dimecres, 28 de març del 2018

Sindicat Agrícola Beat Pere Sans (1918)

Fa uns mesos, en aquest mateix Rogle, recordàvem el centenari de la Societat Obrera Agrícola d'Ascó (creada el maig de 1917), doncs bé, uns mesos després, el març de 2018 es creava el Sindicat Agrícola "bajo la protección del preclaro hijo de dicha villa, el Beato Pedro Mártir Sans", motiu pel qual van acordar fixar la festa la fundació el 26 de maig, "fecha de su glorioso martirio". La seu social es va establir al carrer de l'Hospital número 2, on avui en dia es troba la casa de la vila.
Per ser admès soci del Sindicat calia ser propietari i "observar buena conducta social y moral".
L'article 8 del reglament resumeix ben bé l'objecte de l'entitat: "facilitar el crédito entre los labradores para fomento y desarrollo de la Agricultura y sus diferentes derivaciones. Para conseguir su objeto, la Junta estudiará los medios más económicos y de mejor garantía para adquirir abponos y materias químicas; manera y forma de poder adquirir semillas y géneros, prescindiendo de intermediarios y procurará extraer sus frutos, siempre con la mayor ventaja para los socios".
Com a complement del Sindicat, es va crear en el seu interior u na secció "por la mayor armonía que debe reinar entre los propietarios y sus arrendadores, medieros y jornaleros" que preveia que aquests poguessin gaudir dels avantatges i seccions del sindicat, "excepto las de crédito o préstamos". Per poder formar part d'aquesta secció havien d'aportar de capital social 100 pessetes els mitgers i arrendadors, i de 50 pessetes els jornalers. Si bé l'obligació era aquesta quota d'ingrés, entre els drets que adquirien era, a part de participar de les seccions de socors, mutualitat, cooperació... hi havia "que se les dé trabajo en preferencia por los propietarios del mismo. Al efecto habrá en el local social una pizarra en la que se anotarán los que se hallen sin trabajo".
La primera Junta va quedar constituïda pel consiliari, càrrec que ocupava el prevere Josep Biarnés Jordà, sota la presidència de Josep Monté Jordà. El vicepresident era Joan Jordà Jornet, i actuava de secretari Francisco Serra Roigé. Els vocals van ser Ramon Jordà Vallespí, Isidro Ribes Buixeda, Miquel Ribes Grau, Josep Maria Serra Montané, Joaquín Borràs de March i Antonio de Salvador d'Aiguavives.

dilluns, 26 de març del 2018

Joana Biarnés


Queden pocs dies, però fins el dia 2 d'abril encara es pot visitar al Palau Robert de Barcelona l'exposició "A contracorrent" de la primera fotoperiodista catalana i espanyola, Joana Biarnés Florensa.
La mostra recull una selecció de 90 fotografies que retraten l'Espanya de la postguerra, i que corresponen a l'època en què Joana va treballar al diari "Pueblo" (1963-1973). Si damunt el dia de la visita coincideix en què et pot explicar de primera mà alguna de les interioritats de les imatges, realment ets ben afortunat. Cada instantània capta un batec en blanc i negre, però ple de vida.
Té una trajectòria farcida de vivències i anècdotes, d'algunes ben sucoses, com quan es va colar a l'habitació de l'hotel on estaven allotjats els Beatles quan van actuar per primer cop a Madrid i Barcelona. O com va sorgir una fotografia de Salvador Dalí després d'un àpat a casa seva. 
Cal dir que parlant amb la Joana, vam tenir ocasió d'evocar records dels estius d'infantesa viscuts a Ascó, quan visitava els iaios materns, ja que com ella ens va dir, la seva mare, Rosario Florensa Montané era filla de Rondillo, un dels barquers del nostre poble. D'altra banda, el seu pare, Joan Biarnés Jornet, també descendia d'Ascó, tot i que en el seu cas, ja no hi va néixer -els seus pares, tots dos d'Ascó, es van traslladar a Barcelona per motius laborals.

diumenge, 25 de març del 2018

Bases del XXXVI Premi de Narrativa Ribera d'Ebre


Els treballs han d'estar escrits en llengua catalana, han d'estar corregits degudament i han de ser inèdits. A més, i no poden haver estat guardonats en altres certamens literaris, ni estar compromesos, en tràmit de publicació o presentats en altres premis pendents d'adjudicació.

Extensió: De 75 a 150 fulls. Les pàgines han d'anar numerades, l'interlineat ha de ser d'1'5, el tipus de lletra Times New Roman, i la mida del cos 12. 

Presentació: Els treballs s'han de presentar enquadernats. Se n'han de fer arribar 5 còpies per als membres del jurat.

Els treballs no poden anar signats. A la portada s'hi ha de fer constar el títol i han d'anar acompanyats d'un sobre tancat, a  la part exterior del qual cal que hi hagi escrit exclusivament el títol. A l'interior, s'hi ha de fer constar el nom, els cognoms, la data de naixement, el núm. de document d'identitat, l'adreça i el telèfon de l'autor/a. 

Termini d'admissió: El 31 de maig de 2018. No podran optar al premi els treballs que no hagin tingut entrada a l’Ajuntament en aquesta data. Sí que seran admesos els que portin el segell de correus de data 31 de maig de 2018 o anterior.

Dotació: 3.000 Euros

Veredicte i atorgament: El dimecres dia 22 d’agost de 2017, al Local del Cinema, plaça de l'Ajuntament 7, de Vinebre.

Altres condicions: L’obra guanyadora, original o inèdita, restarà propietat de l’autor. L'obra serà editada per Cossetània Edicions. Si en el termini d’un any, l’entitat convocant –que tindrà els drets de publicació de la primera edició- no l’ha publicada o no és en curs d’impressió, l’autor serà lliure d’editar-la tot fent-hi constar les circumstàncies del premi. Un cop publicada, haurà de lliurar-ne 25 exemplars a l’organisme convocant. 
L’Ajuntament de Vinebre no està obligat a retornar els treballs no premiats, si no han estat recollits dins del termini de 30 dies següents a la data del premi. L’acceptació del premi compromet l’autor/a a ser present en l’acte de lliurament del guardó i al de presentació de l’obra editada. 

Qualsevol altra circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta a criteri del jurat, les decisions del qual seran inapel·lables.

Tramesa: Personalment o per correu certificat a:
Ajuntament de Vinebre
Regidoria de Cultura
Carrer de la Torre, 22
43792-Vinebre

dissabte, 24 de març del 2018

Front unitari per la democràcia

Declaració del president del Parlament per una resposta unitària en defensa dels principis democràtics i dels drets civils i polítics

Palau del Parlament, 24 de març de 2018

Com a president del Parlament de Catalunya, acompanyat d'expresidents, diputats, exdiputats i representants de la societat civil, compromesos tots amb la defensa dels drets civils i polítics, m'adreço al poble de Catalunya davant la gravetat de la situació política i democràtica que viu el nostre país. 

Ens trobem en un context d'involució democràtica sense precedents. Els darrers temps hem vist com es retallaven i vulneraven progressivament drets fonamentals. Hem vist com es perseguia policialment un referèndum, i com es reprimia violentament les persones que hi havien anat per votar.

L'escalada de vulneracions de drets fonamentals perpetrades des de les institucions de l'Estat va fer ahir un nou salt, inacceptable per a tots els demòcrates.

Perquè criminalitzar idees polítiques legítimes, i considerar accions polítiques pròpies d'una democràcia com a fets delictius, no és justícia, és repressió.

Perquè empresonar persones per les seves idees polítiques, i denegar la llibertat a qui no renuncia als seus ideals legítims, és acabar amb la llibertat ideològica. 

Són accions que vulneren els drets civils i polítics que sostenen l'estat de dret. 

Les injustes decisions preses ahir pels tribunals signifiquen un pas més. Un pas dolorosament contundent i definitiu en el marc de la repressió política i la vulneració dels drets fonamentals de la ciutadania d'aquest país. 

El que vam patir ahir, és un atac al cor de la democràcia.

En conseqüència, ningú no pot restar indiferent davant d'aquest atac. Ens interpel·la a totes i tots els que estimem la democràcia, la justícia i les llibertats, amb independència de les nostres opcions partidistes i ideològiques.

Tenim representants polítics a la presó i a l'exili. Tenim el Govern de la Generalitat intervingut. I un Parlament assetjat pels tribunals, al qual no es permet desenvolupar lliurement les seves funcions, inclosa la primera i essencial, la d'elegir el President de la Generalitat.

Ignorant la separació de poders, atacant els drets polítics dels successius candidats, i amb ells, els drets polítics de la ciutadania, no ens han obligat a suspendre un ple o una investidura, han suspès la democràcia.

Ja n'hi ha prou.

Han suspès la democràcia, i només podrem recuperar-la des de la fermesa i la unitat de tots els demòcrates.

No els vull proposar retòrica, els proposo dignitat. No els demano laments, els demano respostes. Els insto a formar, des d'ara mateix, un front unitari en defensa de la democràcia i dels drets fonamentals.

Un front transversal, basat en el respecte de la pluralitat. 

Una aliança de tots els demòcrates per a exigir -i aconseguir- la llibertat de les persones perseguides per haver posat en mans de la ciutadania les decisions sobre el futur polític d'aquest país. Perquè el seu empresonament és injust. És innecessari. És indigne d'un país democràtic. És propi d'un règim autoritari.

Aquest no és un embat de banderes, sinó de valors universals. Per això, emplaço els demòcrates d'Espanya, d'Europa, d'arreu del món, a fer-nos costat. Que siguin solidaris amb nosaltres, com nosaltres ho hem estat tantes vegades en la defensa de la pau i la llibertat.

La sensació d'indefensió i d'injustícia és molt gran. Però la resposta, ara més que mai, ha de ser cívica, pacífica, democràtica i massiva. I ha de ser política. Posem la política al centre. Ara, és l'hora de la política.

Són moments greus. Però és precisament en les hores greus quan hem de demostrar la nostra fermesa, les nostres conviccions, el nostre compromís amb les persones, amb la democràcia, i amb el país.

Que tothom que avui viu la grisor d'aquests moments estigui segur que aquest país sempre continua endavant, digne i amb el cap ben alt.

Malgrat la duresa de l'embat que hem rebut, vull transmetre un missatge d'esperança. Estic convençut que si actuem conjuntament, des de la societat i les institucions, si som persistents, si ens mantenim ferms, si perseverem en la defensa dels principis democràtics, no només aconseguirem posar fi a les imposicions i la repressió, sinó que podrem aspirar -cadascú des de les seves legítimes opcions polítiques- a construir un país millor, més just i més lliure.

Mantinguem fermes les banderes de la dignitat i la democràcia. Conjurem-nos per defensar els drets civils i polítics d'aquest poble. Construïm conjuntament un futur d'esperança i llibertat per a totes i tots.

Visca la democràcia i visca Catalunya.
NacioDigital

divendres, 23 de març del 2018

... per cada fulla caiguda als arbres hi neix un tany

LES QUATRE BANDERES 
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre
l'he desada en un calaix.
No la'n trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s'endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.

Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat.
Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
Amb el jardí ple de fulles
 no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa;
jo no em canso d'esperar:
per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.
Tenia un jardí amb arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.

De dos amors que tenia, 
l'un en terra, l'altre en mar, 
el de terra l'empresonen, 
l'altre viu exiliat. 
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.
De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar.

Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s'esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.

Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Qui n'aprèn la cantarella
mai més no l'oblidarà.
Si de cas no l'heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja
la terra som tos plegats.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.

MIQUEL MARTÍ i POL

dimecres, 21 de març del 2018

Dia Mundial de la Poesia


LA POESIA

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.

MARC GRANELL

dissabte, 17 de març del 2018

dijous, 15 de març del 2018

L'escola no té por



















L'ESCOLA NO TÉ POR

La situació excepcional que estem vivint ens porta a manifestar que, sense llibertat, tant la transmissió com l'adquisició de coneixements es desvirtuen L'esperit crític i la llibertat d'expressió no són bones companyes de la por. La societat catalana vol una educació avançada, inclusiva, que formi persones amb criteri propi, escollit lliurement després de conèixer i aprendre a respectar les idees de tothom, sense por ni censura.

D'uns mesos ençà, el sistema educatiu i en particular els seus treballadors i treballa-dores, principalment docents, han patit un setge per part de la política, dels mitjans de comunicació i de la judicatura. S'acusa l'escola d’«adoctrinar» quan el que fa dia rere dia és ensenyar a respectar les persones i l'entorn i a deixar el món i la societat millor que no ens l'hem trobat.

La comunitat educativa i la societat en general volem donar suport a totes les persones denunciades i donar ànims i força a la resta de docents perquè no cedeixin ni un mil·límetre en l'exercici de les seves funcions, perquè no facin cap pas enrere en la defensa d'una educació crítica, inclusiva i democràtica. Perquè puguin exercir la seva llibertat de càtedra.

Es parla d'adoctrinar, quan en realitat són els acusadors els que voldrien que l'escola adoctrinés. Potser és la nostàlgia de la "Formación del Espíritu Nacional" el que mou el govern conservador del PP i els seus aliats a imposar una assignatura de "seguridad y defensa nacional" o a voler "españolizar a los niños catalanes". Des de l’aprovació de la LOMQE s'està intentant donar una visió de la història d'Espanya única i uniformitzadora. Ara es dediquen a analitzar els llibres d'història, com si només hi hagués un únic punt de vista de la història i una única manera d'explicar-la.

Catalunya és una nació i se n'ha de conèixer la trajectòria des de l'edat mitjana fins a l'1 d'octubre. No pot ser que fets d’actualitat com els esdevinguts l'1 d'octubre, que formen part de la historia d’un poble, no puguin ser tractats a les escoles i instituts. El militarisme i la violència no han aportat res de positiu a cap societat, i aquí tampoc

Atacar la política educativa que més consens ha generat en la societat catalana, el sistema d’immersió lingüística, aprovada i estructurada mitjançant una llei, pretén crear un problema on no n’hi ha. D’altra banda, l'escola catalana garanteix amb el sistema d'immersió lingüística que en acabar l'ensenyament obligatori tothom domini les dues llengües oficials. Aquest sistema ha fet possible que ningú que hagi estat escolaritzat a Catalunya en els darrers trenta anys quedi fora de cap conversa. Ans al contrari: el fet de saber més llengües sempre obre portes, mai en tanca.

La immersió garanteix la igualtat d'oportunitats. Dir que la casella del castellà garanteix els drets dels castellanoparlants és mentida. No som lliures de parlar el que volem. Només som lliures de parlar el que podem, i la immersió lingüística ha garantit que tothom sigui lliure de parlar el castellà o el català, perquè tothom coneix les dues llengües en acabar l'ensenyament obligatori.

L'ús de l'article 155 per introduir la casella del castellà a la preinscripció és una usurpació de les competències educatives de la Generalitat per part d'un partit que només ha obtingut 4 diputats dels 135 del Parlament de Catalunya. Només busca dividir el poble i generar un conflicte inexistent. Els partits polítics han de solucionar problemes, no pas generar-ne.

No ens fa por la seva repressió. No ens faran callar. Volem una escola que formi en els valors de la pau, la democràcia i el respecte. Mai més una dictadura. Per això vetllem i vetllarem per formar alumnes lliures i crítics, amb voluntat i opinió pròpia.

USTEC·STEs, DINCAT, Docents per la República, ANC, SEPC, AFAEC, FOLC, PDD, FAPAES, Universitats per la República, Enllaçats per la Llengua, Crida per la Llibertat, CAL, Amicsprada UCE, Intersindical-CSC, Associació Amics de la Bressola-La Bressola, CIEMEN, Dones República.cat, Feministes per la Independència,  Dones per la República, ServidorsCAT, ICEC, Artistes de la República, Associació Catalana pels Drets Civils, Assemblea Groga, Plataforma per la Llengua, , Acció Cultural del País Valencià, Col·lectiu Pere Quart , El Tempir, adic_ENS, adic_gencat, STEI, STEPV, IAC, Escola Valenciana, Comissió per la Dignitat.Poble que canta, Ateneu d’Acció Cultural - Girona, Sindicat d’Estudiants

dijous, 8 de març del 2018

dimecres, 7 de març del 2018

Premi d'Honor 2018

Òmnium Cultural atorga a Quim Monzó el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el defineix com “un dels millors ambaixadors de la literatura catalana actual”.


Quim Monzó (Barcelona, 1952)
Narrador, articulista i traductor, és una de les figures més rellevants i representatives de la literatura catalana contemporània. Ha estat traduït a més de 14 llengües i amb el seu estil directe i irònic, és una cara molt coneguda per a tots els públics gràcies a les seves col·laboracions habituals als mitjans de comunicació.


***
L’acte de lliurament, el 4 de juny
Quim Monzó rebrà el guardó del Premi d’Honor, obra d’Ernest Altés, en l’acte de lliurament que tindrà lloc el 4 de juny al Palau de la Música Catalana. Serà un homenatge a la persona guardonada i girarà al voltant de la seva figura, tant pel que fa a l’àmbit artístic com del contingut de la seva obra. L’objectiu de l’acte és, igual que el mateix Premi, divulgar l’obra i la trajectòria del premiat d’honor.
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes compleix enguany 50 anys. És un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, perla seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

www.omnium.cat

dilluns, 5 de març del 2018

dissabte, 3 de març del 2018

Nouvinguts a la Ribera d'Ebre 2017

A 1 de gener de 2017 la Ribera d'Ebre comptava amb 22.203 habitants, dels quals 3.172 era població estrangera, cosa que representa un 14,29%. És un petit descens respecte les dades de l'any anterior, en què un 14'46% corresponia a ciutadans nouvinguts.
A Catalunya la xifra de població estrangera se situa en el 13'8%, per tant, una mica per sota de les dades de la nostra comarca. Per tant, dels 7'55 milions de catalans, 1'04 han arribat d'altres indrets d'arreu del món.

Si fem una anàlisi poble a poble, així queden repartits els 3.172 ciutadans nouvinguts:

MUNICIPI
Població
Nouvinguts
%
Ascó
1.690
125
7,40
Benissanet
1.172
266
22,70
Flix
3.605
411
11,40
Garcia
531
74
13,94
Ginestar
777
145
18,66
Miravet
726
92
12,67
Móra d’Ebre
5.625
902
16,04
Móra la Nova
3.070
566
18,44
La Palma d’E.
356
28
7’87
Rasquera
796
103
12,94
Riba-roja d’E.
1.116
81
7,26
Tivissa
1.677
193
11,51
La Torre Esp.
634
112
17,67
Vinebre
428
74
17,29
RIBERA D’EBRE
22.203
3.172
14,29

El poble amb més nouvinguts és Móra d’Ebre (902), i el que menys la Palma d’Ebre (28). Ara bé, si tenim en compte el percentatge de població, Benissanet és el poble amb un major percentatge d’immigració –22,70%. A l’altre extrem s’hi troba Riba-roja d'Ebre, amb únicament un 7,026% de ciutadans de nacionalitat estrangera.

divendres, 2 de març del 2018

L'origen dels asconencs de 2017

Després de la publicació oficial de les dades del Padró Municipal d'Habitants, es procedeix a l'explotació estadística de les dades, que et permeten tenir aquesta mirada més concreta d'aspectes que expliquen la realitat de cada indret.
Un exemple són les dades sobre l'origen dels habitants de cada municipi.
En el cas d'Ascó, de les 1.690 persones censades, n'hi ha 125 que tenen una nacionalitat diferent a l'espanyola, cosa que representa un 7'40% del total. Però si seguim aquest fil, observem que en realitat són 153 les persones nascudes fora de l'Estat espanyol (cosa que fa suposar que aquesta diferència es deu a l'adquisició de la nacionalitat espanyola per alguns d'ells).

Europa
33
Total UE
30
Romania
16
Regne Unit
6
Lituània
4
Bulgària
1
Portugal
2
França
1
Total Europa no comunitària
3
Suïssa
2
Albània
1
Àfrica
77
Marroc
77
Amèrica
43
Equador
12
Paraguai
5
Bolívia
9
Cuba
3
Rep. Dominicana
3
Perú
2
Veneçuela
2
Uruguai
2
Brasil
2
Hondures
2
Xile
1
Àsia i Oceania
0

dijous, 1 de març del 2018

El Parlament legitima el President Puigdemont

www.parlament.cat
En el ple d'avui, el Parlament de Catalunya ha aprovat la proposta de resolució de JxCat, ERC i la CUP amb 68 vots a favor, 8 en contra i cap abstenció.
Quins són els principals aspectes de la resolució:

  • es constata el suport de la majoria parlamentària al President Puigdemont.
  • es reivindica el referèndum de l'1-O, el govern legítim i el president de la Generalitat.
  • es denuncia la deriva autoritària de l'estat espanyol, la vulneració de drets, la no separació de poders i l'existència de presos polítics i exiliats.
  • es denuncia la destitució il·legal i il·legítima del president i del govern.
  • es rebutja l'article 155 i s'exigeix el seu aixecament immediat.