45 anys del Centre de Lectura d’Ascó: una història que va començar molt abans

Avui fa quaranta-cinc anys, el 22 de setembre de 1981, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava l’Ordre per la qual es donava publicitat al conveni de creació del Centre de Lectura Municipal d’Ascó. Aquella disposició, signada pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Max Cahner, i per l’alcalde d’Ascó, Joan Carranza Balsebre, formalitzava la incorporació del nou Centre de Lectura a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat.

Però aquella signatura no representava el naixement de l’interès per facilitar l’accés als llibres i a la lectura al nostre poble. La història venia de molt més enrere.

Una Agència de Lectura l'any 1958

Les actes de l’Ajuntament d’Ascó ens permeten documentar un primer precedent l’any 1958. En la sessió del 6 de març d’aquell any es va donar compte d’un escrit del president del Patronato del Servicio de Bibliotecas en què s’informava que, en les localitats de menys de 2.000 habitants, no s’autoritzava la creació de biblioteques municipals.

La resposta de l’Ajuntament va ser buscar una alternativa. La corporació va acordar establir una Agència de Lectura, habilitant un local de la Casa Consistorial i facultant l’alcalde per proposar les persones o la junta que se’n farien càrrec.

Uns mesos més tard, en el Ple del 17 de desembre de 1958, l’alcalde informava que aquella Agència de Lectura ja s’havia constituït i que estava vinculada al Centro Coordinador de Bibliotecas. El servei rebia lots de llibres ambulants que es renovaven periòdicament i, a més, s’havia comunicat l’arribada d’un lot que quedaria fix a l’Agència: 29 volums valorats en 4.427 pessetes.

La corporació acordava continuar les gestions per aconseguir més donacions de llibres.

De l’Agència de Lectura al Centre de Lectura

Vint-i-tres anys després, aquella voluntat havia fet un pas important.

El conveni signat el setembre de 1981 establia la creació del Centre de Lectura Municipal d’Ascó, que quedava integrat a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat i adscrit funcionalment a la Central de Biblioteques de Tarragona. 

El conveni també fixava les responsabilitats de cadascuna de les administracions. L’Ajuntament d’Ascó havia de proporcionar i moblar un local adequat, assumir-ne les despeses de funcionament, cobrir la plaça de l’encarregat i destinar-hi anualment una partida específica del pressupost municipal.

La Generalitat, per la seva banda, es comprometia a lliurar al nou Centre de Lectura un lot fundacional d’un mínim de 1.000 volums, incrementar anualment el fons bibliogràfic, organitzar-ne tècnicament el servei i facilitar-ne la connexió amb la xarxa de biblioteques i el préstec interbibliotecari.

Dels 29 llibres de l’Agència de Lectura de 1958 es passava, així, a un fons fundacional de com a mínim 1.000 volums.

El nou Centre de Lectura es va instal·lar al carrer de l’Abadia, a ca Biarnés, un espai que forma part de la memòria de diverses generacions d’asconencs ja que al llarg de la seva història ha passat per diferents vicissituds: casa pairal dels Montcada a Ascó, col·legi, quarter de la guàrdia civil o els estudis de Vídeo Ascó Televisió.

Ca Biarnés, seu del Centre de Lectura d'Ascó

Va ser a mitjans dels anys vuitanta que el Centre de Lectura es va traslladar a l’antic economat de NUCEA, a la Residència Rojar. I l’any 1999 arribaria un nou trasllat, aquest cop al seu emplaçament actual, al carrer Molins, 4.

Amb la Llei 4/1993, del sistema bibliotecari de Catalunya, es va crear el nou Sistema de Lectura Pública de Catalunya. La mateixa llei establia que les biblioteques públiques de titularitat pública que ja estiguessin en funcionament s’hi integrarien d’ofici. D’aquesta manera, el Centre de Lectura d’Ascó quedava incorporat al nou sistema sense necessitat d’un nou acte específic de reconeixement i als anys noranta ja apareix amb la denominació Biblioteca Municipal d'Ascó.

Tres espais diferents per a una mateixa història: la d’un servei que ha anat canviant de lloc, de formats i de maneres d’oferir la lectura, però que ha mantingut una mateixa finalitat. Perquè una biblioteca no és només un lloc on es guarden llibres. És un lloc on els llibres troben lectors.

Biblioteca Municipal d'Ascó

Catalunya, país de tots

La Generalitat de Catalunya ha commemorat la Diada Nacional a Extremadura com una mostra d’agraïment a aquells extremenys que van venir a Catalunya fa més de mig segle i com un homenatge als catalans d’origen extremeny.

Podria semblar, i de fet és, una iniciativa lloable. Catalunya s’ha anat construint i sedimentant amb l’aportació de persones vingudes de molts indrets que, amb el temps, han fet d’aquest país casa seva.

Ens podríem remuntar uns quants segles enrere. A la immigració occitana dels segles XVI i XVII. A les persones arribades d’Aragó, del País Valencià o de Múrcia durant la industrialització. A les grans onades migratòries procedents d’Andalusia i Extremadura durant la segona meitat del segle XX. I, més recentment, a les persones arribades d’arreu del món, especialment del Marroc i de l’Amèrica Llatina.

La història de Catalunya, per tant, no es pot explicar sense les migracions. Però tampoc sense la gent que ja hi vivia.

I potser aquesta és una obvietat que, de vegades, oblidem.

Després de tants discursos sobre la gent que va venir a “aixecar Catalunya”, després de proclames polítiques que classifiquen els ciutadans segons el seu origen o que fins i tot demanen el vot en funció de la procedència familiar, potser també ha arribat el moment de reivindicar una idea senzilla: Catalunya l’hem construïda entre tots.

També els qui hi érem. Els qui tenim iaios i reiaios nascuts en aquesta terra. Els qui, sense haver tingut l’experiència migratòria en la pròpia família, també formem part d’una continuïtat humana que ha treballat, ha conreat, ha construït i ha contribuït, generació rere generació, a fer possible el país que avui coneixem.

No és una aportació més important que la de ningú. Però tampoc menys.

Aposto per reconèixer l’aportació de tothom. Dels que hi són des de fa generacions i dels que van arribar fa cinquanta anys. Dels fills i nets de les grans onades migratòries espanyoles del segle XX i de les persones que han arribat d’arreu del món durant les darreres dècades. Sense establir categories ni competir per veure qui ha contribuït més.

Perquè la immigració que va arribar a Catalunya ho va fer, en la immensa majoria dels casos, a la recerca d’unes oportunitats laborals i socials que no trobava als seus llocs d’origen. Catalunya se’n va beneficiar, sens dubte, però també és cert que el nostre país va oferir una oportunitat a moltes d’aquelles persones. Necessitava braços per a les fàbriques, per a la construcció, per al tros i per a tants altres sectors que van fer possible el creixement econòmic del país.

I això no disminueix la seva aportació. Simplement ens recorda que la relació va ser d’anada i tornada.

L’any 1970 residien a Catalunya prop de 146.000 persones nascudes a Extremadura, aproximadament el 2,8% de la població catalana. Avui, Catalunya compta amb més de 303.000 persones nascudes al Marroc, prop del 3,7% de la població.

D’aquí a uns anys o unes dècades, els fills, nets i renets de les persones que avui han arribat del Marroc, de Colòmbia, del Pakistan o de qualsevol altre indret del món també formaran part d’aquesta història. Com avui en formen part, de manera indiscutible, els descendents dels extremenys, andalusos, murcians o aragonesos que van arribar durant el segle passat.

Potser aquesta és la millor manera d’entendre Catalunya: no com un país dividit entre els que hi eren i els que van arribar, sinó com una comunitat que s’ha anat construint amb el pas del temps.

Perquè Catalunya no l’ha aixecada ningú sol. L’hem construïda entre tots.

Josep Maria Raduà Serra

Setembre 2026

Exposició "Bombers 40 anys" a Ascó

Cicle Gaudí de setembre: 'Tres adioses'

SINOPSI

Basada en el llibre «Tres cuencos: Rituales para un año de crisis», la directora Isabel Coixet fa una adaptació lliure de la novel·la al seu nou film Tres adioses, una pel·lícula que reflecteix la quotidianitat on la vida, la mort, l’humor i la tragèdia es barregen de manera delicada i serena.

Després del que semblava una discussió sense importància, Marta (Alba Rohrwacher) i Antonio (Elio Germano) se separen. Ell, un xef prometedor, es refugia als seus fogons; ella, en silenci, comença a notar alguna cosa més que tristesa… Quan descobreix que darrere hi ha un problema de salut, tot fa un gir inesperat: la malaltia desperta en ella un desig irrefrenable de viure intensament i sense por. 

Amb un repartiment de luxe liderat per la radiant Alba Rohrwacher, Isabel Coixet presenta una bonica i entranyable història sobre la vida, l’amor i aquells moments que determinen els nostres camins i que ho canvien tot per sempre. Un relat que desperta les ganes de viure i de deixar petjada, ple d’humor, sensibilitat i tendresa.

Inaugurada l'exposició 'Bombers 40 anys' al Centre Cultural Magatzem de Rita d'Ascó

La mostra es podrà visitar fins al pròxim 18 d’octubre

L’ha organitzada el Grup 15 x 40, format per membres del Cos que dediquen el seu temps lliure a la recuperació, conservació i divulgació del material històric dels Bombers de la Generalitat

Aquest vespre s’ha inaugurat al Centre Cultural Magatzem de Rita d’Ascó l’exposició ‘Bombers 40 anys’. La mostra fa un repàs a les més de quatre dècades d’història de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS). L’han inaugurada oficialment la directora dels Serveis Territorials d'Interior i Seguretat Pública a les Terres de l'Ebre, Paula Navarro, el sergent dels Bombers de la Generalitat i cap de parc d’Ascó, Benji Ceperuelo i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Ascó, Josep Jaimo, juntament amb els regidors Montse Ortiz, Nati Parramón, Josep Maria Raduà i Fernando Romo.

Ascó és la quinzena parada en la itinerància de l’exposició, que prèviament ha passat per Puigcerdà, Berga, Manresa, Vic, Terrassa, Gelida, Lleida, Reus, l’Hospitalet de l’Infant, Montserrat, L’Hospitalet de Llobregat, Girona, Seròs i Sant Vicenç dels Horts. La mostra, que es podrà visitar fins al 18 d’octubre, ha estat comissionada pel Grup 15 x 40. En ellas’hiexpliquen els orígens de la DGPEIS, creada pel Decret 93/1980 de 27 de juny; el seu funcionament actual i els reptes de futur, especificats en el Pla Estratègic Bombers 2030.

A més dels plafons explicatius, també hi ha nou maniquins que donen suport al discurs historiogràfic perquè mostren els 4 uniformes d’intervenció que han tingut els Bombers de la Generalitat des de 1980, i els dels grups operatius del Cos (GRAF, GRAE i els Equips de Prevenció Activa Forestal), el personal tècnic operador de control i els auxiliars d’ofici forestal.

El treball històric als Bombers de la Generalitat
El Grup 15 x 40 el forma personal de la DGPEIS que, a banda de la seva feina al Cos de Bombers, dedica part del seu temps a l’emmagatzematge, la conservació, restauració i divulgació del patrimoni històric dels Bombers de la Generalitat: vehicles, eines, documentació escrita, material fotogràfic i memòria oral de les persones que són part essencial d’aquestes quatre dècades.

En la comissió hi ha bombers en actiu i jubilats i personal de diferents serveis de la DGPEIS. Entre totes aquestes persones hi ha historiadors professionals, especialitzats en la història dels bombers catalans, documentalistes i tècnics de l’Associació de Restauradors de Vehicles Antics de Bombers, amb seu al Parc de Manresa. Els membres del Grup ja han organitzat altres exposicions històriques sobre els bombers a Catalunya i han publicat diversos llibres monogràfics, com ara sobre la història dels Parcs de Terrassa, Vic, Tarragona i Reus.

L’exposició ‘Bombers 40 anys’, produïda per Molècula SL., es va estrenar oficialment a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, a Puigcerdà, al desembre de 2021. Des d’aleshores ja ha passat per la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet, de Berga; el Museu de la Tècnica –Parc de la Sèquia, de Manresa; el Centre Cívic Joan Triadú, de Vic; el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa; el Centre d’Interpretació del Funicular de Gelida, el Museu Roda Roda de Lleida, el Museu Salvador Vilaseca de Reus, el Centre de Visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer, a l’Hospitalet de l’Infant; el Monestir de Montserrat, la Casa l’Harmonia de l’Hospitalet de Llobregat, l’Espai Santa Caterina, de l’Edifici de la Generalitat a Girona; el Centre Cultural de Seròs i el Centre Cultural i Cívic Virgínia Amposta, de Sant Vicenç dels Horts.

Després de la parada a Ascó, és previst que la mostra continuï la seva itinerància a les Terres de l’Ebre, amb parades de Flix, Móra d’Ebre, Amposta i Tortosa.

Cerdanyola del Vallès, 11 de setembre de 2026

Sala de premsa - govern.cat

Bona Diada Nacional!

Actes de la Diada Nacional de Catalunya a Ascó