Música per al record

Tres anys de l'exili, tres anys de lluita, tres anys de persistència i determinació

La Consellera de Cultura visita els actius patrimonials d'Ascó

La Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngels Ponsa, ha destacat la feina dels ajuntaments per posar en valor els elements patrimonials del país. Ponsa ha mantingut la decisió del Govern de mantenir els actius culturals i ho ha fet durant una visita institucional a Ascó.

La Consellera de Cultura, Àngels Ponsa, fa una visita institucional a Ascó

Aquest diumenge la vila d’Ascó ha comptat amb la visita institucional de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngels Ponsa, qui ha pogut conèixer de primera mà els projectes culturals i patrimonials que es troben en marxa.
 
Castell d’Ascó
En primer lloc s’ha desplaçat al castell on ha estat rebuda per l’Ajuntament, i després de signar al llibre d’honor, ha inaugurat les obres de millora de l’accés a la coberta de la torre garita de la fortificació. A més s’ha interessat per les obres de restauració ja executades així com les següents fases previstes que tenen previst actuar a l’espai de l’antiga capella del castell dedicada a Sant Pere.
 
Cal Cavaller
Posteriorment s’han desplaçat a Cal Cavaller, una antiga casa pairal de titularitat municipal, en la qual hi ha previst desenvolupar un projecte per transformar l’immoble en un centre de cultura que inclogui un espai museïtzat així com un espai destinat a equipament cultural amb els corresponents serveis. Per tirar endavant una primera fase del projecte s’ha sol·licitat una subvenció al Departament de Cultura per contribuir econòmicament durant un període triennal a l’execució d’obres de restauració i conservació d’immobles de notable valor cultural.
 
Riu de patrimoni
La consellera de Cultura ha finalitzat la visita institucional amb un viatge fluvial per l’Ebre amb el llaüt Lo Roget. A punt d’acabar la campanya turística Lo Roget s’ha convertit en el principal reclam dels visitants de la temporada d’estiu, i s’ha volgut posar en valor el patrimoni cultural i natural com un camí per anar diversificant l’economia del territori.
 
Toc de queda
En el transcurs de la visita, Àngels Ponsa ha atès els mitjans de comunicació i arran del toc de queda o confinament nocturn, ha manifestat que malgrat l’inconvenient horari que suposa, està confiada que les noves mesures no faran caure el nombre d’actes programats ni els espectadors, al mateix temps que ha defensat la seguretat dels esdeveniments culturals.
 
La consellera ha estat acompanyada per la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar; el delegat del govern de la Generalitat a l’Ebre, Xavier Pallarès; i el director dels serveis territorials de Cultura, Ferran Bladé.

Fotos: FOCUS

Saps parlar català?

Aquests dies s'ha fet viral un vídeo en què dos nens occitans (Amans i Clar) parlen de les diferències i les similituds entre el català i l'occità en tant que llengües romàniques. 

Aquest vídeo forma part del programa Lo Mot dins del magazin Viure al País de la televisió France 3 Occitanie i que es dedica a promoure l'ús de l'occità.

En el centenari de Gianni Rodari

Avui fa 100 anys que va néixer un dels escriptors més habituals de les biblioteques de les escoles, l'italià Gianni Rodari. Qui més qui menys en la seva escolarització ha llegit algun dels seus contes. Per commemorar aquesta efemèride, proposo recordar-lo amb el conte "Història universal" de l'obra Contes per telèfon (1961).

HISTÒRIA UNIVERSAL

Al començament, la Terra estava tota equivocada, tornar-la més habitable va ser una feinada d'aquelles. Per passar els rius no hi havia ponts. No hi havia camins per pujar a les muntanyes. Que et volies seure? No hi havia ni l'ombra d'un tamboret. Que et queies de son? No hi havia llits. Per no punxar-se els peus, no hi havia ni sabates ni botes. Si t'hi veies poc, no trobaves ulleres enlloc. Per fer un partit, no hi havia pilota; faltava la cassola i el foc per fer bullir els macarrons i, ben mirat, tampoc no hi havia macarrons. No hi havia res de res. Zero sobre zero, i prou. Només hi havia homes, amb dos braços per treballar, i així, als disbarats més grossos, s'hi va poder posar remei. Però queden tantes coses per corregir encara! Arromangueu-vos de mànigues, que hi ha feina per a tothom!

Manifest del Correllengua 2020

Amics, veïns, compatriotes! 

Tots aquells que hem après a parlar i, per tant, a pensar en català hem tingut, des de l’inici de la nostra vida, la necessitat d’emprar conjuntament alguna altra de les llengües dominants que ens envolten i ens penetren en els diferents estats en què es parla. Hem anat resistint amb persistència i en alguns casos amb heroïcitat en l’ús i la difusió del català sempre en unes condicions enormement desavantatjoses davant dels idiomes dominants que s’han anat expandint en nom de la llibertat; és per això que quan algú alça la veu per protestar i denunciar la situació de sotmetiment en què es troba el català, no falten mai les veus dels abusadors que ens titllen, a sobre, de voler imposar la nostra llengua tants cops silenciada; els dominadors es posen la disfressa de dominats i en un exercici de cinisme intolerable ens volen fer sentir culpables de no deixar-los expressar lliurement. Davant d’aquests casos que es repeteixen una i altra vegada en el nostre dia a dia: al supermercat, al pàrquing, al restaurant, amb les persones d’altres països que han vingut a la nostra terra i no han sabut comprendre que aquí cal respectar el català, amb una gran part de les forces de seguretat (fins i tot les nostres), al món dels tribunals i la justícia, als mitjans de comunicació públics i privats, a la difusió de sèries i pel·lícules per plataformes digitals, i en un inacabable etcètera de situacions indesitjables, faig una crida per a rebel·lar-nos amb dignitat i energia per la defensa dels nostres drets lingüístics. Massa vegades abaixem el cap i canviem de llengua o -simplement- no gosem utilitzar el català en un context que pensem que no serà ben acollit. Hem de fer-ho sempre, a tot arreu i en tota circumstància, sense deixar-nos atemorir per la força dels que estan acostumats a guanyar sempre per la força. Sense una acció valenta, constant i desacomplexada de defensa del català i de denúncia explícita de totes les agressions que pateix, no estarem en condicions de deixar als nostres fills i als nostres nets unes paraules que ens van llegar els pares i els avis amb la recomanació de defensar-les, protegir-les i denunciar tots i cada un dels abusos que se li fan impunement. Tenim, doncs, una greu responsabilitat històrica. Només així podrem salvar el català ja que en el fons no es tracta de res més que d’una qüestió de respecte i dignitat. Això és el primer que hem de tenir al cap, al cor i a la boca: respecte per a nosaltres mateixos. 

Moltes gràcies. 

Visca el Correllengua! 

Joan Lluís Bozzo 

Escriptor, actor i director de Dagoll Dagom

80 anys de l'execució del President Companys

Al president Companys

«No digueu que ell és mort -no mor l’alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort -la mort és cosa
dels homes sense rels a l’Infinit-,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l’herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort -la Mort seria
perdre’s en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,

i es fa pols amb la terra que l’aferra,
no podem dir que és mort-, ell s’ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu…»

Ventura Gassol

'L'espia del Ritz' de Pilar Rahola

'L'espia del Ritz' és l'última novel·la de Pilar Rahola, que ens apropa a la Barcelona de la postguerra civil espanyola, aquells primers anys durs i difícils, i en què a Europa el nazisme encara era fort. El protagonista és Bernard Hilda, un músic jueu que ha escapat de la França ocupada pels nazis amb la Flora, la seva estimada. Travessen el Pirineu juntament amb els seus músics i s'instal·len a Barcelona.

Bernard Hilda arriba amb una recomanació escrita en un tovalló i acaba convertint-se en músic a l'hotel Ritz de Barcelona. Una ciutat de contrastos, on al costat de les festes i el glamour del Ritz, hi conviu la fam, l'estraperlo, els afusellaments i les persecucions polítiques.

Bernard Hilda esdevé un espia per combatre el nazisme tot col·laborant amb la resistència. Però el protagonisme del músic és compartit amb la Merceneta, una dona rica i casada amb un franquista, que avorrida del seu paper i cansada del seu marit, es dedica a salvar vides a través d'aquesta organització per ajudar als evadits del nazisme, l'American Joint Distribution Committe.

La Rahola s'inspira en la figura d'un personatge que realment va existir, Bernard Hilda (1914-2005), per plasmar una època en què malgrat unes circumstàncies tan adverses, hi va haver gent que es va situar al costat del bé, tot i els riscos que es podien córrer.

Vida

 

VIDA. Aquest és el títol del llibre que recentment ha publicat la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó i que aplega la seixantena de microrelats participants en el concurs que es va convocar el passat Sant Jordi i que tenia com a temàtica el confinament provocat per la pandèmia de la Covid-19. Històries reals o de ficció, però que formen part d'un 2020 que mai més oblidarem.

Aquests microrelats esdevenen un testimoni de les vivències, dels sentiments, de les emocions que ens va despertar un confinament que ens va posar davant l'espill i ens va fer descobrir el vulnerables que som. Va ser aquell període complex en què vam comprovar la tasca imprescindible de tots aquells professionals que tenen cura de nosaltres: els sanitaris i tot el personal dels hospitals  dels centres de salut, els treballadors de la seguretat, els transportistes i botiguers, els professionals de la comunicació... tots aquells essencials que ens van fer més fàcil aquell dia a dia. És a tota aquesta gent a qui s'ha volgut dedicar el llibre VIDA, un títol que vol ser un clam a sobreposar-se a l'adversitat.

El llibre està il·lustrat pel dissenyador Oscar Navarro, que encara ha fet més atractiva la publicació.

La presentació del llibre VIDA es va fer en el marc de la Nit de la Cultura d'Ascó, que va tenir lloc el passat mes de desembre.

Declaració de Perpinyà

DECLARACIÓ DE PERPINYÀ

9 d'octubre de 2020

Catalunya viu immersa en un conflicte polític amb l’Estat espanyol per la nostra voluntat continuada i referendada a les urnes d’exercir el dret d’autodeterminació. Aquest compromís amb el mandat democràtic d’una majoria reiterada dels ciutadans de Catalunya és el que ens ha portat tots tres a ser inhabilitats o destituïts per l’Estat espanyol. Tenim un projecte polític democràtic, la República Catalana, que volem fer realitat sempre per les vies estrictes de la democràcia i la pau. Som representants d’una majoria política i parlamentària que no ha tingut cap por a convocar els ciutadans a les urnes sempre que hem considerat que calia revalidar el suport popular a les decisions més transcendents.

Malgrat haver estat sempre del costat del diàleg i la democràcia, se’ns ha aplicat una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada, adreçada contra la minoria nacional catalana dins de l’Estat espanyol. El nostre país torna a tenir presos polítics i exiliats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.

La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.

Artur Mas i Gavarró, 129è President de la Generalitat de Catalunya
Carles Puigdemont i Casamajó,130è President de la Generalitat de Catalunya
Quim Torra i Pla, 131è President de la Generalitat de Catalunyaats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.

Malgrat haver estat sempre del costat del diàleg i la democràcia, se’ns ha aplicat una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada, adreçada contra la minoria nacional catalana dins de l’Estat espanyol. El nostre país torna a tenir presos polítics i exiliats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.

La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.

Malgrat haver estat sempre del costat del diàleg i la democràcia, se’ns ha aplicat una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada, adreçada contra la minoria nacional catalana dins de l’Estat espanyol. El nostre país torna a tenir presos polítics i exiliats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.

La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.Malgrat haver estat sempre del costat del diàleg i la democràcia, se’ns ha aplicat una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada, adreçada contra la minoria nacional catalana dins de l’Estat espanyol. El nostre país torna a tenir presos polítics i exiliats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.

La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.

Jornades Europees de Patrimoni - Ascó 2020

Tornem a participar en les Jornades Europees de Patrimoni #JEP2020, amb moltes ganes de donar-lo a conèixer i també d’aprendre’n més. Voleu saber què tenim preparat?

EXPOSICIÓ ARQUEOLÒGICA FONS CARMEL BIARNÉS. Podreu veure les peces del fons Carmel Biarnés, corresponents a l’època neolítica, ibèrica i romànica, trobades al terme d’Ascó i catalogades i inventariades per la Dra. Margarida Genera. Els dies 9, 10 i 11 de 10 a 13h i de 17 a 19h al molí de Cal Cavaller.

VISITA GUIADA A L’ASCÓ ISLÀMIC: dissabte dia 10 a les 17h a càrrec de Jordi Ferrús. Punt de trobada: Pla de l’Església.

VISITA GUIADA AL CASTELL D’ASCÓ I A LES PEDRERES: diumenge dia 11 a les 11h a càrrec de Jordi Ferrús. Punt de trobada: Ca Don Ángel

L’aforament de les visites és limitat i cal reserva prèvia a turisme@asco.cat o al telèfon 977406583. L’ús de mascareta és obligatori.

Esborrem la corona dels Països Catalans!

Tres anys del discurs més indigne de Felip VI, en què va justificar la violència exercida sobre ciutadans pacífics que aquell 1 d'octubre van exercir el dret a decidir el seu futur en un referèndum d'autodeterminació. 

Ens volem lliures d'injustícia, de violència i d'impunitat.

Ni oblit ni perdó!

20 anys de la canonització de Sant Pere Màrtir Sans i Jordà

L'1 d'octubre de 2000 tenia lloc a Roma la canonització del bisbe i missioner asconenc Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). Una celebració que va portar desenes d'asconencs al Vaticà i que uns dies després 

va commemorar-se amb una setmana d'acció de gràcies al seu poble natal, amb multitud d'actes programats.

En motiu d'aquest vintè aniversari, recupero l'article que es va publicar a Catalunya Cristiana (núm. 1.099, de 12/10/2000) que es fa ressò de l'esdeveniment.

***

ROMA/ASCÓ.— Entre els 120 màrtirs de la Xina que l'I d'octubre passat Joan Pau II va canonitzar a la plaça de Sant Pere del Vaticà brillava amb llum pròpia per a la diòcesi de Tortosa i per a la població d'Ascó (Ribera d'Ebre) el record del bisbe Pere Màrtir Sans i Jordà (1680- 1747). El nou sant català havia estat beatificat pel papa Lleó XIII el 14 de maig de l'any 1893. 

Pere Màrtir Sans i Jordà va néixer a Ascó, on va ser batejat el 3 de setembre de l'any 1680. En quedar-se orfe als 10 anys, se'n va anar a viure a Lleida, on el seu oncle matem era capellà major de la Seu. Als 18 anys va ingressar com a novici a l'orde dels Dominics, a Lleida, on va ser ordenat prevere l'any 1704. Es va oferir als seus superiors per anar a evangelitzar la Xina, on va arribar l'any 1715. Des del 1723, va haver de viure amagat en un indret molt petit, on es passava tot el dia pregant i meditant sense poder sortir per no ser empresonat. 

El P. Sans, el 1730, sent a Canton, rep de Roma la petició que accepti ser ordenat bisbe, ministeri que va exercir des de la missió de Fogan. Als 66 anys d'edat, va ser fet presoner i va patir un veritable calvari. Condemnat a mort per causa del seu apostolat cristià, va ser decapitat el 26 de maig del 1747. 

Des del 9 i fins al 15 d'octubre se celebren a Ascó actes culturals i religiosos com a acció de gràcies per la canonització. Es posarà punt final el dissabte dia 14, a les onze del matí, amb una celebració eucarística i una processó presidides per l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Móns. Lluís Martínez Sistach, i el bisbe de Tortosa, Mons. Xavier Salinas, a l'església parroquial de Sant Joan Baptista d'Ascó. En finalitzar la processó, es farà a la plaça de l'església la benedicció del monument que el poble d'Ascó ha erigit al seu sant. 

Els 120 màrtirs assassinats a la Xina, entre els quals s'inclou el bisbe Pere Màrtir Sans i Jordà, van donar testimoni amb là seva vida en un període comprès entre 1649 i 1930. Es tracta del «reconeixement que els 120 màrtirs són un exemple de coratge i coherència per a nosaltres i honoren el poble xinès» i no d'un judici sobre períodes històrics, va dir el Papa. Això no obstant, el cap de l'Església catòlica xinesa, vinculat al règim comunista de Pequín, va atacar durament la canonització, per considerar que es tracta d'un insult als catòlics xinesos, sobretot en coincidir amb el 51è aniversari de la proclamació de la República Popular. En aquest sentit, el bisbe de Pequín va manifestar que «triar aquesta data per canonitzar els pretesos "sants" és un insult i una humiliació per als catòlics xinesos», alhora que va afegir que l'1 d'octubre «ressalta l'alliberament de la nació xinesa de la invasió i del pillatge imperialista i colonial». 

Juntament amb la canonització dels 120 màrtirs de la Xina, el mateix dia 1 d'octubre, Joan Pau II també va canonitzar Maria Josefa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, fundadora de les religioses Serventes de Jesús de la Caritat; Katharine Mary Drexel, fundadora de les religioses del Santíssim Sagrament per als indis i persones de color, a Filadèlfia (EUA), i Josefina Bakhita, religiosa africana, de la Congregació de les Filles de la Caritat Canosianes. (C.C.) 

Fa tres anys...