dimecres, 30 de juny del 2010

Jocs i esports tradicionals a Catalunya

Aquest és el títol de la publicació que l'amic Biel Pubill ha fet juntament amb Pere Lavega i Antoni Costes. Es tracta del primer de dos volums de què constarà l'obra.
Jocs i esports tradicionals a Catalunya és un manual riquíssim de l'ampli ventall de jocs i esports que han pogut catalogar de la pràctica del nostre país. I no és únicament el recull el que el fa interessant, sinó també la fórmula de presentació amb una clara aplicació didàctica.
Ens presenten els diferents jocs a partir de fitxes en què hi podem trobar les diverses denominacions que rep a diferents indrets, ens descriu com s'hi juga, ho relacionen amb usos i costums de la vida quotidiana i inclouen un apartat de recursos i orientacions didàctiques.
A més cada fitxa compta amb uns pictogrames que ens indica el tipus de joc, quants jugadors hi poden participar, el material necessari, l'edat dels jugadors i l'espai on es practica (interior o exterior). A més sempre s'acompanya amb una fotografia del joc.
En aquesta ocasió el llibre inclou més de trenta pràctiques lúdiques distribuïdes en els apartats: jocs individuals o psicomotors, jocs d'oposició i artesans de les nostres joguines. Ah! i també un apartat dedicat a la forma de triar en el joc que inclou una bona colla de cantarelles.
Felicitats als autors per aquest acurat i pràctic recull.

dimarts, 22 de juny del 2010

Dagoll Dagom a Ascó

LA NIT DE SANT JOAN de Dagoll Dagom

dissabte 26 de juny de 2010
Al costat del Pavelló d'Esports d'Ascó
23 hores
Entrada: 10 euros


SINOPSI
El tema unitari de l’espectacle és “La nit del solstici d’estiu” en la qual tradicionalment, al voltant del foc, s’integren personatges de fantasia, els follets”.
Un retro-musical amb estructura de revista (esquetxos i números musicals), on una sèries de personatges viuen la seva particular nit de Sant Joan en veure acomplits els seus desitjos més cobejats.
Nit de Sant Joan és un cant a la festa,al foc i a la innocència, des del respecte i admiració al que va significar aquest espectacle per a molts espectadors que el van veure en els anys 80.
Una nit galàctica.

dilluns, 21 de juny del 2010

Comencen a decidir

A la consulta per la independència de Catalunya que ahir es va celebrar a una quarantena de municipis del país, s'hi van sumar dos pobles de la nostra comarca: Garcia i Móra la Nova.
La majoria de les persones que van apropar-se fins a les urnes per emetre el seu vot es van decantar per la independència (un 88%). Remarcable la participació a tots dos municipis, especialment a Garcia, a l'entorn del 50%.
Aquests van ser els resultats:

GARCIA
Padró majors 16 anys: 541
Vots 266 (49,17%)
Nuls 1 (0,38%)
Blancs 17 (6,39%)
Sí 235 (88,35%)
No 13 (4,89%)

MÓRA LA NOVA
Padró majors 16 anys: 2.683
Vots 787 (29,33%)
Nuls 7 (0,89%)
Blancs 28 (3,56%)
Sí 694 (88,18%)
No 58 (7,37%)


http://referendumindependencia.cat/municipis/resultats/20J/

El Punt: El "sí" guanya a la Ribera d'Ebre
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/184641-el-lsir-guanya-a-la-ribera-debre.html

diumenge, 20 de juny del 2010

20-J: 44 municipis decideixen

Alcover, Almenar, Avinyonet del Penedès, Baix Pallars, Bellver de Cerdanya, Calonge - Sant Antoni, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Duesaigües, El Pla del Penedès, Espulgues, Falset, Figaró-Montmany, Garcia, Guils de Cerdanya, L'Albagés, La Canonja, La Morera del Montsant-Scala Dei, La Pobla de Claramunt, Lles de Cerdanya, Martorelles - Santa Maria de Martorelles, Masllorenç, Mataró, Mont-roig del Camp, Móra la Nova, Navata, Ogassa, Olesa de Montserrat, Òrrius, Osor, Palau-solità i Plegamans, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Llorenç d'Hortons, Santa Cristina d'Aro, Santa Oliva, Sarral, Sitges, Sobremunt, Térmens, Ulldemolins, Urús, Vallromanes.

dimarts, 15 de juny del 2010

Jaume Cabré, Premi d'Honor

Jaume Cabré va rebre anit el 42è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de mans de la nova presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.
Al llarg de l'acte es va fer un homenatge al guardonat i aquest va llegir un discurs -"Paraules al Palau"- del qual se n'ha destacat especialment la seva defensa de la llengua catalana i que una Catalunya lliure és el camí que ofereix millors eines per aquest propòsit.
Va parlar també de la literatura, dels seus referents en el món de les lletres, de les condicions de la tasca de l'escriptor, de records...

L'escriptura és un afer de l'ànima. Per això, per a l'escriptor, la llengua és la seva pàtria i mirar d'assegurar la pervivència de la llengua per a mi ja és una raó de pes per treballar per la independència política del país. Que tampoc no en garantirà la pervivència, però que hi ajudarà. Sé que no estic sol, en aquest anhel: a més de les raons de dignitat política, social i històrica, vull una llengua que no hagi d'estar lluitant amb l'aigua al coll per sobreviure; vull que visqui en pau en igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les defensa, les protegeix, les alimenta, les enalteix i prestigia. Vull una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís pel sol fet d'existir; no vull que li discuteixin les poques i tímides lleis que la protegeixen; vull que els seus parlants visquin sense els complexos que els porten a l'autoodi i la renúncia lingüística perquè no es molesti el veí o, encara pitjor, per una pretesa i malentesa bona educació. Vull que la meva llengua sobrevisqui amb salut en aquest món de la globalització uniformadora i no vull haver d'estar parlant constantment d'aquest tema. Sis o set raons més per treballar per la independència. I en parlo ara perquè tinc esperança en la gent. Fixeu-vos en els que organitzen i costegen les consultes populars per la independència; fixeu-vos en tots els que hi van a votar, sigui quin sigui el seu vot. Per això m'alegra que el Parlament s'hagi posat les piles admetent a tràmit la proposta de consulta popular sobre la independència de Catalunya.

diumenge, 13 de juny del 2010

En record de Jesús Moncada

Avui fa cinc anys que va morir Jesús Moncada, un dels millors prosistes de la literatura catalana del segle XX. Per la gent que vivim a la vora de l’Ebre ens va fer descobrir el nostre propi món i ens va endinsar en l'atmosfera del seu paradís perdut.
Moncada va fer universals els nostres paisatges, la nostra gent, la nostra idiosincràcia, la nostra història. A més de deixar un llegat literari immens, la seua obra ha estat traduïda a multitud d'idiomes.
En homenatge a la seua figura, s’ha proposat una jornada de record des de la Catosfera a aquest escriptor de Mequinensa, i jo m’hi sumo amb el primer paràgraf del llibre Camí de sirga, les primeres paraules que vaig llegir d’aquest autor, que em va permetre conèixer la seua literatura i em va impulsar a llegir la resta de la seua obra.

Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l’ensulsiada d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s’esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primers del que havien d’acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera.

Eleccions al Barça

Amb les eleccions d’avui diumenge al FC Barcelona s’acaba el període de la presidència de Joan Laporta (2003-2010). Han estat els anys més exitosos del club i tot i que la directiva no juga els partits, és evident que cal reconèixer la capacitat que han tingut d’implantar un model -no únicament al futbol- que ha donat uns èxits evidents. Sembla que a nivell econòmic han posat ordre a les arques del club que havia deixat com a herència l’inefable Joan Gaspart. A nivell social ha augmentat considerablement el nombre de socis, han posat èmfasi en la vessant més solidària del club amb Unicef i s’han mostrat descaradament catalanistes.
Com tot període, també té les seues ombres –especialment la desbandada de directius-. Però sent honestos, podem afirmar que es tracta del cicle més triomfant del Barça.
A les eleccions d’avui sembla que els socis donaran la presidència a l’alternativa. Mai res ha de ser inamovible. Sempre hi ha coses a millorar. Però optar per la ruptura amb aquest període no em sembla el més assenyat. Em temo que després d’aquests set anys, tot indica que els socis optaran per obrir de nou la porta al candidat beneït pel “nuñisme”.
Però sempre, VISCA EL BARÇA! VISCA CATALUNYA!

dissabte, 12 de juny del 2010

Recull de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2009

Des de fa uns anys, la Regidoria de Cultura de l’ajuntament d’Ascó edita els relats guanyador del Premi de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi. Tot i que el premi consisteix en una gratificació econòmica, la publicació de les obres dels autors novells crec que és un premi de molta consideració.
Al mes de març es va presentar el llibre amb els relats guanyadors a l’edició de 2009, però fins ara no he tingut ocasió de llegir els relats publicats. Cal felicitar els autors i esperonar-los en la seua faceta literària. Ells han estat Àngels Montaña, Glòria Montaña (categoria de 14 a 17 anys) i Lídia Domènech i Joan Montaña (categoria de 18 a 20 anys).
Els temes que ens proposen són variats, en alguns casos vinculats a l’actualitat, a les preocupacions de la gent d’avui –la immigració o la caça il·legal de foques-, però també hi trobem un relat històric en el qual ens trasllada la repressió d’una dictadura –la de Primo de Rivera- on el protagonista agafa consciència de lluita per la llibertat; però també hi ha lloc per a la ficció i la imaginació amb un televisor que mostra el futur.

Els relats guanyadors en la XIX edició del Concurs van ser:
- Akana, missió i esperança d’Àngels Montaña
- La petita foca de Glòria Montaña
- Un bocí de la meva vida de Lídia Domènech
- Andròmina de Joan Montaña

Felicitats a tots ells!

divendres, 11 de juny del 2010

Inscripcions per la Festcat

14è Curs de Jocs Tradicionals

Horta de Sant Joan (Terra Alta) del 12 al 17 de juliol
L’Escola de Jocs Tradicionals d’Horta de Sant Joan es presenta, un any més, amb la voluntat de donar a conèixer la importància que tenen els jocs en la nostra societat, no sols en l’àmbit de l’educació formal, sinó també com a eines i recursos per treballar en el món de l’esplai o del lleure, així com a vehicle per fomentar la relació i la comunicació entre persones i entre societats.Atès que el 2010 se celebra l’Any Internacional d’Acostament de les Cultures, en aquesta nova edició les activitats i les propostes de jocs aniran encaminades a valorar les potencialitats que ofereix el joc per al tractament intercultural, tant per conèixer millor els nostres jocs com per aprendre a acostar-nos al món lúdic dels nouvinguts. Veurem, doncs, un ventall ampli dels jocs tradicionals a partir de perspectives diferents: joc i escola, joc i territori, joc i materials tradicionals, joc i recerca.

Ja us podeu inscriure! El termini, improrrogable, acaba el dimecres 30 de JUNY.

Trobareu tota la informació a:

dimarts, 8 de juny del 2010

Plantada d’arbres a Santa Paulina

Per segon any consecutiu, l’Associació Cultural Lo Llaüt ha participat de la festa de Santa Paulina al paratge de Mas de Prades amb una plantada d’arbres –aquest any, xiprers- per part dels pares dels nadons nascuts l’any 2009. Això va ser el passat dissabte 5 de juny, que enguany tot just coincidia amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient.
La iniciativa va néixer l’any passat amb la pretensió de realitzar cada any un acte de repoblament del bosc del nostre entorn tot coincidint amb la festa de Santa Paulina. La forma de vehicular l’activitat que es va proposar va ser la plantada d’un arbre per cada xiquet o xiqueta nascuts l’any anterior com una forma de donar-los la benvinguda i també per anar sensibilitzant-nos tots plegats en el respecte al nostre medi natural. Tot i que tots no hi van poder assistir, hi havia convidats una quinzena de nens i nenes.
L’activitat compta amb la col·laboració de l’ajuntament d’Ascó.

Adéu, Espanya?

La setmana passada TV3 va emetre un reportatge amb un títol provocatiu, Adéu, Espanya? Abans que s’emetés ja hi va haver els comentaristes habituals que van posar el crit al cel davant “aital barbaritat” per part de la televisió pública de Catalunya. Però poden estar tranquils, han passat uns quants dies, i encara no s’ha desmembrat Espanya.
Vista la deriva que ha pres TV3 en els darrers temps, sobta que s’hagi emès un reportatge d’aquestes característiques en què es posava damunt la taula l’etern debat de l’encaix català a Espanya posant en paral·lel exemples d’altres nacions que sense ser exactament iguals, comparteixen alguns trets comuns. És així com han mostrat la realitat d’altres nacions sense Estat com Québec, Grenlàndia i Escòcia.
La intencionalitat del reportatge era evident des del mateix títol del programa, però suposo que també ens hagués agradat escoltar veus que ens intentessin convèncer de les bondats de seguir pertanyent a l’Estat espanyol.
Algunes conclusions a les que podem arribar és que cada nació és un món i probablement no poden ser comparables realitats nacionals diferents, viscudes de forma diferent i amb recorreguts històrics diferents. Un altre aspecte que si més no pot sobtar: si comparem la qualitat democràtica dels Estats en els quals conviuen aquestes nacions, em temo que Espanya és la que queda més malparada, ja que dóna la sensació que és la que disposa d’una qualitat democràtica menor. Semblava evident que si la resta de nacions optaven majoritàriament per la sobirania, els Estats respectarien la decisió. En canvi, a les Espanyes no crec que ho tinguin tan clar.

dissabte, 5 de juny del 2010

Dia Mundial del Medi Ambient

Els alumnes de Cicle Superior de l'Escola Enric Grau Fontseré cada any participen del Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra el 5 de juny, amb el disseny d'una enganxina. En aquesta edició el lema era "Descobreixo el meu entorn", en concret, la flora que ens envolta.
L'enganxina que va rebre un major nombre de vots va ser la presentada per l'alumne Jordi Llop Moreno de 1CS.

També van ser guardonats Germé Torà (en 2n lloc) i Biel Llop i Andreu Mur (en 3a posició), tots tres de 2CS. El concurs està patrocinat per l'Ajuntament de Flix i Ercros.

http://www.xtec.cat/ceipflix/03cs/lenganxina/indexEnganxina.htm

dijous, 3 de juny del 2010

dimecres, 2 de juny del 2010

La fageda d'en Jordà

Amb els alumnes de l'escola hem passat un parell de dies per la comarca de la Garrotxa, i una de les sortides que hem realitzat per la zona ha estat a la Fageda d'en Jordà. Va ser un passeig fantàstic amb carruatges enmig de la verdor d'aquell bosc de faigs que es diferencia precisament pel fet de trobar-se en un terreny pla i sobre una colada de lava del volcà Croscat, que també vam visitar.
Qui ens va fer la visita, enmig del bosc ens va recitar el poema de Joan Maragall que va dedicar a aquesta bellesa natural. Recordem que enguany es commemora l'Any Maragall.


LA FAGEDA D'EN JORDÀ
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall (1860-1911)