divendres, 30 de juny del 2017

Nova Gent 80

Avui, amb la recollida de les notes, l'alumnat ha posat el punt i final al curs 2016/17. A la nostra escola, juntament amb els corresponents informes de final de curs, se'ls fa lliurament de l'última revista del curs, corresponent per tant al tercer trimestre, i que pot ser una bona lectura per començar les vacances.
Una revista que serveix per acomiadar la colla de 6è, que després de nou anys deixa l'escola i enfila el camí cap a l'institut. Una revista que serveix per recollir les sortides de final de curs: educació infantil a Riudoms per conèixer les granotes; o les visites a l'Espai Xocolata i les Caves Vilarnau a Sant Sadurní d'Anoia de cicle inicial, els quals també van anar a pasturar a Capafonts; i cicle mitjà i superior van traslladar-se al Vendrell per conèixer la figura de Pau Casals, i les colònies al Camp d'Aprenentatge Els Monestirs del Cister, a l'Espluga de Francolí.
També es donen a conèixer activitats com el projecte Miró que han fet a educació infantil, el projecte eTwinning "Read&Share" que un any més han encapçalat els de sisè.
El recull de notícies, treballs dels alumnes, els premis del curs o les seccions de biblioteca i esports completen una revista farcida de continguts.
Acabo aquest apunt amb un petit fragment de l'editorial que diu així: "També han canviat els nois i noies; les cames se'ls han fet llargues, els seus rostres no semblen els mateixos, els dits guaiten per davant els sandàlies, i les bates i jaquetes els van estretes. S'han fet una mica més grans, exactament un curs més grans. I això implica que no sols han crescut els seus cossos, segurament també han millorat el seu vocabulari, són capaços de resoldre problemes més complicats i d'entendre alguns fenòmens de la naturalesa que no coneixien; saben més cançons, són més àgils, potser han descobert alguna afició que fins aleshores no coneixien i tenen més amics que el curs anterior".

dijous, 29 de juny del 2017

Catalunya repara les víctimes del franquisme

El Parlament de Catalunya aprova, per unanimitat, l'anul·lació dels 63.961 judicis franquistes que van tenir lloc a Catalunya. Malauradament arriba massa tard -42 anys després de la mort del dictador- aquest exercici de democràcia, de justícia i de reparació dels que van patir el règim franquista. 

www.parlament.cat
Adjunto el preàmbul de la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

Preàmbul 
Des del mateix inici del cop d’estat militar de signe feixista que es va produir contra la Segona República Espanyola, i que va ésser l’origen de la llarga i cruenta Guerra Civil de 1936-1939, les autoritats franquistes van desplegar una multiplicitat de formes i mecanismes de repressió de totes aquelles persones que, per raó de llur afiliació política, sindical o associativa, per llurs idees o creences, o per llurs opcions vitals, consideraven enemigues del règim autoritari que estaven en procés d’edificar. 
La dimensió i la intensitat d’aquestes polítiques repressives donen fe de l’aberrant intenció d’anorrear i erradicar tota forma de pensament antagonista o dissident de la ideologia sobre la qual el franquisme va construir el conjunt de les seves institucions. 
Cal recordar que l’Estatut de Catalunya del 1932 va ésser derogat per la Llei del 5 d’abril de 1938, un acte il·legal de la dictadura franquista que només va poder ésser imposat per la força de les armes. Per això es van constituir els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, i es van dur a terme els processos aplicats pel procediment dels consells de guerra com a mitjà de repressió política vulnerant les competències i la legalitat aleshores vigent, també respecte als delictes tipificats, els procediments seguits i les garanties processals que eren exigibles. 
En atenció a les víctimes i llurs familiars, cal que una norma amb rang de llei constati i declari definitivament la nul·litat de tots aquests procediments, que es poden qualificar de farsa, i de les sancions i condemnes de greus conseqüències que se’n derivaren. 
Cal fer-ho, també, tenint en compte els requeriments formulats pels poders pú- blics, tant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, com el Relator Especial sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició del Consell de Drets Humans en el darrer informe del període de sessions del 22 de juliol de 2014, el qual ha requerit a les institucions de l’Estat «Identificar mecanismes idonis per a fer efectiva la nul·litat de les sentències adoptades en violació dels principis fonamentals de dret i del degut procés durant la Guerra Civil i el franquisme. Estudis comparats d’altres experiències de països que han afrontat reptes similars, molts inclosos en el context europeu, poden resultar summament profitosos», en aplicació de la Declaració universal dels drets humans, el Pacte internacional dels drets civils i polítics i el Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals. 
Els arguments en el sentit de no reobrir velles ferides del passat són inconcebibles en un context democràtic, ja que el restabliment de la dignitat de les víctimes no cerca la revenja sinó la veritat, la justícia, la reparació i la garantia de no repetició. 
Quaranta-dos anys després de la mort del dictador Franco no hi ha hagut cap llei que declari expressament la nul·litat dels judicis del franquisme. 
Per aquest motiu, aquesta llei, de conformitat amb l’ordenament jurídic, declara la il·legalitat dels tribunals i dels procediments i els consells de guerra instruïts a Catalunya des del 5 d’abril de 1938 fins al desembre del 1978 per l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar. 
Tot i que, a mesura que el conflicte va anar avançant i que van anar passant anys de dictadura, les autoritats franquistes van provar de dotar aquests instruments de repressió d’una aparença de legitimitat i de juridicitat, resulta impossible considerar que aquests òrgans tinguessin una autèntica naturalesa jurídica. 
Per a poder considerar que un grup de persones està jutjant i conferir a allò que decideixin la consideració i el necessari efecte de «cosa jutjada», cal poder sustentar en dret que l’òrgan en qüestió és realment jurisdiccional, que es tracta d’un autèntic tribunal. 
No es pot considerar òrgan jurisdiccional aquell que no respecta les més mínimes garanties d’imparcialitat, dret de defensa i cosa jutjada de les seves resolucions, o que no gaudeix d’independència de la resta de poders de l’Estat, com a mínim en el sentit que existeixi una atribució genèrica mínimament racional del poder de jutjar a un òrgan suficientment individualitzat. 
Dels consells de guerra franquistes i dels òrgans, jurats i tribunals a què es fa referència no se’n pot dir de cap de les maneres que fossin òrgans jurisdiccionals, que complissin els mínims requisits per a exercir la funció de declarar el dret pròpia d’un tribunal. L’anàlisi de llur naturalesa, composició i actuació ens obliga a veure’ls com el que van ésser, una farsa. Una actuació de fet revestida amb prou feines de la mera aparença, més o menys sofisticada en funció del moment històric, d’òrgans jurisdiccionals. 
Aquells processos polítics contraris a la legalitat es van mantenir més enllà de la mort del dictador en consells de guerra per causes de caràcter polític amb infracció dels drets fonamentals de moltes persones, que hi van ésser injustament sotmeses i, arran d’aquests, algunes d’elles, executades. 
Així, constatada la nul·litat d’origen dels procediments i de les resolucions, sentències, condemnes i sancions que n’emanaren, com a actuacions de fet i no pas jurisdiccionals que foren, i declarada legalment llur il·legitimitat, no ha de comportar cap problema que la llei en constati i en declari la nul·litat, i cerqui també d’establir un mecanisme administratiu àgil per a obtenir certificació individualitzada d’aquesta circumstància que la llei constata i declara. 
Atès que els processos i les resolucions dictades pels tribunals militars van ésser públics, per a fer efectiu el valor reparatori, aquesta llei habilita l’Arxiu Nacional de Catalunya perquè elabori i publiqui una llista de processos i sentències. 
Per tot això, ha arribat el moment d’assumir la responsabilitat històrica del Parlament de Catalunya, davant les víctimes d’aquells processos, reparant els abusos comesos pel règim franquista contra la legalitat judicial i procedimental i fent la reparació exigida per les persones represaliades, la societat catalana i les instàncies internacionals.

dimecres, 28 de juny del 2017

La toponímia asconenca en l'obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza


Fa uns dies es va presentar a Ascó el llibre La toponímia asconenca en l'obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Una proposta literària, de la Montserrat Ferrús Salvadó. L'interès de l'obra és evident però probablement el mèrit és que es tracta del treball de recerca de batxillerat de la Montserrat i que prèviament a la seva publicació, ha estat guardonada amb el Premi de Treballs de Recerca de Batxillerat sobre la Ribera d'Ebre (CERE), el Premi Ramon Calvo (Institut de Deltebre), el Premi Treball de Recerca en Turisme, Hoteleria i Gastronomia de Batxillerat (Fundació Gaspar Espuña-CETT) i el Premi IDECE per fomentar la projecció de les Terres de l'Ebre (IDECE).
Què hi podem trobar? Doncs una proposta de rutes literàries per Ascó i el seu terme a partir dels llibres La Creu de la mitja lluna i El meu riu, l'Ebre, de Carmel Biarnés (Ascó, 1928-1992); i Anjub, d'Andreu Carranza (Ascó, 1957). Així que ofereix un recull d'espais del poble i els seus voltants que ambienten les obres esmentades, i en el treball de la Montserrat Ferrús, hi apareixen amb una fotografia d'aquests indrets i amb una localització en un mapa. A més, hi podem trobar els fragments de les obres on apareixen esmentats els topònims.
Quant a rutes literàries que proposa, en trobem un total de set: dues pel poble i cinc pel terme municipal d'Ascó acompanyades d'un mapa, de les fotografies dels llocs que es visiten i dels textos més significatius de cada autor. 
Ara el que ens caldria és poder dur a terme alguna d'aquestes rutes.
Sens dubte, una tasca més que remarcable que ha fet la Montserrat Ferrús, que ha reivindicat el territori i ens aproxima la literatura de casa nostra.

dimarts, 27 de juny del 2017

Lo Llaüt organitza una cursa d'orientació a Ascó

L'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó organitza una primera cursa d'orientació nocturna pel poble en el marc de l'Escola d'Estiu 2017. Aquesta tindrà lloc el dijous 6 de juliol. Adjunto les bases d'inscripció a l'esmentada cursa:
  • Nom de totes les persones que formen el grup i les seves edats.
  • Grups formats des de 4 a 8 membres.
  • Tots els components han de ser major de 16 anys. 
  • El grup ha de tenir un nom original. Aquest servirà per identificar-los durant les proves.
  • Portar un mínim de 3 dispositius mòbils (telèfons, tablets) amb connexió a Internet, 3/4G. 
  • Al final de la cursa es verificaran un seguit de dades que s'hauran d'anar emmagatzemant als dispositius, per tant, és necessari que aquests, estiguin operatius fins al final de la cursa.
  • És necessària la APP Google Maps instal·lada als dispositius, per poder realitzar consultes amb coordenades.
  • És necessària una APP de lectura de codis QR per a desxifrar les pistes de localització.
  • És necessària com a mínim, una llanterna o algun equivalent per grup. 
  • La cursa es realitzarà sense la utilització de cap vehicle motoritzat o no (patinets, bicicleta, motocicleta, quad, etc...) 
  • Es recomana roba d'esport. 
  • La localització de la cursa es realitzarà per dins i fora de la població d'Ascó amb un radi màxim de 2 km. 
  • En algun moment de la prova es pot requerir material extra, aquest s'haurà de portar durant la resta del recorregut per poder utilitzar-lo. 
  • No es poden manipular les pistes. Aquesta manipulació serà motiu de desqualificació.
  • La cursa pot tenir una durada aproximada de 2 hores, tot i que segurament es realitzi amb menys temps. 
  • La cursa tindrà l'hora de concentració a les 21.30 h del dia 6 de juliol a la plaça del Casal Municipal. 
  • Data límit d’inscripció, el dia 3 de juliol.
  • Les inscripcions es realitzaran a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó.

diumenge, 25 de juny del 2017

Les monges de la Consolació a Ascó

Fa 125 anys, això és l'estiu de 1892, van arribar a Ascó les monges que s'havien d'instal·lar al carrer de l'Abadia, a la casa de Ca Biarnés, per tal d'obrir les portes d'un centre escolar destinat a noies i a pàrvuls. Aquestes monges, de la congregació de la Consolació, van ser part de la realitat d'Ascó fins a l'esclat de la guerra civil espanyola el 1936. Acabat el conflicte bèl·lic ja no van tornar a instal·lar-se al poble i es va cloure així un període de la presència d'aquestes religioses durant més de quatre dècades.
Una publicació, El Estandarte Católico, recull en les seves pàgines una carta adreçada al director en què es fa ressò de l'arribada, un fet que de ben segur va alterar la quotidianitat d'un poble abocat a la pagesia i a oficis vinculats al riu.

"Las dulces emociones é interiores consuelos que á todo católico ofrecen actos com los que esta poblacion ha tenido ocasion de presenciar en estos últimos días de mes, dejan tan marcada huella y gratos recuerdos en el corazon del cristiano, que no pueden en manera alguna olvidarse jamás: me refiero á la llegada á esta villa de las reverendas Hermanas de Nuestra Señora de la Consolacion.
Hace ya algún tiempo que varios padres de familia, llevados de su celo paternal por la cristiana educacion de sus hijos, teníamos el feliz pensamiento y laudable propósito de procurar la instalación de una enseñanza elemental de niñas y escuela de párvulos dirigidas una y otra por las citadas Hermanas: á este efecto, y bajo la inmediata direccion de nuestro bondadoso Sr. Ecónomo Rdo. D. Lorenzo Torta, la comision, al efecto nombrada, procuró ponerse de acuerdo con la reverenda Madre Superiora General de la Congregacion de Hermanos de Nuestra Señora de la Consolacion, y despues de obtenido el beneplácito de nuestro bondadoso Prelado, conseguimos de aquélla tan dichoso fin, viendo á Dios gracias, coronados nuestros buenos propósitos.
El dia 25 y á las doce horas del dia, el silbido de la locomotora y un vuelo general de campanas anunciaban al vecindario de esta importante villa, la llegada de las reverendas Hermanas; un numeroso gentio, presidido por nuestro celoso Sr. Ecónomo y por la comision, recibian en el anden á la respetable Vice-Superiora de la Congregacion Sor Clara Hojals, acompañada de otras cuatro hermanas, que son las destinadas para la enseñanza en esta, y del Rdo. D. José F. Domingo, presbítero, de Tortosa, que se dignó acompañarlas, contando desde luego con la venia del Sr. Obispo. Seguidamente se dirigieron á la iglesia parroquial para dar gracias á Dios por su feliz viaje; y á este fin, con exposicion de S. D. M., se cantó un solemne Te-Deum; luego despues, el Rdo. D. José F. Domingo en una corta y sentida plática, dió las gracias al numeroso concurso en nombre de las reverendas Hermanas y en el suyo propio, por el dignísimo recibimiento que acababa de dispensárseles, poniendo de manifiesto los inmensos beneficios espirituales y materiales que á toda la poblacion de Ascó iba á reportar la venida de las beneméritas Hermanas. Terminado el acto religioso á la una menos cuarto, se trasladaron todos á la casa de nuestro queridísimo amigo y digno representante en Ascó de la Comunion católico-tradicionalista, el rico propietario D. José Biarnés Freixes, quedando allí hospedados por el momento.
Al siguiente dia se celebró la funcion solemne, oficiando nuestro Rdo. Sr. Ecónomo, ocupando despues del Santo Evangelio la Cátedra del Espíritu Santo nuestro estimado amigo el Pbro. Sr. Domingo: su discurso fué un trabajo notable, haciéndonos ver lo muy desmoralizada que anda hoy por desgracia la sociedad, á consecuencia, sin duda alguna, de la falta de instruccion moral y religiosa en los centros de enseñanza. Hízonos ver luego los terribles efectos y desastrosas consecuencias del pecado de blasfemia, que desgraciadamante tan hondas raíces ha echado por la católica nacion española y en especial por estos pueblos ribereños; suplicando muy encarecidamente á los padres de familia enseñáran a sus hijos á respetar y alabar el Santo Nombre de Dios, y á que inscribiesen en la enseñanza de las Hermanas los nombres de sus hijos; pues allí, de seguro, aprenderán á amar á Dios, y á la vez se instruirán muy ventajosamente en las ciencias. Por la tarde del mismo día se celebró funcion en obsequio de la Santísima Virgen, subiendo al púlpito el citado Sr. Domingo, quien publicó con engalanada frase las glorias de nuestra cariñosa Madre, acabando su oracion pidiéndole su proteccion para las Hermanas y alumnas del Colegio, á quienes tenía la satisfaccion de colocar bajo su manto poderoso; bien como así tambien una bendicion para los cooperadores á tan santa obra.
Convenida por la Rda. Vice-Superiora y comision ó Junta el di y hora para la apertura de las escuelas, que ha sido el de hoy y ocho horas de la mañana, nos personamos en la Casa-Colegio y con verdadera satisfaccion se vieron correspondidos nuestros esfuerzos, pues eran muchísimas las madres que llevaban á sus hijas al citado Colegio para que allí reciban la ciencia necesaria tanto para el alma como para el cuerpo.
Tales son, Sr. Director, los actos que en esta villa y con el motivo expuesto hemos presenciado los hijos de Ascó. Quiera Dios que perseveremos insiguiendo sus santas inspiraciones; y que como consecuencia de la instruccion que nuestros hijos recibirán en las enseñanzas de las Hermanas, sea Ascó en el día de mañana, ya que no hoy por desgracia, modelo de pueblos cristianos.
EL ESTANDARTE CATÓLICO, 5 juliol 1892

divendres, 23 de juny del 2017

Missatge de la Flama del Canigó 2017

Estimats connacionals,

Del Canigó ens arriba com cada any la Flama per encendre les fogueres de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, d’Andorra, de l’Alguer.
Aquesta Flama ens uneix amb tots els pobles europeus: des de fa mil·lennis festegem com ells la nit de sant Joan amb tradicions i costums pagans i cristianitzats. Però als anys seixanta del segle passat catalans del Nord van donar un sentit nou a l’antiga festa: per sempre més l’han catalanitzada.

Arrelada al Canigó, la Flama hi poua la seva força espiritual i patriòtica. A l’empara de les Constitucions de Pau i Treva del segle XI testimonia la voluntat pacificant del nostre poble. El 1966 patriotes nord-catalans van franquejar amb la Flama la frontera francoespanyola imposada: van esborrar simbòlicament tres-cents anys d’ocupació, de mutilació del país, de suplantació de la nostra identitat mil·lenària.

El nord-català Gilbert Grau deixà ben clar el 1987 –fa just trenta anys enguany– els reptes: és la «Flama de la nostra Catalunya sempre més encesa per a portar el missatge de pau i germanor necessitat pels pobles que l’envolten. Missatge d’afirmació independentista… missatge de determinació per … fer entendre que Catalunya vol ser present a Europa, sobirana i mestressa del seu destí».
Des de llavors amb la Flama afirmem el que volem: l’alliberament nacional i social de la nació sencera. Amb la Flama exigim el respecte dels drets fonamentals internacionalment reconeguts com el dret de votar i decidir el nostre futur en cadascun dels territoris catalans.

Amb la Flama fem pinya i exigim per una part de la nació, el Principat de Catalunya, la República catalana, el nostre estat independent.

Amb la Flama sabem el que volem: la Confederació dels Països Catalans.

Mantenim-la encesa per preservar el nostre poble. El futur és nostre. Construïm-lo!

Visca Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans!
Visca la Flama del Canigó, símbol de la nostra unitat i unió!

Missatge de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans:
Assemblea Nacional Catalana, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, i Decidim.

dijous, 15 de juny del 2017

40 anys: eleccions del 15-J-1977 a Ascó

Avui fa 40 anys de les primers eleccions que es vivien a l'estat espanyol després de quatre dècades de dictadura. Uns mesos enrere hi havia hagut el referèndum de la reforma política que va ser el que va donar peu que al cap de mig any se celebressin uns comicis que havien de suposar la constitució del primer parlament (Congrés i Senat) posterior al franquisme.
A Ascó aquestes primeres eleccions van donar una victòria a la UCD, el partit del centredreta que s'havia fundat al voltant de la figura de l'aleshores president del govern. A continuació es van situar dues candidatures d'esquerra amb poca diferència de vots. Els partits que acabarien esdevenint la coalició electoral CiU van situar-se en quart i cinquè lloc i curiosament amb el mateix nombre de vots. Els hereus més directes del franquisme va obtenir un 3'5% dels vots. Aquelles eleccions encara no s'havia legalitzat ERC.
Aleshores, Ascó tenia una població que superava per poc els 2.000 habitants i comptava amb un cens de 1.676 electors:
Aquests van els resultats que es van donar:
  • UCD - 363 vots - 32,64%
  • PSUC-PCE - 224 vots - 20,14%
  • PSC-PSOE - 207 vots - 18,62%
  • UDC-IDCC - 112 vots - 10,07%
  • PACTE DEMOCRÀTIC PER CATALUNYA - 112 vots - 10,07%
  • CC-ALIANZA POPULAR - 39 vots - 3,51%
  • ESQUERRA DE CATALUNYA - 32 vots - 2,88%
  • AGRUPACIÓN ELECTORAL DE TRABAJADORES - 8 vots - 0,72%
  • FRENTE UNIDAD DE LOS TRABAJADORES - 7 vots - 0,63%
  • PARTIDO PROVERISTA - 5 vots - 0,45%
  • FALANGE - 3 vots - 0,27%

dilluns, 12 de juny del 2017

Estàndards, d'Alba Dalmau

Estàndards és l'obra amb què l'Alba Dalmau (Cardedeu, 1987) va ser guardonada amb el XXVIII Premi Literari Vila d'Ascó, corresponent a l'edició de 2016.
El llibre és un recull d'onze contes, cadascun independent un de l'altre, però que tenen un fil conductor comú, l'amor, o potser també hauríem d'incloure el desamor. Es tracta de la vida sentimental de diferents parelles, i per tant, de diferents enfocaments de com es viu o es pot viure l'amor, tan variat com la vida mateixa. És així com trobem des d'una primera parella al començament en què no és el que sembla (i se'ls hi ha acabat l'amor) o parelles en què un dels dos té ganes de fer un canvi radical... i així fins a onze situacions diferents.
Són parelles d'edat o procedència diferent, per tant, el ventall d'històries d'amor que abasta és ampli.
L'origen del títol? D'una banda cada conte porta per títol un estàndard de jazz que en certa manera sintetitza en ell mateix allò que trobarem en les següents pàgines (per exemple, And her tears flowed like wine, Alone together o The best is yet to come, entre d'altres). D'altra banda, igual com les variacions que els virtuosos del jazz fan dels estàndards, l'amor també es pot presentar amb múltiples variacions.
És un llibre de lectura àgil, el format de conte ho facilita, i a més amb un estil molt directe.

diumenge, 11 de juny del 2017

Referèndum és democràcia #1oct2017


'L'única resposta possible: votar'

Avui som aquí per deixar ben clar que el proper 1 d'octubre votarem en un referèndum per decidir el nostre futur. Votarem encara que l'Estat espanyol no ho vulgui. 

Ho hem intentat acordar aquest referèndum fins a 18 vegades i la resposta sempre ha estat No, ignorant el suport del 80% de la població i menyspreant la rotunda majoria amb la qual explica al Parlament. No tenim una altra sortida. L'única resposta és votar.

Els catalans avui som víctimes d'un Estat que ha posat en marxa una persecució politica impròpia d'una democràcia en l'Europa del segle XXI. 

Un ministre de l'Interior que conspira per destruir la sanitat, unitats de policia politica que elaboren proves falses contra els nostres governants, inhabilitació i persecució judicial contra el president de la Generalitat per posar les urnes.

Tots coneixem els intents per acabar amb el model d'escola catalana, pilar de la cohesió social. I del bloqueig de les inversions en les nostres infraestructures, com els ports, l'aeroport o els trens...

Avui l'Estat espanyol persegueix fins i tot el debat polític. Una amenaça extensible a tots els demòcrates: al Govern, al Parlament, a la seva presidència i a la seva mesa. Fins i tot, a la funció pública i i als nostres empresaris que es veuen pressionats per la fiscalia i la policia judicial. És inèdit i democràticament insostenible. 

Aquest escàndol polític solament es reverteix amb més democràcia. Per això demanem a la comunitat internacional que ens ajudi. Apel·lem a tots els demòcrates d'Europa i del món a fer-nos costat en la defensa dels drets avui amenaçats a Catalunya com el dret a la llibertat d'expressió politica i el dret a vot. A fer front als abusos d'un estat autoritari. 

Els catalans votarem aquest 1 d'octubre, i quan el Govern de Catalunya compleixi amb el mandat democràtic no estarà sol.

A més, de la majoria democràtica del Parlament, el Govern ha de saber que tots i cadascun de nosaltres estarem al seu costat.

Ara que la veu de la democràcia vol ser segrestada, més que mai acudirem a les urnes i defensarem amb totes les nostres forces la democràcia i els nostres representants. Hi estem compromesos. No fallarem!

Manifest llegit per Pep Guardiola
Barcelona, 11 de juny de 2017

dissabte, 10 de juny del 2017

El món ens mira #1oct2017

Clicant damunt la imatge, es pot veure ampliada

divendres, 9 de juny del 2017

Data i pregunta #1oct2017

¿Voleu que Catalunya sigui un estat independent 
en forma de república?

dimecres, 7 de juny del 2017

“Hem de reivindicar la història dels pobles”


Entrevista de MARINA PALLÁS
07/06/2017

Biel Pubill i Josep Maria Raduà: “Hem de reivindicar la història dels pobles”

Els asconencs publiquen el llibre 'Encenalls de la nostra història. Ascó, un llegat per preservar'


Els autors Biel Pubill (Reus, 1964) i Josep Maria Raduà (Ascó, 1976) acaben de presentar 'Encenalls de la nostra història. Ascó, un llegat per preservar'. Es tracta d’un recull dels monogràfics que, al llarg de deu anys (2007-2016), han aparegut als programes de les Festes Majors d’Ascó i que han ressenyat la commemoració d’alguna efemèride, algun esdeveniment destacat o la glossa d’alguna entitat o persona, entre d’altres. El llibre ha estat prologat pel catedràtic d’Història de l’Institut de Flix, Pere Muñoz.

Biel Pubill és professor d’educació física i història a l’Institut de Flix, fundador i president de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, i ha estat president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. És un autèntic expert en jocs tradicionals i n’ha publicat nombrosos volums. També ha escrit diversos articles que difonen la Festa de Sant Antoni d’Ascó que han aparegut en les actes de les jornades de La Festa de Sant Antoni als Països Catalans. Josep Maria Raduà és mestre i periodista, i també membre fundador de Lo Llaüt. Se’l va nomenar interlocutor amb la Generalitat de Catalunya en la declaració de Sant Antoni d’Ascó com a festa patrimonial d’interès nacional (2009-2010) i té diferents treballs publicats sobre la història, l’etnografia, la cultura i les tradicions d’Ascó.
- Com vau començar a treballar junts?
Biel Pubill: Jo sóc professor i Josep Maria va ser exalumne meu, però després les dinàmiques d’un poble a vegades et porten a formar part d’entitats, a coincidir... Vam engegar la revista 'Malpàs' el 1992, i ell des del primer moment ja hi participava. Després també vam començar a treballar junts en moltes coses arran la fundació de l’Associació Cultural Lo Llaüt. Vam començar a fer una col·lecció de llibres de fotografia antiga d’Ascó, La Galvana, de 2001 a 2010: hi sortien les festes d’hivern, els oficis, l’antiga escola, el vestit tradicional de la Ribera d’Ebre...
- És difícil treballar a quatre mans?
Josep Maria Raduà: Ens hem entès molt bé. Ja portem 15 anys fent coses junts. Jo feia vuitè d’EGB quan ell era professor a l’escola. Hi ha dies en què els dos ens hem posat davant de l’ordinador alhora, d’altres moments que ens repartim els apartats i ens ho anem passant...
- Com naix la idea de publicar aquest nou llibre?
B. P.: Realment la idea de publicar el llibre no sorgeix de nosaltres. Com veníem fent publicacions i a Ascó ja se’ns coneixia, l’Ajuntament ens va demanar el 2007 fer un monogràfic que s’inclouria al programa de Festes Majors. A la gent li va agradar i ho fem des de llavors. Són unes 10 o 15 pàgines dedicades cada any a un tema diferent. Per exemple, el 2007 es complien cent anys de la riuada, el 2008 eren els Jocs de Pequín i Sònia Franquet hi participava i vam aprofitar per parlar dels jocs tradicionals, el 2009 es complien 400 anys de l’expulsió dels moriscos i vam explicar les conseqüències que van tenir en un poble com Ascó...
J. M. R.: L’Ajuntament ens va proposar fer un recull dels 10 monogràfics treballats en aquests deu anys, per oferir un punt de cultura, un toc de memòria i història... Tothom es va animar i l’Ajuntament hi va acabar d'apostar, per a gent del poble.
B. P.: S’ha publicat amb la voluntat que sigue un llibre de protocol. Ens van preguntar a l’hora d’editar-lo quin era l’eix temàtic, perquè en ser temes tan variats... Però s’han separat amb colors i insígnies i ha quedat amb un format molt maco.
- Com us heu documentat per recollir tota la informació?
J. M. R.: Fa molts anys que recollim la història del poble. Procurem centrar-nos en allò més local i en el que n’ha quedat, en les conseqüències. Per exemple: què en queda de l’època dels moriscos? El tipus de carrer, algunes paraules...
B. P.: Segons la temàtica, l’hem recollit de forma diferent. Amb els llibres de fotografies teníem ja bona informació, provinents del fons de Carmel Biarnés. Quan vam fer el monogràfic sobre les associacions culturals del poble vam buscar a partir de les publicacions antigues, dels estatuts, i també fent entrevistes als actuals presidents, per exemple. Un tema que ha agradat molt va ser el dels artistes del poble. Vam escollir els que ja eren morts. Va ser bonic perquè vam descobrir molta gent: picapedrers, pintors, un dibuixant de còmic...
- Va ser complicat aquest procés de recerca? Com el vau viure?
B. P.: No ho considerem especialment complicat, tot i que depenia de cada tema. Hemeroteques, arxius i publicacions locals ens han ajudat moltíssim. Fins i tot depèn de quin tema a nivell de poble és més fàcil treballar: potser trobes menys informació però la tens més de primera mà i és més fàcil seleccionar. El cert és que és un conjunt de miscel·lànies i de temàtiques molt diverses. L’Ajuntament ens ha donat carta blanca.
- La voluntat del llibre és donar a conèixer el patrimoni i la història. Com estava el panorama de llibres d’aquest caire?
B. P.: Jo diria que estava bé. Per sort tenim el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebrei cada any treu tres publicacions. Es potencien els estudis locals i comarcals. I a nivell de comarca crec que som una de tocada per la vareta, ja que n’hi ha d’altres que no tenen tant de dinamisme. A nivell local les bases les va posar Carmel Biarnés, és una font on gratar i sempre trobar informació. Crec que la gent té a poc a poc més sensibilitat cap a Ascó. Amb el llibre dels vestits d’abans, per exemple, després vam organitzar una exposició, i els veïns van portar el seu material. En acabar la mostra, ja li donaven un altre valor, a aquells vestits. El d’oficis antics també va funcionar. Es tracta de despertar l’interès dels asconencs pel patrimoni.
J. M. R.: Crec que hem de reivindicar la història dels pobles. El que hem fet nosaltres d’Ascó es pot fer a molts altres llocs. Ens ho hem trobat una mica com sense voler. Però ens enorgulleix fer-ho i estem molt contents. Tots els pobles tenen la seua història, i la reivindiquem.
- Per què heu escollit aquest títol per al llibre? Encenalls...
J. M. R.: Després d’escollir aquesta paraula, hem vist que té diferents interpretacions. És una mica de tot i poc de molt. Perquè el llibre són bocins de moltes coses. També té un sentit gastronòmic, i d’aquesta forma és un llibre per als sentits. És un bocí de diverses coses molt variades. Són petits tastets d’història.
B. P.: Els encenalls són fragments, restes d’una fusteria. Si els recollim tots, en faríem una nova fusta, una nova història. Ens va semblar millor emprar “encenalls” i aquest títol que no posar alguna cosa com “Apunts de la història d’Ascó”... Encenalls també és una pasta de xocolata. També ens val: volem que siga un llibre dolç i atractiu perquè pretenem que arribe a la gent del poble i que estiguen contents del seu passat i del seu patrimoni.

dimarts, 6 de juny del 2017

Per què Europa hauria de veure amb bons ulls un referèndum a Catalunya


Les desavinences històriques dels catalans amb Espanya s'han agreujat en els darrers anys. S'ha arribat a un punt mort a causa de la negativa espanyola a ni tan sols escoltar les reiterades propostes fetes des de Catalunya, com va ser la iniciativa lleial de renegociar l'Estatut de 1979. A partir de 2005 es va redactar un text nou, que seria aprovat pel Parlament de Catalunya. Les Cortes espanyoles també el van aprovar, no sense haver-ne rebaixat algunes clàusules i eliminat d'altres. Després va ser sotmès a referèndum i ratificat, resignadament, pels catalans. Però el 2010, un Tribunal Constitucional ben poc imparcial va dictaminar que diversos articles eren inconstitucionals i va donar-ne una interpretació restrictiva de molts altres. A la pràctica, el text resultant, lluny de millorar l'anterior Estatut, va servir per posar límits a l'abast de l'autogovern català, i tot el procés va demostrar la falta de voluntat de la part espanyola d'avançar en aquesta direcció. Llavors va quedar clar que el sistema territorial vigent, establert el 1978 després d'un llarg període de govern centralitzat, es volia fer servir per perpetuar la condició de minoria permanent que tenen els catalans a Espanya. Avui un nombre creixent de catalans consideren que els afers de la seva col·lectivitat són gestionats per Madrid sense tenir en compte les seves necessitats i sovint en contra dels seus interessos més bàsics, i molts han perdut l'esperança d'un tracte més just en el marc espanyol.

El govern català s'ha compromès a celebrar un referèndum sobre la relació que la societat catalana hauria de tenir amb Espanya –o bé mantenir d´alguna forma l'actual situació de subordinació política o bé constituir una nova nació independent. Aquest va ser el camí triat pel Quebec el 1995 i per Escòcia el 2014, i respectat pels governs del Canadà i del Regne Unit. Les autoritats espanyoles, en canvi, aplicant una interpretació estreta –per no dir partidista– de la Constitució, han declarat il·legal el referèndum i s'han proposat impedir-lo. També procuren obstaculitzar-ne els preparatius. En la seva reacció a presumptes actes de desobediència dels representants elegits pels catalans, les institucions de l'estat semblen retornar a les formes del passat dictatorial, fins al punt de fer perillar els fonaments d'un govern democràtic.

La determinació expressada per la coalició que governa Catalunya pel que fa a celebrar el referèndum malgrat tot no s'ha de considerar una mostra de desafiament sinó un acte de democràcia. Els dirigents estan complint el mandat que els van donar els centenars de milers que s'han estat manifestant pacíficament any rere any des de 2010; els 2,3 milions que van votar en una consulta simbòlica el novembre de 2014; els prop de 2 milions que van atorgar una majoria a les forces partidàries de la independència en les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015; i finalment, de manera prou important, les tres quartes parts de la població catalana que, segons totes les enquestes d'opinió, estan a favor que se celebri un referèndum, independentment de com hi acabarien votant. Correspon als catalans decidir el futur col·lectiu de la seva societat, i preguntar-los directament és l'única manera raonable de saber què pensa cadascú sobre una qüestió tan fonamental.

Al capdavall, un referèndum és una bona solució per a tothom. Per als catalans ben segur, perquè, sigui quin sigui el resultat, portarà a obrir un diàleg sobre una nova relació amb Espanya, basada en el reconeixement dels seus drets com a poble, inclús el dret a dir-hi l'útima paraula sobre la forma que ha de tenir aquesta relació.

També pot acabar sent bo per a Espanya, perquè obligaria el seu govern i les altres forces polítiques a repensar els fonaments del règim establert el 1978. Aquest va ser el resultat de la transició a un govern democràtic dissenyada i aplicada per uns quadres polítics sorgits de la dictadura franquista. Una solució satisfactòria de la qüestió catalana donaria a la societat espanyola l´oportunitat d´alliberar-se d´una vegada dels fantasmes del seu passat autoritari i d´afrontar els defectes d´un sistema polític greument condicionat pels seus orígens.

I també serà bo per a Europa. Primer, per una raó pràctica, perquè contribuirà a resoldre un problema secular que, si es deixa enquistar, anirà empitjorant i afegirà un nou front d'inestabilitat a escala continental. I segon, i més important, per una qüestió de principi. En aquest temps d´incertesa política, quan en molts països el projecte europeu és qüestionat des de diferents camps, l'actitud dels catalans, decididament proeuropea, fermament ancorada en principis democràtics i seguint mètodes estrictament pacífics, hauria de presentar-se com un exemple per a tothom de l'única manera acceptable de resoldre les diferències entre les nacions i dintre dels estats.

Tard o d'hora tots els països d'Europa i les seves institucions comunes hauran de prendre una posició sobre aquest afer. És una qüestió de democràcia que les legítimes aspiracions dels catalans en tant que nació històrica i els seus drets col·lectius inherents siguin reconeguts, i és una qüestió de justícia que la seva lluita constant i pacífica es trobi recompensada.

Aquest és un comunicat conjunt preparat pel Col·lectiu Emma i que també fan seu el Col·lectiu Praga i el Col·lectiu Wilson

dilluns, 5 de juny del 2017

Darreres intervencions arqueològiques al castell d’Ascó

A començament d'aquest any 2017 es va realitzar una tercera fase de les intervencions que s'estan fent al castell d'Ascó d'ençà el 2014. Ara fa unes setmanes, al lloc web Tribuna d'arqueologia es va publicar un informe sobre els treballs abans esmentats a cura de qui ha portat la direcció de la intervenció, en Josep Maria Vila. Adjunto en aquest apunt del blog el contingut de l'article amb algunes imatges preses pel propi autor i que acompanyen l'article.
Aquest és un blog creat a l’entorn del cicle de la Tribuna d'Arqueologia, que organitzem des del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, des d’on pot seguir l’actualitat de les conferències, i també notícies i novetats de l’àmbit de l’Arqueologia i la Paleontologia a Catalunya
***
Darreres intervencions arqueològiques 
al castell d’Ascó
Durant els mesos de gener i febrer de 2017 s’ha portat a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al castell d’Ascó (Ascó, Ribera d’Ebre). L’actuació, realitzada a iniciativa de l’Ajuntament de la població, tenia com a finalitat l’ampliació de la zona excavada els anys 2014 i 2015 i al mateix temps deixar el jaciment preparat per al projecte d’adequació per a la seva visita pública i accés a la torre que està preparant l’Ajuntament per enguany.
La intervenció s’ha centrat en els espais situats més enllà del límit de la intervenció de 2014 i ha permès deixar a la vista noves habitacions i espais vinculats amb l’antiga fortificació templera i hospitalera. Aquestes estructures apareixen a diferents nivells seguint el pendent del turó sobre el qual es va construir el castell.
Així a la banda sud del castell s’ha localitzat una rampa-escala d’uns 25 m de llargada de la que es conserva bona part del paviment de còdols de riu. Aquesta rampa, que enllaça amb una altra que es va trobar a la campanya de 2014 a la part més alta, és la que inicialment permetia pujar cap al recinte superior del castell, on hi havia la torre, des de les estances principals situades a la part més baixa.
A la banda sud est del castell s’han localitzat dues habitacions rectangulars, les més grans que s’han trobat fins al moment, que són paral·leles però estan situades a diferent nivell, seguint el pendent del turó. La que hi ha a la part més alta presenta un accés per la banda sud i un paviment de morter de calç i guix, mentre que la segona està pavimentada amb còdols de riu i presenta portes a totes dues façanes laterals. Pel que fa a la banda nord est s’ha continuat excavant la gran sala que hi havia en aquell costat i de la qual s’ha deixat a la vista una paret de gairebé 2 m d’alçada. En aquesta zona, on encara queden més de 3 m de potència arqueològica, no s’ha completat l’excavació. També s’ha excavat una torre quadrada situada a l’angle nord del recinte i que s’havia descobert en la intervenció de 2015 i que formaria part de l’estructura de defensa del perímetre de la fortificació.
A l’extrem sud est del castell, s’han començat a delimitar les parets i compartimentacions interiors del que sens dubte era l’edifici principal del castell, on hi hauria la capella, el refetor i les sales més importants. Com que aquest espai quedava fora de la zona de l’actuació d’enguany, els treballs realitzats han estat només de delimitació, però s’ha pogut comprovar que hi ha una potència arqueològica de més de dos metres. Aquesta constatació permet obrir noves i importants perspectives futures pel que fa al nivell de conservació d’aquest edifici principal.
Totes les edificacions i paviments que s’ha localitzat són les que estaven en ús a mitjan del segle XVII quan, arrel de la Guerra dels Segadors, el castell va quedar abandonat. Pel que fa al moment constructiu de les edificacions i paviments, tot i que encara no s’han estudiat a fons, entenem que s’haurien de situar sobretot en època hospitalera, a partir del segon terç del segle XIV, tot i que en alguns punts es localitzen paraments que podrien vincular-se amb la fase templera, que se situaria a partir de la segona meitat del segle XII.
Informe i imatges: Josep M. Vila i Carabasa
https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/2017/03/27/darreres-intervencions-arqueologiques-al-castell-dasco-ribera-debre/

diumenge, 4 de juny del 2017

La tradició dels 'encenalls' a la festa major

La setmana passada, durant la presentació del llibre Encenalls de la nostra història, que he tingut el goig de compartir amb Biel Pubill, vaig adreçar unes paraules al públic assistent. El llibre és una recopilació dels deu monogràfics que durant 10 anys (2007-2016) hem tingut l'oportunitat de publicar al programa de la festa major d'Ascó i en el qual ens hem atansat a diferents aspectes de la història, la cultura i el patrimoni d'Ascó. És una tasca que ens van demanar l'estiu de 2007 i que des d'aquell any hem anat elaborant.
Doncs bé, en el moment d'adreçar-me al públic vaig voler fes esment al fet que tradicionalment els programes de la festa major d'Ascó han tingut aquest toc cultural o històric o de memòria, i que en cap cas no és un fet que hagi començat amb nosaltres. I així va ser com vaig fer un petit recorregut per alguns temes que s'han tractat al programa de les festes dels darrers cinquanta anys.


Cal dir que remuntant-nos als programes de la festa major dels anys seixanta, ja hi trobem articles que volen ressenyar el nostre passat. Així per exemple al programa de la festa major de 1969 Carmel Biarnés planteja diferents hipòtesis sobre l’origen del nom d’Ascó, o bé propi Carmel parlava de la Vila Closa, el nostre nucli històric, al programa de 1983.
L’any 1984 trobem un programa dens ja que hi ha textos de Carmel Biarnés sobre l’artista Teresa Linyan Serra; de Josep Miquel Serrano sobre memòries de la festa major a Ascó; de Miquel Salvadó sobre la història musical d’Ascó; i de Rafel Vidal sobre un altre artista local, Josep Gironès Florensa. 
L’any següent hi ha textos sobre per exemple l’escut heràldic del poble, que precisament es va aprovar oficialment aquell any 1985.
L’any 1987 Carmel Biarnés parla de les primeres donacions i privilegis a la Ribera d’Ebre o de la casa pairal de Cal Cavaller. 
El 1989 Artur Cot parla d’evocacions a la vora del riu.
L’any 1990 la Comissió de Festes signa un article molt interessant que titula “Reculls de la nostra festa major”. 
El 1992 la Comissió també preparar articles per al programa, en un parlen dels 100 anys de ferrocarril a Ascó, i també es publica un article que parla de l’Ascó a principis de segle XX que havia elaborat el geògraf Emili Morera el 1909.
Ja més recentment trobem l’homenatge als 40 anys de pubillatge a Ascó, això era el 2003. L’any 2004 Jordi Ferrús va preparar un monogràfic sobre les ermites i el riu, i aquell any també es va homenatjar els 25 anys d’ajuntaments democràtics.
El 2005 Jordi Ferrús ens va parlar de moros i moriscos, i l’any següent va dedicar un homenatge a la figura de Carmel Biarnés a través dels seus diferents estudis.
Aquesta mirada enrere que ens serveixi per agrair als diferents estudiosos que en un moment o altre han participat, com nosaltres, en aquests textos monogràfics dins dels programes de la festa major, i que per tant, han fet possible anar aplegant “encenalls de la nostra història”.

divendres, 2 de juny del 2017

A la Ribera d'Ebre, benvinguts a pagès

Aquest cap de setmana Catalunya s'omple d'activitats amb l'objectiu d'acostar els productes elaborats arreu del país pel sector primari al gran públic. Això serà aquests propers 3, 4 i 5 de juny sota la marca 'Benvinguts a pagès', a la qual s'hi ha sumat la Ribera d'Ebre amb un ventall de propostes que permeten organitzar un cap de setmana a mida.






QUÈ PODEU VISITAR?
1. Biopaumerà. Vi i oli (Rasquera)
2. Formatgeria Laura.(Rasquera)
3. La cistella de l'Ebre. Vi, fruita fresca i fruita seca. (Miravet)
4. Los Bordissets de la Rafela. Vacum (Rasquera)
5. Moli de Rué. Vi i oli (Vinebre)
6. Somper. Herbes aromàtiques, mel i altres productes dolços. (Flix)

ON PODEU MENJAR?
7. Hostal gastronòmic La Creu (Móra d'Ebre)

ON US PODEU ALLOTJAR?
8. 7 de Ribera Hostal. Agrobotiga (Móra d'Ebre)
9. Càmping i Alberg Tivissa.
10. Casa del Castell (Móra d'Ebre)

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
11. Reserva Natural de Sebes. Producció ecològica i conservació de la biodiversitat (Flix)

http://www.riberaebre.org/wp-content/uploads/2017/05/benvinguts-a-pages-d%C3%ADptic.pdf