dissabte, 26 de gener del 2013

Ripoll 2013

Ripoll ostentarà al llarg de l'any 2013 la capitalitat de la cultura catalana, prenent el relleu a Tarragona, capital durant el 2012.

La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.

Els eixos que vertebren la capitalitat cultural de Ripoll són tres:
- el patrimoni i la història. El màxim exponent del romànic català, la importància com a centre cultural del Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll al llarg de la seva història, i la tasca de l’Scriptorium, les figures cabdals de Guifré, l’abat Oliba, Gerbert d’Orlhac (Papa Silvestre), Berenguer el Vell, el Bisbe Morgades i la renaixença, el modernisme…

- la industrialització. Tradicionalment des del segle XV Ripoll ha estat una vila industrial. Primer, amb les fargues i l’aprofitament hidràulic dels rius. El treball del ferro pel mètode de farga catalana dotà Ripoll d’una rellevància excepcional materialitzada en les eines agrícoles, claus i armes de foc d’una gran qualitat. Posteriorment, la indústria tèxtil va agafar embranzida gràcies també a l’aprofitament de la força de l’aigua. D’aquesta tradició segles més tard en sorgiria la indústria tèxtil dels S. XIX i XX i la metal·lúrgica moderna de fabricació de màquines i eines que avui continua operant des de Ripoll en un món global. L’exposició permanent de la Farga Palau i el Museu Etnogràfic de Ripoll recullen, exposen i dinamitzen aquest llegat.

- l’etnografia i la cultura popular. A Ripoll hi ha un dels museus etnogràfics més antics del país -recentment ha obtingut el Premi Nacional de Cultura-, afegit a la riquesa d’associacions i entitats que actualment preserven i projecten amb gran dinamisme les tradicions, activitats i festes cap al S. XXI.

Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011) i Tarragona (2012). Les ciutats escollides per les següents edicions són Barcelona (2014), Vilafranca del Penedès (2015) i Vic (2016).

Més informació:
www.ccc.cat
www.ripoll2013.cat

La sonrisa de las mujeres

La sonrisa de las mujeres és una novel·la de Nicolas Barreau, un jove filòleg parisenc fill de francès i alemanya, i que el 2012 ha estat èxit de vendes en països com Alemanya i Itàlia.
La trama ens trasllada a París, i s'aprofita dels encants de la ciutat i del prestigi de la cuina francesa, per introduir-nos en una història lleugera espurnejada per uns tocs romàntics, i que sense esdevenir un llibre imprescindible, et permet passar una bona estona de lectura amb un llenguatge fresc, àgil... De vegades pot semblar que la història narrada segueixi el camí previsible, però això no li treu gens de mèrit.
La protagonista, Aurélie Bredin, no passa per una bona temporada després que l'amor li hagi trencat el cor i haver perdut el seu pare, propietari del restaurant Le Temps des Cerises. La casualitat fa que es refugiï en una llibreria una tarda de tardor, i decobreix una novel·la, titulada com el llibre, on per sorpresa, comprova que apareix ella i el seu restaurant. Precisament això l'ajuda a sortir del clot, a recuperar el somriure, i és per això que intenta contactar amb l'autor com a mostra d'agraïment tot convidant-lo al seu restaurant. Però no és una feina senzilla i precisament l'editor que ha publicat el llibre, André, no ho acaba de facilitar. I a partir d'aquí van apareixent les sorpreses. 

dimecres, 23 de gener del 2013

Declaració de sobirania, 85 a 41


Preàmbul


El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l'edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.

Al segle XIV es crea la Diputació del General o Generalitat, que va adquirint més autonomia fins a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.

Aquest itinerari històric ha estat compartit amb uns altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.
Durant tot el segle XX la voluntat d'autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 suposà un primer pas en la recuperació de l'autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyola es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d'un Estatut d'Autonomia.

La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins el 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb la tornada el 1977 del seu president a l'exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la constitució espanyola del 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.

Els darrers anys, en la via de l'aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya iniciat pel parlament l'any 2005. Les dificultats i negatives de les institucions de l'estat espanyol, entre les quals cal destacar la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l'evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins l'estat espanyol i crea les bases per a una involució en l'autogovern, que avui s'expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.

D'unes quantes maneres, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig en el si de l'estat espanyol. Les manifestacions multitudinàries del 10 del juliol del 2010, amb el lema 'Som una nació, nosaltres decidim', i la de l'11de setembre del 2012, amb el lema 'Catalunya nou estat d'Europa', són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.

Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de manera clara i inequívoca.

Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya.

Declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya

D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret de decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d'acord amb els principis següents:

- Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

- Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret de decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d'opcions i el respecte per totes, a través de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret de decidir.
- Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tinguin tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret de decidir i se'n promogui la participació en el procés.

- Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.

- Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada moltes vegades per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.
- Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

- Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret de decidir.

- Paper principal del parlament. El parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s'hauran d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

- Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local, i el màxim nombre de forces polítiques, agents econòmics i socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

El Parlament de Catalunya encoratja el conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret de decidir del poble de Catalunya.

Palau del parlament, 22 de gener de 2013

dimarts, 22 de gener del 2013

Corrides de rucs i matxos a Ascó

Us adjunto uns vídeos elaborats per Biel Pubill de les corrides de rucs i matxos de la passada festa de Sant Antoni d'Ascó, en concret del dissabte 19 de gener. L'escenari, el circuit de la Fontxinxella. Les corrides són les protagonistes dels migdies de la festa, els dos primers dies a la Fontxinxella, i el darrer dia al carrer dels Clots, tot i que enguany, per inclemències del temps, van haver de ser suspeses.

diumenge, 20 de gener del 2013

L'escola amb la festa de Sant Antoni

L'escola d'Ascó sempre té present en la seva programació la inclusió d'activitats vinculades a la festa de Sant Antoni. No es pot passar per alt aquest contacte amb l'entorn, en aquest cas, a través del calendari festiu del poble, i en una de les celebracions més emblemàtiques que implica una participació de tothom, grans i petits.
Aquest curs la novetat ha estat l'assistència de l'alumnat a una de les primeres activitats de la festa, en concret, a l'inici de la plega que passa per tots els carrers i places del poble fent una capta de diners i anunciant la festa a tots els veïns. Això sempre té lloc la vespra. Aquesta vegada ho hem volgut viure en primera persona i ens vam desplaçar fins al pla de l'església, on des d'allí s'inicia el recorregut de la plega amb el clavari i la resta d'organitzadors de la festa, dels músics i del carret d'intendència amb dolços i beguda.
Els músics i organitzadors van tenir la gentilesa d'esperar la nostra arribada i de permetre'ns ballar la primera jota tot voltant la foguera, encara per encendre.
Adjunto unes imatges que va captar l'amic Biel Pubill.

dilluns, 14 de gener del 2013

divendres, 4 de gener del 2013

Padró d'Habitants 2012

Amb el final d’any, el govern espanyol aprova l’actualització de les dades del Padró Municipal d’Habitants a 1 de gener. Això va succeir en el Consell de Ministres del passat 14 de desembre i posteriorment va ser publicat per l’Instituto Nacional de Estadística i per l’Idescat.
A 1 de gener de 2012 la Ribera d’Ebre tenia una població de 23.867 habitants, amb un descens de 22 habitants respecte les dades de l'any anterior.
Per municipis, la distribució ha quedat de la següent manera:

Si agafem les últimes dades oficials i les comparem amb les de l'any anterior, podem comprovar que sis poblacions incrementen la població (Ascó, Benissanet, Garcia, Miravet, Móra d’Ebre i Vinebre) mentre que les vuit poblacions restants ha minvat el nombre d'habitants al llarg de 2011.
En xifres absolutes, els pobles que més creixen són Vinebre i Benissanet, mentre que els principals descensos es produeixen a Ginestar i Rasquera.

dijous, 3 de gener del 2013

Atur registrat a la Ribera d'Ebre

Avui s'han donat a conèixer les xifres de l'atur que indiquen que a Catalunya hi ha hagut una lleugera disminució de 5.000 persones al llarg de desembre de 2012. Ara bé, l'any ha estat pèssim ja que globalment hi ha hagut un increment de 32.000 ciutadans a les llistes de l'atur, cosa que suposa que són 646.000 persones les que estan registrades en la cerca de feina a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).
El Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, com acostuma a fer, ha fet públiques les dades desglossades per comarques i municipis, així podem saber el nombre de persones que a 31 de desembre estaven inscrites al SOC.
En el cas de la Ribera d'Ebre, aquestes són les xifres per municipis. Malauradament les dades publicades no indiquen quin percentatge de població activa suposen.


Si comparem aquestes mateixes dades amb el mes de novembre, comprovem que hi ha hagut un increment de 109 persones (s'ha passat de 1.484 a 1.593 riberencs i riberenques sense feina). Probablement aquesta pujada en el cas de la comarca de la Ribera d'Ebre es deu a la finalització de les tasques de recàrrega de combustible de la central nuclear d'Ascó.

dimecres, 2 de gener del 2013

Catalunya-Nigèria

Les xifres del Rogle el 2012

Com cada inici d'any, és moment de fer balanç de les dades que ha registrat l'activitat del blog al llarg de 2012.
L'estadística indica que durant l'any 2012 "Lo Rogle" ha sumat un total de 6.921 internautes únics (usuaris diferents que l’han consultat). A més, s’han registrat 8.909 visites i un total de 14.390 pàgines vistes.
Els mesos amb major nombre de visites han estat gener i novembre.
La mitjana anual ha estat de 24,34 visites diàries. Gràcies a tots!
D’altra banda, al llarg d’aquest any que hem acabat s’han publicat un total de 202 apunts.

Dades del lloc web www.ecoestadistica.com

dimarts, 1 de gener del 2013