Poetes i músics per la República

Es lliura el 39è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Vinebre va engegar la festa major amb la seva nit més literària, atorgant el 39è Premi Narrativa Ribera d'Ebre. El guardó va ser per un escriptor gironí, Francesc Duch i Casanova (1987), autor de la novel·la Joana. L'autor va definir l'obra com "una història sobre la superació de mals moments, sobre les amistats més properes, que sovint són poques però fortes i arrelades. Una història amb més llums que foscors".

El Premi de Narrativa de Vinebre, que va néixer el 1983, té una dotació de 3.000 euros així com la publicació de l'obra a càrrec de Cossetània Edicions.

"El niu", article a la premsa de 1921

Fa 100 anys La Veu de Tarragona recollia un article que signava el pseudònim Juli Ol i parlava de la fesomia d'Ascó amb totes les cases de cara al riu i que tant identifiquen la façana fluvial d'Ascó.

Fons Josep Salvany (1915)

EL NIU

Qui deu habitar-les aquestes cases tan altes, penjades i apilades, pregunta el viatger davant d'Ascó? La gent, aquí, pensa, deu tenir ales.

I jo us diré que potser sí que té raó el viatger. La gent d'aquests pobles té ales com els ocells. No d'altra manera es comprendria com pot alcançar el niu altíssim, el furigó, el furitxò, que diuen ells, suspès en l'infinit, en un atapeït raïm de finestres variades. Perquè de carrer no n'hi ha, ni de camins ni d'escales. Sols hi trobarien unes rampes

inversemblants empedrades de palets de riu, absolutament intransitables pels que no saben volar.

Però, Senyor! quan sou a dintre qualsevol d'aquests furigons, l'entrada dels quals és un laberint, i que presenta en lo extern tot el tipus de l'aduar, vos sorprèn una estança rica, esplèndida, que té un ullal de vistes miraculoses, i uns aires suavíssims i una eterna serenata de riu, amb tota l'escena il·luminada de sol o de lluna, o tímidament encongida en els plecs vaporosos del misteri.

Veus-aquí el secret d'aquests colomars. I sent-hi a dintre d'ells, també se sent créixer les ales, amb una fretura íntima d'estendre el vol i arranar en aquest Ebre sagrat que enyorarà sempre les glòries de la Corona d'Aragó.

Les cases son altes, penjades i apilades. Temen el riu, però l'estimen, volen mirar-lo amb tota l'avidesa dels mil ulls de ses finestres variades.

JULI OL

La Veu de Tarragona, 3 de juny de 1921

Monogràfic: 500 anys dels Ordenaments de la Vila d'Ascó (1520-2020)

Com ve sent habitual en el programa de la festa major, hi trobem un espai dedicat a endinsar-se en la història de la vila, tasca que des de 2007 anem realitzant amb l'amic Biel Pubill. 

Si l'any passat hagués hagut programa de festa major, el tema no podia ser altra que l'efemèride dels 500 anys dels Ordenaments de la Vila d'Ascó (1520). L'estudiós Carmel Biarnés va treballar-ne un fragment incomplert. Els Ordenaments van ser escrits pel Notari Reial Janot Pellicer el 6 de febrer de 1520, i que s’hauria transcrit l’any 1727.

Què són uns Ordenaments i la seva transcendència

El terme ordenament significa ‘acció d’ordenar’. Quan parlem des de la vessant legislativa diem que uns ordenaments són un conjunt de regles, de disposicions, que regulen les relacions socials d’un col·lectiu, d’una institució, d’una comunitat... en el nostre cas d’un poble, Ascó.

Aquestes normes –que avui són de tipus penal, civil, administratiu, laboral...-, suposen una ordenació del comportament humà dictat per l'autoritat competent d'acord amb un criteri de valor i el seu incompliment comporta una sanció. Generalment tot ordenament imposa deures i confereix drets.

Aquest ordenament del règim intern de la vila emana de l’autoritat popular del municipi, però es requereix l’aprovació o la conformitat de l’autoritat superior –en el cas d’Ascó, del comanador que ho era el 1520, Martí de Lanuça.

Els Ordenaments d'Ascó

La lectura dels Ordenaments permet endinsar-nos a conèixer o intuir hàbits socials i culturals, valors morals, activitats laborals i econòmiques, organització de l’espai urbà...

Fent una lectura dels 39 articles dels Ordenaments d’Ascó, podem classificar-los a grans trets, segons la temàtica que tracten. En aquest sentit, tot allò referit al mercat (regulació de la venda pública, els pesos i mesures...) ocupen una bona part del seu contingut. També és destacat, però amb no tants articles, els capítols que fan referència a la salubritat i la higiene; així com els referits a la seguretat dels veïns. Altres aspectes que es tracten tenen a veure amb la conservació de camins, així com el fitament del terme. No deixen de ser curiosos aquells articles que es refereixen a la moralitat o als costums públics.

Balanç de la Festa Major d'Ascó 2021

Presentació de Pubilles i Hereus d’Ascó del 2020 i 2021

Un dels actes singulars de la Festa Major d'Ascó és el pregó de la festa major i la proclamació de les Pubilles i els Hereus.

Aquest any, el pregó de la festa es va encarregar a la Nati Parramón Fernández, membre de la comissió de festes des de fa 25 anys i una persona molt activa en el teixit associatiu d'Ascó.

Quant a la proclamació de Pubilles i Hereus, es va viure una situació inèdita en tant que a causa de la pandèmia de la Covid-19 es va proclamar el pubillatge de 2020 i de 2021.

En el transcurs de l'acte, es va un homenatge pòstum a Cinta Biarnés Batiste, Dona Treballadora d'Ascó de 2020.

Vídeo Ascó TV va emetre l'acte en directe per les llars d'Ascó, pensant en la gent que no havia pogut accedir al recinte del Casal a causa de la restricció dels aforaments, i des de Canal 21 Ebre també se n'han fet ressò.

  

Ens preparem per a la festa (VAT)

Per segona ocasió, es va encarregar a Vídeo Ascó Televisió la producció d'un programa especial per als primers compassos de la Festa Major d'Ascó. Aquest es va emetre en directe el dimecres 18 d'agost, després del repic de campanes i de l'enlairada de coets.

Ens preparem per a la festa va recollir entrevistes al regidor de Cultura, Festes i Patrimoni, Josep Maria Raduà, la pregonera Nati Parramón i la representació del pubillatge entrant. Amb reportatges a Ramon Sans, un asconenc que sempre ve al poble que l'ha vist nèixer, i als joves, sobre com viurien aquesta festa amb les noves mesures sanitàries. I també es va poder descobrir qui va participar al repte de ballar des de la cadira!

Lletra de convit a la festa

SALUTACIÓ

Benvolguts i benvolgudes veïns i veïnes,

Ens trobem de nou a les portes de la festa major d’estiu, unes dates que arriben quan encara cueja la pandèmia que arrosseguem des de fa un any i mig. Poc ens podíem imaginar que l’any 2020 deixaríem de viure una festa major. Tampoc ens podíem pensar que la festa de 2021 no seria tot el normal que desitjaríem. Estem vivint temps inèdits, i les accions a emprendre també són inèdites. Vivim encara pendents de les adaptacions per sobreposar-nos a una situació que de ben segur, estem més a prop de superar.

És per tot això que, en primer lloc, us hem de demanar paciència, i entendre que qualsevol de les decisions preses o que s’hagin de prendre són fruit de les circumstàncies actuals. Ens correspon a l’administració fer complir la normativa vigent en cada moment. Començant pels aforaments als actes, una situació que ens pot acabar generant algun maldecap, que us preguem que sapigueu disculpar. A més de respectar altres recomanacions com l’ús de la mascareta. Es tracta de fer un últim esforç, sent conscients que encara que aquest període ens ha fet més resilients, també ens està deixant esgotats.

Si bé l’any passat es van arribar a organitzar dues festes majors -una normal abans del mes de març, i una adaptada a partir del mes de juny-, cap de les dues es va poder portar a terme. Enguany ja podem reunir-nos per celebrar els nostres patrons, però continua sent una festa condicionada, pe exemple, pels horaris de les activitats culturals, que a dia d’avui, no poden anar més enllà de les 12.30 de la nit.

Des d’aquestes línies volem agrair la tasca de les diferents entitats esportives i culturals que han pogut organitzar les seves activitats. A les persones de la comissió de festes, que malgrat les dificultats, han volgut mantenir l’esperit de la festa. Al personal de l’àrea de Cultura, a la gent de la brigada, de la neteja i del servei de vigilància, ja que els correspon vetllar perquè la festa arribi a bon port. Gràcies sinceres!

Abans d’acabar, voldria dedicar unes paraules a la nostra pregonera, la Nati. Ella és un exemple de persona compromesa amb el poble i les seves celebracions, i per tant, mereixedora de pronunciar el pregó, entre d’altres motius, per la seva dedicació a la comissió de festes. De ben segur que aquestes paraules les subscriurien els regidors de festes que m’han precedit.

Moltes gràcies a tothom qui ha entès, ha facilitat i ha ajudat, sempre en positiu. La festa major també és la suma de voluntats que ens fa poble.

Que sigui una Festa Major compartida i sentida com mai!

Bona festa major 2021!

JOSEP MARIA RADUÀ i SERRA

Regidor de Cultura, Festes i Tradicions

Programa de Festa Major 2021

https://drive.google.com/file/d/1ce_ROuP4pdhq7EtlsTGo6u4yf1RDionw/view

Agenda Ascó Batega!: Buhos

Enllaç per l'adquisició d'entrades:
https://www.eventbrite.es/e/entradas-buhos-festival-asco-batega-162198998571

Malpàs 110

L'últim número de la revista Malpàs (110, juny de 2021) comença amb l'adhesió en el seu editorial al manifest "Per una nova cultura compartida i oberta al món" reivindicant-la en aquest temps com a cohesionadora social, com un patrimoni comú i com una aposta per la vida.

La portada d'aquest exemplar ens vol endinsar en la història a partir d'una imatge de la torre garita del castell, obra de Manuel Barrero.

Com sempre, les primeres pàgines estan dedicades a la informació, en aquest cas, de les activitats realitzades en els darrers mesos a la població, amb esment als Premis Vila d'Ascó que es van lliurar en el marc de la Nit de la Cultura.

Les nostres administracions més properes - Ajuntament d'Ascó i Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre- ens apropen la seva informació institucional. També es fa un recull d'aquells articles sobre Ascó que han aparegut en els diferents mitjans de comunicació. Clou l'apartat informatiu, l'actualitat de l'Associació Cultural Lo Llaüt, tant de les activitats realitzades com de les activitats previstes.

L'apartat Arrels ens fa viatjar en el temps amb articles sobre els escrits del Mas de Pere Sans (de Montse Ortiz i Felip Fucho), de les caramelles de 1971 (de M. Dolors Serra) o de l'adveniment de la República a Ascó el 1931. A més, recuperem una imatge de l'Ascó dels anys setanta, amb els primers canvis de fesomia arran de l'urbanització del Rojar, primers efectes de l'arribada de nous vilatans.

En aquesta ocasió la secció dedicada al nom de les cases del poble té la Carme Ortiz Biarnés, de ca Colau, com a protagonista. Mentre que coneixem els estudis que realitza el jove Genís Ribes Serrano.

Al racó literari no ens podem perdre  el relat de la Glòria Tomàs: La vida d'una caldera: les seues fortunes i desventures.

La Llar d'Infants Vailets, l'Institut de Flix, el Club de Lectura, el Club d'Atletisme Ascó-Ribera d'Ebre ens ofereixen la informació d'aquest final de curs abans de l'aturada de l'estiu.

Passatemps, noves tecnologies i el joc són algunes altres de les seccions fidels que cada trimestre tenen la seva cita amb els lectors i les lectores.