dijous, 28 de març del 2019

Es presenten els Premis Vila d’Ascó 2018

El dissabte 30 de març, a les 6 de la tarda, es presentaran al Casal Municipal els llibres guanyadors dels Premis literaris Vila d'Ascó 2018.
  • Les despulles d'un somni d'Antoni Ribas XIII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2018  (a càrrec de Francesc Gil-Lluch)
  • Lluny del paradís, de Ramon Breu XXX Premi Literari Vila d'Ascó 2018 (a càrrec de Josep Maria Raduà)
Al final de l'acte, la Banda de Música de l'EMMA oferirà un concert. 

dilluns, 25 de març del 2019

diumenge, 24 de març del 2019

La força de l'Ebre

Som un riu de gent valenta
som un crit de llibertat
gota a gota som tempesta
som l’espurna del demà
 

dissabte, 23 de març del 2019

dijous, 21 de març del 2019

Dia Mundial de la Poesia

POESIA 
Música de l’ànima, teixida amb paraules 
 Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
 per la nostra terra i per tots els cels.

La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l’ànima

dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera

que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l’ànima, teixida amb paraules.

ROSA FABREGAT

dilluns, 18 de març del 2019

La veritat sempre guanya

El Judici a la Democràcia està demostrant que hi ha una mentida orquestrada per l'Estat i que s'han coordinat per no dir la veritat. Nosaltres seguirem pacífics i determinats.

diumenge, 17 de març del 2019

Eleccions sindicals a l'educació

Aquest mes de març s'estan duent a terme les eleccions per renovar els representants sindicals en els diferents àmbits del sector públic, i el dimarts 12 de març va tocar el torn al món de l'educació.
Del total de 81.040 docents que estàvem convocats, van prendre part de la convocatòria electoral un 42'8% del total -gairebé un 10% més respecte els anteriors comicis.  En les eleccions sindicals s'escollien els 364 representants de les 10 Juntes de Personal Docent de Catalunya.
El sindicat majoritari ha estat USTEC-STES que assoleix 162 representants (14.597 vots) seguit a força distància per CC.OO amb 58 representants (5.446 vots). La sorpresa va ser l'entrada amb força de l'INTERSINDICAL-CSC que amb 47 representants i 4.925 vots se situa en tercera posició.


A l'àmbit territorial on pertany la Ribera d'Ebre, les Terres de l'Ebre, la participació ha estat més elevada, del 53% i la Junta de Personal Docent quedarà constituïda pels següents 25 representants:
USTEC.STES - 13
USOC - 4
CC.OO. - 3
ASPEPC.SPS - 3
UGT - 2

A la taula electoral situada a Flix vam votar un total de 78 mestres, resultant l'USTEC la llista més votada amb un percentatge de vot del 72%. Així va quedar el resultat:
USTEC.STES 56
ASPEPC 8
UGT 6
CC.OO. 2
CGT 2
USOC 2
Blancs 1

dissabte, 16 de març del 2019

Tanta dignitat...

On l'independentisme català posa urnes i diàleg, l'Estat Espanyol posa jutges, manipulació i violència policial. No hi ha prou presons per tancar la dignitat d'un poble que persegueix llur anhel de llibertat. 

dijous, 14 de març del 2019

dilluns, 11 de març del 2019

'El Sud de nou revisitat', de Xavier Garcia

Aquest any en fa 50 des de que Xavier Garcia va arribar a la Ribera d'Ebre i es va convertir en un més de nosaltres, i en aquest temps ha exercit de notari de la memòria de l'Ebre. Per ell va ser una descoberta d'un món allunyat de la seva Vilanova natal i dels grans centres de poder.
"Si Ascó, Vinebre i la Torre van significar la visió elemental i inesperada, la presència per a mi xocant d'aquell món de terra i aigua, d'argila i marge, d'olivera retorçada i d'ametller, igualment resistent, de mula obstinada i de llaurador sofrent (...)". Va arribar el juliol de 1969 a l'estació de tren d'Ascó i en certa manera ja no ha deixat aquesta terra. Amb aquest llibre -de finals de 2017- relata un tornar a visitar aquests pobles i sobretot la seva gent. En el preàmbul ja ens explica que "es tracta de veure com perviu, en el paisatge, el caràcter de la gent i el meu esperit, el que se m'oferí (en una puresa que em semblà arcàdica) i el que he anat trobant i retrobant en el curs de l'implacable pas del temps".
El llibre està estructurat en dues parts, una primera en què al llarg de quatre capítols va visitant els diferents pobles de la Ribera d'Ebre, on deixa anar pinzellades que van des de les anècdotes amb la seva gent fins a fets que han marcat l'esdevenir històric dels darrers temps.
La segona part del llibre pren un altre enfocament, més en format d'assaig. En dos capítols es planteja d'una banda la nova cultura rural en un món en contínua transformació, i que des de les zones rurals es viu amb una barreja de desencís o fins i tot de derrota; per una altra banda hi ha un altre capítol dedicat al que ell anomena les Terres Altes de secà, aquella Catalunya perifèrica que sovint s'ha sentit abandonada, i que és on des de fa uns anys Xavier Garcia hi té fixada la residència. 

divendres, 8 de març del 2019

Som aquí. Som 8 de març

Som memòria i som agraïment. Som persistència i som tenacitat.
Som joves, som petites, som grans. Quan cal: descomunals.
Som cura i som paraules. Sororitat: som nous significats.
Som la urgència de qui va contra rellotge, som la pressa que el
present convoca,
som el reclam d’una justícia justa i
el delit de qui intueix tot el que ha de venir.
Som una flor que esberla la vorera i
som el bosc aquell d’arbres altíssims.
Som tot això i no hi ha qui ens aturi, que cada dia en som més.
I som aquí, des de fa temps.
Som 8 de Març.
MIREIA CALAFELL

Reivindiquem els feminismes

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL 8 DE MARÇ 2019 - GENERALITAT DE CATALUNYA
Reivindiquem els feminismes Som aquí. Som 8 de març 

Els feminismes són un moviment social de llarga trajectòria que lluita des de fa més de dos segles per aconseguir i consolidar els drets de les dones. Tot i els avenços legislatius, avui dia encara vivim en una societat patriarcal que fomenta i normalitza la desigualtat entre dones i homes en tots els àmbits de la vida. Per això aquest 8 de març, com cada dia, cal continuar reivindicant la igualtat efectiva de dones i homes.

En els darrers anys l’auge feminista és indubtable. Els feminismes, des de la diversitat i la sororitat, han ocupat places, carrers i xarxes socials per reivindicar els drets de les dones: reclamant l’eliminació de la bretxa salarial, la dignificació dels treballs de cura, i el respecte dels drets sexuals i reproductius davant l’ofensiva dels moviments reaccionaris antielecció. A més, la societat ha mostrat el seu ferm rebuig a les violències sexuals i les sentències judicials patriarcals que legitimen les violències masclistes. 

És justament en aquest context d’apoderament de les dones, que el patriarcat ensenya de nou les seves urpes i contraataca amb la intenció de revertir el terreny guanyat en la lluita per desmuntar les estructures que sostenen les discriminacions diàries vers les dones d’arreu del món al llarg de tot el seu cicle vital. Però la xarxa teixida pels feminismes ens encoratja a resistir i persistir enfront dels envits de la resistència patriarcal que vol preservar els seus privilegis, en detriment d’una igualtat real entre dones i homes. Les dones som ciutadanes de ple dret i les lleis no són una moneda de canvi per assolir el poder. 

Des del govern, els moviments feministes i el conjunt de la societat hem de vetllar i refermar que no estem disposades a fer ni un pas enrere. No ens ho podem permetre com a societat. Hem d’avançar, recollint l’herència i l’experiència de les nostres predecessores, per desmuntar definitivament un sistema patriarcal que oprimeix dones i homes en un model androcèntric que nega els drets fonamentals de les persones. 

En aquesta línia, per avançar cap a una societat justa i igualitària per a totes les persones, el Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Català de les Dones, està a punt d’aprovar el Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019- 2022, en què es recullen actuacions en tots els àmbits. Aquesta eina desenvolupa la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’Igualtat Efectiva de Dones i Homes, i defineix un conjunt de mesures per incorporar la perspectiva de gènere en tots els àmbits d’actuació de les polítiques públiques de l’Administració de la Generalitat, així com per lluitar per l’erradicació de la violència masclista. Volem destacar especialment que aquest pla de ben segur suposarà un enfortiment del Consell Nacional de les Dones de Catalunya i de les gairebé 400 entitats que en formen part. 

Aquest 8 de març reivindiquem la sororitat i els feminismes com a motor de canvi per assolir la igualtat efectiva i real i derrocar el patriarcat d’una vegada per totes!

dimarts, 5 de març del 2019

Premi d'Honor 2019

Marta Pessarrodona obté el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i que atorga Òmnium Cultural des de 1969.


Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941)
Poetessa i crítica literària.
S'inicià amb el recull Primers dies de 1968 (1968), al qual seguiren Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979) i A favor meu, nostre (1981), que aplegà, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 (1984). Posteriorment ha publicat Berlin suite (1985), Homenatge a Walter Benjamin (1988), Tria de poemes (1994), L’amor a Barcelona (1998), l’antologia Poemes 1969-2007 (2008) iAnimals i plantes (2010). La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record.
A banda de l’obra poètica ha publicat diversos Retrats de dones destacades, sobretot en l’àmbit de la literatura:Maria Aurèlia Capmany (1996), Federica Montseny (1998), Mercè Rodoreda: un retrat (2003), sobre la qual ha publicat també Mercè Rodoreda i el seu temps (2005), Caterina Albert (2005), a més de Donasses (2006), que aplega semblances de Dolors Monserdà, Montserrat Roig i altres.
És també autora dels volums de narracions Ever More (ficcions) (1999), Nessa: narracions (1988) i Fauna (1994), i els assaigs Barcelona, una nova ciutat europea (1995), El segle de les dones (2002), França: gener 1939. La cultura catalana exiliada, i L’exili violeta, obres que, a més del volum de poesia publicat també l’any 2010, li valgueren l’any 2011 la concessió del Premi Nacional de Cultura del CONCA en l’apartat de literatura. Té, a més, diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury i ha traduït, entre d’altres, Marguerite Duras, E.M. Forster i altres. El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.

***
El jurat ha definit Pessarrodona la seva obra com "una poesia de l'experiència humana" que l'ha convertit en “una veu inconfusible dedicada a explorar els aspectes de la vida moral de l’ésser humà”. A més, la trajectòria de Pessarrodona posa en valor “el diàleg continuat travat entre la cultura catalana i l’europea, especialment l’anglesa”. També destaca la seva tasca de difusió de la pròpia cultura i especialment d'escriptores i poetes com Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny o Mercè Rodoreda.
L'acte de lliurament del 51è Premi d'Honor tindrà lloc el 3 de juny al Palau de la Música Catalana.

dilluns, 4 de març del 2019

Perdent el judici

En condicions normals, hauríem de dir que l'estat espanyol està perdent el judici acusant a ciutadans i polítics d'episodis violència inexistent, mentint sobre allò que va passar el 20 de setembre o l'1 d'octubre, com si la gent -almenys a Catalunya i a la resta del món- no hagués vist que els únics que van utilitzar la força contra la població van ser els cossos i forces de seguretat espanyols.
 

diumenge, 3 de març del 2019

Primeres referències al Carnaval d'Ascó

Història d'Ascó. Crònica il·lustrada
Si fem una ullada a la història, l'origen de la festa de Carnestoltes es perd en el temps com una forma d'alterar l'ordre establert, i que antropòlegs ja situen en època de grecs i romans, amb unes celebracions dedicades als déus. Posteriorment la festa a casa nostra té un vincle religiós ja que són els dies de disbauxa abans de l'inici de la Quaresma.
En el cas d'Ascó, i consultant la Història d'Ascó en còmic, il·lustrada per Francesc Masip, ens ofereix unes dades que ens parlen de les primeres referències en documents sobre el Carnaval ara fa quatre segles.
Així l'any 1630 el govern municipal de l'època va prendre una sèrie de mesures per posar límit a la disbauxa que tenia lloc en aquelles celebracions:
  • fer penitència a l'església.
  • llogar un predicador per la Quaresma (un dominic de Tortosa).
  • exposar el Santíssim els tres dies de Carnestoltes en desgreuge pels pecats comesos.
El 5 de febrer de 1632 es va reunir el Consell Municipal per tractar també sobre la festa del Carnaval, per novament prendre mesures per evitar qualsevol mena de disbarat:
  • privar les màscares i les caretes.
  • no fer ni cobles ni balls sense demanar permís al comanador.