Presentació del llibre "Relats dels tres rius"

Agenda de Primavera a Ascó

Dia Mundial de la Poesia

XLII

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
                aquest pètal
                                    allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,

                                aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

Vicent Andrés Estellés
Obra Completa IV [Horacianes], 2017

Cicle Gaudí de març: 'El mestre que va prometre el mar'

SINOPSI

Ariadna (Laia Costa) descobreix que el seu avi busca des de fa temps les restes del seu pare, desaparegut a la Guerra Civil. Decidida a ajudar-lo, viatja a Burgos, on estan exhumant una fossa comuna on podria estar enterrat.

Durant la seva estada, coneixerà la història d’Antoni Benaiges (Enric Auquer), un jove mestre de Tarragona que abans de la guerra va ser professor del seu avi. Mitjançant un innovador mètode pedagògic Antoni va inspirar els seus alumnes i els va fer una promesa: portar-los a veure el mar.

Després del 8, el 9

Fa pocs dies que  acabem de commemorar el 8-M amb activitats cada cop més esteses arreu del territori, organitzades des de les diferents administracions, però també des de les entitats socials i els col·lectius feministes. Tant en pobles petits com en ciutats grans. Tant amb actes socials de sensibilització com amb actes lúdics.

A les xarxes vaig llegir una amiga que deia que res de res de ser felicitada el 8-M, que no es tracta de cap celebració, sinó d’una commemoració de fa més de 100 anys, encara que no va ser fins l’any 1977 que l’ONU el va instaurar com el Dia Internacional de les Dones (o de la Dona Treballadora) amb l’objectiu de “reivindicar el treball pels drets de les dones i promoure la seva participació en els diferents àmbits de la societat per assolir la seva emancipació”. Més de quatre dècades després, encara es fa necessari.

Si fem una mirada enrere, veurem que en deu o vint anys el 8-M ha aconseguit consolidar-se com una data a tenir en compte i ja forma part del nostre imaginari. Però després d’un 8-M que aconsegueix projectar la diada, convindria no deixar que es dilueixi el 9-M. Per tant, és tant o més important l’endemà, i l’altre, i l’altre... fins arribar de nou al següent 8-M i poder impulsar de nou la commemoració.

Cal impulsar-la perquè hi ha algun partit polític que posa en dubte la necessitat de projectar aquest Dia Internacional, i fins i tot, s’atreveix a boicotejar els actes oficials o la lectura de manifestos, posa en dubte les xifres de la violència de gènere, o directament es carrega les regidories o les conselleries d’Igualtat allà on governa.

Cal impulsar-la perquè mentre la generació X, els nascuts els anys 60 i 70, o els Millennials, nascuts als 80 i 90, hem vist la necessitat de reivindicar el paper de la dona en la societat -tot i que potser sense assolir tanta embranzida com desitjaríem, però hem vist que la dona ha anat obtenint el paper que li pertoca dins de la societat-; la generació Z (Centennials) viu amb menys motivació la reivindicació d’una data com la del 8-M. Hi ha enquestes que posen la carn de gallina: existeix un percentatge de joves entre 16 i 24 anys que consideren que el feminisme ha anat massa lluny (i aquí s’inclouen nois i noies).

Cal impulsar-la per evitar que una presidenta de comunitat autònoma, sense enrojolar-se, sigui capaç de preguntar-se en l’acte oficial del 8-M com és que no s’instaura un “Dia de l’Home”. De debò? És necessari? Sembla evident que cal fer possible que la defensa del feminisme no es converteixi en una discussió dreta-esquerra i sense superioritat moral per part de ningú. Sense barrejar coses que no venen al cas. Simplement amb la voluntat de fer un món millor.  En un món ideal potser no caldria reivindicar el paper de la dona en qualsevol dels àmbits (laboral, social, educatiu, polític, esportiu...). Però –encara- no vivim en aquest món conformat per persones, totes elles iguals a ulls de la societat.

Cal impulsar-la tant i tant i tant perquè algun dia deixi de ser necessari commemorar aquesta jornada i aquell dia, puguem celebrar la igualtat i la diversitat.

Josep Maria Raduà Serra

Març 2024

Lectura de poemes per commemorar a Ascó el Dia Mundial de la Poesia

L’Ajuntament d’Ascó organitza la cinquena edició del Concurs de microrelats de Sant Jordi

Premi d'Honor 2024

 Albert Jané i Riera, 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Albert Jané i Riera, lingüista, escriptor i traductor català, ha estat nomenat 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que Òmnium Cultural atorga de manera ininterrompuda des de 1969 a grans personalitats dels Països Catalans amb l'objectiu de reconèixer la seva trajectòria i obra per a crear referents. 

 

Albert Jané i Riera, que va començar a estudiar català pel seu compte i es va convertir en un dels primers professors de llengua catalana del país, és un referent indiscutible amb més de 60 llibres escrits i més de 200 obres traduïdes.

 

Va dirigir la revista Cavall Fort durant dues dècades i és conegut per les nombroses traduccions i adaptacions d'obres infantils i juvenils, com Els Barrufets, Lucky Luke o els contes de El soldat de plom i La Caputxeta vermella, així com la creació del diccionari de sinònims. 

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que decideix un jurat independent format per 9 persones, està alorar en 20.000 €.

Presentació del llibre "Justícia de garrot. Els crims de Gandesa de 1885", de Josep Gironès

'Contes a l'inrevés', a la Biblioteca d'Ascó

Manifest del Dia Internacional de les Dones

Un any més, i com cada 8 de març, les dones de tot el món alcem la nostra veu per commemorar el Dia Internacional de les Dones, defensar els nostres drets socials, polítics i econòmics i reivindicar la igualtat efectiva entre dones i homes. Són molts els avenços que s’han aconseguit, però encara queda un llarg camí per recórrer per erradicar definitivament qualsevol discriminació i aconseguir la plena participació de les dones, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la societat.

El 8 de març és una jornada de reivindicació. Hem de fer sentir el nostre dret a la igualtat en tots els àmbits de la vida personal, social i professional. Les dones volem una societat igualitària, justa, equilibrada, inclusiva i integradora. Denunciem la bretxa salarial i la precarització laboral que patim. Reclamem la corresponsabilitat en les tasques de cura. Tenim dret a viure lliures de violències masclistes; en pau, sense cap tipus d’exclusió ni discriminació sexista. Lluitem en contra del racisme, la xenofòbia i l’LGTBIfòbia. Reivindiquem la igualtat de tots els drets humans de les dones en relació amb els homes: dret al treball, dret a la coeducació, dret a una corresponsabilitat efectiva i paritària, drets sexuals i reproductius, dret a la salut, dret a la presa de decisions, dret a una societat lliure de violències masclistes.

Les reivindicacions d’aquest dia són les de cada dia i la nostra lluita és constant perquè, malgrat tot, existeix encara el perill de retrocedir en els drets que tant ens ha costat d’assolir. Lluitem per eliminar estereotips contra la discriminació laboral i salarial, contra la violència masclista, però sobretot per construir un canvi de paradigma amb la mirada posada en la plena igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

Des del món local hem ser motor per a construir aquesta igualtat efectiva entre homes i dones i posar l’educació al centre de l’agenda política. Defensem una educació pública, laica, inclusiva i feminista que faci créixer lliures nenes i nens. Hem d’educar els nostres infants en els valors de la igualtat de gènere i posar en valor la lluita feminista i la perspectiva de gènere des dels primers trams educatius fins a la universitat.

Els governs locals volem posar en valor els avenços assolits els darrers anys en l’àmbit de la igualtat, però hem de continuar esforçant-nos per incorporar la mirada de gènere en les polítiques públiques. Cal aplicar aquesta mirada a tots els projectes de recuperació i protecció social al nostre abast durant els pròxims anys, a fi que s’aconsegueixi una veritable corresponsabilitat paritària que reforci de manera definitiva el fonament i l’efectivitat de tots els nostres drets. Així mateix, ens comprometem a implementar polítiques i programes que promoguin la igualtat de gènere en l’accés a l’educació, l’ocupació, la salut i la participació política i la presa de decisió en tots els àmbits. 

És imperatiu que tota la ciutadania i totes les institucions del nostre país, ens comprometem amb la igualtat d’oportunitats. El desafiament és col·lectiu, i plegats podem construir un món on les dones i les nenes visquin lliures de discriminació i violència, assolint així la veritable igualtat. És el moment d’actuar de manera concertada, amb la col·laboració de totes les institucions, agents socials, dones i homes dels nostres pobles i ciutats, per assolir la igualtat real.  

Federació de Municipis de Catalunya

Associació Catalana de Municipis

Activitats 8M a Ascó

"A Margalida", recordant els 50 anys de l'execució de Salvador Puig Antich

Sabadell 2024

Sabadell pren el relleu de Lloret de Mar com a Capital de la Cultura Catalana, esdevenint la vintena ciutat que rep aquest reconeixement al llarg del temps.

La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.

Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona (2014), Vilafranca del Penedès (2015), Vic (2016), Reus (2017), Manresa (2018),  Cervera (2019), El Vendrell (2020), Tortosa (2021), Igualada (2022) i Lloret de Mar (2023). La ciutat escollida per la següent edició és el Masnou (2025).