'The very hungry caterpillar', contacontes en anglès a la Biblioteca d'Ascó

El Club de Lectura celebra el Dia Mundial de la Poesia amb un recital

El primer acte de l'Agenda Cultural de la Primavera va ser un recital de poesia a càrrec dels membres del Club de Lectura d'Ascó. L'indret, un espai recuperat no fa massa, com és el jardí del Magatzem de Rita. Gràcies a totes i tots per celebrar l'arribada de la primavera compartint poesia.

Dia Mundial de la Poesia

TANT SI BAIXES LA VISTA VERS LA IMMUNDA 

Tant si baixes la vista vers la immunda 
gruta de l’Univers, alberg de pena, 
on mai no s’ha avingut la llum serena
 amb les tenebres de la nit profunda, 

com si mires el cel, on claror abunda, 
seguint dels signes la daurada vena, 
o en la gran bola de fogueres plena, 
busques els fonaments on tot es funda; 

tant si te’n vas cap a la terra freda, 
que un pàl·lid sol amb raigs escassos mira, 
o cap al camp que l’equinocci abrasa, 

si entres en mar tempestuosa o queda, 
o estàs en terra, assossegat o amb ira... 
Sempre, fidel lector, seràs un ase. 

Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona) 
Obra completa ["Sonets"], 1984 
Adaptació de Josep Pedrals

Ascó se suma al Dia Mundial de la Poesia amb una lectura de poemes

PER TU escull Miquel Àngel Ribes per revalidar l'alcaldia d'Ascó

 

L’assemblea de militants de PER TU ha escollit de nou Miquel Àngel Ribes com a candidat a l’alcaldia d’Ascó amb la voluntat de donar continuïtat a la línia política del govern municipal que ha liderat d’ençà les eleccions de 2019.

Amb aquesta decisió, el partit ha posat en marxa el compte enrere cap a les eleccions municipals del proper mes de maig, amb el repte de revalidar la victòria de quatre anys enrere. Amb aquest propòsit, la candidatura de PER TU seguirà posant en valor la importància de la promoció econòmica per tal de fer front als reptes de demà i posant èmfasi en la reindustrialització i l’aposta per l’economia productiva.

L’alcalde d’Ascó i candidat a la reelecció, Miquel Àngel Ribes, ha acceptat l’encàrrec amb la mateixa il·lusió amb què va encapçalar la llista de PER TU l’any 2019 i “per poder seguir impregnant la gestió del govern municipal de valors com el sentit comú, la proximitat, l’esforç i el compromís”.

A partir d’ara, des de PER TU, tocarà transmetre el balanç de la tasca de govern, del grau de compliment dels compromisos electorals de 2019, així com del full de ruta del govern de coalició. A més d’anar perfilant un programa electoral que doni continuïtat als projectes endegats i permeti posar les bases per l’Ascó del demà, tot escoltant les inquietuds de la ciutadania. “Sense perdre la perspectiva, hem de ser ambiciosos amb l’objectiu de treballar per un Ascó pròsper”, ha remarcat Miquel Àngel Ribes.

Experience Slow Tourism in Ribera d'Ebre, Catalonia

 

En els feminismes, tot és començar

Declaració institucional del 8 de març de 2023, Dia Internacional de les Dones

No naixem feministes; podríem dir, adaptant la icònica frase de Simone de Beauvoir, que arribem a ser-ho. Aquest esdevenir feministes no és necessàriament un acte conscient ni passa per haver llegit tota la producció teòrica dels darrers tres segles contra la normalitat patriarcal. Ni tan sols passa per conèixer la lluita de tantes dones que ens han precedit per aconseguir els drets que tenim avui. 

De fet, el patriarcat s’ha ocupat d’invisibilitzar-les, de fer caure en l’oblit les seves aportacions. És més, el patriarcat ha treballat de manera incansable per escarnir i reprimir les feministes que l’han desemmascarat. I ho ha fet amb un objectiu molt clar: que reneguem del moviment sociopolític que lluita per acabar amb aquest sistema d’opressió i perquè ens incomodi identificar-nos com a feministes.

Però ni així s’ha sortit amb la seva. Ens fem feministes perquè ens neguem a acceptar com a normals les desigualtats, les discriminacions i les violències que condicionen la nostra vida, la de totes les dones.

Que no et sembla normal cobrar menys per la mateixa feina o que els treballs més feminitzats estiguin més precaritzats? Feminista. Que no et sembla normal que les dones carreguem amb la major part del treball domèstic i de cures, que no ens quedi temps per a nosaltres mateixes i que la societat ens eduqui per creure que ho fem com un acte d’amor i d’empatia natural? Feminista. Que t’irrita que s’identifiquin els colors i les joguines amb el gènere dels infants, o que certs esports s’associïn amb les dones i altres estiguin marcats com a masculins? Feminista. 

Que t’indigna que s’imposin uns cànons de bellesa irreals que posen en risc la nostra autoestima i salut o que la publicitat cosifiqui les dones i hipersexualitzi les nenes? Doblement feminista. Que et sembla intolerable que la menstruació o la menopausa encara estiguin envoltades de tabús i que els productes menstruals no siguin gratuïts? Fe-mi-nis-ta. 

Si t’exasperen les taules, tertúlies i cartelleres sense cap dona i ja et cansa l’excusa que no n’han «trobat» cap. Si estàs farta que et preguntin quan seràs mare, o per què no has volgut ser-ho, o que et diguin com has d’exercir la maternitat. Feminista. Si creus que sense educació sexual no hi ha relacions igualitàries i respectuoses basades en el consentiment. Tu ets mooooolt feminista. 

Si et rebel·la que a la feina et tractin de nena, que es qüestioni la teva vàlua professional o que s’escampin rumors sobre favors sexuals quan ocupes un lloc de responsabilitat, ets feminista. Si t’enerven els comentaris no desitjats sobre el teu cos o que et xiulin pel carrer. Si estàs farta dels imaginaris del terror sexual que limiten la teva llibertat i l’ús de l’espai públic, mentre que la major part dels agressors sexuals són coneguts de l’entorn més proper. Clarament feminista. 

Si estàs fart que t’imposin una masculinitat que es mesura sovint a partir de l’agressivitat, ets feminista. Si vols expressar lliurament les teves emocions, ets feminista. Si creus que ser gelós, controlador i possessiu no té res a veure amb l’amor; també, feminista. Si comparteixes les tasques domèstiques i de cures, acompanyes les teves criatures a la consulta mèdica o et preocupes de saber quin dia fan gimnàstica a l’escola i els prepares la bossa; fe-mi-nis-ta, sí. Si rebutges les bromes masclistes i no estàs disposat a tolerar que cap amic teu faci el «bavós» quan sortiu de festa; feminista, és clar. Si assumeixes el compromís actiu de combatre el masclisme, cada dia, en tots els espais; que sí, que ets feminista. I no ho ets perquè tinguis mare, germanes o filles. Ets feminista simplement perquè et resulta insuportable la normalitat patriarcal. 

Com diu Angela Davis, hem de deixar d’acceptar les coses que no podem canviar, i canviar tot allò que no podem acceptar. Ens necessitem totes i tots per fer possible la normalitat feminista a les famílies, els centres educatius, els llocs de treball, els espais d’oci, les associacions i les institucions polítiques. A tot arreu! Una normalitat feminista que també ha de ser antiracista, transinclusiva, sense discriminacions per raó d’orientació sexual, d’edat, de classe social, de nacionalitat o de discapacitat, perquè els feminismes són justícia global. 

No importa quan t’hagis sumat a aquest sentit comú feminista. En els feminismes, tot és començar!

Generalitat de Catalunya

Ascó al portal "Historia Hispánica"

Aquests dies s'ha presentat el portal Historia Hispánica en el qual hi ha geolocalitzats més de 20.000 esdeveniments i 50.000 personatges, una enciclopèdia digital elaborada per la Real Alcademia de la Historia.

Quan busquem Ascó en el cercador, veiem que hi té catalogats dos personatges i cap esdeveniment. Els dos personatges són Sant Pere Màrtir Sans i Jordà, bisbe dominic nascut a Ascó el 1680, que va morir màrtir a la Xina el 1747. En paraules de Carmel Biarnés, "un català universal". L'altre personatge que hi apareix és Heraclio Gautier Larraínzar, un aviador militar nascut a Guadalajara que va trobar la mort a Ascó, en els primers dies de la Batalla de l'Ebre mentre conduïa el seu aparell.

San Pedro Mártir

Sans y Jordá, Pedro José. San Pedro Mártir. Ascó (Tarragona), 2.IX.1680 – Foochow (China), 26.V.1747. Misionero dominico (OP), mártir, santo.

Pedro José Sans y Jordá nació en la tarraconense Ascó, diócesis de Tortosa, el 2 de septiembre de 1680. El 6 de julio de 1698 hizo su profesión religiosa en la Orden de Predicadores en el Convento de Lérida, momento en que cambió su nombre de pila por el de Pedro Mártir y donde cursó los estudios de Filosofía y Teología. El 20 de septiembre de 1704 era ordenado sacerdote, y ejerció el ministerio sacerdotal en Lérida, época en la que se distinguió por la solicitud y caridad con que atendió a los heridos de la guerra de sucesión. Cuatro años después fue asignado al Convento de San Ildefonso, de Zaragoza, en calidad de predicador itinerante, allí se distinguió como apóstol del rosario de la Virgen María. Respondió a la necesidad de misioneros en Extremo Oriente y salió de Cádiz el 16 de septiembre de 1712 y a finales de agosto de 1713 se hallaba ya en Manila.
Aprendió el idioma chino y el 12 de junio de 1715 partía para las misiones en China. Convenientemente disfrazado, pudo introducirse en terrenos de misión en China, sometidos a fuerte persecución, donde comenzó a desplegar intensa actividad apostólica, en medio de grandes peligros, sufrimientos y dificultades en el distrito de Fogan. No mucho después fue nombrado vicario provincial de los misioneros dominicos para el período 1718-1720 y lo fue otra vez entre 1725-1727, pero cuando arreció la persecución, los frailes prefirieron retirarse a Cantón en 1730 para no perjudicar a los cristianos. Allí le llegó el nombramiento de obispo titular de Mauricastro, y coadjutor del vicario apostólico de Fukien, fue consagrado el 24 de febrero de aquel mismo año y el 3 de enero de 1732 sucedió al vicario apostólico en el cargo. Ante la responsabilidad que había adquirido y en vista de que poco podría hacer desde Cantón, decidió arriesgarse y con otros cuatro dominicos se internó en la provincia de Fokien en 1738, y fijó su residencia en Moyang. El 25 de junio de 1746 llegó un emisario del virrey de Fochew para prender a los misioneros. Monseñor Sans, de sesenta y seis años de edad, herniado, con vómitos de sangre y las piernas hinchadas, con habilidad y astucia se pudo librar de caer en manos de sus perseguidores. Después de días y noches sin comer ni dormir, agotado por la persecución, imposibilitado de andar, creyó llegado el momento de dar la vida por la fe: era el 30 de junio de 1746. Pronto fue apresado y conducido a Foochow, fuertemente maniatado, el día 6 de julio. Sometido a un pesado interrogatorio, dio una vez más testimonio elocuente de su fe. Encerrado en un calabozo con otros misioneros, tuvieron que aguantar indecibles tormentos. Fue decapitado el 26 de mayo de 1747.
El papa Benedicto XIV, en el consistorio del 16 de septiembre de 1748, cantó las glorias de estos mártires de China y le proclamó insigne. El papa León XIII lo beatificó el 14 de mayo de 1893, y Juan Pablo II lo canonizó el 1 de octubre de 2000. La Orden de Frailes Predicadores celebra su memoria el 15 de enero, junto con los demás compañeros mártires de China.

Heraclio Gautier Larraínzar

Gautier Larraínzar, Heraclio. Guadalajara, 10.VIII.1911 – Ascó (Tarragona), 28.VII.1938. Aviador militar.

Hijo de uno de los primeros aerosteros militares que hubo en España, ingresó Heraclio Gautier a los dieciséis años de edad en la Academia Militar de Ingenieros, en Guadalajara, de la que salió promovido a teniente en 1932. Decidido desde niño a ser aviador, logró ser en 1935 observador de aeroplano (pese a las dificultades creadas por la situación que a la sazón pasaba España). El 18 de julio de 1936 se encontraba encuadrado en las Fuerzas Aéreas de Marruecos, como observador de los Breguet XIX de Tetuán, y participó desde el primer momento en las operaciones del Estrecho, pasando en septiembre a formar parte del grupo de bombardeo 1-G-22, organizado con algunos Junkers 52 sacados del “puente aéreo”.

Con este grupo participó en los combates desarrollados en torno a Madrid aquel otoño, y en la dura batalla del Jarama, en febrero de 1937, en la que los Junkers marcaron la pauta de aquel “bombardearemos, caiga quien caiga” de Calderón.

Ascendido a capitán por méritos de guerra, continuó en la misma unidad, tomando parte en los vuelos de abastecimiento a los defensores del santuario de Nuestra Señora de la Cabeza, en el frente Sur, y, posteriormente, en el frente Norte, combatió en las campañas de Vizcaya y de Santander. Destinado como jefe de observadores al grupo 3-G-28, de trimotores Savoia 79, participó en la dura batalla que se desarrolló en torno a la villa de Belchite, en agosto y septiembre de 1937, donde las fuerzas nacionales, abastecidas desde el aire, realizaron una increíble y desesperada resistencia ante fuerzas enemigas veinte veces superiores en número. La labor del capitán Gautier, como jefe de observadores, fue calificada por el Mando como “muy precisa, de gran eficacia en sus bombardeos, muy valiente...”, pero él quería ser piloto, y en 1938 realizó el correspondiente curso, y el de caza, y terminado éste, fue destinado al grupo 3-G-3.

Cruzado el Ebro por las fuerzas gubernamentales el 25 de julio de 1938, era para éstas fundamental tender y mantener puentes y pasarelas sobre el río, constituyendo la existencia de estos medios de paso, preocupación constante de ambos contendientes a lo largo de la batalla, siendo la Aviación nacional la encargada de localizarlos y atacarlos a medida que eran tendidos. Durante la noche del 27 al 28 de julio, y para reponer los destruidos en los bombardeos del día anterior, tendieron los pontoneros republicanos un puente en Ascó, por el que al amparo de la niebla matinal, comenzaron a pasar una considerable cantidad de artillería y medios blindados.

Era necesario un reconocimiento del río, a baja altura, y se encargó realizarlo a la escuadrilla 7-E-3, que aquella misma mañana había llegado del frente de Extremadura, al mando del capitán Gautier. Decidió éste ser él quien realizara la peligrosa misión, y, acompañado de otro Fiat de su escuadrilla, pilotado por el teniente Robles, despegó del aeródromo de campaña de Escatrón y se dirigió al frente, viéndose forzado por las malas condiciones atmosféricas, a descender a menos de 100 metros del suelo, recibiendo un tremendo fuego cruzado de los muy numerosos emplazamientos de armas antiaéreas, automáticas, emplazadas por el enemigo en ambas márgenes del Ebro para proteger puentes y pasarelas.

La pareja de Fiat recorrió el río a lo largo, localizando el importante puente, pero no fue invulnerable a la maraña de mortales trazadoras, y el avión del capitán Gautier fue alcanzado por varios proyectiles; el teniente Robles le vio llevarse la mano al pecho y retirarla ensangrentada, continuando, no obstante, la misión hasta que, perdido el control del avión, fue éste a caer, violentamente, en terreno propio, perdiendo la vida Heraclio Gautier. El puente de Ascó fue bombardeado y destruido aquella misma tarde.

El heroísmo del capitán Gautier fue recompensado el día 29 (siguiente al de su muerte) con la Medalla Militar individual, y en el decreto de concesión, al relacionar los méritos que lo justificaban, se decía: “[...] culminando el día 28 de julio pasado en que, habiendo recibido orden de reconocer los puentes tendidos por el enemigo sobre el Ebro, tuvo que descender a menos de cien metros, por las deplorables condiciones meteorológicas, sufriendo intenso fuego enemigo, que motivó varios impactos en el depósito de gasolina y graves heridas al capitán Gautier, el cual, no obstante, prosiguió su misión hasta el final, poniendo de manifiesto su elevado espíritu en el cumplimiento de su deber, en el cual encontró gloriosa muerte”.

Premi d'Honor 2023

Josep Piera i Rubió obté el 55è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural des de 1969.

JOSEP PIERA i RUBIÓ

Josep Piera (Beniopa, la Safor, 1947) és escriptor. La seva trajectòria literària fluctua a cavall entre la narrativa, la prosa autobiogràfica, l'assaig i la poesia.

La qualitat de la seva obra el situa des de molt jove com uns dels representants més destacats de la «Generació dels 70». Impulsor d'activitats culturals –"L'Any del Tirant"– i de revistes literàries –Cairell–, el 1979 rep el premi Carles Riba de poesia amb El somriure de l'herba, per a publicar tot seguit títols com Presoners d'un parèntesi (1979), Brutícia (1981), Mel-o-drama (1981), Maremar (1985), Dictats d'amors (1991) –una recopilació de la seva obra en vers que incorpora un llibre, no editat anteriorment, D'amors i temps perduts (1985-1991)–, En el nom de la mar (1999), Cants i encants (2004) o El temps trobat (2013), Premi València de poesia.

La trajectòria com a narrador comença amb la novel·la guanyadora del Premi Andròmina de narrativa Rondalla del retorn (1977), gènere que canvia poc després per la narrativa del jo. Entre intimistes i memorialistes, els seus llibres expliquen sovint viatges per a endinsar-se al mateix temps en la naturalesa personal de l'ésser humà contemporani. D'aquest vessant seu són, entre altres, els llibres El Cingle verd (1982), Premi Josep Pla, Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s'acaba tot (1993), Seduccions de Marràqueix (1996), Premi Sant Joan i A Jerusalem (2005). Aleshores inicia un cicle memorialístic i autobiogràfic amb Puta postguerra (2007) i Joc de daus (2012), entre altres. També ha escrit l'assaig El paradís de les paraules (Història i poesia a l'orient d'al-Àndalus) (1995), guardonat amb els premis Josep Vallverdú i Crítica Serra d'Or, i sobre personalitats com Ausiàs March, Francesc de Borja i Teodor Llorente, a més de treballs sobre el llegat històric, cultural i literari de la Safor i del País Valencià en general.

Ha estat director de l'editorial Tres i Quatre, entre altres projectes i iniciatives culturals, i vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Català. Des de 2005 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha rebut nombrosos premis i guardons, entre els quals la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1991.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

https://www.escriptors.cat/autors/pieraj/portic-josep-piera

***

El jurat del Premi d'Honor ha destacat “la seva extraordinària trajectòria literària, crea un escenari mític a les muntanyes de Safor, amb el Cingle Verd i la vall de la Drova com a grans escenaris lírics, amb una veu poètica inconfusible, i amb una constant i persistent defensa de la llengua catalana al País Valencià, des de la creació literària, la societat i l’escola”.