmica de tots els mètodes.»

8. «La gran llibre de la natura és sempre obert.»

9. «La bellesa és l'esplendor de la veritat.»

10. «El Temple de la Sagrada Família el farà el poble.»

La vigència de Gaudí no rau només en la singularitat de la Basílica de la Sagrada Família o del Park Güell. També es troba en la seva manera d'entendre la creativitat: observar la natura, treballar amb rigor i perseguir una bellesa que tingui sentit. Potser per això, cent anys després, les seves idees continuen semblant sorprenentment modernes.