L'1 de novembre, a Ascó, concert per al repòs

Ascó posarà en valor les muralles declarades Bé Cultural d’Interès Nacional

Teixint comunitats

El dimarts d'aquesta setmana, el 24 d'octubre, hem commemorat el Dia de les Biblioteques, enguany amb el lema Teixint comunitats. 

És amb aquesta voluntat de teixir comunitats que des de la Regidoria de Cultura s’ha fet arribar una sèrie de llibres i revistes de la Biblioteca Municipal per a les persones usuàries de la Residència d’Avis d’Ascó així com per les persones que visiten el centre. 

Una acció pensada per apropar la lectura i el servei bibliteocari a la Residència d'Avis, i amb el desig que els lectors i les lectores es deixin sorprendre tot llegint novel·les d’aventures o històries d’amor; novel·la negra o relat històric; en català o en castellà; llibres de ficció o atrapats a la realitat...

Cicle Gaudí d'octubre: 'Las buenas compañías'

 

SINOPSI

L’estiu del 1977 la Bea de setze anys decideix unir-se al grup de dones de Rentería que lluita per visibilitzar la causa feminista i aconseguir l’aprovació del dret a l’avortament. A mesura que passen els mesos teixirà una amistat molt especial amb la Miren, una noia una mica més gran que ella, i de bona família. El compromís polític i la relació amb la Miren convertiran aquell estiu en una etapa que marcarà un abans i un després a la vida de la Bea.

En memòria de Pau Casals

Avui que es compleixen 50 anys de la mort de Pau Casal, comparteixo aquest video on el mestre Casals, als seus 96 anys, dirigeix l'Orquestra del Festival Casals de Puerto Rico, el 29 d'abri de 1973. L'obra interpretada és una peça de Felix Mendelssohn, "Les Hèbrides"

Europa en català

Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa. 

 

Raons per fer que el català sigui oficial a la Unió Europea:

01.  PELS DRETS LINGÜÍSTICS. Per garantir els drets lingüístics de 10 milions de ciutadans europeus que avui no tenim la nostra llengua, el català, reconeguda com a oficial a la Unió Europea. No reivindiquem un tracte de favor, sinó la igualtat lingüística.

02.  PER LA NORMALITAT DEMOCRÀTICA. Per corregir l’anomalia històrica que 10 milions de ciutadans europeus no puguem utilitzar la nostra llengua, el català, a la Unió Europea. La llengua catalana es pot equiparar en ús al grec, al suec, al búlgar, al croat o al danès. De fet, el català és una de les 15 llengües oficials més parlades del continent. Tanmateix, encara no és oficial a la Unió Europea.

03.  PER LA RIQUESA LINGÜÍSTICA. Per enfortir encara més la riquesa de la diversitat lingüística d’Europa. L’exclusió del català de la llista de llengües oficials a Europa contravé a les bases fundacionals de la mateixa Unió Europea. No s’entén Europa sense la seva pluralitat, també lingüística i cultural, que li aporta una gran riquesa

04.  PER APROPAR EUROPA A LA CIUTADANIA. Per apropar la Unió Europa a la societat catalana, que és i històricament ha estat europeista, i augmentar progressivament la proximitat i adhesió al projecte europeu.

05.  PER RESPONDRE A UNA PETICIÓ HISTÒRICA. Per donar resposta a una llarga reivindicació de la societat i de les seves institucions de Catalunya, que des dels anys vuitanta intentem que la llengua catalana sigui oficial a la Unió Europa. Aquesta no és una demanda que tan sols s’expliqui pel context polític actual.

06.  PER ENFORTIR LA LLENGUA DAVANT ¡ LA GLOBALITZACIÓ. Per potenciar una llengua que, tot i ser parlada per 10 milions de ciutadans, fa front al repte majúscul d’evitar ser substituïda per altres llengües oficials amb més pes mundial, com el castellà, així com a altres reptes derivats de la globalització. Per això és important que gaudeixi del reconeixement, la protecció i l’impuls que mereix. Perquè volem que totes les llengües siguin més vives que mai.

07.  PERQUÈ HO TENIM TOT A PUNT PERQUÈ EL CATALÀ SIGUI OFICIAL A LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA. La llengua catalana disposa de l’estructura necessària per esdevenir oficial a la Unió Europea. És una llengua perfectament estandarditzada, amb recursos normatius i tecnològics desenvolupats, així com amb recursos humans i professionals capacitats per assumir el repte. El Govern de Catalunya ho tenim tot a punt i estem a la plena disposició de les institucions europees per desplegar les actuacions necessàries per fer efectiva l’oficialitat amb la màxima celeritat.

L'ahir i l'avui del comerç i la gastronomia asconenques

Seguint en les Jornades Europees de Patrimoni, dedicades aquest 2023 al patrimoni viu, ha tingut lloc a Ascó una taula rodona amb el títol de "L'ahir i l'avui del comerç i la gastronomia asconenques". En aquesta taula, conduïda per Laura Mur, s'ha comptat amb diferents persones que des de la seva particular òptica, han explicat la seva relació amb el món del comerç i de la cuina.

Felip Fucho ha aportat la seva visió històrica comentant els diferents aliments que han caracteritzat la nostra cuina al llarg del temps, però posant especial esment en els productes i les tècniques culinàries aportats pels musulmans durant els segles de la seva presència al nostre territori.

Teresina Anton, amb bona mà per la cuina, ha exposat la cuina tradicional que ha arribat a nosaltres, parlant dels plats d'hivern i dels plats d'estiu, de la cuina de festa, de la cuina de caça, del mandongo, dels dolços... i ens ha deixat una dita que diu: "La dona coquera, al cap de l'any s'ha de vendre la pastera".

Francisco Batiste, durant molts anys regentant un establiment de queviures, ha explicat l'evolució dels productes des del punt de vista del comerciant, com han canviat els productes o el seu envasatge, fins als hàbits de compra.

Paquita Borrell ha aportat la seva experiència al capdavant del forn de pa i pastisseria Grabo. Ha parlat de com ha anat minvant el consum de pa al llarg del temps, quan abans era un element indispensable en qualsevol rebost. També ha parlat dels diferents dolços tradicionals que abans a taula feien festa major com coques, corassons, pastissets o capsetes.

Finalment, Concepció Ribes ha parlat des del punt de vista de la gent d'avui, que sembla que no tingui tant de temps per estar a la cuina i per tant, de com han canviat les costums culinàries de les cases. Avui es persegueix més aviat que siguin plats ràpids d'elaborar.

La taula rodona s'ha tancat amb un tast de producte gastronòmic elaborat per dones d'Ascó com arròs, patata i bleda; truita en suc; clotxina, rosquilles...

Aquells comerços d'ahir

Una de les activitats incloses en les Jornades Europees de Patrimoni que aquest cap de setmana tenen lloc a diferents indrets de Catalunya és l'exposició "Aquells comerços d'ahir". Una mostra que ens convida a viatjar en el temps i recuperar els records d'aquelles botigues i altres establiments que donaven servei a la població.

Es podrà visitar a l'Antic Hospital dissabte 14 i diumenge 15 d'octubre en horari de matí (d'11 a 13 hores) i de tarda (de 17 a 20 hores).

Les persones que s'han encarregat del muntatge han estat Àngela Diez i Magda Biarnés.

3a Trobada d'Entitats Culturals de la Ribera d'Ebre

En el marc de la 14a Jornada Carmel Biarnés, el passat dissabte 7 d'octubre, es va celebrar la tercera trobada d'entitats culturals de la  comarca de la Ribera d'Ebre. Les dos anteriors trobades havien tingut lloc el 1982 i el 2008. Aquesta trobada era una invitació a reflexionar sobre els reptes de futur de la Ribera i de quina manera la cultura podia dir la seva per cohesionar més el nostre entorn més proper. 

Dels grups de treball en van sortir una sèrie de propostes:

• que des de l'escola es faci una petjada sobre el patrimoni amb la corresponent adaptació curricular.
• que en els seminaris de direccions dels centres educatius de la Ribera d'Ebre es faci una sessió per donar a conèixer el nostre patrimoni.
• elaborar una Guia de benvinguda a la Ribera d'Ebre.
• celebrar la Festa de la Ribera d'Ebre.
• fer trobades de grups culturals per especialitats: de diables, de jotes...
• fer trobades culturals per temàtiques: història, art, arqueologia, folklore...
• promoure l'Agenda Cultural Comarcal, per exemple amb un eAgora, i a ser possible, que no quedi només com un element digital, sinó també la possibilitat d'elaborar-la en paper.
• fer difusió online de les activitats.
• promoure un transport intercomarcal vinculat amb l'Agenda Cultural.
• promocionar el riu.
• celebrar la Nit del Foc.

Ascó a les Jornades Europees de Patrimoni 2023

 

Jornada Carmel Biarnés 2023

DISSABTE 7 D'OCTUBRE

XIV Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: 3a Trobada d'Entitats Culturals de la Ribera d'Ebre

16.00 Al Casal Municipal, obertura de la jornada amb el toc de corn de llaüter a càrrec del grup de tocadors de corn de la Festa del Riu de Móra d'Ebre.

A continuació, rebuda de les persones participants a la Jornada i inauguració a càrrec de Josep Maria Raduà, regidor de cultura de l’Ajuntament d’Ascó, Josep-Sebastià Cid, president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, i Núria Morera, vicepresidenta i responsable de Cultura del Consell Comarcal.

16.30 Sessió participativa per a la III Trobada d'Entitats Culturals de la Ribera d'Ebre.

18.00 Presentació de conclusions - Tancament de la sessió participativa amb el toc de corn de llaüter a càrrec del grup de tocadors de corn de la Festa del Riu de Móra d'Ebre.

18.3o Pausa cafè.

19.00 "La conquesta cristiana de les Terres de l'Ebre, segle XII, i la població sarraïna" a càrrec del doctor Antoni Virgili Colet, professor d'història de la Universitat Autònoma de Barcelona.

19.30 Tancament de l'acte, la trobada presentarà una mostra d'activitats realitzades per les entitats de la comarca.