dimarts, 29 de novembre del 2022

divendres, 25 de novembre del 2022

25N: Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

Declaració institucional del 25 de novembre de 2022

Avui, 25 de novembre, ens convoquem per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. La violència masclista té moltes formes i l’impacte en les seves vides depèn, en gran mesura, de la garantia d’accés a drets bàsics per a la seva reparació.

De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades. Tot això fa de les violències sexuals un component central del patriarcat. No tenen a veure amb el sexe sinó amb el poder. El poder de cosificar, d’humiliar, de dominar, de disciplinar, de generar por i de restringir la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones. El poder de crear l’expectativa social que els homes han de prendre la iniciativa en el sexe i no aturar-se fins rebre una negativa directa. Fins i tot el poder d’ignorar una negativa o de traspassar els límits amb la insistència.

També el poder de produir un sentiment de vergonya per haver patit una agressió sexual, el poder de responsabilitzar i culpabilitzar les víctimes/supervivents (com anava vestida, què havia consumit, en quin lloc estava, si anava sola...) en lloc d’assenyalar l’agressor com a únic responsable. O el poder de posar en dubte la intenció de les denunciants. I, de manera cabdal, el poder de crear un imaginari en què les agressions les comet un desconegut a l’espai públic amb perfil psicòpata i depravat, malgrat que la major part de les agressions, especialment aquelles més greus, ocorren en espais considerats privats i els agressors més habituals no tenen un perfil concret. Les cometen amics, parelles, companys d’estudis o de feina, veïns, familiars o referents propers.

Els moviments feministes d’arreu del món s’han rebel·lat contra aquest poder patriarcal, han assenyalat les causes i les conseqüències de les violències sexuals i n’han identificat les diverses expressions en tots els àmbits en què ocorren (familiar, de la parella, social o comunitari, laboral, educatiu, digital o polític). També han denunciat la cultura de la violació que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones i han generat una onada de sororitat per reconèixer la veu de les dones que denuncien i per acompanyar-les. 

Simultàniament, els feminismes han impulsat dos grans canvis. En primer lloc, han posat el consentiment al centre. La llibertat sexual inclou practicar sexe tan sovint com es vulgui i amb qui es vulgui, així com rebutjar fer-ho. Això interpel·la tota la societat i especialment als homes, perquè es desprenguin dels estereotips i dels rols de gènere en què els socialitza el patriarcat, perquè aprenguin a identificar en ells mateixos i en el seu entorn d’amistats, familiars i companys de feina o d’oci totes aquelles actituds i conductes que legitimen, banalitzen o que directament constitueixen violència sexual. 

I, en segon lloc, els feminismes han exigit que es faci efectiva la diligència deguda dels poders públics i que s’erradiqui tota forma de violència institucional. Una responsabilitat que abasta tant les polítiques de prevenció com les de reparació, les quals han d’estar suficientment dotades de recursos econòmics i requereixen la màxima col·laboració i cooperació interinstitucional i intersectorial.

Aquest és el compromís que refermem totes les institucions polítiques del país. Un compromís amb la garantia de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: des del dret a la seguretat, al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut, el dret a l’educació o el dret a la participació social i política. En definitiva, un compromís amb la llibertat de les dones que ens ha de fer també una societat més lliure.

dijous, 24 de novembre del 2022

XIII Fira de Nadal i XI Mostra del Cava - Ascó 2022

 

Els dies 26 i 27 de Novembre de 2022, l’Ajuntament d’Ascó a través de la Regidoria de Turisme i Promoció Econòmica organitza la XIII Fira de Nadal, per tal de promocionar el comerç, els productors i l’activitat comercial, amb la voluntat de promoure el creixement econòmic i contribuir a la difusió del patrimoni cultural, les tradicions locals i fomentar la cohesió social. Els diferents comerços que participin podran gaudir d’una plataforma de llançament i promoció per als diversos productes que es presentin d’una manera directa al consumidor.

dimecres, 23 de novembre del 2022

Bases del XVIII Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó”


S'ha obert el termini de presentació de treballs per optar al Premi de Poesia Joan Perucho que organitza la regidoria de Cultura d'Ascó i que arriba a la seva divuitena edició.

***

Poden presentar-se a aquest premi obres de poesia escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

El tema i la forma són lliures.

Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia (40 pàgines impreses com a mínim). Les pàgines han d'estar numerades. Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.  

Les obres s'han de trametre per correu electrònic, a l'adreça premipoesia@asco.cat i cal seguir el procediment següent:
a) En l'apartat Assumpte s'ha de fer constar el nom del premi al qual s'opta, en aquest cas: XVIII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2023.
b) En el Cos del Missatge s'ha de fer constar el nom del premi i el títol de l'obra.
c) L'original que opta al premi s'ha d'ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s'ha d'anomenar amb el mateix títol de l'obra.
d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s'hi han de fer constar les referències que permetin identificar l'autor/a: nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic. Aquest document s'ha d'anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l'obra.

La persona responsable de l'Ajuntament d'Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l'anonimat dels autors/es.

Només s'admetrà un treball per autor/a.

Els autors/es guardonats/des en edicions anteriors hauran d'esperar-se 1 any per tornar a presentar-se al Premi.

El termini d’admissió conclourà el dia 31 de desembre de 2022.

La dotació del premi és de 2.400 euros i la publicació a la col·lecció Poemes Edicions Saldonar. A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis “Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 203 a Ascó.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

dilluns, 21 de novembre del 2022

Bases del XXXV Premi Literari Vila d'Ascó

 

L'Ajuntament d'Ascó ha convocat el Premi Literari Vila d'Ascó en la seva 35a edició

Aquestes són les bases:

El tema és lliure.

Poden presentar-se a aquest premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines. Tipus de lletra Arial 12 i interlineat doble.  Les pàgines han d'estar numerades. Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats. 

Les obres s’han de trametre per correu electrònic, a l’adreça premiliterari@asco.cat i cal seguir el procediment següent:
a) En l’apartat Assumpte s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta, en aquest cas: XXXV Premi Literari Vila d’Ascó 2023.
b) En el Cos del Missatge s’ha de fer constar el nom del premi i el títol de l’obra.
c) L’original que opta al premi s’ha d’ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s’ha d’anomenar amb el mateix títol de l’obra.
d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s’hi han de fer constar les referències que permetin identificar l’autor/a (nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic). Aquest document s’ha d’anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l’obra.

La persona responsable de l’Ajuntament d’Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors/es.

Només s’admetrà un treball per autor/a.

Els autors/es guardonats/des en edicions anteriors hauran d'esperar-se 1 any per tornar a presentar-se al Premi.

El termini d’admissió conclourà el dia 31 de desembre de 2022.

Dotació: 3.600 euros i la publicació del llibre per part de 9 Grup Editorial (Cossetània Edicions/Angle Editorial). A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis "Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2023 a Ascó.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

diumenge, 20 de novembre del 2022

Manifest del Correllengua 2022


“O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble”. Aquesta va ser la frase central de l’històric discurs que va fer Joan Fuster en l’Aplec celebrat a la plaça de bous de Castelló el 25 d’abril de 1982. I quaranta anys després la frase no pot ser més actual. 

Aquell acte commemorava els cinquanta anys de la signatura de les Normes de Castelló, l’acord pel qual els escriptors valencians s’adherien a la gramàtica de Pompeu Fabra i les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, però ha quedat vinculat per sempre més a l’escriptor de Sueca. Un escriptor de qui aquest any en celebrem el centenari del seu naixement i els cinquanta anys de la publicació de “Nosaltres, els valencians”. 

I tantes commemoracions juntes ens parlen ja per elles soles de l’existència d’un fil històric, i indestructible, de defensa de la catalanitat. Per la qual cosa en aquests moments en què un cert desencís s’abat sobre el nostre poble és bo recordar que tots som una baula en el camí de l’alliberament. I que si hem persistit com a poble en les situacions més adverses que puguem imaginar, també persistirem ara. 
No hauríem d’oblidar, per tant, que fins i tot en els moments més complicats la llum sempre ha esclatat, oportuna. Quan Fuster publica “Nosaltres, els valencians”, l’any 1962, la negror del franquisme semblava insuperable. Però allà mig, en aquell moment, i des de Sueca, un home sol que tenia fama de solitari va ser capaç d’ensenyar-nos el camí a tots. Amb un discurs que no pot ser més contundent i necessari avui: no necessitem res més ni ningú més que nosaltres mateixos, i la nostra unitat, per a ser un poble, per a explicar-nos com la nació que som. 

El discurs que engega Fuster amb “Nosaltres, els valencians, és un discurs profundament anticolonial, nét de les toxines que ens ha inoculat l’ocupació espanyola i francesa. I condueix, inevitablement, a un estat independent, a la secessió. Llegim-lo, recobrem la unitat i continuem caminant, junts, amb decisió. Per la llengua catalana. Per la nació que va de Salses a Guardamar. Perquè la llibertat ens arribe a tots. Per la victòria final.” 

Visca la diversitat i visca el Correllengua. 

Vicent Partal 
Periodista i diretor de Vilaweb

divendres, 18 de novembre del 2022

XXVII Jornades Musicals Santa Cecília - Ascó 2022

DIUMENGE - 20 de novembre
A les 12 hores
Concert de la Banda de l’EMMA i l’Orfeó d’Ascó a l'Església de Sant Joan Baptista.

DILLUNS - 21 de novembre
De les 17:30 fins a les 19:30 hores
Manualitats musicals per a tots els alumnes al Casal Municipal.

DIMARTS - 22 de novembre
A les 15 hores
Teatre musical, amb l'espectacle “LA MÀQUINA DEL SO” de la companyia IMAGINAUTES a l’Escola “Sant Miquel”.

De les 17:15 fins a les 19 hores a l’Escola de Música
PER ALS PETITS: Projecció de la pel·lícula “Pinocchio
PER ALS MÉS GRANS: Projecció de la pel·lícula “La Llamada

De les 19 fins a les 20 hores a l’Escola de Música
Karaoke per a tots els alumnes de l’EMMA

DIMECRES - 23 de novembre
A les 15.15 hores
Conte infantil “Lo Roiget” a la Llar d’infants “Vailets” a càrrec dels professors de l’EMMA.

Des de les 17 fins a les 18.30 hores a l’Escola de Música
“Batucada”, a càrrec de David Maymó i Brescolí, professor de l’EMMA.

Des de les 18.30 fins a les 19 hores
Cercavila de la Batucada pels carrers de la població.

A les 19.30 hores
Espectacle “LAYLA—UN VIATGE D’ESPERANÇA”. Concert duet Hemiòlia.
Jordi Bonilla Julià, oboè, i Paula Martí Fandos, piano, ens oferiran un repertori de Falla per donar vida al muntatge audiovisual, a la sala d’actes de l’Escola de Música.

dimecres, 16 de novembre del 2022

dimarts, 15 de novembre del 2022

Cicle Gaudí de novembre: 'Alcarràs'


SINOPSI

Durant més de vuitanta anys, la família Solè ha cultivat  una gran extensió de camps de presseguers a Alcarràs, una petita localitat rural de Lleida. Amb la mort del propietari de les terres, el seu hereu les vol vendre i tota la família es reuneix per fer junts la que potser serà la darrera collita. Guanyadora de l’Ós d’Or a la 72ª edició de la Berlinale.

diumenge, 6 de novembre del 2022

Malpàs 115

 
Ja ha sortit al carrer el número 115 de Malpàs, corresponent al tercer trimestre de 2022, amb una imatge de portada de l'Eva Fernández presa des del carrer de la Mola.
Aquesta revista de setembre conté un recull d'imatges de la Festa Major 2022 així com el Pregó que van pronunciar Antonio Montaña i Josefina Rocamora, recentment jubilats del forn familiar centenari. Durant els dies de festa es va poder gaudir d'una exposició retrospectiva de l'obra del pintor local Domingo Margalef i Agustú, commemorant el seu centenari, que es va escaure l'any 2020.
El protagonista de la secció Asconencs pel món és Jordi Baiges Ferré que des de fa 15 anys viu a la illa de Sardenya. Mentre que Malpàs al món aquest cop ha viatjat fins a Colònia.
Anem a costura ens apropa les notícies dels inicis de curs als diferents centres educatius.
Al Racó Literari destaquem el parlament que va pronunciar el president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Josep-Sebastià Cid, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.
A la secció L'Ascó d'ahir, Felip Fucho i Montse Ortiz ens conviden a viatjar a l'Ascó de 1877; mentre que Biel Pubill ens convida A jugar a la barqueta. Ramon Sans és el protagonista dels Noms de les cases del poble, explicant l'origen del nom de Ca Pelegrina.

Malpàs 114

 L
La portada de la revista es fa ressò de l'arribada a Ascó de la Flama del Canigó per la festa de Sant Joan, tradició recuperada l'any 2020 i que des d'aleshores encén les fogueres que cremen una de les nits més màgiques de l'any, la del solstici d'estiu.
En aquest número hi té un pes important l'apartat informatiu a partir de l'actualitat local, així com de les notícies emeses per l'Ajuntament d'Ascó i l'empresa ANAV. Com és habitual, tenim informació de l'Associació Cultural Lo Llaüt, de l'Escola Sant Miquel, de la Llar d'Infants Vailets i de l'Institut de Flix. A nivell esportiu, l'actualitat del final de temporada del Club d'Atletisme Ascó-Ribera d'Ebre i del Club Handbol Ascó.
La secció d'Asconencs pel món té dos protagonistes: Rosanna Cabacés i Marc Fuertes, des d'Estats Units. Mentre que la Sinead Serra (Grau de Dret a la URV) respon les preguntes de l'I tu què estudies?
Des de la secció Arrels fem cap a la festa de Carnaval de 1988 i al Dijous Llarder de 1972, amb unes imatges per al record. Rosa Maria Ribes explica a l'apartat Noms de les cases del poble l'origen de Ca Rifa.
El Racó Literari pren volada amb la Nit de la Cultura, ja que aplega els guanyadors dels Premis Vila d'Ascó així com del III Concurs de Microrelats Sant Jordi.