dissabte, 28 d’octubre del 2017
divendres, 27 d’octubre del 2017
dimecres, 25 d’octubre del 2017
dimarts, 24 d’octubre del 2017
No ens toqueu l'educació
El Marc Unitari de la Comunitat Educativa de Catalunya ha convocat concentracions amb el lema "NO ENS TOQUEU L'EDUCACIÓ" per al proper dimecres 25 d'octubre, a les 18h, davant els ajuntaments de les capitals de comarca de tot Catalunya.
La concentració respon a les darreres acusacions que ha rebut l'escola catalana per part d'alguns partits polítics acusant-la d'adoctrinament i de no ensenyar la llengua castellana als centres, amb l'objectiu d'intervenir sobre el model que tenim actualment i amb l'amenaça de l'article 155 sobre el nostre autogovern.
La comunitat educativa ens sentim ofesos/es i indignats/des per la imatge falsa i manipulada que es vol donar de la nostra escola, i mantenim el nostre compromís de continuar treballant pels valors que ens identifiquen: el diàleg, el respecte, la integració, el multilingüisme i el pensament crític.
MANIFEST: NO ENS TOQUEU L'EDUCACIÓ
Els últims dies hem vist com diferents figures polítiques han posat en qüestió la labor docent del professorat a Catalunya, acusant d'adoctrinament i fomentar l'odi contra Espanya. El passat 11 d'octubre al Congrés, Ciutadans portava, amb Toni Cantó, una moció contra l'adoctrinament, ja que consideren "que no ha hecho nada para evitar que los secesionistas adoctrinen a nuestros hijos".
Xavier García Albiol, president del PP a Catalunya el dissabte 14 d'octubre en una visita a Santa Coloma de Gramenet deia "En la mayoría de colegios catalanes enseñan a odiar a España". Fins i tot el Ministre d'Educació Íñigo Méndez de Vigo ha plantejat en la possible reforma de la constitució introduir el principi de lleialtat constitucional en l'educació. I es planteja centralitzar les competències educatives. Per acabar el Ministre d’Exteriors va fer unes declaracions inadmisibles en un diari francès.
Des del MUCE condemnem aquestes declaracions que ens semblem una falta de respecte per tots els i les docents de Catalunya, atacant la seva professionalitat com a eina política per centralitzar les competències educatives.
En primer lloc la política forma part de les ciències socials que s'han d'estudiar a l'escola. Sempre des d'un esperit crític, perquè cada estudiant tingui criteri propi per decidir que és el millor per ell i el seu país. A més aprendre valors i a desenvolupar-nos en societat forma part de l'educació.
Els mateixos que acusen el professorat d'adoctrinament, són els que volen permetre escoles amb segregació de sexes, els que han fet que la religió catòlica sigui avaluable a l'escola, els que volen "españolizar a los niños catalanes" i els que volen introduir la lleialtat constitucional a l'educació. Aquest atac no és només contra els docents, és un atac contra l'educació pública, educació pública que ha sigut i és la garant del clima de respecte social que vivim al nostre país. Ara que volen desmantellar-la des de fa temps, i no només a Catalunya, i això no ho permetrem. Demanem la correcció pública d’aquestes declaracions i les dimissions del ministre d’educació i el ministre d’exteriors.
Ara s’afegeix el fantasma de la intervenció del Departament d’Ensenyament amb l’article 155 a la qual ens hi oposem frontalment.
No permetrem que ens toqueu l'educació!
Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE)
Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) - Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) - Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS) - Catalunya Laïca - Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Secundària (FAPAES) - Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) - Federació d’Educació de CCOO - Federació d’Ensenyament de CGT- Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) - Federació d’Ensenyament FETE-UGT - Front d’Estudiants (FdE) - Sindicat d’Estudiants (SE) - Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) - USTEC-STEs (IAC)
dilluns, 23 d’octubre del 2017
Moció municipal contra l'aplicació del 155
Al llarg d'aquesta setmana, a bona part dels ajuntaments de Catalunya s'aprovarà la següent moció promoguda per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) per mostrar el seu enèrgic rebuig a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola.
***
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’acord entre el Partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciudadanos per a
la suspensió de l’autonomia de Catalunya, evidencia que davant d’un problema polític
la resposta de l’Estat espanyol es basa en la repressió i en la retallada de drets.
Trenta-vuit anys després de recuperar l’autonomia catalana amb l’aprovació de
l’Estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits
polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella
situació d’anul·lació política.
L’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola liquida, de facto, l’autonomia
catalana a través d’un fort atac als drets dels catalans i les catalanes per la incapacitat
de diàleg de l’Estat espanyol i que s’ha concretat en la seva resposta repressiva a
través de la vulneració de drets fonamentals, la censura d’internet i de mitjans de
comunicació, la violació del secret postal, les detencions de càrrecs públics, querelles i
processos judicials contra el govern, la mesa del parlament i més de 700 alcaldes i
alcaldesses, la brutal violència policial exercida contra població pacífica l’1 d’octubre,
l’empresonament dels líders de la societat civil, el gran desplegament de forces
policials que encara es manté a Catalunya i la intervenció i congelació dels comptes de
la Generalitat de Catalunya.
El Govern espanyol i els partits polítics que li donen suport continuen optant per la via
de la repressió i la vulneració de drets enlloc d’escoltar el clam del poble i les
institucions de Catalunya que en les eleccions del passat 27 de setembre de 2015 van
concedir la majoria absoluta del Parlament a les forces independentistes i que el
passat 1 d’octubre, en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, van ser
novament refermat el mandat democràtic per a la independència de Catalunya.
Per tots aquests motius, l’Ajuntament de _______________
ACORDA
Primer. Manifestar el suport al Govern de Catalunya i al Parlament per fer efectiu el
mandat popular del passat 1 d'Octubre en els termes que estableix la Llei del
Referèndum d'Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la
República aprovades pel Parlament de Catalunya.
Segon. Condemnar la violació de drets fonamentals a Catalunya a través de les
mesures repressives aplicades per l’Estat espanyol contra la població i les institucions
catalanes.
Tercer. Instar el Govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió
de l’autonomia de Catalunya que ja estan portant a terme i que volen reblar amb
l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.
Quart. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la
Presidenta del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a
l’Associació de Municipis per la Independència, al Govern espanyol i als grups polítics
del Parlament de Catalunya.
diumenge, 22 d’octubre del 2017
Llibertat!
En el transcurs de la manifestació que es va celebrar ahir per demanar la llibertat per dos líders de la societat civil injustament empresonats, es va llegir un fragment d'aquest poema de Mario Benedetti. No cal afegir massa cosa més.
DE QUÉ SE RÍE (Seré curioso)
En una exacta
foto del diario
señor ministro
del imposible
vi en pleno gozo
y en plena euforia
y en plena risa
su rostro simple
seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe
de su ventana
se ve la playa
pero se ignoran
los cantegriles
tienen sus hijos
ojos de mando
pero otros tienen
mirada triste
aquí en la calle
suceden cosas
que ni siquiera
pueden decirse
los estudiantes
y los obreros
ponen los puntos
sobre las íes
por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe
usté conoce
mejor que nadie
la ley amarga
de estos países
ustedes duros
con nuestra gente
por qué con otros
son tan serviles
cómo traicionan
el patrimonio
mientras el gringo
nos cobra el triple
cómo traicionan
usté y los otros
los adulones
y los seniles
por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe
aquí en la calle
sus guardias matan
y los que mueren
son gente humilde
y los que quedan
llorando de rabia
seguro piensan
en el desquite
allá en la celda
sus hombres hacen
sufrir al hombre
y eso no sirve
después de todo
usté es el palo
mayor de un barco
que se va a pique
seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe.
MARIO BENEDETTI
dissabte, 21 d’octubre del 2017
dimarts, 17 d’octubre del 2017
Comunicat del departament d'Ensenyament sobre els atacs a l'escola catalana
El departament d’Ensenyament, davant dels atacs basats en les falsedats i acusacions infundades a l’escola catalana de destacats membres del govern espanyol i les formacions polítiques que els donen suport, vol manifestar que:
- L’escola catalana és un exemple de llibertat, convivència, democràcia i plurilingüisme
- L’escola catalana és una de les principals vies d’integració de les famílies nouvingudes i un veritable ascensor social
- La professionalitat dels docents i l’autonomia de centre són el puntal del sistema educatiu de Catalunya i garanteixen la pluralitat d’aquest
- Els resultats del Servei Educatiu de Catalunya i l’adquisició de les competències bàsiques són un exemple de transparència amb la supervisió del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu
- L’escola catalana està íntimament lligada a la seva realitat social i és per això que ha d’atendre les inquietuds dels seus alumnes quan la societat del seu entorn viu episodis traumàtics
- Atacar la professionalitat dels docents és injuriar-los i intentar atemorir-los perquè exerceixin l’autocensura en tot allò que pugui perjudicar els interessos de qui els injuria
- L’escola catalana és convivència: la garanteix i la treballa dia a dia amb tots i cadascun dels components de la comunitat educativa. Els atacs externs intenten trencar-la i afavorir interessos polítics, mai pedagògics
- Aquesta campanya orquestrada no té escrúpols pel fet de prendre com a ostatges el conjunt d’alumnes catalans. És una violació clara de l’article 10 de la Carta Universal dels Drets dels Infants de Nacions Unides: “L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena”
- Al llarg de 40 anys, alumnes, docents i escoles van patir l’adoctrinament de la Formación del Espíritu Nacional; avui la pedagogia i les necessitats dels alumnes són l'única guia de l’escola catalana
- Per protegir d’aquests atacs als alumnes, docents i al conjunt de l’escola catalana, el departament d’Ensenyament ha demanat als seus serveis jurídics que emprenguin les accions judicials necessàries contra els seus autors
16 d’octubre de 2017
dissabte, 14 d’octubre del 2017
Quin adoctrinament?
© Valentí Gubianas |
Fa molt temps que des de sectors unionistes s'intoxica, així com qui no vol la cosa, acusant l'escola catalana d'adoctrinament del seu alumnat. Aquest xiu-xiu s'ha intensificat en les darreres setmanes -tal i com es comprovava la persistència d'un sector important de la societat catalana que està disposat a emancipar-se d'aquest estat- i en els darrers dies ja comença a passar de la ratlla.
Cal buscar culpables del procés sobiranista. Si no és TV3, és l'escola. I si no és l'escola, és TV3. Tant és.
Escoltar la gent del PP i de Ciudadanos, i de tant en tant, un PSC-PSOE que també s'hi suma i té la barra d'expressar que a l'escola s'ha d'explicar la "història de veritat", produeix vergonya aliena. Tant és l'ús de la falsedat deliberada si aconsegueix l'objectiu previst. Per la "sagrada unidad" d'Espanya, són capaços de qualsevol cosa. I això inclou posar en dubte la professionalitat de desenes de milers de docents, persones que s'han preparat, que ens hem preparat, per formar ciutadans en valors com la democràcia, la tolerància, el respecte, la no violència, la no discriminació, l'empatia... i en cap cas ens dediquem a inocular odi a Espanya.
Mestres que compartim la riquesa que suposa conèixer la llengua pròpia del país i també l'altra llengua oficial, sense oblidar la importància de les llengües estrangeres. Sense anar més lluny, tenim alumnes amb llengües maternes diferents al català o a l'espanyol, i precisament ho posem en valor com una riquesa personal i de lligam a la terra d'origen.
A l'escola catalana tenim un currículum escolar que inclou, i tant, la història de Catalunya, només faltaria! Però que per exemple acaben la primària coneixent les institucions de l'Estat, les autonomies, el relleu, el clima i la vegetació de la península Ibèrica.
Algun d'aquests polítics incendiaris s'ha posat a comparar els resultats en llengua castellana dels alumnes catalans de 16 anys amb els alumnes de per exemple, Castella i Lleó? Evidentment no, perquè aleshores es demostraria que les seves afirmacions no responen a la veritat.
Pel bé de la nostra societat, sigui sota Espanya o sigui fent camí en llibertat, demano als polítics unionistes que deixin de potinejar en el món de l'educació. Això sí que esberla la cohesió social d'un territori. Durant anys l'escola catalana ha estat exemplar havent rebut reconeixements des de la Unió Europea, i no podem permetre ni acceptar que ara l'utilitzin com una arma política.
A l'escola hi ha el valor més preuat de qualsevol col·lectiu, el futur.
***
*Adjunto un document aprovat aquesta setmana de directors de l'escola pública de Catalunya.
Comunicat de la Junta central de directors de centres públics de Catalunya
Benvolgudes i Benvolguts,
Els representants de la Junta central de Directors de centres públics de Catalunya fan palesa la seva indignació i el seu malestar com resultat de tots els fets del passat 1 d’octubre.
El nostre sistema educatiu es fonamenta en valors democràtics, en el diàleg i el respecte, en la llibertat personal i la justícia, en la solidaritat i la generositat, en la responsabilitat i la solidaritat, en la equitat i la diversitat. Aquests, han estat vulnerats de manera reiterada, no només amb agressions als valors que com a societat plural i democràtica ens hem donat, sinó també superant les línies tant intolerants de l’agressió física, i de forma reiterada.
Un centre escolar és el lloc on els nostres alumnes associen l’aprenentatge i la pràctica d’aquests valors democràtics, on es formen com persones per esdevenir ciutadans. L’agressió als centres escolars és el pitjor missatge que un alumne i la ciutadania pot rebre, un missatge tremendament erosionador per ells i per la nostra societat.
Als fets de 1 d’octubre s’han afegit les declaracions d’Alfonso Guerra i de José Bono acusant el sistema educatiu de Catalunya d’adoctrinament dels nens contra Espanya, fins i tot en l’odi a Espanya. Aquesta acusació és del tot inadmissible. Ambdós són persones informades que han tingut altes responsabilitat polítiques i que saben que és falsa. Una acusació que estenen directament contra el professorat de Catalunya. No podem tolerar que per articular un discurs polític que justifiqui la intervenció de Catalunya, s’acusi i es posi en qüestió la tasca de desenes de milers de grans professionals, que presten un dels serveis públic més importants en una societat democràtica, que dia a dia eduquen en valors de pau, civisme, diversitat cultural i pluralitat d’idees i mai en l’odi.
Nosaltres condemnen aquestes accions amb la veu més forta i decidida que us puguem fer arribar. Defensarem al capdavant i juntament amb tota la comunitat educativa al conjunt de la societat que representem, i prioritàriament als nostres alumnes, que són la nostre dedicació i el nostre futur.
Continuem treballant i posant per damunt els valors democràtics de l’escola i del nostre sistema educatiu.
Rebutgem enèrgicament qualsevol actuació per mínima que sigui que qüestioni, rebaixi o posi en perill els valors democràtics de la nostra societat.
Atentament
La Junta central de directors de centres públics de Catalunya.
dijous, 12 d’octubre del 2017
'Força excessiva de la policia l'1-O' (Informe de l'Observatori dels Drets Humans)
ebredigital.cat |
Espanya: La policia va utilitzar la força de manera excessiva a Catalunya
És imprescindible obrir una investigació independent sobre la violència durant el referèndum
(Londres) - La policia espanyola va emprar de manera excessiva la força contra manifestants a Catalunya durant un controvertit referèndum, utilitzant porres per colpejar a persones que se resistien passivament i causant múltiples ferides, ha dit avui Human Rights Watch. Human Rights Watch va rebre moltes acusacions d'un ús injustificat de la força per part de la policia l'1 d'octubre de 2017 i va dur a terme investigacions in situ després de la votació per a documentar incidents específics.
Human Rights Watch va parlara amb víctimes i testimonis i va revisar proves fotogràfiques i mèdiques, així com imatges de vídeo, de la ciutat de Girona i dos municipis de les províncies de Girona i Barcelona. Human Rights Watch va trobar que la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia fessin en ocasions un ús excessiu de la força en els tres indrets l'1 d'octubre, conforme tractaven d'executar ordres judicials per impedir la votació.
“La nostra detallada investigació de tres casos va trobar que els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil van emprar la força de manera excessiva l'1 d'octubre a Catalunya”, va dir Kartik Raj, investigador d'Europa Occidental d'Human Rights Watch. “Pot ser que la policia tingués la llei de la seva part per executar una ordre judicial, però això no li donava dret per usar la violència contra manifestants pacífics”.
Malgrat ser declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional d'Espanya, el referèndum de Catalunya es va celebrar l'1 d'octubre. En tota la regió, les dues forces policials enviades pel govern central, juntament amb els Mossos d’Esquadra, la policia autonòmica de Catalunya, van tractar d'executar una ordre judicial per impedir la celebració del referèndum, però que també els obligava a garantir “la convivència constitucional”. Es van enfrontar en gran mesura a manifestants pacífics, encara que hi va haver incidents en què alguns van respondre a les forces nacionals amb violència.
Centenars de manifestants van resultar ferits, alguns de gravetat. El 2 d'octubre el Departament de Salut de Catalunya va estimar que 893 persones havien reportat lesions a les autoritats. El Ministeri d'Interior d'España va dir l'1 d'octubre que 19 policies nacionals i 14 guàrdies civils havien requerit atenció mèdica immediata i que van ser “innombrables els agentes” que havien estat ferits.
Després del referèndum, Human Rights Watch va documentar l'ús excessiu de la força contra manifestants pacífics per part de la Guàrdia Civil o la policia nacional en una escola primària de Girona que estava sent emprada com a centre de votació, i als municipis d'Aiguaviva (província de Girona) i Fonollosa (província de Barcelona). Human Rights Watch va rebre altres denúncies i presumptes proves de maltractaments policials, que no ha pogut verificar o examinar en detall, a més de diversos casos d'agressions contra agents de policia per part d'alguns manifestants.
Les imatges i fotografies publicades pels mitjans de comunicació i les que van aparèixer penjades en les xarxes socials i que van ser revisades por Human Rights Watch semblen mostrar molts altres casos d'ús manifestament desproporcionat de la força contra persones reunides pacíficament als centres electorals i al seu entorn, expressant la seva opinió política i, en alguns casos, recorrent a la resistència passiva per obstruir la policia.
El govern espanyol ha insistit en què els agents de l'ordre van actuar “prudent, apropiada i proporcionadament, amb l'objectiu d'assegurar el compliment de la llei i la protecció dels drets de tots els ciutadans”, i va afegir que les actuacions policials “no van estar dirigides contra els ciutadans i les seves idees”. Tot i això, el 6 d'octubre, el delegat del Govern en Catalunya va expressar pesar i va demanar disculpes per les càrregues policials durant una entrevista televisada.
El Govern espanyol té l'obligació de garantir una investigació efectiva sobre les denúncias de l'ús excessiu de la força, inclosos els greus incidents documentats per Human Rights Watch. Atesa la tensió actual entre les autoritats centrals i regionals i les preguntes complexes de jurisdicció, Espanya hauria de considerar sol·licitar l'assistència d'un organisme internacional independent, va dir Human Rights Watch. Fins el 8 d'octubre, 23 jutjats de Catalunya estaven examinant denúncias per mala conducta policial, un dels quals investigava denúncies presentades per 36 persones en relació a 17 indrets a Barcelona.
A Girona (població 98.255), Human Rights Watch va entrevistar a 37 persones que havien patit o havien estat testimonis de la violència policial, 15 de les quals van mostrar evidències de lesions que, van dir, van ser provocades per maltractaments de la policia. Testimonis al centre de votació del Col·legi Verd al carrer Joan Maragall van expressar a Human Rights Watch que poc després de les 9 del matí de l'1 d'octubre, la policia nacional va utilitzar porres i escuts per carregar repetides vegades contra un cordó humà unit pels braços per evitar que entressin per la porta de l'escola, colpejant als manifestants al cap, els braços, les cames i els tors. La policia no va avisar abans de carregar i va disparar bales de salva a l'aire, espantant els nens que estaven allí presents.
Les imatges en vídeo i proves revisades per Human Rights Watch corroboren les declaracions dels testimonis que una vegada dins del recinte escolar, agents de la policia nacional van colpejar nombroses persones amb porres, provocant-lo sangtraïts. Un dels pars que va denunciar haver estat copejat era un policia dels Mossos fora de servei, i un altre ferit era un bomber igualment fora de servei.
També a Girona, al centre de votació de Sant Narcís, Xevi Gil Rosdevall, un bomber uniformat de 47 anys, va dir que una porra de la policia li va trencar un braç. Gil Rosdevall va mostrar un vídeo sobre l'incident a Human Rights Watch que semblava confirmar que no presentava cap amenaça a la policia.
A Aiguaviva (població 763), Human Rights Watch va parlar amb diversos residents que experimentaren, presenciaren o filmaren casos de violència policial l'1 d'octubre. Aproximadament a les 3:45 de la tarda, uns 50 policies nacionals van entrar al poble on una multitud d'entre 70 i 100 persones estava reunida menjant a la plaça de l'ajuntament on hi havia un col·legi electoral.
Un resident, Jaume Mas, enginyer tècnic de 52 anys, va dir que va demanar repetidament a la policia una còpia de l'ordre judicial autoritzant l'entrada. Ell diu que com a resposta van començar a colpejar la multitud amb les seves porres. Human Rights Watch va veure vídeos i fotografies mostrant un agent de la policia nacional usant un spray irritant prop de Mas i altres, quan no presentaven cap perill imminent.
Un home de 38 anys que per temor a represàlies només pot ser identificat com “Ramon” va dir a Human Rights Watch que va ser copejat per la policia l'1 d'octubre mentre filmava la incautació d'urnes a Aiguaviva. Les imatges mostren un policia tustant el braç que sosté la càmera dues vegades. Les imatges posteriors mostren com la policia treu Ramon a empentes de l'ajuntament i com aterra 4 o 5 metres més lluny a l'empedrat de la plaça del poble. L'incident va tenir lloc després que la policia hagués retirat l'urna i les paperetes de votació. Ramon va dir que li causaren contusions i inflor al tors dret, coll, cama esquerra, mà esquerra i gola, i va mostrar a Human Rights Watch l'informe mèdic i algunes de les seves lesions.
A Fonollosa (població 1.401), Human Rights Watch va entrevistar a sis residents, entre ells l'alcalde. Tres d'ells van afirmar trobar-se entre els ferits per la policia l'1 d'octubre. Els veïns van dir que havien aixecat paques de palla decorades amb flors com una barrera simbòlica a la més gran de les tres meses electorals a la zona. Aquests testimonis van descriure la sorpresa davant l'arribada a la 1:30 de la tarda del que estimaren ser 70 agents de policia encapçalats per guàrdies civils, entre ells agents de civil que confiscaren les paperetes i les urnes.
Magdalena Clarena, de 70 anys, va dir a Human Rights Watch que dos guàrdies civils l'aixecaren i van llençar-la a terra després que ella es negués a moure's de la seva cadira, que estava bloquejant el camí a la mesa de votació. Aleshores va sentir com algú queia damunt d'ella i li partia el canell amb el pes. Les imatges de vídeo mostren Clarena sent llençada a terra i com Jordi Puig de Llivol, un tècnic d'un taller de servei de l'automòbil de 31 anys, és llançat damunt d'ella.
Un mecànic de 42 anys que va demanar ser identificat només com “Francesc” va denunciar haver estat portat per quatre guàrdies, arrossegat pel mig de la plaça, llançat a terra i retingut a la força, i rebre cops i puntades de peu al cap, malgrat no estar bloquejant l'entrada a la sala. Human Rights Watch ha vist les seves lesions i imatges gravades des de múltiples angles, així como els informes mèdics que corroboren aquests testimonis.
Espanya és part del Conveni Europeu de Drets Humans, així com del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que imposen obligacions específiques respecte el dret de reunió pacífica, la llibertat d'expressió i l'ús de la força per les forces de l'ordre. Espanya ha de garantir que les persones gaudeixin del dret de reunió pacífica i poden expressar lliurement les seves opinions. Si bé el govern pot imposar certes restriccions a aquests drets, les mesures han de ser necessàries i proporcionades per un objectiu legítim. Fins i tot quan les persones estiguin actuant il·legalment, l'Estat no pot privar-les dels seus drets ni fer un ús excessiu de la força.
Les normes de drets humans sobre l'ús de la força exigeixen que la policia utilitzi alternatives a la força sempre que sigui possible. La llei espanyola que regula la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, així com el códi ètic d'aquests, incorporen normes de drets humans i són clars sobre quan es considera necessària la força, quan la policia ha d'actuar amb moderació i quan actuar proporcionalment a l'amenaça, a més de buscar minimitzar danys i lesions. A mesura que continuen les tensions polítiques entre Catalunya i el Govern central, és essencial que qualsevol futur desplegament policial s'adhereixi estrictament a aquestes normes. Les institucions de la Unió Europea i dels Estats membres de la Unión Europea (UE) també han de fer públic a les autoritats espanyoles que qualsevol força emprada per la policia ha de complir amb les lleis nacionals i europees de drets humans.
“En aquests moments tan crítics és especialment important que les autoritats respectin els drets humans, incloent la llibertat d'expressió i reunió i l'Estat de dret”, va dir Raj. “Les promeses de Madrid i Barcelona de cooperar plenament amb una investigació independent sobre la violència l'1 d'octubre serien un pas important cap al restabliment de la confiança”.
***
Antecedents
Després que el Parlament regional de Catalunya acordés el 6 de setembre celebrar un referèndum sobre la independència, el Govern central d'Espanya va presentar una demanda legal urgent davant el Tribunal Constitucional, que va dictaminar el 8 de setembre que tal consulta era inconstitucional y no havia de celebrar-se.
El Fiscal General, amb l'acord dels seus homòlegs regionals i municipals a Catalunya, va instruir les forces de policia estatals i regionals a cooperar, fent un servei de policia judicial, per tal que no se celebrés la votació l'1 d'octubre, però va exigir que l'ordre s'executés d'una forma proporcionada que respectés el “marc de convivència constitucional” dels ciutadans. S'estima que uns 10.000 policies es trobaven a Catalunya l'1 d'octubre.
Una esmena del Codi Penal el 2005 va despenalitzar la participació en un referèndum considerat il·legal pels tribunals nacionals, el que entre 2003 i 2005 hagués comportat una possible pena de presó.
El Govern espanyol té l'obligació de garantir que es porti a terme una investigació efectiva sobre les denúncies d'un ús excessiu de la força. Atesa l'actual tensió entre el govern central de Madrid i les autoritats catalanes i les complexes qüestions de jurisdicció, la participació d'un organisme internacional independent d'experts com el Comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, o l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans podria ser una forma eficaç d'assegurar la seva credibilitat amb totes les parts. Aquesta investigació es beneficiaria en gran mesura de la cooperació de les institucions mediadores catalanes i espanyoles (Síndic de Greuges i Defensor del Poble).
De conformitat a les normes internacionals de drets humans, Espanya hauria de vetllar per què tots aquells que tinguin una denúncia creïble que els seus drets han estat violats, en particular com a conseqüència de presumptes abusos policials, comptin amb un recurs efectiu disponible per què es puguin investigar, i si és possible remeiar, les potencials violacions de drets. Si els recursos interns són inadequats o no són capaços de donar un resultat satisfactori a las presumptes víctimes, les persones tenen dret a acudir davant el Tribunal Europeu de Drets Humans per què els actes de les autoritats espanyoles s'investiguin i siguin jutjats pel seu compliment dels drets humans.
Testimonis selectes
Girona
Ricardo Frigola, un home de 70 anys originari de Mèxic que va ser empentat i llançat al terra per la policia i que va patir lesions a la caixa toràcica, va dir: “Em recuperaré de les ferides. Sí, per descomptat. Però no estic segur que algun cop em recuperi del que em van fer”.
Carsten Treuzettel, un ciutadà alemany de 46 anys que viu a Girona des de fa 22 anys i té un fill que assisteix al Col·legi Verd, estava dret al pati quan un agent de la policia nacional el va pegar amb una porra. Treuzettel va dir: “Els primers que van passar per damunt de la tanca van començar immediatament a colpejar la gent. No hi havia cap tipus d'avís o advertència. Estava malament. Un policia es va apropar a mi i jo vaig fer un pas al costat per deixar-lo passar, però ell em va pegar amb la porra a la part posterior de les cames. Va voler donar-me un segon cop al cap, però vaig aixecar el braç esquerra i vaig impedir que em pegués”.
Xevi Gil Rosdevall, un bomber de 47 anys que se trobava en un centre de votació proper a Sant Narcís d'uniforme per mitjançar entre els manifestants i la policia, va acabar amb una fractura del metacarpià i múltiples blaus a l'esquena i a ambdues cuixes. Ell va dir: "Ens pegaven per fer mal, i ens tornaven a pegar per fer més mal. Era pegar per pegar”.
Georgina Vinyals, una psicòloga de 34 anys, va dir: “Em trobava just darrera de la primera línia dels manifestants davant de l'escola, quan la policia va començar a copejar-los amb porres i ens empentaren. Així és com em van ferir. Ara porto un collarí i em vaig fer mal al colze. M'han dit que no vagi a treballar durant quinze dies”.
Jordi Pibernat, un treballador social de 38 anys, va dir: “Estava a la primera línia quan van pegar un joven que va caure i va quedar estirat al terra. Estava tractant d'ajupir-me per aixecar-lo i van seguir colpejant-me amb les porres. Tinc blaus als braços. Els que són profunds i encara no es veuen morats són on em van copejar més fort”.
Aiguaviva
Jaume Mas, un enginyer tècnic de 52 anys que va resultar ferit durant els esforços de la policia nacional per tancar el centre de votació del seu poble, va dir: “Dialogar significa, literalment, tenir dues parts que parlen entre ells. Vaig repetir tres cops, en castellà, per assegurar-me que era un idioma que entenien: ‘Volem parlar amb el seu comandant per demanar que ens mostri una còpia de l'ordre judicial que els permeti entrar en aquest edifici’. Ens respongueren amb porres i esprais de pebre. No ens van dir ni una paraula. Ningú va dir per què eren allí, ni per a què eren allí”.
“Ramón”, un manyà de 38 amys, a qui la policia va pegar dos cops al braç mentre intentava filmar la retirada de l'urna, va dir: “L'impacte por haver estat copejat se'm passarà, però no estic segur que el que queda al cap desaparegui (...) Em preocupa molt que tractin d'identificar-me perquè no volen que el que estava gravant vegi la llum. La policia tenia una càmera per filmar el que estaven fent. M'estaven filmant mentre jo els filmava a ells retirant l'urna”.
Fonollosa
Magdalena Clarena, de 70 anys, va dir: “Estava asseguda a una cadira i em van dir que m'aixequés. Vaig dir que no volia. Dos guàrdies civils m'agafaren, m'arrossegaren i em van llançar al terra. Aleshores vaig notar un cos que queia damunt meu. I era ell [Jordi Puig de Llivol, vegi's més avall]. El bo és que és un jove prim, així que per sort només em vaig trencar el canell. Em va fer ràbia, em sentia tan impotent i volia barallar-me amb ells. Així que, fins i tot conforme els guàrdies se n'anaven, jo movia el braç trencat i cantava “¡Fora, fora! ¡Tot el que puc fer és lluitar pacíficament! Vull contar-li al món el que van fer, per què la gent a Europa i a la
resta del món sàpiga què va passar aquí”
Jordi Puig de Llivol, un tècnic de 31 anys d'un servei d'automòbils, va dir: “Em van agafar pels canells, em van aixecar i m'empentaren, i aleshores em llançaren al pati davant de l'església, i vaig caure damunt de la pobra dona que era allí. Llavors m'empentaren per les escales i vaig notar puntades de peu i cops de puny. Tot em fa mal, però no tinc massa morats”.
Metodologia
L'1 d'octubre, un investigador de Human Rights Watch va viatjar a Catalunya per investigar les denúncies d'ús excessiu de la força i va visitar Barcelona, Girona, Fonollosa i Aiguaviva. Human Rights Watch també va rebre vídeos i imatges al·legant l'ús excessiu de la força per part de la policia així com els atacs dels manifestants contra la policia per correu electrònic, mitjans socials i serveis de missatgeria segurs. Atesa la presència d'informació poc fiable i de vegades falsa a les xarxes socials relacionada amb les denúncies d'ús de la força per part de la policia i agressions contra la policia, Human Rights Watch només ha presentat casos aquí que hagi pogut verificar. A la investigació d'aquests tres incidents documentats, Human Rights Watch va parlar cara a cara amb 29 persones que denunciaren haver estat maltractades per la policia, i 24 testimonis oculars (i diversos més per telèfon), així com autoritats locals de Fonollosa, Girona i Barcelona. Human Rights Watch ha contactat amb el govern espanyol cercant un comentari. A l'assenyalar el nombre total de ferits entre els manifestants u la policia, Human Rights Watch ha utilitzat estadístiques oficials sense més comentaris.
dimecres, 11 d’octubre del 2017
Malpàs 96
Amb una panoràmica del poble d'Ascó des de les Illes (fotografia d'Ivet Pubill) se'ns presenta el número 96 de la revista d'informació local d'Ascó Malpàs corresponent al tercer trimestre de l'any (setembre de 2017). Una publicació que en l'editorial comparteix amb els lectors el manifest que es va llegir a les places de pobles i ciutats de Catalunya l'endemà dels terribles atemptats de Barcelona i Cambrils dels dies 17 i 18 d'agost.
D'una banda hi ha tot el contingut informatiu a partir de les seccions d'actualitat, de notícies de l'Ajuntament d'Ascó, del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, d'ANAV, de l'Arxiu Comarcal, del CERE i de l'Institut de Flix; a més, l'Associació Cultural Lo Llaüt fa un recull de les activitats realitzades en els darrers temps i les previstes en les properes setmanes.
D'altra banda, la secció Arrels també té un pes destacat amb seccions com Arrels amb articles sobre la xarxa telefònica fa cent anys, la fitxa sobre la Jota d'Ascó per a l'Inventari de Danses Vives de Catalunya, els jocs tradicionals dins de la programació de la festa major d'estiu així com el record fotogràfic que ens trasllada a la plaça Nova de l'any 1961, la festa de Quintos de 1967 o la festa de Santa Àgueda de 1991.
A destacar que en aquest número es reprodueix una entrevista amb una altra atleta asconenca amb projecció, la jugadora d'handbol Judith Sans Serra, que va ser publicada al setmanari l'Ebre el passat mes de setembre.
A més trobem les habituals seccions del Racó Literari, Esports, Salut i Medi Ambient, Sap on és?, Pel forat del pany, Humor i passatemps, i l'Agenda.
dimarts, 10 d’octubre del 2017
Declaració dels representants de Catalunya, 10/oct/2017
Twitter @govern |
Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món.
La justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana.
La nació catalana, la seva llengua i la seva cultura tenen mil anys d’història. Durant segles, Catalunya s'ha dotat i ha gaudit d'institucions pròpies que han exercit l’autogovern amb plenitud, amb la Generalitat com a màxima expressió dels drets històrics de Catalunya. El parlamentarisme ha estat, durant els períodes de llibertat, la columna sobre la qual s'han sustentat aquestes institucions, s’ha canalitzat a través de les Corts Catalanes i i ha cristal·litzat en les Constitucions de Catalunya.
Catalunya restaura avui la seva plena sobirania, perduda i llargament anhelada, després de dècades d'intentar, honestament i lleialment, la convivència institucional amb els pobles de la península ibèrica.
Des de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, la política catalana ha tingut un paper clau amb una actitud exemplar, lleial i democràtica envers Espanya, i amb un profund sentit d’Estat.
L’estat espanyol ha respost a aquesta lleialtat amb la denegació del reconeixement de Catalunya com a nació; i ha concedit una autonomia limitada, més administrativa que política i en procés de recentralització; un tractament econòmic profundament injust i una discriminació lingüística i cultural.
L’Estatut d’Autonomia, aprovat pel Parlament i el Congrés, i referendat per la ciutadania catalana, havia de ser el nou marc estable i durador de relació bilateral entre Catalunya i Espanya. Però va ser un acord polític trencat per la sentència del Tribunal Constitucional i que fa emergir noves reclamacions ciutadanes.
Recollint les demandes d’una gran majoria de ciutadans de Catalunya, el Parlament, el Govern i la societat civil han demanat repetidament acordar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.
Davant la constatació que les institucions de l’Estat han rebutjat tota negociació, han violentat el principi de democràcia i autonomia, i han ignorat els mecanismes legals disponibles a la Constitució, la Generalitat de Catalunya ha convocat un referèndum per a l’exercici del dret a l’autodeterminació reconegut en el dret internacional.
L’organització i celebració del referèndum ha comportat la suspensió de l’autogovern de Catalunya i l’aplicació de facto de l’estat d’excepció.
La brutal operació policial de caire i estil militar orquestrada per l’estat espanyol contra ciutadans catalans ha vulnerat, en moltes i repetides ocasions, les seves llibertats civils i polítiques i els principis dels Drets Humans, i ha contravingut els acords internacionals signats i ratificats per l’ Estat espanyol.
Milers de persones, entre les quals hi ha centenars de càrrecs electes i institucionals i professionals vinculats al sector de la comunicació, l’administració i la societat civil, han estat investigades, detingudes, querellades, interrogades i amenaçades amb dures penes de presó.
Les institucions espanyoles, que haurien de romandre neutrals, protegir els drets fonamentals i arbitrar davant del conflicte polític, han esdevingut part i instrument d’aquests atacs i han deixat indefensa la ciutadania de Catalunya.
Malgrat la violència i la repressió per intentar impedir la celebració d’un procés democràtic i pacífic, els ciutadans de Catalunya han votat majoritàriament a favor de la constitució de la República catalana.
La constitució de la República catalana es fonamenta en la necessitat de protegir la llibertat, la seguretat i la convivència de tots els ciutadans de Catalunya i d’avançar cap a un Estat de dret i una democràcia de més qualitat, i respon a l’impediment per part de l’estat espanyol de fer efectiu el dret a l’autodeterminació dels pobles.
El poble de Catalunya és amant del dret, i el respecte a la llei és i serà una de les pedres angulars de la República. L'estat català acatarà i farà complir legalment totes les disposicions que conformen aquesta declaració i garanteix que la seguretat jurídica i el manteniment dels acords subscrits formarà part de l'esperit fundacional de la República catalana.
La constitució de la República és una mà estesa al diàleg. Fent honor a la tradició catalana del pacte, mantenim el nostre compromís amb l’acord com a forma de resoldre els conflictes polítics. Alhora, reafirmem la nostra fraternitat i solidaritat amb la resta de pobles del món i, en especial, amb aquells amb qui compartim llengua i cultura i la regió euromediterrània en defensa de les llibertats individuals i col·lectives.
La República catalana és una oportunitat per corregir els actuals dèficits democràtics i socials i bastir una societat més pròspera, més justa, més segura, més sostenible i més solidària.
En virtut de tot el que s’acaba d’exposar, nosaltres, representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya,
CONSTITUÏM la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
DISPOSEM l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.
INICIEM el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant.
AFIRMEM la voluntat d’obrir negociacions amb l’estat espanyol, sense condicionants previs, adreçades a establir un règim de col·laboració en benefici de les dues parts. Les negociacions hauran de ser, necessàriament, en peu d’igualtat.
POSEM EN CONEIXEMENT de la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea la constitució de la República catalana i la proposta de negociacions amb l’estat espanyol.
INSTEM a la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea a intervenir per aturar la violació de drets civils i polítics en curs, i a fer el seguiment del procés negociador amb l’Estat espanyol i ser-ne testimonis.
MANIFESTEM la voluntat de construcció d’un projecte europeu que reforci els drets socials i democràtics de la ciutadania, així com el compromís de continuar aplicant, sense solució de continuïtat i de manera unilateral, les normes de l’ordenament jurídic de la Unió Europea i les de l’ordenament de l’estat espanyol i de l’autonòmic català que transposen aquesta normativa.
AFIRMEM que Catalunya té la voluntat inequívoca d’integrar-se tan ràpidament com sigui possible a la comunitat internacional. El nou Estat es compromet a respectar les obligacions internacionals que s’apliquen actualment en el seu territori i a continuar sent part dels tractats internacionals dels quals és part el Regne d’Espanya.
APEL·LEM als Estats i a les organitzacions internacionals a reconèixer la República catalana com Estat independent i sobirà.
INSTEM al Govern de la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per fer possible la plena efectivitat d’aquesta Declaració d’independència i de les previsions de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.
FEM una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la República catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives.
Els legítims representants del poble de Catalunya
Barcelona, 10 d’octubre de 2017
Etiquetes de comentaris:
Catalunya,
independència,
política
dilluns, 9 d’octubre del 2017
Carmel Biarnés, fotògraf de la Ribera d'Ebre
Fins el 29 d'octubre es podrà visitar al vestíbul de l'ajuntament d'Ascó l'exposició Carmel Biarnés, fotògraf de la Ribera d'Ebre, organitzada per l'Associació Cultural Lo Llaüt, l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i l'ajuntament d'Ascó.
Aquesta mostra neix a partir del tractament del fons fotogràfic que la família de Biarnés va cedir l'any 2015 a l'Arxiu Comarcal per la seva gestió. Com s'indica en l'exposició "està format per unes 60.500 imatges originals, fixades fonamentalment en negatius de 35 mil·límetres, en blanc i negre, tot i que trobem també alguna fotografia en color. Conseqüentment, es tracta d'un conjunt força voluminós, especialment si ens situem en el context de la Ribera d'Ebre, on no hi van haver grans nissagues de fotògrafs o establiments comercials que treballessin de forma perllongada a la comarca".
La faceta fotogràfica de Carmel, a més de ser la seva professió, engloba des de la tasca de fotògraf d'estudi fins a la feina de fotoperiodista passant per la de notari de la realitat de l'època.
Els diferents panells estan distribuïts en funció de diferents àmbits temàtics, quedant de la següent manera:
- LES FESTIVITATS POPULARS DE LA RIBERA D'EBRE
- EL RIU, L’EBRE
- PAGESOS I OFICIS TRADICIONALS
- RELIGIOSITAT
- PATRIMONI CULTURAL I PERSONATGES
- LA NUCLEAR
- CARMEL BIARNÉS I ASCÓ
- RIBERA D’EBRE I TERRES DE L’EBRE
- CARMEL BIARNÉS I CATALUNYA
Haver pogut participar en la gestació de l'exposició et fa adonar de la bona feina duta a terme per l'Arxiu Comarcal -tot i que encara queda molta feina per a fer, pel volum del fons- i de l'amplitud de la mirada de Carmel a través de la fotografia, esdevenint un cronista de les dècades dels 60, 70 i 80 no únicament d'Ascó, sinó de la comarca i més enllà.
Etiquetes de comentaris:
Ascó,
Carmel Biarnés,
exposicions,
fotografia,
Ribera d'Ebre
diumenge, 8 d’octubre del 2017
Manifest del Correllengua 2017
Hem resistit. Ara, avancem.
I així, en quatre mots, podríem resumir el manifest d'aquest 2017 esperançat.
Una llengua és una eina de comunicació, òbviament. I és més que això. "Tot el que estime i he amat està dintre de la llengua catalana", explicitava Enric Valor, escriptor de Castalla. I ho reblava: "Estem fabricats, engendrats amb el nostre idioma".
Perquè la llengua és el fil que ens uneix amb la història i ens situa al món amb gest propi. És l'eina més bella, més senzilla i clara per sumar noves veus i matisos i colors al conjunt humà que ens definim com a poble. És la nostra columna vertebral. O, en paraules de Joan Fuster, "la llengua, naturalment, no sols com una forma comuna de parlar, i per tant de conviure, sinó també com a suport d'una cultura".
És per això, per aquesta seva qualitat vertebradora, que ha estat blanc sistemàtic dels atacs més furibunds. L'obstinació per eliminar la llengua catalana de la faç de la terra té una llarga cronologia de truculències, tanta com temps fa que els estats espanyol i francès malden per assimilar-nos. Ens l'han ridiculitzada, ens l'han prohibida, l'han amagat, insultat i perseguit de tantes formes i des de tants flancs que sembla que no pugui ser que sigui encara.
Però resulta que sí.
Perquè és hora també de recalcar-ho: aquesta no és tant una història de persecució com de perseverança. No és la història de qui intenta esborrar sinó de qui es manté. No és una història d'odi sinó d'amor.
Hem resistit. Contra tot pronòstic, hem mantingut la llengua viva i amb voluntat de normalitat: en les situacions més dures, quan simplement calia salvar els mots, ho hem fet; des de l'exili, bastint una literatura capaç de mirar-se les altres de fit a fit; durant les dictadures, les predictadures, les postdictadures, sempre ho hem fet: traduint els clàssics, cantant els poetes, creant escoles, pensant la ciència, parlant als fills, recuperant la llengua dels avis, guanyant espai a internet; mil vegades l'han donada per morta, per reduïda a tòpic folklòric, i mil vegades hem demostrat que és estimada, que és viva perquè som vius i viceversa.
Hem resistit, sí: ara és l'hora d'avançar. No només per la llengua catalana però també per la llengua catalana ens cal un estat que li doni estructura i cobertura i espai normalitzat. La lluita per la llengua és, ara i aquí, la lluita per la independència. Per aconseguir-la d'una vegada. Perquè de segur que no serà condició suficient per garantir-li fortalesa i pervivència, però sí que és condició necessària. Ara, quan el Principat de Catalunya es constitueixi en república independent, la llengua catalana tindrà per fi refugi, impuls i veu pròpia al món. Empar i estímul a la nova república. I per a la resta de la nació.
El repte, per tant, és doble i simultani: assolir la fita política de la independència, que tenim més a prop que mai, i enfortir alhora la xarxa d'interrelacions i de complicitats amb la resta de l'àmbit lingüístic, amb la resta dels Països Catalans.
Perquè una llengua és també una comunitat de parlants. I aquest nou estat que és a punt de néixer ha de tenir molt present que el seu àmbit de protecció i de relació i d'actuació no quedarà limitat a la part que d'entrada assolirà la llibertat, sinó que estendrà la mà i abraçarà, amb naturalitat, el conjunt.
Quin repte preciós que ens estimula!
Quina gran sort, poder-ho viure!
Visca el futur!
Visca el Correllengua!
I així, en quatre mots, podríem resumir el manifest d'aquest 2017 esperançat.
Una llengua és una eina de comunicació, òbviament. I és més que això. "Tot el que estime i he amat està dintre de la llengua catalana", explicitava Enric Valor, escriptor de Castalla. I ho reblava: "Estem fabricats, engendrats amb el nostre idioma".
Perquè la llengua és el fil que ens uneix amb la història i ens situa al món amb gest propi. És l'eina més bella, més senzilla i clara per sumar noves veus i matisos i colors al conjunt humà que ens definim com a poble. És la nostra columna vertebral. O, en paraules de Joan Fuster, "la llengua, naturalment, no sols com una forma comuna de parlar, i per tant de conviure, sinó també com a suport d'una cultura".
És per això, per aquesta seva qualitat vertebradora, que ha estat blanc sistemàtic dels atacs més furibunds. L'obstinació per eliminar la llengua catalana de la faç de la terra té una llarga cronologia de truculències, tanta com temps fa que els estats espanyol i francès malden per assimilar-nos. Ens l'han ridiculitzada, ens l'han prohibida, l'han amagat, insultat i perseguit de tantes formes i des de tants flancs que sembla que no pugui ser que sigui encara.
Però resulta que sí.
Perquè és hora també de recalcar-ho: aquesta no és tant una història de persecució com de perseverança. No és la història de qui intenta esborrar sinó de qui es manté. No és una història d'odi sinó d'amor.
Hem resistit. Contra tot pronòstic, hem mantingut la llengua viva i amb voluntat de normalitat: en les situacions més dures, quan simplement calia salvar els mots, ho hem fet; des de l'exili, bastint una literatura capaç de mirar-se les altres de fit a fit; durant les dictadures, les predictadures, les postdictadures, sempre ho hem fet: traduint els clàssics, cantant els poetes, creant escoles, pensant la ciència, parlant als fills, recuperant la llengua dels avis, guanyant espai a internet; mil vegades l'han donada per morta, per reduïda a tòpic folklòric, i mil vegades hem demostrat que és estimada, que és viva perquè som vius i viceversa.
Hem resistit, sí: ara és l'hora d'avançar. No només per la llengua catalana però també per la llengua catalana ens cal un estat que li doni estructura i cobertura i espai normalitzat. La lluita per la llengua és, ara i aquí, la lluita per la independència. Per aconseguir-la d'una vegada. Perquè de segur que no serà condició suficient per garantir-li fortalesa i pervivència, però sí que és condició necessària. Ara, quan el Principat de Catalunya es constitueixi en república independent, la llengua catalana tindrà per fi refugi, impuls i veu pròpia al món. Empar i estímul a la nova república. I per a la resta de la nació.
El repte, per tant, és doble i simultani: assolir la fita política de la independència, que tenim més a prop que mai, i enfortir alhora la xarxa d'interrelacions i de complicitats amb la resta de l'àmbit lingüístic, amb la resta dels Països Catalans.
Perquè una llengua és també una comunitat de parlants. I aquest nou estat que és a punt de néixer ha de tenir molt present que el seu àmbit de protecció i de relació i d'actuació no quedarà limitat a la part que d'entrada assolirà la llibertat, sinó que estendrà la mà i abraçarà, amb naturalitat, el conjunt.
Quin repte preciós que ens estimula!
Quina gran sort, poder-ho viure!
Visca el futur!
Visca el Correllengua!
Núria Cadenes
Correllengua 2017
dijous, 5 d’octubre del 2017
Jornada Carmel Biarnés 2017
DISSABTE
7 D’OCTUBRE
IX Jornada d’estudis locals i territorials Carmel Biarnés:
CARMEL BIARNÉS D'ASCÓ, FOTÒGRAF DE LA RIBERA D'EBRE
17.00 Inauguració de
la jornada a càrrec de la Sra. Montserrat Lerma, regidora de cultura de
l’ajuntament d’Ascó, el Sr. Joan Josep Duran, president del Centre d’Estudis de
la Ribera
d’Ebre i el Sr. Biel Pubill, president de l’Associació Cultural Lo Llaüt
d’Ascó.
17.30 Ponència a
càrrec de l’arxiver i investigador de la fotografia Jep Martí : Els inicis de la fotografia a
Catalunya. Fites del segle XIX
18.15 Pausa-cafè
18.45 Ponència a
càrrec del Director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre Gerard Mercadé:
El fons fotogràfic de Carmel Biarnés, gestionat per l'Arxiu
Comarcal de la Ribera d'Ebre
19.30 Inauguració de
l’exposició Carmel Biarnés, fotògraf de
la Ribera d’Ebre a partir del fons de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre
20.00 Concert de la Banda
de Música de l’Escola Municipal de Música d’Ascó.
Etiquetes de comentaris:
Ascó,
Carmel Biarnés,
CERE,
Lo Llaüt
dimecres, 4 d’octubre del 2017
Resultats de l'1-O a la Ribera d'Ebre
Etiquetes de comentaris:
#1oct2017,
Catalunya,
independència,
política,
referèndum
dimarts, 3 d’octubre del 2017
diumenge, 1 d’octubre del 2017
Resultats a Ascó #1oct2017
Participació: 732 persones
- SÍ - 691
- NO - 31
- Blanc - 5
- Nul - 5
En percentatge, sobre el vot vàlid resulta que:
- SÍ - 95'05 %
- NO - 4'26 %
- Blanc - 0'69 %
En tractar-se d'un cens universal, la xifra de participació pot no ser totalment ajustada, però sí que sabem que el nombre de persones cridades a votar inscrites al cens electoral era de 1.360.
Etiquetes de comentaris:
#1oct2017,
Ascó,
Catalunya,
independència,
referèndum
A prendre partit #1oct2017
I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t'ha tocat viure,
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.
és aquest temps que t'ha tocat viure,
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.
Miquel Martí i Pol
Etiquetes de comentaris:
#1oct2017,
Catalunya,
independència,
política,
referèndum
Subscriure's a:
Missatges (Atom)