dilluns, 31 d’agost del 2020

Inventari del castell templer d'Ascó (1289)

L'historiador i acadèmic Joaquim Miret i Sans va publicar el treball "Inventari de les cases del Temple a la Corona d'Aragó en 1289" en el butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (abril-juny 1911). Es fa ressò d'un total de catorze inventaris, un dels quals del castell templer d'Ascó: "Tretze dels dits inventaris son del any 1289 y un del 1299, corresponents a set comandes del Regne d’Aragó, les de Muntsó, Osca, Ambel, Calatayud, Alfambra, Villel y Castellot; a una del Regne de Valencia, la de Cantavella, y a sis del Principat de Catalunya, les de Mirabet, Tortosa, Orta, Ascó, Gardeny y Corbins".
Aquests inventaris recollien els béns de què disposaven les comandes: objectes d'ús domèstic, armes, vestits, bestiar... i també els esclaus o captius així com les existències de gra, vi i oli.
Què recull del castell d'Ascó?

DAÇCO 
Aço es albara en que nos frare françes comanador daçco et frare... regonexem lestament de la batlia. Roma en la casa VI. bous darada I. ase I. catiu. III. porcs... et VII. balestes de torn II. de corn... et II. camisols et IIes gorgeres de mayla VI. perpuntç V. crocs. III. capels de ferre II. elms XX: cofes les X. ab rayl de ferre. XL. escutz L. lançes... feyt fo aço en Açco XI. calendas juny anno domini MCCLXXXIX. 

Per tant, a 22 de maig de 1289 (XI calendes de juny) es va inventariar que a la casa de la comanda d'Ascó hi havia:  
  • 6 bous d’arada, 1 ase, 1 captiu, 3 porcs (curiosament inclou l'esclau en el capítol del bestiar)
  • quant a armament: 8 ballestes de torn, 2 de ballestes de corn, 2 camisols, 2 gorgeres de malla, 6 perpunts, 5 crocs, 3 capells de ferrer, 2 elms, 20 cofes, 40 escuts i 50 llances.

diumenge, 30 d’agost del 2020

Pintada solidària

Fa uns dies, el 21 d'agost, des de l'Associació Cultural Lo Llaüt es va impulsar una pintada solidària a l'entrada al poble per l'accès nord. La motivació de l'acte es va justificar "contra el racisme, per la llibertat de gènere, per la pau, pel respecte al planeta i la per la igualtat".



dissabte, 29 d’agost del 2020

Es lliura el 38è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Aquest dimecres va tenir lloc a Vinebre el lliurament del 38è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, un acte adaptat a les circumstàncies sanitàries actuals, i que va recaure en l'escriptor de Balaguer Francesc Puigpelat amb l'obra Sota la neu bruta. Es tracta d'una novel·la d'intriga que protagonitzen dos matrimonis que van a esquiar a la Molina, i que el propi autor va definir com "una història a l'estil Hitchcock".

L'acte es va completar amb una dissertació sobre la literatura del ser de la mà de l'escriptor de Móra la Nova, Miquel Esteve, tot recordant també el guardó que va obtenir ell mateix a Vinebre l'any 2007. Coma  a colofó de l'activitat, un concert del quartet de veus a cappella Ars Vocàlics.

El Premi de Narrativa de Vinebre té una dotació de 3.000 euros així com la publicació de l'obra a càrrec de Cossetània Edicions.

dilluns, 24 d’agost del 2020

Maxime - "Tant com me quedarà"

Aquest cap de setmana ens ha emocionat el Maxime, un nen del Soler (Rosselló), cantant tot un himne de Jordi Barre , Tant com me quedarà, en el programa The Voice Kids de la televisió francesa TF1.
A més, un membre del jurat és un gitano nord-català, Kendji Girac, qui també va mostrar la seva emoció en escoltar cantar en català.

 

dissabte, 22 d’agost del 2020

25 anys del Gegants d'Ascó

El 17 d’agost de 1995, vespra de la festa major, es batejava la parella de gegants d’Ascó, el Falcó i la Sança. Per tant, en aquestes dates s’hagués hagut de celebrar el 25è aniversari de la seva estrena. 

Qui representen els Gegants d’Ascó? 
Falcó és un cavaller de l’orde del Temple del segle XIII i aparenta una personalitat mística i militar, com corresponia als cavallers d'aquest orde. 
La seva vestimenta consta d'un hàbit o túnica blanca amb una creu vermella al pit, a sota deixa entreveure una cota de malla per guarir el seu cos fornit. La seva capa de cerimònies porta una creu vermella al costat esquerra, i és solcada de petites creus de Malta. A l'afiblall que ferma la capa hi ha l'escut d'Ascó. Al braç esquerre sosté una cuirassa amb l'emblema de l'orde del Temple. Les seves armes són una espasa i un punyal com a distintius més cavallerescos de la figura d'aquest gegant. 

Sança va ser reina d'Aragó, comtessa de Barcelona i marquesa de Provença, esposada amb el rei Alfons I. La reina sobirana per dret d'esposalles ho era també de la vila d'Ascó. Aquesta cedí a l'orde del Temple el castell i totes les seves terres. 
La indumentària –com correspon a les reines del segle XIII- consta de dues peces de colors vius amb estampats. Els brodats, les incrustacions i les joies són detalls que complementen la seva noblesa. El seu cap és enaltit per una corona o diadema que connota la seva condició reial. L'embolcall de mocadors de colors sedosos que emmarquen el seu cap són aspectes de feminitat que impregnen el caràcter d'aquesta figura de formes gentils i elegants. 
Amb la seva mà dreta simbolitza l'acte de donació al comanador de l'orde del Temple del castell i la seva vila. 
***
Els creadors dels gegants van ser Manel Llauradó i Joan Casals.

dijous, 20 d’agost del 2020

La Festa Major de 1965...

Festa Major d'Ascó 1965 - Fons Carmel Biarnés
(Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre)

Aquest 2020 no tenim festa major d'estiu en honor a Sant Miquel, Santa Paulina i Sant Gregori. Tampoc tenim el llibre de festes que recull els actes programats, les fotografies del pubillatge, les salutacions de les autoritats i de les entitats. Serà un any molt diferent, circumstàncies obliguen. No rebrem els forasters, com és costum. No ens retrobarem pels carrers i les places. Potser ho viurem amb un punt de nostàlgia pels anys passats, any de records. 

Fem una mirada enrere. Fa 55 anys, un asconenc, Nicolau Ortiz, escrivia a la revista Antorcha de Flix un article dedicat als seus conveïns amb motiu de la Festa Major de 1965.

Asconenses

Nuevamente, ¡FIESTA MAYOR! Palabra mágica que todos los años hace revivir un mundo de ilusiones. Días de diversiones sanas, llenas de alegría para la juventud y, también, de descanso y satisfacción para los mayores.

Están ya próximas nuestras Fiestas de Verano en honor del Arcángel San Miguel y Santa Paulina que se celebrarán, Dios mediante, los días 20, 21 y 22 del actual mes de Agosto, y ello nos obliga a un alto en nuestro diario quehacer y, a la vez, hacer un examen de conciencia en plan de crítica constructiva sobre la marcha de nuestra querida Villa en los últimos años y, al hacerlo, como un gran patriota de este pueblo al que siempre he querido muy especialmente, dos sentimientos llenan mi alma: uno de alegría y satisfacción, el otro de tristeza y dolor.

Alegría y satisfacción cuando, después de hacer un resumen de la gigantesca labor llevada a cabo con el constante sacrificio y buena voluntad de nuestras autoridades, compruebo con gran orgullo las continuadas e importantes mejoras realizadas que tanto dicen para el buen nombre de Ascó, y así he podido comprobar personalmente en todos los pueblos próximos al nuestro, que la indiferencia y casi desdén que antes sentían hacia nuestra Villa a causa de su actividad pasiva, se ha cambiado en aprecio y admiración, de lo que todos los asconenses nos deberíamos sentir profundamente orgullosos.

En cambio, tristeza y dolor cuando, al no querer ver lo mucho que se ha hecho, o bien, si lo ven pretender ignorarlo, hay quienes aprovechan cualquier ocasión para criticar con mala intención y aún llegar a la difamación más encarnizada contra aquellos que todo es sacrificio y serenidad, como lo demuestra el que a pesar de las muchas criticas hayan seguido el camino recto y honrado gracias al cual hemos podido llegar donde nunca podíamos soñar.

La crítica debe existir siempre porque es necesaria y gracias a ella el hombre se supera y siempre procura hacerlo mejor, pero esta crítica debe ser siempre constructiva y de buena fe, jamás solamente dirigida a crear un estado de opinión falseado, producto de un desconocimiento de la realidad o de personalismos.

Por esto, al entrar en el umbral de la Fiesta Mayor quiero, como otras veces, dirigirme a todos los asconenses para que hagan un momento de reflexión sobre lo que les he dicho y, comprobada la verdad de mis razonamientos, procuren crear en todo momento un ambiente de verdadera unión sin recelos ni críticas deformadas, pues todos unidos podremos llegar a grandes cosas, y hacer más agradable la vida de un pueblo que quiere elevarse a la altura que les corresponde, para así seguir teniendo el respeto y admiración de los demás pueblos, cosa que debe llenarnos de orgullo y satisfacción, preparándonos en estas fechas para celebrar con la mayor brillantez y alegría NUESTRA FIESTA MAYOR 1965.

N. ORTIZ


dimecres, 19 d’agost del 2020

El Castell d'Ascó al Fons Català Roca (ANC)

A finals dels anys cinquanta el fotògraf Pere Català Roca va passar per Ascó i va deixar testimoni amb unes imatges que ho recullen, i que avui dia formen part del Fons Pere Català (pare i fill) de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Adjunto unes imatges que fan referència al castell que està encimbellat damunt d’Ascó, juntament amb alguns textos que amb ulls forasters han parlat de les seves restes i que són una icona d’Ascó.

… y en la cúspide de la colina, en cuya pendiente está el pueblo, se ven paredones, 1 columna gótica, y muchos cimientos y residuos de 1 conv. de caballeros templarios que alli existió”. PASCUAL MADOZ (1845)

En lo cim de la localitat, aparexen les despulles de parets y columnes gòtiques del convent dels cavallers de la ordre del Temple, alçat a arrel de la restauració, fins que fóu extingida la comunitat, per supressió d’aquell institut religiós, segons esmentarem en la descripció general de la comarca”. EMILI MORERA (1909)

Hi ha un estel que flirteja la caiguda torre del cim d’Ascó, semblant a una vella arpa adormida entre els vels vespertins”. JULIOL, La Veu de Tarragona (1921)





dimarts, 18 d’agost del 2020

Agenda cultural d'agost

En comptes d'una festa major, que les circumstàncies sanitàries i de seguretat han obligat a suspendre, per aquesta setmana del 19 al 23 d'agost s'han programat una sèrie d'actes culturals que tindran lloc a la plaça del Casal.






dilluns, 17 d’agost del 2020

'Entre togues i reixes', de Joaquim Forn


Poc després que es donés a conèixer la sentència en què es va condemnar els polítics catalans independentistes a més de 100 anys de presó, qui va ser conseller d'Interior l'any 2017, Quim Forn, va publicar el llibre 'Entre togues i reixes'.
Es tracta d'una publicació en què Forn ens apropa a les petites coses que prenen una altra dimensió quan un porta dos anys de presó -en el moment d'aparèixer el llibre- i que en pocs mesos ja seran tres els anys que porta privat de llibertat.
El llibre arrenca amb la sortida de la presó de Lledoners per dirigir-se cap a Soto del Real, on van estar tancats els presos polítics durant el judici al Suprem. Però els seus pensaments també ens traslladen a l'atemptat a Barcelona de l'agost de 2017 o al desenvolupament de la jornada de l'1 d'octubre. Dos moments en què el govern de Catalunya va funcionar com un veritable govern d'Estat, i en certa manera, la presó que estan complint és la factura que estan pagant per formar part d'un govern desacomplexat que havia de dur Catalunya a la independència.
Es relaten episodis com la vaga de fam del Nadal de 2018 -Forn hi va estar 17 dies- o la candidatura del mateix Joaquim Forn a l'alcaldia de Barcelona a les municipals de 2019.
'Entre togues i reixes' esdevé un testimoni d'aquests anys que ja formen part de la nostra història, i que de ben segur, encara té pàgines per escriure.

diumenge, 16 d’agost del 2020

Confraries a Ascó al segle XVIII

A l'Archivo Histórico Nacional es pot consultar un document que porta per títol "Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Tortosa y pueblos de su partido", que com el seu nom indica inclou una relació de les confraries que va ser remès per Luis Gorrón de Contreras, alcalde major. La data de formació del document és 1770-1771.

En el cas d'Ascó, s'hi esmenten tres confraries: la de la Mare de Déu del Roser, la del Dolç Nom de Jesús i la de Santa Paulina.

La confraria de la Mare de Déu del Roser estava formada per 50 individus i la seva celebració tenia lloc el primer diumenge de mes.

La confraria del Dolç Nom de Jesús celebrava el Dia de la Circumcisió (que antigament tenia lloc l'1 de gener, Dijous Sant i Divendres Sant.

Finalment, la confraria de Santa Paulina, organitzava la seva celebració el dia de la santa, patrona d'Ascó.

dilluns, 10 d’agost del 2020

Cuba!, de Guillem Rosselló

Cuba! és la novel·la que es va endur el XXXI Premi Literari Vila d'Ascó, i tot i que tenia prevista la seva presentació al poble el passat mes d'abril, la pandèmia de la Covid-19 ho ha evitat fins el moment. L'autor, un mallorquí de Bunyola, Guillem Rosselló.

Com el seu títol indica, és una obra que té el rerefons de Cuba, i concretament, la guerra de Cuba, un episodi històric que va acabar suposant la pèrdua de la colònia espanyola a finals del segle XIX. Però no la podem qualificar únicament com una novel·la històrica, ja que encara que el rerefons polític i militar hi és present amb personatges que van protagonitzar aquell episodi, la novel·la va més enllà quan l'autor posa en valor una història amb la mirada dels soldats enviats des d'Espanya (com Roc Parets o Jaume Servera, el Porrerenc) que van ser desplaçats a Cuba a defensar la colònia. Milers de soldats que van patir especialment unes condicions de vida deplorables que en molts casos va acabar amb la seva vida (mala alimentació, les malalties, les ferides de la guerra...). Com es diu en la ressenya del llibre, el factor humà pot acabar condicionant el desenllaç dels esdeveniments.

Personatges com la reina regent Maria Cristina, polítics com Sagasta o Cánovas del Castillo, líders militars cubans com Guillermo Moncada o Antonio Maceo, o els generals espanyols Valerià Weyler o Martínez Campos, posen context a les 190 pàgines que combinen realitat i ficció. 

Apareixen d'altres personatges (el sacerdot Catalino Arsio) que permeten obrir altres trames i ens aproximen a una altra realitat de l'illa caribenya, la religió ioruba.

diumenge, 9 d’agost del 2020

Defensem el que és obvi

Des de fa uns dies que es pot veure pels diferents mitjans de comunicació la campanya impulsada per la Generalitat de Catalunya Defensem el que és obvi. Al final és posar en primer pla el reconeixement de la diversitat com el primer pas per entendre les persones iguals i amb els mateixos drets, sigui quin sigui el nostre origen, gènere, edat, religió, capacitats o orientació sexual.

És una obvietat... però encara cal reivindicar-ho. Conscienciar en la no-discriminació per tal de reforçar la idea d'una societat cohesionada.

dissabte, 1 d’agost del 2020

Carles Puigdemont: M'explico (de la investidura a l'exili)


Carles Puigdemont ha publicat un volum que abasta des del gener de 2016, quan va ser investit president de la Generalitat, fins el desembre de 2017, amb les eleccions convocades en plena aplicació de l'article 155 de la constitución, passant sens dubte per una de les fites de la nostra història recent, la celebració de l'1-O,
Resulta interessant veure com aquells mesos tan intensos es vivien des de dins, ja que tota aquesta informació l'havíem rebut des de la mirada de la premsa. La mirada és diferent. Els detalls són importants. Tot plegat t'ajuda a entendre  aquells esdeveniments viscuts que ja formen part de la història del país. Coneixes de primera mà informació sobre les dates posteriors a la declaració d'independència del 27 d'octubre. Com es va gestar l'exili, com els consellers i conselleres van viure aquell moment de decisió entre emprendre el camí a Bèlgica o bé quedar-se a Catalunya.
Per això ha comptat amb el director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo, amb qui durant tot aquest temps s'han vist, han compartit converses així com les notes que el president Puigdemont havia anat prenent. Aquest és un primer volum que aplega des de la investidura a l'exili,  i en les properes setmanes apareixerà un segon volum (la reconstrucció del retorn, de 2018 a 2020).
Me l'he llegit en pocs dies tot i les més de 600 pàgines. Quan acabes, et queda una sensació agredolça. Mentre la base independentista anhela la unitat de les formacions i entitats sobiranistes per assolir l'objectiu, observes com els estats majors dels partits no sempre han remat en una mateixa direcció, les deslleialtats hi són constants començant pel vicepresident Junqueras i de gent del PDeCAT (Santi Vila, Marta Pascal). També et causa tristesa l'actitud bel·ligerant del cardenal Omella, no exercint de pastor del seu poble i d'home de pau, i què dir del lehendakari Urkullu? Un personatge que va intentar mediar en el moment més complex de la relació entre Catalunya i Espanya, però pressionant únicament els interlocutors catalans. 

Malpàs 106


De fa uns dies que el nou exemplar de la revista Malpàs és al carrer (número 106, juny de 2020). Una revista que és un reflex del període de confinament que s'ha viscut fruit de la pandèmia de la Covid-19. En aquest especial s'ha donat veu a bombers, vigilants, personal de la residència, mossos i sanitaris, que han continuat al peu de canó; també s'ha comptat amb la participació de botiguers i comerciants que han mantingut oberts els seus negocis per tal de poder prestar els seus serveis. Aquesta revista vol ser un reconeixement a la seva tasca.
També hi trobem la mirada d'aquelles persones d'Ascó que han passat el confinament a altres indrets del món, així com la visió d'alguns joves estudiants del poble.
Però encara hi ha altres continguts, com per exemple la carta adreçada pel conseller Jordi Turull, agraint el calendari que se li va fer arribar a la presó; així com un recull d'activitats confinades realitzades en el darrer trimestre (Setmana Santa, Sant Jordi, la festa de Sant Pere Màrtir, Santa Paulina).
La secció I tu... què estudies? té com a protagonista Míriam Llop Borràs (Ciències Ambientals a la Universitat de Barcelona).
A la secció Arrels hi trobem material divers: un petit esbós dels tres asconencs deportats als camps nazis, unes originals "Illeres" (que ens recorden les havaneres) i els jocs a l'auca de Joan Amades.
L'Ascó en xifres ens aproxima a les dades dels ERTOs arran de la Covid-19 a la Ribera d'Ebre. I no hi falten les seccions D'interès ciutadà (sobre els procediments judicials entre parelles/matrimonis o divorciats després del confinament) i Medi Ambient (sobre els residus).
La portada és una foto creativa de la lluna plena del passat mes de maig, obra d'Héctor García.