diumenge, 28 d’agost del 2011

Heribert Barrera (1917-2011)

Ahir ens va deixar un patriota que ha estat testimoni de la política catalana del segle XX i va ser d'aquells personatges que va enllaçar la Catalunya republicana amb la Catalunya autònoma sorgida després de la transició. Protagonista en els primers compassos de la recuperació de l'autogovern essent escollit el primer president del Parlament (1980-1984) de l'actual etapa. Un personatge sempre vinculat i fidel a Esquerra Republicana de Catalunya tot i que sovint adoptant una postura crítica amb els plantejaments dels seus dirigents. Sempre, i especialment en aquests darrers anys, va ser present en tota mena d'actes per defensar la dignitat del país i reclamar la independència de Catalunya.
Tan de bo la classe política i la societat civil
prengui exemple del seu compromís amb el país i es faci seves les paraules que va deixar dites en l'anunci d'Òmnium de 2010: Tenim pressa, molta pressa.


divendres, 26 d’agost del 2011

Supercampió!


F.C. BARCELONA
Campió de la Supercopa d'Europa 2011

Novetat editorial de Jaume Cabré

L’1 de setembre apareix la novetat editorial de Jaume Cabré: Jo confesso (Editorial Proa)

Jo confesso es situa entre el segle XII i el XX entre l’Eixample barceloní i el Congo, i compta com a protagonista a l’Adrià Ardèvol, fill superdotat i sense amor d’una família de la burgesia barcelonina.
Mitjançant confessions la novel•la tracta temes com l’amor, el desamor, el sentiment de culpa i el mal.
El protagonista s’ha d’obrir camí a la vida al marge de la seva família: un pare misteriós que trafica amb antiguitats i una mare freda que no entén el seu fill.

Es poden llegir les primeres pàgines de l’obra a n’aquest enllaç: http://www.illadelsllibres.com/wp-content/uploads/2011/08/Jo-confesso-avenc-maco.pdf




dijous, 25 d’agost del 2011

Es lliura el 29è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Un any més, Vinebre enceta la seva festa major amb la nit literària en què és lliura el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, un guardó que ja ha assolit les 29 edicions. El guardonat de la present edició ha estat Josep Masanés amb el treball La vall de la matança.
El lloc web de l'editorial Cossetània, encarregada d'uns anys ençà de la publicació de les obres guardonades en el certamen, es fa ressò de la vetllada d'ahir.



Josep Masanés guanya el 29è Premi de Narrativa Ribera d’Ebre amb l’obra "La vall de la matança"

Josep Masanés Nogués, resident a Maó, ha guanyat el 29è Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre amb la novel·la La vall de la matança, que narra la lluita d’una soldats republicans per dur a terme una difícil missió a les acaballes de la guerra civil. Durant l’acte de lliurament del Premi, que es va dur a terme el 24 d’agost a Vinebre, també es va presentar l’obra guanyadora en l’anterior edició, L’ull de bronze, d’Albert Güell.

Josep Masanés, nascut a Barcelona el 1967, viu a Maó des de fa 7 anys. Ha estat guardonat en diversos certamens literaris, sobretot de narrativa curta, com el Víctor Mora de Narrativa breu, El Premi Illa de Menorca de Narrativa curta, El Premi de contes de Tremp i l’Homilies d’Organyà, amb els relats “
Les cosines de Pessonada”, “Rita la Polvorera” o “La invasió”, entre altres.

A
La vall de la matança, l’autor ha volgut donar un nou enfoc al tema de la Guerra Civil, exposant els fets d’una manera que considera poc habitual: “generalment hem tractat amb por tot el que fa referència a la Guerra Civil, per tot el que va passar i el que va venir. Personalment em fa enveja com parlen sobre la seva guerra els nord-americans. Això em va dur a escriure la novel·la, d’aquesta manera poc tradicional.”

A la novel·la, Masanés s’ha esforçat en dotar de realisme la descripció d’algunes escenes amb l’objectiu d’evidenciar els fets més desagradables que comporta una guerra. L’autor també ha evitat posicionar-se, tractant de retratar el que pogué succeir tant al bàndol republicà com al dels nacionals: “No hauria pogut dignificar al dictador, però no volia fer equilibris entre els bons i els dolents: els bons no són sempre tan bons.”

Durant el procés de documentació, per a Josep Masanés ha estat fonamental la consulta d’obres diverses per evitar imprecisions: “Ja tenia molts llibres sobre l’època, però vaig anar a una llibreria de Menorca i em vaig endur tots els que tenien sobre el tema, tots amb una visió molt actual. No volia que hi hagués imprecisions històriques.” Són molts els autors i les obres de referència per a Masanés, que van des de la història local a la novel·la d’aventures.


http://www.cossetania.com/premsa/content/josep-masan%C3%A9s-guanya-el-29%C3%A8-premi-de-narrativa-ribera-d%E2%80%99ebre-amb-l%E2%80%99obra-la-vall-de-la-matan%C3%A7

dimecres, 24 d’agost del 2011

Les veus del Pamano

Fins aquest estiu encara no m’havia llegit Les veus del Pamano de Jaume Cabré. Senzillament genial. Més de sis-centes pàgines que es llegeixen amb interès creixent amb la voluntat d’anar endinsant-te en la història i descobrir l’esdevenir dels personatges en el clima asfixiant dels primers anys de la postguerra.
Jaume Cabré ens trasllada a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, als primers anys quaranta, quan al poble imaginari de Torena hi arriba un jove mestre d’escola, Oriol Fontelles, acompanyat de la seva dona embarassada. El que no sap en arribar és que l’espera una comunitat on les famílies conviuen arrossegant els estralls d’una guerra que les ha situat a la seva trinxera, la por i la ràbia dels desafectes davant l’autoritarisme de l’alcalde Targa, el poder omnipresent de la terratinent Elisenda Vilabrú, amanit amb històries de maquis i falangistes.
En aquest ambient enrarit el mestre Fontelles es troba duent una doble vida al costat del falangisme abocat pels poders fàctics, al mateix temps que col·labora obligadament amb els maquis, però especialment pel pes a la consciència d’esdeveniments en què s’ha vist implicat com a delator. Precisament aquest episodi l’allunya de la seva dona i ja no arriba a conèixer la criatura que esperaven.
Aquesta història ens arriba a través de la troballa que 50 anys després fa una mestra de Sort, la Tina Bros, d’un quadern on el mestre havia escrit la seva veritat adreçat a la seva filla. En els quaderns l’Oriol Fontelles vol explicar-li la seva veritat perquè conegui qui va ser realment el seu pare, la figura de la qual ha patit tergiversacions interessades, fins i tot cinquanta anys després. La Tina, malgrat el pas del temps, es rebel·la a la tergiversació de la memòria del mestre Fontelles i vol arribar fins al final per fer surar la veritat. Queda clar que la història l’escriuen els vencedors.
Jaume Cabré amb mestria canvia d’espai i temps, alterna passat i present i ho fa sense que els lectors ens perdem. A banda d’aquesta trama intensa, plena de sorpreses i giragonses, obre un ampli ventall de temes a la reflexió com la recuperació de la memòria històrica, les accions comeses en l’època franquista o la gestió del poder.
Entenc l’èxit que va assolir l'obra a Alemanya arran de la presència de la cultura catalana com a convidada a la Fira de Frankfurt de 2007 sense oblidar que ha estat traduïda a una dotzena d’idiomes.

dilluns, 22 d’agost del 2011

#100anysdevalor

Enric Valor (Castalla, l'Alcoià, 1911 - València, 2000). Gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista. Recopila trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les transforma en literatura escrita en equilibri entre la normativa i la recerca dialectal, fixant expressions. Com a lexicògraf es guanya un lloc de privilegi entre els fabristes més respectats i té un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) i La flexió verbal (1983), entre d'altres. De l'obra narrativa cal situar al capdamunt el "Cicle de Cassana", integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991).

Rep el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) entre d'altres; i és investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, de Castelló i d'Alacant.

Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

http://www.escriptors.cat/autors/valore/

dissabte, 20 d’agost del 2011

Els primers capgrossos d'Ascó

FOTOGRAFIA CEDIDA PER JOSEP MIQUEL RIBES
Pubill Biel, Raduà, Josep M.: ASCÓ A L'ENVELAT (2006)

Els gegants i capgrossos són aquells personatges entranyables que ens conviden a la festa i que tenen un aire màgic, especial entre els més petits. En molts llocs la presència d'aquestes figures és sens dubte sinònim de festa major o de festa grossa. La primera constància de la presència de capgrossos (o cabessudos) a Ascó és de l'any 1952 quan l'ajuntament els va adquirir i durant una colla d'anys encapçalaven les comitives festives. Després d'uns anys que van deixar de sortir, l'any 1986 el Grup d'Animació l'Emprastre en va recuperar tres. Són l'Asconé (reconvertit en gegant), el Popeye i la Ti Quitèria.

divendres, 19 d’agost del 2011

Avui, de festa major amb la Pegatina



Plaça de l'estació d'Ascó
01.30h
Entrada lliure

dijous, 18 d’agost del 2011

La primera de la temporada

IMATGE: El País

F.C. BARCELONA
Campió de la Supercopa d'Espanya 2011

dilluns, 15 d’agost del 2011

Sona a estiu

Amb la festa de la Mare de Déu d'Agost, qui més qui menys, percep que l'estiu arriba al seu clímax, ja sigui perquè està xalant de les vacances o amb tots els preparatius a punt, ja sigui perquè està immers en la festa major o bé a punt de començar-la o ja sigui perquè malgrat ser agost, estiu, festa... li toca treballar.

Tot i que ja fa setmanes que l'estiu és aquí, que sembla que la cadència de les coses varia, no és fins ara que prenem consciència d'aquesta disminució del ritme d'allò que ens envolta. Això sí, enguany amb el permís de la crisi, que ens ha fet aprendre a marxes forçades conceptes com prima de risc, rescat de països, subprimes o empreses de ràting.

Com ja ha passat en anteriors temporades, Estrella Damm marca tendència amb la cançó de l'estiu, si més nó amb la cançó de l'estiu de la televisió. Enguany van escollir Herman Dune i I wish that I could see you soon per ambientar un anunci amb El Bulli i l'Empordà com a escenaris. Sona a estiu.

diumenge, 14 d’agost del 2011

dissabte, 13 d’agost del 2011

50 anys del mur de Berlín

Un 13 d'agost de fa 50 anys va començar a aixecar-se el mur de Berlín, un exemple prou visible dels anys de la guerra freda i que va romandre dempeus fins el 1989. Els 45 quilòmetres d'aquest mur -popularment conegut com "el mur de la vergonya"- va separar en dos l'actual capital d'Alemanya.

Avui ha estat dia de commemoracions per les autoritats del país i de recordatori en els diferents mitjans de comunicació. Per tant, avui no ha estat estrany en ràdios i televisions escoltar aquest tema dels Pink Floyd, "The wall".


dimecres, 10 d’agost del 2011

Monogràfic II: la Joventut Conscient

Com es comentava en un apunt anterior, una primera part del monogràfic del programa de la festa major està dedicat al món dels llaüts com una de les embarcacions emblemàtiques del nostre Ebre.
Però t
ambé hem
volgut tenir present la història d'una entitat del poble d'Ascó, un espai que hem titulat La Joventut Conscient: el motor cultural d'una generació.
En el monogràfic ens atansem a la història d’una de les entitats que als anys setanta i vuitanta va representar una alenada d’aire fresc en el món associatiu local. Es tractava de la Joventut Conscient, que tot i que avui desapareguda, en el seu moment va aplegar en el seu sí les il·lusions de joves asconencs i asconenques que van aprofitar l’entitat per vehicular les seves aspiracions amb activitats adreçades als seus integrants (grup de teatre, sortides...) però també a la resta de la població (jocs infantils, sopars de cap d’any o cavalcades de Reis, entre d’altres). De la seva posada en funcionament se’n celebren justament 40 anys, un bon motiu per celebrar aquesta efemèride i per fer un repàs al que va suposar la Joventut Conscient en aquells anys en què se sortia d’un període gris al qual es volia passar pàgina. Aquells joves d’aleshores també tindran el seu protagonisme en la nostra lletra de convit a la festa.

dimarts, 9 d’agost del 2011

Monogràfic I: Riu amunt i riu avall

Un any més he tingut l'ocasió de participar, juntament amb Biel Pubill, en l'elaboració del monogràfic que acompanya el programa de la festa major d'Ascó. Per la festa major 2011 hem volgut fer una lletra de convit a la festa que hem titulat "Preparats per pujar a bord?" i és que enguany el riu, i particularment els llaüts, són protagonistes del text atès que està prevista per ben aviat la posada en funcionament del llaüt Lo Roget. Precisament Lo Roget ens ha motivat a fer una breu pinzellada a aquestes embarcacions que a mitjans del segle XX van desaparèixer d’un dia a dia viscut de cara al riu. D’allí van anar a raure en aquell imaginari melancòlic que hem anat configurant tots aquells pobles banyats per l’Ebre i que han estat testimonis de la desaparició d’un mode de vida arran dels avenços provocats pel progrés, la nostra particular “revolució industrial”.
El llaüt turístic ha estat batejat amb el nom de “Lo Roget”, en record a una llegenda que explica les peripècies i les aventures d’aquest bandoler que va protagonitzar la seva particular història d’amor. A mig camí entre ficció i realitat, ens atansem a la vida d’aquest bandoler que ens permet aproximar-nos a una època a cavall entre els segles XVI i XVII, quan les circumstàncies polítiques i socials del moment dificultaven la convivència entre els cristians vells i els moriscos (o cristians nous).

divendres, 5 d’agost del 2011

Se sabrà tot

El periodista Xavier Bosch va guanyar el Premi Sant Jordi 2009 amb la novel·la Se sabrà tot. Es tracta d’una obra que ens apropa al seu sector professional, el del periodisme, i amb una anàlisi punyent retrata els fils que es mouen les sovint enverinades relacions entre els mitjans de comunicació, el poder i la política. La novel·la comença amb la carta de dimissió del director d’un diari de Barcelona –Dani Santacana- i a partir d’aquí se’ns narra el seu periple al capdavant del mitjà (no massa temps: “el càrrec em va durar unes sabates”) i que ha de conviure amb les pressions que rep des de dalt del seu grup editorial per afavorir determinades posicions polítiques en funció dels interessos de cada moment. Tot això succeeix en el context de la Barcelona de la bombolla immobiliària i la presència a la ciutat d’una cèl·lula dorment de terrorisme islamista que té previst atemptar a la ciutat en motiu de les festes de la Mercè (a la qual fa de confident el cap de la secció de societat del diari).
És una lectura àgil, distreta, i que sense adonar-te'n, et fa passar una pàgina rere l'altra i endinsar-te en la trama amb facilitat.
Com van comentar els crítics i els lectors de la novel·la en el moment que va aparèixer, sempre queda el dubte si hi ha alguna similitud entre les peripècies del protagonista de l'obra i el seu autor -recordem que Xavier Bosch va dirigir el diari Avui, i el càrrec tampoc li va durar massa temps-.

dijous, 4 d’agost del 2011

Programa de Festa Major Ascó 2011

A l'altra banda del foc

A començaments d'estiu es va presentar una nova publicació de l'escriptora de Flix i mestra d'Ascó Laura Mur: A l'altra banda del foc.

És un conte que convida a endinsar-nos en la màgia de les festes populars, des de Sant Joan a Sant Jordi, passant per les festes majors, la castanyada, la nit de Reis o el Carnestoltes.

Tot comença amb la història d'un nen, en Martí, que en companyia del seu iaio, el senyor Ramon, van fins a la plaça a l'encesa de la foguera de Sant Joan. El iaio l'ha d'acompanyar perquè li fan por els petards i no s'atreveix a anar-hi sol. Però un cop a la plaça i mentre s'encén la foguera, el Martí desapareix, i el iaio Ramon comença una aventura tot buscant-lo en companyia d'un personatge especial, el capgròs Sol. Conjuntament faran la recerca del Martí i viatjaran pel calendari de les festes tradicionals.

Una bona excusa per conèixer més de prop el nostre patrimoni festiu, compartir-lo amb els infants i atansar-nos-hi amb una bona dosi d'innocència.

Les il·lustracions del conte són de l'artista Rosa Avante.

dilluns, 1 d’agost del 2011

Exposició a Ca Don Joan de Vinebre

El dissabte 6 d'agost tindrà lloc a Vinebre -a la Sala d'exposicions de Ca Don Joan- la inauguració i vernissatge de l'exposició Ca Don Joan: primers estudis i restauracions.

L’obra d’arquitectura civil coneguda popularment com a Ca Don Joan data del segle XVI, el seu magnífic pati interior alberga un pou octogonal d’una sola peça de pedra.
La mostra pretén donar a conèixer part de la col·lecció del fons de Ca Don Joan i presentar les obres restaurades (pintura i mobiliari del segle XIX) així com els treballs que s’han estat duent a terme en els últims anys.
Es comptarà amb la presència de la Sra. Carmen Clemente, directora de l’escola d’Art i Disseny de Tortosa de la Diputació de Tarragona, i de l’arquitecte encarregat de la restauració arquitectònica, el Sr. Carles Brull.

Organitza: Grup Cultural de Vinebre.
Col·laboren: Ajuntament de Vinebre, CERE, Escola d’Art i Disseny de Tortosa de la Diputació de Tarragona.

L'exposició romandrà oberta els caps de setmana d'agost de 19 a 21 hores.